Gigarnaud

Manteniment del cotxe: assegurança

2011-12-13T17:07:00.003+01:00

No es pot circular sense assegurança.

Per tant, quan hem d'escollir-ne una hem de ser curosos amb el que contractem. Avui dia tenim moltes eines per saber quines assegurances ens surten millor de preu i quines cobertures dóna cada assegurança.

Primer, cal destacar la diferència de preu entre benzina i dièsel: els dièsel són més cars per assegurar que els benzina. Això és lògic des del punt de vista que les reparacions de motor són més cares, però no ho és tant si tenim en compte que la xapa, pintura, electrònica, tapisseria és exactament igual dintre del mateix model de cotxe. La diferència depèn molt del model de cotxe, com més econòmic és el seu cost la diferència sol ser més petita.

Segon, cal veure quines cobertures ens dóna cada assegurança. Tenim assegurances molt econòmiques que tenen cobertures molt justes, però també n'hi ha asseguradores cares amb cobertures justes. Quan es parla de cobertures el que es vol dir és el preu o les prestacions que et dóna la teva asseguradora en cas que pateixis un sinistre.

Tercer, la comoditat. Avui dia hi ha asseguradores sense oficina en les que pots operar per internet i n'hi ha de més tradicionals que pots operar en una oficina, com s'ha fet tota la vida. La diferència de preu entre unes i altres és escandalosa en alguns casos, però també pot arribar a ser escandalosa quan tens un accident i necessites parlar amb una persona física que et resolgui els problemes. La comoditat es paga.

Si voleu comparar assegurances teniu una eina meravellosa per a comparar-les: Internet. Una pàgina que agrupa la comparació de preus i de prestacions és Arpem.

Un últim punt que crec important comentar. Al meu banc em van comentar que hi ha asseguradores que tenen una clàusula que indica que, si no dius res abans de tres mesos que caduqui la teva assegurança, ells la renovaran automàticament. Als clients que no es van adonar a temps i volen marxar o els posen en llista de morosos o els apliquen un "malus" (el contrari d'un "bonus" o bonificador): això vol dir que la següent assegurança et clavaran una pasta. No tinc constància personal que això passi, però considero que si això existeix i m'ho comenten des del meu banc, aleshores cal deixar constància.

Estudieu molt bé l'asseguradora: un preu baix inicial pot resultar en una cobertura lamentable.

Declaració Universal dels Drets Humans: 63 anys!

2011-12-10T20:29:00.003+01:00

Avui no només es celebra un clàssic.

La declaració universal dels drets humans compleix 63 anys. Recordeu que la declaració recull el dret que tot ésser humà ha de gaudir, sense distinció de raça o religió.

Us exposo un article que podria ser completament aleatori, però que no ho és pas d'aleatori: està escollit amb tota la malícia del món. És l'article 25 i diu així:

Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Feliç aniversari!

Manteniment del cotxe: impostos

2011-11-23T12:58:00.005+01:00

Quan es compra un nou cotxe no només ens hem de fer càrrec del que costa el cotxe sinó també del que costa mantenir-lo.

I és que sovint són aspectes que es descarten però que ens poden desviar de la compra d'un determinat cotxe: hi ha preus que són abusius. Per aquest motiu he volgut expressar aquí les decisions preses en aquest aspecte.

Primer, els impostos. Quan parlo d'impostos no només parlo de l'impost de circulació sinó també de la ITV (que no és més que un impost encobert). L'impost de circulació depèn de la cilindrada del cotxe: fins a 1000 centímetres cúbics (25 €), fins a 1600 cc (68 €), fins a 2500 cc (143 €), etc. No es té en compte si és dièsel o benzina.

Per a consultar el preu que pagueu, primer haureu d'usar aquest càlcul, i després consultar a les taules de l'organisme encarregat de liquidar l'impost, per exemple aquí

Si volguéssim un utilitari, hi ha un motor tricilíndric de 1000 cc i 68-70 cavalls que va dissenyar Dahiatsu (o Isuzu... ara no recordo) i que és molt usat (Toyota Aygo, Toyota Yaris, Citroen C1, Subaru Justy, Nissan Pixo, etc...) de benzina amb el que pagaríem una misèria.

En canvi si volem motors una mica més potents ens interessa que estiguin per sota d'aquests 1600 cc, perquè la diferència anual ens estalvia 80 € que podem dedicar a pagar la assegurança. A banda que tindrem un cotxe que consumirà menys. Pels amants de la potència pura, recordeu que hi ha motors 1600 cc amb potències de 180 cavalls: que no és poc.

La ITV, en canvi si depèn del tipus de motor i de la cilindrada. Els dièsel paguen més que els benzina i els motors més grans paguen més que els petits. A tall d'exemple: pel meu Citroën AX 1500 cc dièsel jo pagava 43 €.

En el següent capítol: les assegurances.

Dièsel o benzina?

2011-11-18T12:02:00.004+01:00

La eterna pregunta.

Sempre ens han venut els cotxes dièsel com a cotxes amb un menor consum, robustos i fiables, d'aquí que la major part de la gent ha comprat dièsel fins el punt d'arribar a una quota del 80% del mercat actual.

Però com a profe de tecnologia, ens hem de mirar les coses des del punt de vista científic també... què hi ha de cert en les afirmacions sobre dièsel o benzina? Anem a pams.

Primer, comentar que tots dos combustibles provenen del petroli i que són combustibles amb un gran poder calorífic. La benzina, encara que ens venguin el contrari, té més energia per unitat de massa, però el fet de ser menys densa i el fet que ens la venen per litres (i no per kilos) fa que el total sigui desfavorable a la benzina. Punt pel dièsel.

Segon, els motors dièsel són més grans i més pesats, perquè funcionen mitjançant altes compressions: per tant han de ser prou robustos com per a aguantar les fortes pressions que es desenvolupen a dins de cada cilindre. Els benzina, en canvi, són més lleugers i no tenen la necessitat d'una construcció tan robusta. Punt pel benzina.

Tercer, l'increment d'eficiència. Fins als anys 90 la major part de dièsels i de benzina eren atmosfèrics (no tenien compressor o turbo: incrementen la potència del motor sense necessitat de fer-lo més gran). Va sorgir el turbodièsel (cap els 90) i això va convertir els dièsel en cotxes més ràpids i amb menor consum: avui dia no hi ha a la venta cap dièsel sense turbo. Però els benzina no s'han quedat enrere i ja usen injecció directa i turbo, cosa que els fa molt més eficients. Empat tècnic.

Quart, el plaer de conducció. Ja no parlo del soroll, que és infinitament millor, sinó del plaer de conducció en els termes de suavitat, marge útil d'ús del motor i altres factors. Això és degut a que els motors dièsel estan pensats per un marge relativament estret de revolucions: per norma general donen el seu millor resultat entre les 1500 a 3500 revolucions per minut, i en aquest marge donen un parell motor força elevat. En canvi els benzina, tenen un menor parell motor però en un marge d'ús més ampli, per exemple de 2000 fins a 5000 revolucions (genèricament). Punt pel benzina.

I últim, i més sorprenent. El cost d'un dièsel és més car (per tenir una major complexitat... i perquè les marques volen molts diners) i el litre de dièsel és més econòmic. Mentre que els benzina són més econòmics però tenen el litre més car... però això últimament ha canviat! Ara el dièsel es pot veure igual de car que la benzina, fent que l'amortització del mateix sigui encara més inviable. Europa ha avisat que vol eliminar els subsidis al dièsel i això representa un problema gros on el 80% dels cotxes són dièsel (inclosos taxi i transports de mercaderies). En definitiva, punt pel benzina.

En resum:
Dièsel: +2
Bezina: +3

Fent cas a això, el model que he comprat és un benzina, en concret el model 1.4 122 cavalls TSI (incorpora turbo i injecció directa). Realment es poden fer consums de 6 litres cada 100 km per autopista (a uns 110 amb el cruise control posat, ho puc assegurar de primera mà).

Si dubteu dels consums del vostre futur cotxe, us recomano fer un cop d'ull al web Spritmonitor, on les persones que ja tenen el model de cotxe que us voleu comprar han escrit els repostatges i el consum real del seu cotxe. Mooolt útil!

I ara què comprareu... dièsel o benzina?

Update: a la benzinera del costat de casa el dièsel supera en quatre cèntims per litre la benzina... brutal!)

Compra d'un cotxe nou

2011-10-20T12:26:00.003+02:00

En conseqüència directa al post immediatament anterior i seguint la sèrie "munta el teu propi PC" ara vindrà... "Compra un nou cotxe".

I és que en termes de movilitat, el cotxe es qui proveeix més llibertat: per no parlar de qui és amant dels cotxes, clar.

Per a fer-ho tot més senzill dividirem en parts la compra del cotxe: la elecció del cotxe (que parlarem en aquest mateix espai), la versió del cotxe que més ens interessa, etc.

En la elecció del cotxe juga un paper essencial el nostre gust: aquí podria acabar el post perquè cadascú coneix els seus gustos i les preferències per les marques o els dissenys de cada marca. Però si hi ha quelcom comú això és una sèrie d'aspectes a considerar de manera externa, sense que participi el nostre gust.

Primer, i una de les coses que més em criden l'atenció són els detalls de l'interior del cotxe: ens fixem en el cotxe per la seva forma però sovint no ens fixem a l'interior, que és on passem la major part del temps. La postura de la conducció, elements a mà, facilitat d'ús, per exemple.

Segon, consultar quants cotxes venen al taller i de quina marca són. Per exemple, un mecànic em comentava que els motors de la marca Renault estaven donant (últimament) problemes. O per exemple, el mecànic de la grua del RACC em va comentar que els Toyota solen donar pocs problemes, però que en canvi el Citroën i el Peugeot donen força problemes elèctrics.

Aquest segon no el considero vinculant per dos motius: jo he tingut un Citroën i els problemes han esdevingut pel motor, que no ha sortit bé, en canvi mai he tingut problemes elèctrics... clar que, parlem d'un cotxe de l'any 95.

Tercer, les afiliacions a les marques: compte amb això. Tenir un Land Rover Defender de l'any 82 no significa que l'actual Defender sigui una meravella de la mecànica, ni de la electrònica (que potser sí ho és). El principi matemàtic inductiu no serveix aquí, per tant haurem de conéixer mínimament l'actual model i els problemes que dóna.

Quart, l'ús del cotxe. I és que el cotxe no només l'usarem nosaltres sinó que també l'usaran altres persones (ocasional o habitualment), per tant els requisits de espai en maleter, el nombre de portes i l'espai interior compten.

Cinquè, els diners que estàs disposat a deixar-te en el cotxe.

Cadascú pot ordenar aquests fets segons li connvingui i trobar el cotxe que més li agradi, o que més li satisfagui: jo vaig donar moltes voltes fins que vaig escollir el que volia...

...un Volkswagen Golf.

Accident: un anàlisi

2011-08-31T15:14:00.013+02:00

Tothom té un mal dia.

Però això que explicaré és un dia nefast.

Ja feia temps que no escrivia per aquí: això d'estudiar opos per a profe de tecnologia no colabora a tenir molta vida social. Com a part positiva, podria elaborar un blog de tecnologia i informàtica per a la ESO i el Batxillerat ben maco. Evidentment, les opos estan suspeses: què hi farem.

El cas és que un cop passades les opos tocava gaudir de l'estiu. És el primer estiu que tindré un mes sencer de vacances pagades! Això de no ser becari té avantatges.

Aprofitar els dies d'estiu conduint el meu cotxe sempre és un plaer: llibertat per a moure't, gaudir de les visites arreu i moltes coses més. En una de les visites em disposava a visitar Peratallada i Calella de Palafrugell: la idea era unir l'artesania i arquitectura de Peratallada, amb una tarda a una població de la costa amb molt encant.

Disposat a recollir a una amiga vaig sortir de l'autopista per la sortida immediatament prèvia al peatge (la benzina no la regalen, però els peatges tampoc). Aquí és on entra la tragèdia, així que anem a pams.

A continuació teniu un mapa on s'indica els punts més interessants a destacar, els faré servir de referència tot seguit.

View Larger Map

Al lloc indicat en el punt A vaig realitzar una correcció al volant, com sempre he de fer amb el cotxe per motius obvis (la direcció del cotxe és molt imprecisa i el palier, en baix estat de forma, m'obliga a no forçar-lo). En la següent figura s'explica amb la línia verda apuntant cap a la direcció que apuntava el meu volant.

En el moment de girar el volant, el cotxe va fer una maniobra inesperada que mai abans havia passat, amb condicions similars: el cotxe va començar a sobrevirar! És a dir, les rodes del darrera volien avançar a les de davant. Són moments on tot et passa pel cap i es fa molt difícil reaccionar. Encara bo que vaig fer un pas a temps i vaig fer contravolant, tal com havia llegit que calia fer (aquestes coses no te les ensenyen en les pràctiques de conducció). La fletxa verda indica cap a on giraven les rodes, i la fletxa vermella mostra la direcció de la inèrcia del cotxe.

Arribats a aquest punt, la part frontal esquerra del meu cotxe havia fregat suaument la barrera: res important. En el punt C, ja havia aconseguit que el cotxe arribés paral·lel a la meva inèrcia, però el cotxe seguia relliscant. Això va provocar que el cotxe seguís el camí de la inèrcia i, per tant, impactés en el costat dret de la barrera, tal com es mostra a continuació.

Això va frenar el meu cotxe considerablement tot permetent-me agafar el control del vehicle i apartar-lo de la carretera. Això va ser en el punt D, tal com mostra el gràfic que hi ha a continuació.

Físicament jo estava intacte, però moralment el tema m'està costant per molts motius: que passi just quan més uses el cotxe, que sigui un cotxe que t'ha acompanyat en moltes grans ocasions, tot el que ha fet servei, els diners invertits en mantenir-lo funcionant (molts més del que em va costar de segona mà).

El cas és que després de trucar al RACC, van venir els de Autopistas a veure que havia trencat per a fer-me la factura, van venir els Mossos a fer el parte i entre tots van fer tot el que jo havia de fer: explicar l'accident als de l'assegurança. És graciós que els de l'assegurança em diguéssin, sense dir jo res a canvi, que ells no em cobrien els costos de la barrera danyada. Així que ja sabeu, si teniu assegurança a tercers i el cotxe us rellisca ells no es fan responsables: aquí ve la pregunta doncs... què cobreixen? Per què els pago?

Després de la tornada en grua (amb un treballador amb qui vaig tenir una agradable xerrada) i les pertinents trucades a la família vaig avaluar el que va passar. Per motius que encara desconec el cotxe perd combustible: la part posterior del cotxe estava plena d'una pel·lícula de gasoil, des de la porta del maleter fins evidentment... les rodes, d'aquí que a la primera corba seriosa, on el cotxe sempre ha tingut un comportament neutre en corba hagi tingut aquest comportament: les rodes de darrera relliscaven.

Per últim, uns consells per tal de reaccionar en aquestes situacions: són moments en que reaccionar és difícil, però estar informat és una obligació. Els podeu consultar en aquesta pàgina.

La Citroneta us diu adéu:

Encara li queda un vídeo de comiat!

Postdata: totes les informacions (advocats, documentació oficial, etc.) apunten a que l'assegurança ho cobreix, per això cal pagar-la. Si no ho cobrís ho han d'argumentar explícitament i demostrar que ha estat causat amb "mala fe"... Té nassos cometre un accident de "mala fe".

Ens han venut

2011-02-06T22:21:00.003+01:00

Coses de la crisi.

Els drets dels treballadors surten força econòmics. La recepta és simple: algú (el govern) paga uns diners a certa gent (certs sindicats) per fer una feina (protegir els treballadors). Però si qui paga tensa la corda, qui guanya? Bé, ja se sap qui guanya, guanya el govern (entre d'altres). Centrem-nos en la qüestió doncs, quant valen els drets dels treballadors? Una quantitat inferior al que el govern paga als sindicats.

Les reformes econòmiques que s'estan portant a terme són realment escandaloses. Citem-ne algunes:

1. Es rebaixa les indemnitzacions per comiat improcedent (-12 dies). Acomiadar és més econòmic.
2. S'abaixa el sou als empleats públics: tant als funcionaris com els que treballem de manera temporal.
3. Possibilitat d'eliminar convenis col·lectius: eliminem l'únic límit que permet que un enginyer cobri igual que un sexador de pollets.
4. Increment de l'edat de jubilació (als 67 anys) i del mínim d'anys per a cotitzar el mínim.
...i moltes més!

Ara es donaran situacions curioses: si ets metge (6 anys de carrera) serà impossible que et jubilis als 65, i si has perdut un parell d'anys fent proves o opos per exercir, possiblement ni als 67 puguis jubilar-te... cobrant el 100%, clar. Per la meva part, després de 7 anys de becari cobrant sota mínims i sense cotitzar, que ara em diguin que em queden 35 de treball per cobrar el mínim, em posa de (molta) mala llet.

Ironitzem una mica. Les pensions mínimes no cal pujar-les, qualsevol persona pot viure folgadament amb 340 €/mes. I un sou digne, a l'any 2011, és de 641,40€... a Barcelona un lloguer digne et costa el 120% del teu sou.

A tot això hem anat renunciant poc a poc, perquè ens han venut. Més enllà de canviar de govern i de sindicats, hem de canviar mentalitats.

Crec que tenim prou motius per fer-ho.

Octubre continua la mitjana

2010-10-18T20:50:00.002+02:00

No es pot dir que aquest no és un any plujós.

Les dades de la primera quinzena d'octubre són ben indicatives: aquest any anem camí de superar mitjanes. En la part de la pluja podem comptar amb un total de 95 litres per metre quadrat, que no és poc, i menys di aquests han caigut en (ben bé) dos dies.

A partir d'ara a aquest efecte l'anomenaré "pertorbació de Sitges". Cada any que se celebra el Festival internacional de cine fantàstic de Sitges sempre sol tocar fer cua al carrer, o bé moure's entre els cines del poble, moment en el qual es posa a diluviar (amb llamps i trons). Jo m'he lliurat aquest any però els fibers que han anat ho hauran notat.

Segon, el vent. Si la pluja pot fer ràbia, quan aquest és lateral per l'efecte del vent millor ni pensar-hi. Doncs bé, la ratxa màxima ha estat enregistrada a casa és de 41 km/h de direcció est, característic d'un temporal de llevant de llibre.

Els dies que venen té pinta de pantà baromètric / dorsal anticiclònica, i per tant pinta força bé. Dissabte es pot escenificar un drama, però caldrà seguir la situació.

Teòricament, en dos dies hem fet les pluges del mes a Barcelona. Ja en parlarem.

Pluges: resum del mes de setembre

2010-10-09T18:48:00.003+02:00

Un petit anàlisi de les dades.

La mitjana pluviomètrica de Barcelona és de 632 mm que es reparteixen de manera irregular al llarg de l'any, concentrats bàsicament en els mesos de tardor.

La dada sorprenent és que aquest mes de setembre han caigut 109 mm de pluja, i que aquesta quantitat ha estat repartida en quatre dies. Això suposa un 30% més de pluja en aquest mes i més d'un 17% del total de pluja que cau en tot un any.

Avui s'espera una potent llevantada que pot portar pluges sobtades: s'activat l'alerta a nivell 2 i la veritat és que la situació sembla ser de llibre. El model MM5 de meteocat presenta una depressió que s'instalarà en la costa, és a dir, A Barcelona estarem en ple centre. La evolució de les 48 següents hores indica el manteniment de la situació, però en aquestes situacions mai se sap. El mapa de 500 hPa indica que la depressiço en altura estarà una mica més al sud, però coincideix geogràficament amb la depressió en superfície.

Té pinta que... "se va liar parda". Al tanto doncs.

Màxima de l'estiu

2010-08-27T16:55:00.003+02:00

No sempre es donen màximes en la canícula.

La prova és la temperatura màxima enregistrada avui ara farà uns minuts, són dades de les 16:38 d'avui (dijous 27 d'agost de 2010 a Sant Just Desvern).
Temperatura: 36.8ºC
Humitat relativa: 11%

Impressionant!

El suport al client

2010-08-19T12:45:00.003+02:00

Sol ser nefast.

Ja fa temps em vaig comprar una càmara digital, en concret va ser la Kodak DX6490 que té un zoom de 10x, permetia gravar video (amb molt bon àudio) i tenia uns controls manuals que permetien explorar el món de la fotografia de manera lleugera.

La càmara tenia un parell de problemes i la comunitat d'usuaris esperàvem que la empresa Kodak, a la que els usuaris vam fer arribar les nostres queixes, es posés en marxa corregint aquests errors. Quan hom paga 400€ en una càmara s'espera que les persones responsables del producte estiguin atentes a que el producte pel que has pagat sigui mínimament satisfactori.

Quina va ser la maniobra de Kodak? Vendre una càmara digital exactament igual a la DX6490, amb un megapíxel més i amb els esmentats problemes sol·lucionats: li van anomenar la DX7590.

Aquesta pràctica, evidentment, no és pròpia de Kodak sinó que hi ha d'altres marques que tampoc volen donar un suport complet a l'usuari. En concret parlo del meu mòbil: un smartphone anomenat HTC Magic, que ve amb un sistema operatiu molt especial anomenat Android (promogut entre d'altres per Google). Si bé el mòbil és propi de la marca HTC el sistema operatiu que incorpora és obert a modificacions (com Linux), i també és un sistema en el que es poden desenvolupar aplicacions lliurement.

El cas és que Google no para de treure modificacions a aquest sistema: el millora constantment, tant el seu sistema (Android), com les aplicacions (Google Maps, etc...). Donada la temàtica, què imagineu que passa amb els usuaris que vam comprar un dels primers mòbils amb aquest sistema? Doncs que ens quedem sense les actualitzacions i les millores que Google ofereix. I la culpa no és de Google.

Si t'expliquen que en un altre país el teu terminal sí tindrà actualitzacions i en el teu no, o que una operadora sí ofereix millores en el seu terminal i a tu no te les ofereix el problema és evident... i el culpable també. Clar que és més interessant vendre terminals nous a gent nova que millorar la experiència dels usuaris que ja fa temps que estem a Vodafone.

Informacions contradictòries, promeses falses i un llarg etcètera són el que transforma a un bon usuari en un usuari mercenari, és a dir, que no et comprarà el teu producte i que farà tot el que pugui per tal d'evitar que els altres s'el comprin. No és la intenció d'aquest post convéncer a ningú, sinó posar de rellevància allò que tothom sap un altre cop més: igual amb més gent queixant-se s'arriba que la estratègia comercial canviï.

Jo continuaré amb Android, perque és un sistema increïble, però evidentment cada cop sóc més escèptic.

Episodi de tempesta: 12/08/2010

2010-08-14T12:41:00.004+02:00

Quina tempesta la del passat dijous!

Seguint la tempesta de prop, i usant una eina meravellosa com és el radar, es pot apreciar molt bé la manera en que van evolucionar les pluges. A continuació us presento la evolució en forma de mosaic:

Tot el material pertany al Servei Meteorològic de Catalunya.

Com podeu veure a 1, apareix una línia de tempestes paral·lela a l'equador que avança cap el sud i que deixa restes de pluja en direcció nordest: tal com podeu veure a 2.

Però en un canvi sobtat les pluges fan un arc de 180 graus, com es pot veure a 3 deixant un forat que seguidament es transforma en precipitació com podeu apreciar en 4.

Les tempestes més actives romanen a l'oest, mentre que les de l'est són més minses. A 5 i a 6 podeu veure com això està passant i com la intensitat de pluja és més forta a la costa central i part del nord de la costa daurada.

La intensitat de precipitació va arribar a 55 litres per metre quadrat en certs moments i el vent tenia ratxes de fins a 40km/h, tal era la violència de la tempesta en el seu moment més fort.

En resum, una manera d'obrir boca per al que normalment arriba la segona quinzena d'agost.

Caldrà estar atent.

Eureka!

2010-08-06T15:02:00.005+02:00

Ho he descobert!

Ja tinc la solució als problemes mecànics del meu cotxe.

No entenc com no he caigut abans :/

El millor regal

2010-05-06T11:28:00.006+02:00

Tot comença en algun punt.

El meu inici va ser el canvi de paradigma respecte la meva professió, de ser un enginyer informàtic treballant en empresa privada, a ser un professor (que possiblement acabi treballant en empresa pública).

Per a ser professor m'ha tocat lidiar amb el màster de professorat, que tampoc cal que digui gaire cosa més al respecte... un complet desastre que a sobre he pagat de la meva butxaca religiosament.

Però en algun punt la vida fa un equilibri, gira per complet la situació i et regala coses com la que em va passar ahir: els meus alumnes de 4t d'ESO van fer una festa per a despedir-se!! A mi em va impressionar, em va deixar bocabadat. A final de la classe van entrar a classe amb patates, taronjada i, fins i tot, un pastís (que, per cert, estava espectacular! :9~). No puc incloure la foto del grup per motius obvis, però és una imatge de pòster.

Jo no sé si finalment aprovaré aquest màster, després d'entregar gairebé mig centenar de treballs, una desena d'exposicions i no sé quantes coses més. El que sí que se, i de primeríssima mà, és que les persones a qui els he estat donant el millor que tinc m'han respost donant el millor que tenen elles. En conseqüència, no se quin reconeixement ni quina validesa té aquest màster, i el que és més fort, en aquests moments deixa d'importar-me, perquè el que valor en el que em recolzo és el reconeixement de la gent que m'ha acompanyat al llarg d'aquest temps a l'escola.

Com quan s'acaba una pel·lícula, que sempre surten els crèdits a l'acabar amb una música, posaré a continuació la cançó que sona en els crèdits del final de la pel·lícula "Contact", composada per Alan Silvestri (un dels meus compositors favorits).

A tots ells: moltíssimes gràcies!

Beca o estafa?

2010-04-05T23:10:00.003+02:00

Quina merda de setmana santa.

És cert que hi ha dies en que és millor no aixecar-te del llit, però si la cosa s'allarga més d'una setmana en algun punt o en altre hauràs de sortir de casa no?

La única part que sí pot ser de servei públic és la part de la beca. El meu màster en educació de secundària depèn de una beca que vaig demanar per poder pagar-lo. Han passat força mesos des que el vaig demanar fins que el dia 30 de Març em va arribar la denegació de la beca, per e-mail. Una putada, però cal assumir-ho.

A dia 31. l'endemà, va venir el de correus a portar-me una carta certificada on explicava que la meva situació financera era irregular. Amb el sou d'un becari, que no arriba ni al salari mínim interprofessional havia de fer la declaració d'hisenda... només pel fet que la mateixa empresa on treballava de becari em va contractar sota ua altre nom. El cas és que ni vaig a temps de presentar alegacions, i a sobre m'han fotut multa per entrgar-la tard, per tant tocarà pagar un extra.

No he fet la declaració mai per tal de no liar-me amb papers, però pel que cobro sempre em retornarien diners. Lliçó apresa: cal ser racanejar fins el cèntim i trere-li el suc a hisenda, si no et poden suspendre una beca.

No té cap sentit, però d'aquesta setmana no han hagut gaires coses que ho hagin tingut. I el millor de tot...

...que en aquest punt me la rebufa bastant tot plegat.

"El efecto Ibiza"

2010-03-22T12:49:00.003+01:00

Tot i que pot semblar còmic, el tema té un rerefons complicat.

Ahir vaig estar mirant forocoches una estoneta i vaig llegir un tema que comentaven les experiències de noies en el Erasmus, i el seu comportament envers el fet d'estar d'Erasmus.

Que vagi per endavant que no dono per suposat que tothom que està d'Erasmus faci el que comentaré a continuació, ni que les totes les dones facin el que hi ha descrit, simplement és un punt que em va cridar la atenció.

Arribats a aquest punt, en la eqüació ja tenim la suma de Erasmus + dones i és possible que ja tingueu una idea preconcebuda sobre aquest post.

El post de forocoches apuntava a aquest altre fòrum que hi ha Internet i que val molt la pena llegir. En resum, el post de forocoches parla del "llibertinatge" de les dones que fan Erasmus (curiós, no surt cap queixa cap els homes), i en el fòrum dels Erasmus surten les opinions de diverses noies comentant les seves experiències sexuals en altres països, i com el fet d'estar d'Erasmus fa que puguin tenir relacions amb molta facilitat.

Jo l'he batejat "El Efecto Ibiza" perque conec força gent que quan van a l'illa fan exactament el mateix que es comenta en aquest fòrum dels Erasmus: liar-se amb qui tenen ganes, com els vingui de gust i quan vulguin.

De les persones que conec, la inclinació natural de força nois és a acceptar que van a Eivissa a passar-ho bé: festa i sexe sense contemplacions. En les noies, la majoria comentava que anava perquè li agradava la festa però no mencionaven el sexe, tot i que en realitat acabaven exactament igual que els nois, és a dir, festa i sexe. De la mateixa manera, els comentaris que apareixen en el fòrum d'Erasmus van en un sentit similar, amb diferències clares.

Recordatori: parlo de casos concrets, no de norma general.

El cas és que, a aquestes alçades (estem en el segle XXI) em sembla una mica fort que no hi hagi prou llibertat com per poder tenir sexe sense tants miraments, i que encara hagi gent que quedi titllada molt negativament si fes això que fa a l'estranger en aquest mateix país. Recordem que el sexe està en les necessitats bàsiques de l'ésser humà, segons la piràmide de Maslow (tot i que és totalment discutible, clar :).

Com a professor, amb adolescents vulnerables a qualsevol mena de prejudici, entenc que la meva actitud ja de ser totalment neutral, tot i que implícitament els pot portar a continuar la actitud de desequilibri... i realment em fa molta ràbia! Perquè són formes de pensar que te les donen com a vàlides quan ets petit i costa canviar quan creixes amb elles. Mantenir la neutralitat serà crucial per tal d'evitar situacions de desequilibri, tot i que em temo que això costarà molts anys de superar.

No se si altres paisos tenen aquest problema. Si algú coneix una altra realitat, sentiu-vos lliures d'opinar el que considereu.

Potser tot seria més fàcil si ens diguéssim les coses a la cara...

...sempre amb respecte clar :)

Més neu?

2010-03-07T22:11:00.003+01:00

Això és un no parar...

La situació per a demà dilluns és espectacular en tots els sentits: els models confirmen una situació a la que jo, personalment, li faria un poster. Són situacions que podrien estar en un llibre perquè expliquen molt bé certs fenòmens que ens poden caure demà.

Els dibuixos dels models que es presenten a continuació es basen en el MM5 de 12 km de resolució proporcionats per l'SMC, tots a la mateixa hora i el mateix dia: dilluns 8 a les 13:00 (12:00 hora universal).

Primer de tot, la imatge de la pressió en superfície per a demà indica una depressió en el mateix front de la costa catalana. No és una depressió gaire profunda, però les línies estan prou juntes cosa que ens indica vent fort i, per tant, onatge perillós.

Si mirem el vent en alçada (500 hPa) ens adonem que la depressió està situada a l'oest de la depressió en superfície i, la humitat està dividida en dos: una part humida al nord-est i una part seca al sud-oest.

Si es comprova el mapa en alçada (500 hPa) es pot veure com ens ve per darrera nostres una llengua d'aire fred.

El resultat d'aquest situació pot ser força impactant per molts motius: el contrast de temperatures (mentre plogui no cauran en picat), el vent, la pluja i més tard, la neu. Esperem que causi els mínims problemes, però d'entrada això pinta interessant!

Vaig a preparar la càmara de fotos!

La tempesta perfecta

2010-02-27T14:28:00.005+01:00

Aquest és el nom que li han donat a Xynthia.

Xynthia és una depressió que tenim al nord de la península, i que ens està enviant vents molt forts. Això és degut a que és una depressió molt profunda: segons es poden apreciar en els models de previsió està per sota dels 980 hPa i es mou amb rapidesa des de les illes Madeira (on s'ha gestat) fins a Escandinàvia (segons els models de previsió). A continuació podeu veure, cortesia de l'SMC, un mapa de previsió per a les 18h (hora solar) d'avui dissabte 27: la depressió està tocant a la costa gallega!

La repercussió a Catalunya és mínima però a tot el terç nordoest de la península està bastant clar que portarà vents molt forts.

Sembla increible que en sis mesos que portem tinguem un temps tan complexe, en una zona on els hiverns solen ser amb anticicló centrat i relativa calma. Esperem que aquestes tempestes facin el mínim mal possible, tot i que els càlculs no siguin gaire optimistes.

La situació és força extrema.

Nina Simone: My babe just cares for me

2010-02-19T15:49:00.002+01:00

Nina Simone, una veu impressionant.

Un tema de Nina Simone que recordo des de fa molt temps és "My babe just cares for me". Sobretot pel videoclip, fet amb plastilina, que està molt ben ambientat.

A gaudir-lo :)

Economia: tapar la mala olor

2010-02-15T20:04:00.002+01:00

O també conegut com: la manera de tapar la merda.

Des del punt de vista d'algunes persones que vivim aquí, la bombolla immobiliària ha fet molt de mal a la economia i en conseqüència, a les persones. Un creixement disparatat basat en una construcció d'habitatges sense límits, ni control, i amb ajuntaments en els que certs personatges s'han enriquit de manera ostentosa. Avui paguem la factura 4 milions de parats que cerquem una feina digna.

El cas és que el balanç continua sent horrorós, els que han fet fortuna amb la "inversió" immobiliària tenen la mateixa fortuna, és a dir, els especuladors tenen el seu premi. Premi que ha fet que moltes famílies estiguin pagant un pis/casa/xalet de 4 vegades el seu valor real.

Sembla com si després d'aquest episodi volguéssim tapar la mala olor, o dit en altres paraules: amagar la merda. Sempre són els mateixos els que amaguen la merda, i si no que li preguntin als grecs.

Resulta que s'ha destapat el verdader estat de la economia grega: estaven amagant la merda fins que els han pillat. I qui els ha ajudat a amagar la merda? Goldman Sachs. Bravo, uns quants individus han decidit que els milions de grecs hauran d'abonar un deute brutal: individus que no han estat escollits pel poble, que no representen al seu país, i que s'han dedicat a fer fortuna amb la pobresa de molts.

No se si aquesta es pot considerar de ser miserable, potser em quedo molt curt. Però a aquests de Goldman Sachs el poble americà els ha estat pagant un rescat multi milionari amb el seus impostos: quina és la seva estratègia? Què estan fent?

No m'estranya que premis nobel d'economia parlin de cremar als especuladors.

Tenim a una generació endeutada de per vida i no hi ha moltes possibilitats de tenir un treball digne. Coses així m'encenen. El pitjor vindrà ens uns mesos, amb les eleccions i les falses promeses.

El poble no es tonto: certs personatges pringaran.

Possibilitat de nevades a cota zero

2010-01-31T20:34:00.003+01:00

Quin hivern!

Jo ja donava per fet que se'ns havien acabat les possibilitats que a la costa deixés de nevar, però a jutjar per les previsions de meteocat no sembla del tot improbable que aquesta nit ens puguin caure unes quantes volves :)

El cas és que aquest hivern ha estat molt atípic: els hiverns que hem tingut últimament tenien un anticicló centrat a sobre de la península i desviaven totes les perturbacions cap al nord, però aquest cop l'anticicló s'ha posat allà dalt i ens està enviant depressions i aire fred en alçada cap aquí. Tinc la esperança que aquesta nit caigui una mica de neu (sempre que no faci mal ni molesti en gran mesura, però mai plo a gust de tothom :)

Segons indica el model MM5 de meteocat (que dona un resultat similar al DWD també de meteocat) el moment on tindrem més fred en alçada a sobre de Catalunya és aquesta mateixa nit. En el mapa següent ho podeu veure:

Ja tinc la càmara preparada!

El món de la consultoria TI

2010-01-07T22:30:00.009+01:00

És un tema molt trillat, però continua massa callat.

Voldria dedicar aquest post número 100 a reflexionar sobre aquest "model de negoci" (les cometes van amb mala intenció) que és dóna en el món de les TI (Tecnologíes de la Informació)

Què és una consultora TI? És una empresa que ofereix serveis, com qualsevol altra sector, però s'especialitza en uns camps determinats (algunes) o són generalistes (avui dia moltes, perque tothom necessita diners). Els serveis que ofereix són diversos: des de webs senceres fins a programes financers, i això ho ofereix treballant des de dispositius portàtils fins a servidors de grans empreses.

La definció és molt àmplia: precisament això és un dels grans problemes.

Fins l'any 2000 la informàtica era terreny salvatge, els informàtics cobraven molta pasta i feien tot tipus de feina. En aquell moment qualsevol persona amb una mica de temps podia llegir un manual d'informàtica i convertir-se en un "informàtic". Des de l'any 2000 les consultores han pres el lloc als petits informàtics per a oferir els seus serveis, però les condicions van canviar... moltíssim!

Els enginyers informàtics van passar a cobrar 12000 € anuals bruts (a sou de l'any 2004), tothom es feia passar per informàtic (tinc constància que fins i tot advocats i periodistes... brutal :D) i mentrestant la indústria de la consultoria va anar creixent.

La consultoria s'ha nodrit sempre d'un "model de negoci" (compte amb les cometes :) molt lucratiu: la subcontractació. La consultora et contracta per 1000€/mes (bruts evidentment) i a la empresa se li paga 7500€/mes... i compte, que són xifres reals.

Segons podeu llegir aquí es justifica que cada treballador per a consultora costi 6000€/mes. Parlen de costos de la llum, la calefacció i l'edifici on treballen, el personal de manteniment, el personal administratiu, dietes, formació del personal... Doncs bé, crec que això no és justificable, basant-nos en el fet que la major part de persones treballen en el lloc del client on se'ls ha manat. Hi ha gent que no ha vist les oficines de la consultora que els ha contractat en 7 anys!! Ni per formació, ni per res de res! A alguns els van oferir venir a un sopar d'empresa, per fer germanor... No és justificable que el treballador cobri aquesta misèria de sou: no ho serà mai.

Fins i tot el personal que porta temps treballant allà també està fart, tal com expliquen aquí.

Sento molta pena per tots els que van anar amb il·lusió a una consultora on se'ls va prometre formació i una brillant carrera. Una part d'ells han sortit escaldats: horaris de 10 a 12 hores diàries en alguns casos, sous miserables, gent que els han despedit quan volien muntar un comitè de empresa, hores extres i caps de setmana en que han de treballar... Cosa que ha provocat relacions deteriorades amb el seu entorn i la pèrdua de la pròpia valua i dels propis límits. Malhauradament aquestes consultores s'han guanyat diversos sobrenoms com "càrniques" o empreses de "body shopping" en les que tu no ets més que un recurs, no representes res per a ells.

No hi ha prou espai per indicar les opinions de centenars de persones que han passat per les mans d'una consultora. Uns quants exemples més sí que us puc aportar: com aquest, o aquest, o fins i tot en vídeo!

Una tendència actual és que algunes consultores, avui dia, posen dintre de la seva oferta coses com: "lo que nos interesa es hacerte crecer" (per això cobren 7500€/mes per persona), "todos los viernes, jornada intensiva" (cosa que es compleix la primera setmana de feina, i potser ni això)(curiós que van cercar gent a la vegada que la despedien) o fins i tot (alucinant) "respetamos tu horario de trabajo: si tu te comprometes X se compromete contingo".

Una de les grans queixes és que la formació és nul·la, i algunes vegades passa que qui tens per sobre teu no té ni punyetera idea de la tecnologia que toca, bàsicament es dedica a presentar Powerpoints macos i a fer-se el xulo de tot allò que no sap. Un clàssic :)

I les consultores? Què fan? Primer de tot, per identificar-les, podeu donar un cop d'ull al seu portal.

Segon, com podeu veure "el negoci de la crisi" els ha aportat un 40% més de beneficis. Elles no poden predre mai, mentre hagi persones que facin el sacrifici de gastar temps que s'haurien de dedicar a ells mateixos o la seva família.

Ara que ja ha passat temps i tinc perspectiva, les entrevistes realitzades (gairebé totes a consultora) han confirmat el que heu llegit prèviament. Després de 7 anys treballant com a becari en 5 llocs diferents, uns en client final i altres en consultoria mitjana, la tendència de la part de consultoria es mostra clara.

Com a anècdota, havia una entrevistadora, aparentava tenir 16 anys, i em comentava les maravelles de la seva empresa: tenien un equip de fútbol, sortien a fer paint-ball... no va saber respondre'm cap de les preguntes que li vaig fer com: "quin seria el meu horari?", "quin seria el meu sou?", "a on treballaria?"... A mi que cony m'importa el paint-ball: jo ja tinc amics amb qui gaudir, el que vull és una feina decent!

Com seria una consultoria ideal? Primer, un lloc on et respectéssin com una persona i no et tractin com un animal de corral. Segon, un lloc on et permetéssin treure tot el potencial. Tercer, un sou just: si sóc un enginyer superior és perquè entenc tota una sèrie de tecnologies i metodologies que poso a disposició de qui em paga. Així com un arquitecte no toca un totxo, un informàtic sí que n'ha de tocar (programar): dona'm temps per dissenyar un bon sistema (fiable, robust, eficient...). Impedir que qualsevol faci d'informàtic: ja està bé de muntar pollastres amb codi "spaghetti" (ple de 'gotos'), talibans d'un llenguatge (n'hi ha, us ho prometo), o consultors de una tecnologia que no tenen ni idea de la tecnologia, o que la que tenen fa 30 anys i els falta un bon renovat.

Anem acabant. Si mai us toca entrar en consultora, ja va sent hora de parar-les els peus.

Ànims!

PD: Per poc que pugui, citant frases d'altres blogs o posts, "yo no me meto en una".
PD2: Com que la vida és com és, probablement em toqui tragar-me les paraules ;)
PD3: Última notícia sorgida de menéame relacionada amb una empresa i les 80 hores extra realitzades.

Nexus One

2010-01-06T11:35:00.004+01:00

Google torna a estar per endavant.

Ho faré a l'estil americà: "De los creadores de 1 Gb de correo online gratuito, de los productores de una suite ofimática on-line colaborativa en tiempo real, de los cámaras que se han paseado por decenas de ciudades y pueblos filmando cada una de sus calles... ahora llega el teléfono de Google!!"

I es que després de fer un sistema operatiu de mòbil, obert i on tothom té les mateixes oportunitats per a desenvolupar el seu software i vendre'l, Google ens dona una sorpresa brutal el dia de reis: un mòbil impressionant. Sumeu tota la tecnologia de Google en un mòbil: Google maps per a cercar i navegar pels carrers, GMail, un magnífic navegador, ... mes totes les aplicacions que li volgueu afegir! Aquest és el Nexus One.

És un gran pas, i només ho podia fer un gegant com Google. Ja està disponible per a demanar-lo a alguns paisos, i aquí no arribarà fins que Vodafone el porti: segons es comenta, Vodafone no aplicarà un contracte d'exclusivitat motiu pel qual altres companyies el podran vendre.

El més fort de tot és que Google anuncia que "...el primer mòbil que vendrem a través de...": això és impressionant! Ens esperen més mòbils?

Em trec el barret davant de un desplegament com aquest.

Bravo Google!!

Prediccions meteorològiques pel 2010

2010-01-03T21:52:00.005+01:00

Què ens depara la meteorologia aquest any?

Veient les imatges d'anomalies per pluja pels primers 6 mesos de l'any la cosa pinta molt bé: sembla que els primers quatre mesos del 2010 tenen pinta de ser més plujosos que de costum. Es pot apreciar amb els colors verds que hi ha en els mapes que hi ha a continuació:

Pels propers dies la situació pinta molt interessant, perquè l'anticicló ens ha deixat de banda i la península és terreny de depressions i masses d'aire fred. Si es compleix la situació que pinta el model GFS per a 9 dies, que teniu a continuació, venen pluges i fred pels propers dies.

Caldrà estar a l'aguait del temps aquests propers dies, que té pinta de ser força complexe.

Estem a l'hivern... you know ;)

Balanç zero

2010-01-01T17:00:00.002+01:00

Feliç 2010!

Ja ha començat el 2010, i hi ha força coses que han canviat.

La primera bona notícia: no ha hagut cap accident mortal a les carreteres catalanes aquesta nit. Bravo!

Segon, l'any comença meteorològicament interessant: sembla que els propers dies tornarem a tenir situacions de fred, calor, pluja i neu. Esperem que no siguin tan severes com les delsdies anteriors.

Tercer, és hora de fer "reset" a moltes coses. Cadascú ja sap en quin aspecte ha de fer "reset" ;)

El cas és que canviar un número no vol dir que de sobte et transformis i vagis a canviar totes les coses de la teva vida (menys quan hi ha moltes de les quals estàs content, clar :). Sinò que avui també és un bon moment per a fer-ho.

Comencem!

Balanç de l'any

2009-12-31T17:59:00.003+01:00

Toca tema típic i tòpic :)

Demà provaré de fer el missatge esperançador d'inici d'any, tot i que aquest any no canviaré la descripció, com l'any passat. Però avui toca mirar una mica enrere i veure què ha passat aquest any, el que m'agrada i el que no.

Què m'ha agradat?

Tincs uns amics i unes amigues que són per treure's el barret.

M'agrada el fet que he trobat un molt bon camí: estic gaudint molt amb aquest màster d'educació secundària i crec que té moltes possibilitats. Els companys que he conegut en aquest màster són gent collonuda i es fa força germanor :)

He acabat una carrera, i amb una matrícula d'honor al PFC... m'era difícil creure que arribaria el moment d'acabar la carrera, però el treure aquesta nota no entrava ni en la predicció més optimista!

M'ha agradat que al final de deixar-me emportar per un sentiment no tingui recels del que podria haver passat si no m'hagués deixat lliure. No ha sortit bé i ho he acceptat amb conseqüència, encara que ha costat assumir-ho: això és la responsabilitat oi? Igualment el camí recorregut ha valgut la pena... i l'aprenentatge més encara!

Què no m'ha agradat?

Autocrítica primer: pensar que he estat molts anys lluitant per a veure que, aparentment, no has avançat res. Això és una manca de perspectiva i falta de respecte brutal comesa cap a mí mateix: és evident que sí he avançat però no cap a on jo volia... i sent exigent com sóc per a mi ha representat un estrepitós fracàs.

Segon: certs conceptes bàsics de relacions humanes. Entenent que hi ha vegades que l'altra persona no pot donar (carinyo, suport, etc...) crec que no està bé acostumar-se a esperar que l'altra persona doni contínuament, ha d'haver un equilibri. Molt menys quan estàs fet pols i no tens ni per donar-te a tu mateix (cosa que no hauria de passar mai). Compte que no parlo d'egoísme per part d'alguna de les dues bandes, sinò de malentès: no és fàcil l'equilibri.

Postre, també autocrítica: Molt malament per postposar els meus somnis i subsumir les meves idees a la dels altres, perque ningú més que jo ha de viure la meva vida. Una cosa és escoltar els altres i altra deixar que passin per sobre teu.

Conclusió

...i amb un lleuger anàlisi psicològic: més tranquilitat, més seguretat i continuar recorrent camins i fent projectes propis per a l'any que ve.

Us desitjo el millor per a l'any que ve!

Mínima de l'any?

2009-12-20T14:30:00.003+01:00

Fa molt fred!

Queda confirmada, fins ara, la temperatura mínima del que portem d'any, i si la memòria no em falla, crec que la més baixa (o la segona més baixa) que he enregistrat mai amb la meva estació.

Ni més ni menys que : -1.2ºC a una alçada de 40 metres a prop de la costa

Curiosament les mínimes que he anat enregistrant aquests dies no es produien a les 6 del matí, com passava típicament, sinò a les 8:30! Tots aquest últims quatre dies les temperatures mínimes s'assolien a aquesta hora.

La pressió continua la seva carrera ascendent, cap els 1010 mil·libars i és que ens espera vent de sud-sudoest que farà que les màximes d'avui siguin, problement, les mínimes de demà.

Compte a les carreteres!

L'abisme meteorològic

2009-12-16T13:03:00.004+01:00

Anomenat així perquè el canvi succeït en els darrers dies es espectacular.

No es pot dir que la gent li agradi passar fred, però si parlem de com d'interessant està la actualitat meteorològica, com dirien a forocoches, "la cosa cambia" :)

Ja va ser prou impressionant la situació del diumenge passat, quan la neu va afectar, de forma severa, força carreteres i autopistes. Jo ja tenia la càmara a punt per a fotografiar el primer floc de nou que caigués. Però clar, situacions com aquestes no són gens habituals en un hivern típic, on el que predomina són els anticiclons centrats, cels completament blaus i algunes boires de matí, per tant ja vaig pensar que les coses s'havien acabat.

Res més lluny del que sembla que passarà en la realitat: segons he pogut veure en uns mapes de meteosim en que surten isòbares i alçada geopotencial a 500hPa, pel dimecres 23 de desembre s'espera molt fred en alçada i una depressió molt profunda en el golf de Biscaia!! Tot i que és una predicció, la situació és espectacular! Us passo la foto a continuació cortesia de meteosim.com:

Molt atents a la evolució del temps aquests dies, perque la cosa sembla que arrencarà molt fotuda. Demà, que tinc una xerrada sobre meteo, tenim teca per fer taula de debat :)

Que us afecti el mínim i que en podeu gaudir el màxim!

Drets humans: 61 anys!!

2009-12-11T17:20:00.003+01:00

Ahir havia un aniversari important.

Una de les lleis base més importants de tot el món ha complert 61 anys i això és fantàstic. Fantàstic per dos motius: a) perquè és una llei que no ha quedat obsoleta i que continua sent vanguardista i a l'alçada de l'ésser humà actual i b) perquè encara s'ha de fer complir arreu del món.

Així que per tal que la gent la llegeixi, si ja heu entrat en aquest post, us posaré un fragment d'ella. En concret l'article número 1, que diu així:

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Probablement, si complissim aquesta única llei la humanitat ja guanyaria un grau de llibertat mai vist fins ara.

Felicitats a tots i per molts anys!

Aniversari: canvi de xifra

2009-11-30T12:19:00.002+01:00

Canvi de xifra... de les desenes!

Ja tocava, clar, però a un sempre li sembla que això trigarà en passar. Encara que estigui a la cantonada!

Pel que moltes persones és un trauma, jo no he tingut cap sensació més enllà de fer un dia especial: un dinar amb la meva família i un sopar amb la meva segona família. No em puc queixar gens, perque si tinc un bon regal del dia del meu aniversari, és que la gent que estimo està a prop. Sembla un tòpic, però reunir a tantes persones amb necessitats i vides tan radicalment diferents en un sol dia és un plaer.

Clar que els anys pesen, és innegable! Tant físicament com psicològicament és nota el pas de cada any, de fet, suposant que la nostra esperança de vida rondi els 90 anys (si tot va bé) porto un terç de la vida viscut.

Diria que aquest any tocarà fer balança del que vull i el que no vull a la meva vida però mentiria, perque això ho faig cada dia. Posar-se en dubte a un mateix té dues parts: la positiva és que ets el que autènticament vols ser, la negativa és que fer un repàs a la teva vida té un cost psicològic gens menyspreable.

En conclusió: a) sempre estàs a tems de canviar i b) sempre estàs a temps de celebrar el que et vingui de gust.

I que vinguin 30 anys més! :D

Chaos Theory

2009-11-17T12:12:00.002+01:00

És un subtítol de la saga de jocs Splinter Cell.

I també una teoría existent que parla que dels inesperats resultats dintre de la dinàmica de sistemes segons les condicions inicials. La meteorologia seria un exemple d'un sistema físic que segueix la teoría del caos. Però aquesta teoría no s'acaba aquí, també es pot extrapolar a sistemes que no són físics, sinò organitzatius... i si no em creieu, podríeu fer un cop d'ull a la organització del màster de professorat de secundària al que estic assistint :D

Per començar, comentar que aquest màster és l'antic CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) que s'impartia quan acabes la teva carrera, sigui quina sigui. El professorat de secundària ha de ser diplomat o llicenciat i aquest màster serà obligatori l'any que ve per a donar classes en qualsevol institut públic o concertat.

No se a quin sant s'han encomanat, però la sensació que em queda és que Generalitat ha muntat tot això a corre-cuita: el curs ha començat al novembre quan havia de començar al setembre, les pràctiques es fan en centres en els quals el personal encara està pensant com s'ho muntaran quan anem a fer les visites, i les classes es fan en una aula diferent cada setmana, ...

No se exactament de qui és el culpa de tot plegat, només espero que després de pagar un master de la UPC (ens ho han vengut així) tant el material, com les classes, com la preparació que ens donin sigui bona: d'això depèn l'inici de la educació que donarem als alumnes... més tard la experiència ens posarà a tots a lloc.

En fi, ja veurem com avança tot això. Els millors desitjos per tots tant alumnes com pels professors.

...els professors... del màster clar :)

Adéu MSX!!

2009-11-05T16:46:00.003+01:00

L'MSX va ser el meu primer ordinador.

M'el van comprar quan vaig fer la comunió, als 9 anys. L'ordinador era un Sony HB 20P, tenia 64 KB de RAM, 32 KB de ROM, un processador de 3 MHz i dues ranures d'expansió per a cartutxos. Clar que com els altres ordinadors de la època, també se li podia connectar una gravadora de cassette d'on carregaves jocs. Quina època!

L'ordinador el teniu a continuació:

Amb aquest ordinador podia jugar a molts jocs, i tot i no tenir les possibilitats dels ordinadors d'avui dia divertien molt. Com que a mi sempre m'han agradat molt els de carreres, cito un parell d'aquest estil de la casa japonesa Konami, que per a mi ha estat la estrella i el motor de l'MSX.

El Road Fighter:

...i el F1 Spirit:

A més, va ser el que em va ficar en el món de la informàtica: amb ell vaig aprendre BASIC i vaig fer els meus primers jocs. Va ser la meva primera escola.

Avui llenço a les escombreries un MSX que em van donar fa temps (que probablement ha deixat de funcionar), la gravadora (que ni grava ni llegeix) i els jocs, que estan intactes però no els puc fer servir perque la resta no funciona.

S'ha guanyat un bon lloc a la meva memòria!

Bravo per l'MSX!

Dolça espera

2009-10-30T09:04:00.004+01:00

No totes les esperes són dolces.

De tant en tant, i en la mesura del que poguem, hem de fer que la espera sigui tant dolça com sigui possible.

I és en aquest mateix punt on entra un aspecte del blog que encara tenia per estrenar: el jazz. Així que farem que soni Jazz en aquests moments d'espera, i com no, de la mà d'un dels millors pianistes de jazz: en Oscar Peterson.

Espero que gaudiu d'aquest solo.

Èpoques

2009-10-27T16:37:00.002+01:00

Quan parlo de èpoques em refereixo a les que vivim.

Els esdeveniments d'aquests últims tres mesos estan marcant una època en la meva vida, com una espècie de punt d'inflexió que no acaba de deixar empremta superficial, però que en el fons està gestant alguna cosa que no acabo d'entendre.

Començant pel càncer del meu avi, en el seu cas era la recaiguda, la qual cosa em va sorprendre de sobremanera. Veure una persona abatuda i pregant per a que s'acabi el patiment és una experiència dolorosa, ni que s'ha de comentar que pel meu avi va ser encara més dura.

La següent part ve amb la recerca de feina, un cop he acabat la meva feina com a becari en TMB. De les ofertes que hi ha no compleixes cap requisit, totes demanen moltíssim i implicació màxima. Majoritàriament no et responen i les que ho fan són per donar-te llargues. Comprensible.

La tercera part ve amb la orientació professional, sobre quan trobes un lloc a on assentar-te per a la resta de la teva vida. Això t'ho planteges quan veus que el que hi ha com a informàtic no és el que t'agrada i vols tenir una feina que et conservi tant íntegre com sigui possible, treballant i sentint-te compromès a canvi de un reconeixement professional.

Aquest divendres coneixeré cap a on pot girar 30 anys de vida: si cap a una consultora o cap al món de la educació.

Certes èpoques cal tancar-les aviat. Encara que costa assumir-ho, cal fer el que requereixes per tal de sentir-te a gust amb tu mateix i amb el teu entorn. I això no sempre passa per fer el que et suposen que has de fer, sinò el que en el fons vols realment fer.

Tant debò tothom trobi la seva direcció preferida ben aviat.

I que la gaudeixi per anys.

Instal·lació X : arrenquem!

2009-08-30T12:52:00.003+02:00

Un cop ho tenim tot ja estem llestos.

Comproveu que no teniu peces que manquin per instal·lar i endolleu la font a la corrent. Un cop fet, doneu-li pas a la font amb l'interruptor que porta integrat (si es que en té) i després al de la placa.

Compte! Si no us arrenca apagueu l'interruptor de la font abans de tocar cablejat.

Si tot ha anat bé tindreu un indicador corresponent a la torre que indica que està en marxa: les mes discretes tenen llumetes, la meva té unes barres verticals.

Només caldrà que poseu el vostre sistema operatiu preferit, o el que us convingui més i llestos. Jo poso el Window$ Vista no perquè m'agradi, sinò perque els jocs que tinc són per Window$.

Salut i a gaudir del PC nou!

Instal·lació IX: la targeta gràfica

2009-08-30T12:30:00.004+02:00

Últim pas per a gaudir del nou PC.

Per instal·lar la targeta gràfica haurem de fer-li lloc. Recordeu que la targeta gràfica va en una ranura anomenada PCI-Express. Generalment és la ranura més gran i que queda més a prop del processador, en el meu cas és blava. Pot haver una o més d'una en funció de les prestacions de la placa que us heu comprat.

Per saber el lloc que li hem de fer només ens caldrà veure la alçada de la targeta gràfica: en el meu cas és doble per tant li hauré de fer més lloc. En el dibuix veureu representat el que ocupa la meva targeta gràfica, en conseqüència hauré de treure dos plaquetes per tal de poder instal·lar-la correctament, ocupa doble.

Un cop hem tret les plaquetes (indicades per les dues fletxes grogues), procedirem a posar la targeta gràfica. I un cop la tinguem connectada a lloc només ens restarà afegir-li els cables de la font d'alimentació corresponent (les més potents, com la meva no usen un sol sinò que usen dos i per tant porten un adaptador incorporat per afegir una altra línia).

Un cop ho tinguem tot instal·lat ja està! Només ens queda donar-i al power i veure què passa.

En el proper post el resutat final.

Instal·lació VIII: cables de dades

2009-08-29T19:23:00.003+02:00

Ja hem posat la corrent, ara toquen les dades.

Al llarg dels molts canvis que ha patit un ordinador, un dels canvis més importants són els connectors de dades. Dels de les targetes gràfiques en parlarem al següent post, aquí només ens centrarem en els cables de dades que van de la placa base als dispositius, discs bàsicament.

El cas és que fins farà uns 4 anys només hi havia un sol cable de dades, aquest cable és el Parallel ATA. El cable és fàcilment identificable perque té molts fils i té un connector rectangular amb 40 pins. Un sol cable podia servir dos discs: per exemple, amb un sol cable podíem connectar un disc dur i un una unitat òptica qualsevol (CD, DVD o torradora).

A dia d'avui s'ha posat de moda un altre sistema més eficient conegut com serial ATA. Es caracteritza per tenir uns cables i uns connectors més petits que els anteriors.

Des del punt de vista econòmic el serial ATA és ìnfimament més car que el parallel per tant sempre recomano serial ATA. A més són cables més còmodes de manegar i deixen més espai de maniobra. L'únic problema, per dir-ho d'alguna manera, és que cada cable només pot anar a un sol dispositiu: cosa que simplifica molt la instal·lació.

Al següent dibuix veureu assenyalats a on van connectats els cables de dades, tant les connexions de la placa com un dels discs als que va connectat.

Cada cable va de la placa a un dels discs: les fletxes indiquen el cable que uneix la placa amb el disc dur.

Només un pas més i ja tenim el PC instal·lat: la tarjeta gràfica.

Instal·lació VII: connexions elèctriques

2009-08-28T17:53:00.006+02:00

Ja hem instalat la font, i també la placa: ara les unirem.

Com ho farem això? Doncs és molt fàcil: amb les mànegues que surten de la font d'alimentació. No ho tindreu molt difícil, penseu que els cables només entren en un sol lloc així que us serà fàcil instal·lar-ho.

En aquesta figura us podeu trobar els cables que haureu de connectar etiquetats amb un numeret:

Per connectar la font a la placa i als discs haureu de connectar, mínim, aquests cables:

Endoll d'arrencada, és un connector de 4 pins en forma de quadrat. Permet arrencar el sistema. Només hi ha una manera que el connector entri bé, no us preocupeu.

Cable per connectar el ventilador del dissipador a la placa base. És imprescindible que connecteu el ventilador del processador a la placa base. Per saber on es connectar heu de cercar un connector de 3 pins que en la placa base posi "CPU_FAN" o similar. Només hi ha una manera de connectar-ho, ha d'entrar sense gaires problemes.

Aquesta és la mànega principal i a on li arriba la potència a la placa base i al processador. Només hi ha una manera que el connector entri bé, no forceu gaire.

Connectors elèctrics dels discos, també entren d'una sola manera. Torbareu diversos connectors repartits entre els cables que surten de la font d'alimentació. Poseu el que millor us vagi.

Menció especial requereix les connexions de la placa base a la caixa, per tal de connectar els USB's de la capsa i els dels interruptors (de posada en marxa, de reset, etc...). No és gens fàcil, fins que no mireu el manual d'instruccions de la placa i com que cada placa porta el seu no hi ha una recomanació general que fer. us porto un exemple avall:

No us preocupeu si hi ha espais al mig dels connectors, procureu donar la màxima atenció a la colocació dels pins i la orientació de cadascun i... molta sort.

Només ens queden dues passes per completar la instal·lació, els cables de dades i la targeta gràfica.

El proper post serà facilet: els cables de dades.

Instal·lació VI: la placa base

2009-08-26T18:26:00.004+02:00

Un punt laboriós és la instal·lacó de la placa base.

Anirem a pams per tal de no perdre'ns. El més important és fixar-s'hi bé en cada pas per tal de tornar enrera, que encara fa més pal :)

Primer de tot, cal identificar en quin lloc de la caixa instal·larem la placa base. Per tal de fer aquest pas convé que us fixeu en els forats que ja estan fets en la caixa com s'indica en la figura següent.

Després només haureu de fer parelles, comproveu que els forats que heu mirat a la capsa coincideixen espaialment amb els que etan fets a la placa base. Les fletxes grogues són un exemple de dos forats que coincideixen respecte la anterior figura.

Un cop que coincideixin ja ho teniu gairebé tot fet. Haureu de posar els cargols de contacte en la caixa: a sobre d'aquests cargols es sustentarà la placa base.

I un cop hagueu posat aquests cargols poseu la placa base a sobre i li afegiu els cargols que subjectaran la placa base als cargols de contacte. Quan hagueu acabat us quedarà una instal·lació com la de la figura.

Amb això ja tindreu molt fet. Només ens quedaran dues passes més i ja tenim el pc a punt per instal·lar!

El proper post, connexions elèctriques.

Instal·lació V: la memòria i el panell de connexions

2009-08-21T17:38:00.004+02:00

A continuació dues passes ben fàcils.

Aquestes dues passes les podem fer en qualsevol ordre donat que són de parts diferents del nostre ordinador: es tracten del panell de connexions a on estan les connexions fixes que provenen de la placa base, en aquest panell trobarem ports USB, ports sèrie, etc...

Per instal·lar-lo només haureu de tenir cura que la orientació estigui alineada amb el panell de connexions de la placa base. Penseu que el processador ha de quedar en la part superior, encara que si us equivoqueu no hi ha problema, es treu i es torna a posar a lloc (només hi ha dues posicions :)

A continuació teniu l'esquema de com inserir el panell:

Però a més del panell també instal·larem la memòria. El procés és una mica més delicat però no hi ha problema perque només podeu posar la memòria en quatre ranures que queden marcades en la següent figura.

Com hi ha quatre posicions i jo he comprat només dos unitats hi ha diverses maneres de posar aquesta memòria. Per tal d'instal·lar la memòria correctament haurem de llegir el manual d'instruccions de la placa, o bé, seguir una petita recomanació que ara us faré.

Les plaques base actuals tenen un sistema de memòria anomenat dual channel que permet accedir de manera paral·lela a memòria, amb el conseqüent guany en prestacions. Per tal d'aprofitar això heu d'instal·lar la memòria en un dels dos canals que teniu il·lustrats a la figura anterior. Jo les he posat totes en el groc, que és a on pertoca per al meu model de placa.

Amb això ja tenim conclòs un altre tema. El següent post serà una mica més dur: instal·larem la placa base.

Va, que ens queda poc!

Instal·lació IV : punxar el processador

2009-08-19T18:16:00.004+02:00

Punxar el processador és l'equivalent a instal·lar-lo.

Només calen tres passes per instalar un processador, és ben fàcil. Primer aixequem la palanca que fixa el processador a la placa, com teniu a la fletxa.

Després només us calinserir el processador, però... compte! No es pot inserir de qualsevol manera, només hi ha una manera d'inserir el processador correctament. Per tal de fer-ho només us caldrà que poseu el processador segons la cantonada que té una marca, respecte a la marca similar que té la placa. En la següent foto la teniu sota un cercle.

Si ho teniu correctament instal·lat us serà molt fàcil, el processador entrarà sense forçar-ho en el lloc. A aquest tipus de inserció se la coneix com ZIF (Zero Insertion Force o força d'inserció zero) donat que no cal pressionar a cap lloc, el processador entra al seu forat sense cap mena de força.

I un cop inserit correctament heu de baixar la palanqueta que prèviament hem pujat (ara us costarà més baixar-la), de tal manera que assegurem el processador. Ho teniu a la figura següent, amb la fletxa corresponent.

Poc a poc, és una operació delicada però la fareu en poc temps.

En el següent post veurem com instalar la memòria i el panell de connexions.

Instal·lació III: la font d'alimentació (ara sí!)

2009-08-13T18:27:00.003+02:00

En el post d'abans vèiem com instal·lar la font...

...però no ho vaig fer bé, donat que quedava una ranura en la part d'avall de la font i el que volem és que es generi el mínim soroll. Per tenir el mínim soroll les peces han d'estar ben encaixades: en el cas de la font d'alimentació la recolzarem en la part d'avall tal i com indica la fletxa.

Tornem a cargolar tot i llestos!

El proper post: com instal·lar el processador.

Instal·lació II: posant la font (malament)

2009-08-10T21:21:00.006+02:00

La font d'alimentació és molt fàcil d'instalar.

Tal i com veieu en dibuix la haureu d'inserir dins de la caixa i, si té un ventilador en la base, aquest ha d'anar cap avall per tal que l'aire flueixi correctament. La fletxa groga no indica aquest cop el sentit en que heu d'inserir la font, simplement indica que és el primer pas a fer: inserir la font en la caixa de la millor manera possible.

Ara només queda apretar bé els cargols: en el meu cas els quatre cargols estan indicats en vermell.

Malhauradament he fet una cosa que està malament. No he deixar reposar la font sobre la caixa, per tant hauré d'afluixar els cargols per tal que finalment quedi ben assentada. En el dibuix que segueix està indicat l'espai lliure que no hauria de quedar.

En el següent post us posaré les imatges de la feina ben feta :)

Instal·lació I : unitats d'emmagatzemament

2009-08-09T10:54:00.003+02:00

Ja toca embrutar-nos les mans.

Abans de començar feu un parell de comprovacions:

Assegureu-vos que teniu les eines necessàries a les mans: tornavís d'estrella petit, tornavís pla normal i un drap.
Comproveu que teniu tots els cables necessaris.

I també un parell de consells:

Probablement us talleu amb les arestes de la torre en algun o altre moment, recordeu que és metall (ferro inoxidable o alumini) i és fàcil tenir alguna rascada. Tingueu a prop cotó i alcohol o equivalent.
Si sou dels que us carregueu estàticament (us enrampeu quan toqueu un metall com el cotxe, la nevera, etc...) és molt important que us descarregueu o us carregareu els components pel simple contacte amb la vostra pell. Toqueu un metall gran o que estigui en contacte amb una presa de terra abans de manipular els components.

Dit això ens posem en marxa. La primera cosa a fer és instal·lar les unitats d'emmagatzemament de tal manera que no ens molestaran més per a la instal·lació.

Podeu posar-les en l'ordre que volgueu, jo us he posat primer el disc dur. Treieu les tapes laterals de la caixa i inseriu el disc dur tal com indica la fletxa groga. Un cop el tingueu inserit feu que coincideixi els costats del disc dur amb les ranures per tal de fixar-lo (amb cargols o en el meu cas amb els fixadors negres amb regulador blau que podeu veure en la foto).

I un cop instal·lat el disc dur ens queda la unitat òptica per instal·lar, en el meu cas és una "torradora" de CD's i DVD's. Per inserir la torradora feu espai en les badies de la torre obrint una de les badies; un cop teniu el forat fet inseriu la unitat òptica de la manera que veieu.

I ja tenim el primer pas! Si és la primera vegada que ho feu us costarà una mica; no us preocupeu que les següents us serà molt fàcil.

Quan instal·leu unitats procureu que estiguin allunyades entre sí donat que desprenen calor. Jo he posat el disc dur avall (en el fons de la torre) i la unitat òptica a dalt de tot.

En el següent pas: la font d'alimentació.

Nou PC: la caixa

2009-08-06T21:57:00.004+02:00

En algun lloc haurem de ficar tots aquests components oi?

Doncs aquest lloc és la caixa, n' hi ha de moltes formes i de molts colors. Però el que ens ha de resultar important són dues coses.

La primera és el tamany. El tamany de la caixa importa molt: si ens comprem una caixa petita igual no podrem ficar la placa base o els discs. Per tal d'escollir el tamany de la caixa apareixen unes sigles que ens resolen la vida, únicament haurem de fer parelles. Per exemple, si ens comprem una placa base ATX, la capsa ha de ser ATX. Si ens comprem una placa base Micro ATX la caixa ha de ser igual, i així amb la resta...

La segona és el disseny: agafeu un que us agradi, que per molt component que us he ensenyat al blog, tots aquests estaran dins de la capsa i només es veurà la capsa.

És possible que algunes capses vinguin amb font d'alimentació, us recomano que millor si us compreu una que no us a porti i en compreu una vosaltres que sigui de confiança.

Un aspecte a valorar molt positivament és que hi ha torres que ja no porten cargols, i per tant es poden instal·lar els components de manera molt fàcil. La meva és d'aquest tipus, us passo un parell de fotos on està el disseny extern i un detall de l'espai interior.

Ara ja tenim tots els components presentats: el següent post va sobre el muntatge!

Nou PC: emmagatzemament

2009-08-04T18:34:00.005+02:00

En algun lloc haurem de deixar el porno no?

Doncs aquest lloc és en els discs durs i en els suports òptics (CD i DVD). Prèviament un bon disc dur era un disc dur gran, però avui dia amb la millora dels suports: disc durs portàtils, memòries USB i altres la cosa està canviant moltíssim.

La meva recomanació en quant a disc dur és que sigui de bona marca, fiable, i ràpid. Com es sap que un disc dur és ràpid: per les revolucions, no compreu de menys de 7200. I també us heu de fixar en la memòria que porta el disc dur, com més millor: en aquests moments n'hi ha de 8MBytes i de 16 MBytes, millor el segon que el primer. La capacitat, per primer cop en molt temps, no és un problema: per a això us compreu discs portàtils i altres.

En discs òptics en canvi us recomano el més econòmic: que gravi DVD's i CD's i prou. No us gasteu més de l'estrictament necessari si no l'usareu molt sovint.

Fixeu-vos que ara els discs els entreguen sense capsa ni res, sinò amb un plàstic que els embolcalla com si fos filets de llom :D Aquí els teniu:

Per cert, com a nota final, un 40% de cerques a Internet són de porno.

El proper dia: la última part, la caixa.

Nou PC: la targeta gràfica

2009-08-02T15:28:00.002+02:00

Voleu un PC per jugar a jocs?

Aleshores us convé una bona targeta gràfica. Avui dia el que marca la diferència entre un PC per a treballar i un PC per a jugar és la targeta gràfica. Una bona targeta gràfica fa molta diferència, de fet, aquestes tenen més pes que els processadors o el tamany del disc dur o la memòria.

Durant molts anys com la escala de les targetes gràfiques ha estat lineal, com més cara és la targeta millors prestacions dóna. Avui dia les marques de targetes gràfiques han segmentat els usuaris entre tres tipus: l'usuari que vol una targeta gràfica per necessitat, el que la vol per fer de tot (jugar, vídeo, fotos), i el que la vol per jugar únicament.

Com passa amb els processadors, qualsevol targeta gràfica que us compreu té unes capacitats sobrades per a veure vídeos, fer les tasques habituals (navegar, editar documents, ...) i jugar mínimament, a partir d'aquí passareu a escollir la gama que més us convingui.

Per exemple, jo m'he comprat una targeta gràfica ATI, la més potent de totes en el moment de la seva compra, la Radeon HD4890. En el seu moment vaig valorar dues targetes: la ATI Radeon HD4770 i la HD4870. La primera dona molt bones prestacions i era 80€ més econòmica: suficient per a jugar a tots els jocs d'avui dia a una resolució decent. La que tinc era 10€ més cara que la 4870 i posats a comprar vaig pensar en que volia una per jugar i no canviar-la en molt temps, per tant compro el màxim i així no he de tornar a invertir en targeta fins al cap d'un temps.

Avall teniu la foto de la targeta, fixeu-vos en que incorpora un ventilador propi ben gran:

El següent post va dedicat als discs durs i les unitats òptiques.

Nou PC: la font

2009-08-01T10:43:00.002+02:00

Quan parlem de font parlem de electricitat.

Els ordinadors requereixen un voltatge relativament baix per a treballar, 12, 5 o 1.6 Volts habitualment. Les fonts d'alimentació són especials i estan dissenyades per donar un voltatge molt baix però un amperatge i una potència elevades, d'aquí que pesin el que pesen i tinguin aquests ventiladors tan grans.

Quan escollim una font el que ens ha de preocupar és que estigui dimensionada al que necessitem i això està molt relacionat amb el processador i la targeta gràfica que ens comprem. La resta de components no solen menjar tanta potència com aquests dos.

Si ens comprem un processador de baix consum, o una targeta gràfica normaleta, amb una font de 400 Watts tenim de sobra. En el meu cas vaig haver de comprar-me una de 550 Watts perque el processador és potent i la targeta gràfica també ho és: de fet la meva targeta gràfica com veureu més tard requereix dos fonts d'alimentació en lloc de una sola.

Aqui teniu fotos de la font en caixa i sense ella:

El proper post: la targeta gràfica.

Nou PC: la memòria

2009-07-31T22:07:00.004+02:00

Depèn del processador, posarem una determinada placa base. I depèn de quina placa base posem, hem d'escollir memòria.

Memòria, avui dia està força fàcil escollir perque al mercat només hi ha una línia de memòries anomenada DDR. Abans, hi havia moltes altres: Rambus RIM, SDRAM, EDO DRAM, i d'altres...

De les característiques de la memòria ens hem de fixar en dos aspectes: la quantitat i la velocitat. La quantitat de memòria ens ve a dir quantes aplicacions suportarà a la vegada el nostre ordinador i la magnitud de les mateixes. En altres paraules, com més memòria millor per nosaltres. La velocitat té el mateix caràcter, com més velocitat menys espera, per tant hem de comprar memòria ràpida.

La qualitat de la memòria també té molt a dir, com en molts altres aspectes de la vida, sempre hi ha una línia estàndard de productes i una línia prèmium. Si no heu d'executar aplicacions que requereixin esprémer al màxim la vostra màquina, la memòria estàndard us donarà prou rendiment. Jo me n'he comprat premium perque jo sí que usaré tota la potència de càlcul del meu PC, per tant memòria ràpida equival a càlculs més ràpids.

Quan compreu memòria assegureu-vos comprar del mateix tipus sempre, sinò us pot passar dos efectes: que no funcioni, o bé que funcioni a la velocitat del mòdul més lent. També està bé que compreu els mòduls de memòria amb bona capacitat: millor pagar una mica més per un mòdul de 2Gbytes que una mica menys per un de 1Gbyte.

En el meu cas la memòria posada ha estat una Kingston HyperX DDR2 a 800Mhz, està coberta per uns petits disspadors metàlics de color blau, com podeu observar a la fotografia. He comprat dos mòduls de 2GBytes cadascun.

En resum: com més ràpida i més quantitat, millor. El següent post va dedicat a la font d'alimentació.

Nou PC: placa base

2009-07-28T19:15:00.005+02:00

Si l'ordinador fos un arbre, la placa base és el tronc.

De ella pengen la resta de coses: processador, memòria, targeta gràfica, ... Per tant no és recomanable escatimar quan comprem una placa base. Ha de ser de bona qualitat, d'una marca de confiança (si en coneixeu cap) i ha de complir certs punts.

Sobre marques de confiança no tindreu gaires problemes: avui dia molta part de les que venen a les tendes ho són.

Sobre la qualitat de construcció heu de tenir en compte un factor clau. Ha de tenir connectors per als components que voleu comprar, per exemple: ara tenim plaques que tenen un o dos slots per posar la targeta gràfica, si només posarem una sola targeta gràfica (cas típic) busquem una que sigui prou robusta com per tenir aquesta targeta i que deixi espai per a posar-ne d'altres tipus: televisió, o altres controladores. Compte! No totes les plaques ens van bé: cerqueu la que us sigui més pràctica.

Després heu de tenir en compte que en base al processador que heu comprat, les plaques i la memòria que podeu posar queden limitades: haureu d'escollir del rang disponible.

La meva placa és la M4A78, amb suport per a CPU's com la que tinc (AMD Phenom II) i amb suport per a una sola targeta gràfica. Aquí teniu les fotos:

Un error que vaig cometre és no prestar atenció als cables que venen amb el PC. A mi em venia un sol cable per connectar un disc dur però em faltava un altre per a connectar la tostadora de DVD's que vaig reaprofitar d'un altre component.

Resum: quan compreu placa, no cal excedir-se però tampoc escatimeu: ha de ser completa. I no oblideu comprar cables, que és una putada haver de tornar a la tenda per una tonteria com aquesta :)

Proper post: la memòria.

Nou PC: el processador

2009-07-26T12:35:00.004+02:00

Avui detallaré com vaig escollir el processador.

En resum: si voleu un processador la meva recomanació és que escolliu un que sigui econòmic.

No tothom estarà a casa seva fent càlculs astronòmics, ni recomprimint pelicules el 100% dels temps, per tant, qualsevol processador que us venguin avui dia us farà una bona feina.

Un processador de gama baixa té dos avantatges importants:

És econòmic en sí mateix i amb els components que li posarem al voltant.
Gastarà, probablement, menys electricitat i ens estalviarem uns euros.

Com que la placa base que comprem depèn del tipus de processador, si posem un processador de gama baixa les plaques a on podem posar-ho seran de gama baixa, i per tant, més econòmiques.

Primer de tot, jo vaig escollir entre Intel i AMD. Cada marca generalista té els seus defectes i els seus avantatges. Intel fa molt bons processadors, però és molt cara. AMD fa uns processadors més modestos però és més barata. Jo vaig escollir AMD.

Després vaig consultar taules de proves de rendiment de tres tipus de processadors: de gamma baixa, de gamma mitja i de gamma alta. Els de gama baixa són econòmics i gasten molt poc, però s'em quedaven curts en algunes tasques. Els de gamma mitja estaven molt bé: equilibrats en cost i en consum elèctric. Els de gamma alta eren cars, gairebé iguals als de Intel, però una mica més potents.

A tenir en compte és que jo sí que faré càlcul intensiu, per tant volia el car. Em complia diversos aspectes que jo tenia en compte: 4 cores (4 processadors en un sol xip), 6 Mb de caché (la caché, com més alta millor) i 3.0 Ghz, una velocitat raonable.

Aquí teniu un parell de fotos del processador, amb i sense capsa:

Podeu apreciar com el processador ja ve amb un ventilador: avui dia això és habitual, pregunteu per si de cas, però la major part de vegades us vindrà un ventilador apropiat al prcessador que us acabeu de comprar. En el meu cas, el que em venia té tubs de coure per repartir la calor al llarg del dissipador (les petites plaques de ferro que hi ha sota del ventilador).

En el següent post la placa base.

Nou PC

2009-07-24T21:08:00.003+02:00

Ja tocava comprar nou PC.

El meu ja farà sis anyets que el tinc i s'ha portat molt bé. Únicament li vaig comprar una gràfica més potent i li vaig ampliar memòria i amb això tenia per córrer un Windows XP i jugar a alguns jocs.

Però ara, que he acabat el projecte, tenia ganes de comprar-ne un de nou. Han estat uns quants mesos de seguir, molt passivament, les novetats del mercat, les tendències actuals i el més important: conéixer el que jo necessitava.

Com a consell general, quan us compreu un ordinador avui dia, s'ha de tenir en compte coses molt bàsiques. La norma "millor com més ràpid és el processador" és falsa, la velocitat d'un processador d'avui dia ens sobra per a qualsevol tasca.

Al llarg de diversos posts aniré cobrint les parts bàsiques d'un ordinador i el perquè les he comprat. Ara per ara, us inclouré una foto del meu nou PC, però desmuntat: l'anirem muntant pas a pas amb consells diversos. La intenció d'aquests posts és servir d'ajuda a la persona que es vol estalviar uns euros i vol aprendre com muntar un PC.

El PC és composa de:

Processador: AMD Phenom II x4 940 3.0GHz
Memòria: Kingston HyperX DDR2 800Mhz
Font d'alimentació: LC Power 550W Passiva
Disc dur: Western Digital Caviar 500 Gb SATA 2
Tostadora: LG CD+DVD
Placa base: Asus M4A78
Caixa NOS NX-1
Gràfica: ATI HD4890

El següent capítol, el processador :)

Aptituds i Actituds

2009-07-16T22:40:00.005+02:00

Només un mateix és pot definir a sí mateix.

Sempre hi haurà opinions per tots els gustos, però la gent quan opina de tu sol saltar-se moltes coses, i la veritat és que algunes d'elles són importants. Sense anar més enllà, jo de petit no treia gaires bones notes: no era un estudiant aparentment bo. En la meva escola es van encarregar de deixar-m'ho gravat per sempre en el meu certificat escolar. El text no té pèrdua, us animo a llegir-lo, el teniu a continuació.

Què us sembla? Un equip de professors, que hauria d'estar capacitat per a avaluar les capacitats d'un nen ja van decidir en el seu moment el més convenient per a mi. Com s'indica en el mateix expedient, jo els vaig portar la contrària. El resultat? Aquí està.

Des d'aquí voldria saludar a aquests professionals que em van avaluar: gràcies pel vostre suport, gràcies per ser uns veritables professionals. Avui sóc jo qui us avalua i us certifica que, com en d'altres casos, us vau equivocar de ple. M'ha costat anys, dies i nits sense dormir, treballant i estudiant per poder arribar fins aquí. Però ja he acabat la meva carrera, la que depenia d'aquell batxillerat sobre el que no vèieu perspectives.

Quan la gent us jutgi, abans de cegar-vos amb la seva opinió, mireu-vos un moment al mirall. I si no esteu contents amb el que veieu doneu-vos una oportunitat, no permeteu que ningú us defineixi, no permeteu que ningú us modeli a la seva imatge. Si no pots escollir tu el teu futur, no permetis que ningú t'empresoni dintre de una capsa amb les limitacions que ell creu que tens.

Tothom ens equivoquem, donar oportunitats és bàsic per fer créixer i no cometre els mateixos errors. Lamentablement quan un equip de persones madures i -teòricament- capaces et diu quines són les teves aptituds, penses en que potser no és possible anar més enllà. Donar-te oportunitats a tu mateix és bàsic per destrossar aquesta frontera.

Les meves aptituds no han canviat, la meva actitud sí: creure en un mateix.

Sense acritud.

El Trio

2009-06-13T22:00:00.003+02:00

Hi ha coses que mai no t'esperes.

He passat els últims mesos tancat a casa, fent el projecte de fi de carrera. La veritat, m'ha ocupat molt de temps i he perdut molt contacte amb molta gent, però ha valgut la pena perque a canvi tindré un punyeteru títol d'enginyeria en informàtica.

Avui he quedat amb una amiga, la Noe, que fa molt de temps que no veia i hem decidit anar a dinar per Barcelona i passejar una mica per les Rambles. D'alguna manera he passat de no veure a ningú a veure a tothom. Per ubicar una mica més la situació estàvem a l'inici de les Rambles tot sortint de Plaça de Catalunya.

Ok, un cop ubicats ve la història. S'apropa una noia morena somrient i amb uns papers a la mà, la primera cosa que penses és "em ve a oferir una entrada per algun pub o alguna disco". Doncs no! La primera cosa que ha preguntat és: "Parleu català?". I la segona ha estat "Voleu fer un trio?".

En aquests moments és quan mires a la noia (amb uns ulls com a plats), mires a Noemí (que ja estava camí de Figueres) i penses... "i què cony dic ara?". Perquè la veritat a mi no em ve gens de gust un trio amb ningú (prou feina dóna ja una noia, com per a que hi hagi dues) i quan vols dir que no sempre sols tenir una resposta preparada: per a quan truquen de alguna companyia telefònica i t'expliquen (sense consentir-ho) la seva oferta, o quan et diuen que vagis a tal o qual restaurant. Però per un trio, amb una tia totalment desconeguda, doncs la veritat és que no tinc cap argument ràpid.

Li hem dit que no, que ni tans sols erem parella. La noia ha marxat cap amunt, tota feliç, a preguntar a més gent. Noemí i jo hem parlat breument sobre aquest fet, sempre amb la component de sorpresa.

Analitzant-ho fredament et venen tres coses al cap:

Perquè ha preguntat si parlem català: quina relació hi ha entre l'idioma i l'acte sexual?
Si vol un trio, perque no ho penja al Segonamà, o al Loquo, en les seccions corresponents?
A on cony devia estar la càmara oculta?

Això passa per sortir de casa :D

Anem a la muntanya

2009-05-17T21:53:00.003+02:00

Feia temps que volia penjar això!!

Com que estic una mica fart d'escriure documentació del PFC m'he liat a buscar alguna cançoneta pel youtube que em donés una mica d'esbarjo... i quina he trobat, ni més ni menys que el videoclip d'Uri Gheller i les culleres "Anem a la muntanya"... molt gran!

És una cançó del seu àlbum "Música moderna".

Sultán

2009-05-13T18:05:00.003+02:00

És el nom del meu gos.

Li va posar el meu avi, precisament el contrari del que jo volia: crec que hauria d'haver tingut un nom més original. Quan el vam adoptar era petit, era com una boleta de pel negre i celles grogues, d'aquí en endavant sempre li vaig anomenar "petit" fins i tot quan ha crescut i s'ha fet gran. És una mescla de doberman i gos caçador, una mica covard però molt alegre.

De fet, la seva alegria contrasta amb la seva vida. De petit el va fer créixer un pastor belga Groenendael anomenada Laika. Va ser una mare excepcional, de fet, ja ho porten incorporat en el gens aquesta raça: tenen un comportament noble i carinyós. Va perdre a la seva "mare" uns anys més tard.

També va congeniar molt bé amb una gossa que la meva germana no va poder ficar a casa seva: la Duna, una gossa marró preciosa, poc obedient però molt carinyosa. Amb ella, el Sultán va tenir una filla, la "Boleta": que era marró com la seva mare i igual de carinyosa. A la "Boleta" la vaig veure morir davant meu: estava estirada al terra i jo pensava que estava descansant al sol, quan m'apropo vaig veure que defecava sang. Quan em vaig apropar va fer un esforç, va moure les potes i va deixar el seu últim sospir allà mateix. Mai oblidaré aquella escena, sempre em va quedar la pregunta sobre el què sentirien els pares de la "Boleta" en veure-la morir.

A la Duna se la van emportar a un lloc on cuidaven els gossos i el Sultán es va quedar de nou sol. Poc després se li van carregar el seu terreny i el vam haver de ficar en un carreró estret que hi ha al costat de la casa: mai s'ha sentit a gust allà, però ell hi continuava.

Poc a poc s'ha anat apagant i avui s'ha apagat del tot. Un càncer de melsa ha acabat amb la seva vida. Ha mort com la seva filla: defecava sang i ha deixat de menjar i beure, la seva vida estava a les acaballes.

Un cop dur, com aquest, et fa plantejar moltes coses. Fa que valoris certes coses i que posis un límit a d'altres, bàsicament per poder viure en pau i harmonia. Ni que sigui amb un mateix.

Que descansis en pau Sultán.

Relats curts... però intensos

2009-03-31T12:00:00.002+02:00

Sou bons escriptors?

Doncs tant si és que sí com si és que no, podeu intentar-ho al nou concurs de relats curts de TMB. És una de les poques coses que pots fer en la meva actual empresa sense haver de pagar un cèntim... i a sobre amb un possible premi!

Si no sabeu per on començar us proposo que comenceu per aquest relat. Inspireu-vos i deixeu lliure la vostra creativitat, que segur que en teniu.

Ànims i endavant!

Bolònia des de la trinxera

2009-03-20T22:55:00.004+01:00

Hi ha vegades que volen òsties i no saps d'on venen.

I és en aquell precis moment en que t'has d'amagar a la trinxera i saber què està passant, de on venen les òsties, cap a on van i aleshores actuar. El que segur que no pots fer és repartir òsties a tort i a dret i després preguntar "què passa?".

Això anterior, que pot semblar de temps pretèrits, és un fet actual i real. No us ho creieu? Mireu aquest vídeo i sortiu de dubtes. Clar que s'han de veure totes les cares del prisma, opinions n'hi ha per tots els gustos:

Els estudiants diuen que estan indefensos davant dels atacs del mossos d'esquadra. No totes les associacions d'estudiants diuen el mateix.
Els mossos diuen que estan indefensos davant de les acusacions de violència extrema perquè el titular que els hauria de defensar (conseller d'interior, cap dels mossos) no els han mostrat suport.
Els periodistes s'han queixat de les agressions rebudes. Recordeu que la mateixa constitució en el seu article 20 posa de manifest la llibertat de premsa.

En qualsevol cas, en la manifestació del dia següent (professorat) no hi va haver cap incident. Tampoc els convenia després dels successos del dia anterior.

Crec que la càrrega va ser desproporcionada, de lluny. Tot i que els estudiants que hi havien no van mostrar símbols de respecte quan van ocupar la universitat per reivindicar les seves idees, no crec que sigui la manera de respondre.

Sigui com sigui això no pot passar més.

Exposició de cotxes històrics a l'Illa Diagonal

2009-03-15T22:23:00.005+01:00

Mai saps què et pots trobar mentre vas a comprar.

L'altre dia, sense anar més lluny, em vaig trobar amb una exposició de cotxes històrics a l'Illa. Dels que hi vaig veure, el que més podria destacar és el primer Porsche que es va fabricar: el 356.

La versió que veieu és la 1600 Super, que te un motor bòxer 4 cilindres amb una potència d'uns 100 CV. Impressionant per a la època. Com podeu veure, Porsche ha mantingut la seva línia des del primer cotxe, no només per la forma del cotxe sinò també per les prestacions i un estil que gairebé no passa d'època.

Tant debò pogueu gaudir conduïnt un algun dia!

Nou episodi de ventades

2009-03-05T21:27:00.002+01:00

Aquest any el temps no deixa de sorprendre'ns.

Avui li he fet un cop d'ull al baròmetre de la estació meteorològica i m'he trobat amb un valor de pressió molt baix! Ni més ni menys que 980 mb!! Més baix que el que vaig enregistrar l'episodi de ventades passat.

Es fa estrany que ens arribin depressions tan profundes: en el poc que portem d'any no se'ns ha deixat tranquils en termes de temps estable.

Què passarà aquesta primavera?

Kick Off!

2009-02-21T23:46:00.003+01:00

Avui he començat a implementar el PFC!

La sensació que he tingut només començar ha estat la que un pot sentir quan es troba davant d'una cosa que el supera. Bé, a prori em supera, ho he de reconéixer.

A mesura que faig la implementació i vaig fent les proves, veig que tot avança i la sensació de tranquilitat augmenta. Ara, un cop ha acabat el dia la sensació és molt bona: el fet de saber que treballo amb prou antelació és una sensació que feia temps que no tenia. Crec que des que vaig entrar en la FIB.

En resum, tots són bones sensacions a hores d'ara. El fet de realitzar un projecte que em fa il·lusió, el començar-lo amb ganes i des de bon principi, i sobretot el fet que vagin sortint les coses és una bona sensació.

Potser la por de començar us sona: tant debò no. El cas és que jo havia sobredimensionat el pas a realitzar per a començar el projecte: moltes vegades la perspectiva des de la base de la muntanya és descoratjadora. Potser és en aquest punt quan cal fixar la vista al terra i començar a caminar, tot tenint clar que anem cap el cim, encara que no sigui pel millor camí.

Afortundament hi ha molt camins.

Quanta gent va a la FIB?

2009-02-12T15:25:00.002+01:00

Molta i poca.

Des que vagi entrar a aquesta facultat (l'any 98-99) fins a dia d'avui (08-09) el canvi més important que he vist en aquesta facultat no han estat els constants canvis en el pla d'estudis, ni la pressió de les assignatures, ni res similar...

Avui he anat a matricular el projecte i el que més m'ha cridat l'atenció és la gent: el nombre d'estudiants s'ha reduït de manera escandalosa. En un sector (el informàtic) en que la major part dels que hi treballen no han tocat una assignatura de disseny de software resulta que tampoc hi haurà gent de la pròpia carrera per a cobrir aquestes places.

El que encara és més fort és que la nostra societat, que intenta encarar una evolució de país preparat i amb futur, no es basi en llicenciatures, diplomatures, graus mitjans o superiors o qualsevol tipus d'estudi que representi una especialització del treball. Som una societat sustentada per mà d'obra barata, no pas per coneixement: això no ens fa competitius.

El excés de coneixements no sobra mai: una persona acostumada a estudiar és capaç d'oferir flexibilitat i adaptació ampliant els estudis (o cercant-ne de nous) per tal de aconseguir una feina adequada.

Espero tornar a veure les aules de matriculació de la meva facultat ben plenes aviat.

Projectes

2009-02-10T21:37:00.003+01:00

Què definiu com a projecte?

Quan voleu planejar alguna cosa important la considereu dos cops abans de fer-la? Confieu plenament en el destí i us deixeu emportar? O simplement, no la feu.

Per mi el projecte de fi de carrera és una barreja de les tres sensacions anteriors. Por, una mica de preparació i moltes ganes de fer-ho. Afortunadament, m'ha tocat treballar al costat d'un equip de persones que són una delícia: mostrant suport i ànims des del primer dia :) Així tot és molt més fàcil!

El cas és que, sense aquest suport, probablement jo no hauria fet els passos que he fet. Per tant em considero amb la obligació moral d'animar a la gent a que porti a terme els seus projectes: quan no hi ha gaires coses que animen a lluitar, treballar en quelcom que creus potser porta a algun lloc nou. Que no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, però segur que canvia alguna perspectiva.

Igual fracasso estrepitosament i no l'entrego a temps. Igual l'entrego i no agrada. Però penso gaudir com una bèstia mentre treballi amb ell: us desitjo el mateix.

De debò :)

Compte: Vent!

2009-01-24T12:13:00.005+01:00

Un fenòmen com fa anys que no es produïa: un cicló.

Això és el que afecta a hores d'ara la major part de la península ibèrica: sobretot el terç nord, que està més exposat al cicló que hi ha sobre el mar Cantàbric. Tot i que els següents dies caurà la intensitat, us recomano que esteu alerta a les previsions d'avui.

La culpa de tot això la podeu veure en aquest mapa [cortesia del servei meteorològic de UK]. Darrere del batibull de línies i fronts podeu veure com hi han diverses L's que indiquen depressions de molt baixes pressions. A casa estic registrant valors de 984 mb, però podeu veure valors de fins a 966!!

La diferencia de pressions entre els diversos punts (el gradient) dóna resultats com els que veureu a continuació.

Branques, fulles i fins i tot arbres sencers arrencats de soca-rel. Realment impressionant.

Des del punt de vista meteorològic la situació és realment especial: aquesta nit hem tingut temperatures mínimes d'estiu (uns 15ºC), vents de fins a 60km/h i pressions inferiors a 985 mb.

Des del punt de vista humà esperem que causi els menors desperfectes possibles, tot i que lamentablement ja n'hi ha.

Reinventar-se

2009-01-08T22:19:00.002+01:00

De tant en tant cal reinventar-se.

Vull dir, que com a éssers en constant evolució, canviem al llarg de la nostra vida i cal adaptar-nos als canvis. La primera cosa que he fet ha estat canviar la meva descripció dins del blog: després de parlar-ho amb uns bons amics, crec que tenen raó. El blog ha de ser reflexe del que soc i he d'obrar en conseqüència.

Com ens adaptem? De dues maneres: acceptant-nos com som i aprofitant el que som. Acceptar-se un mateix no és fàcil: almenys a mi m'està costant. Té a veure amb la seguretat d'un mateix i això no es regala per reis, és guanya amb gent que t'estima i estant a gust amb un mateix. Aprofitar el que ets ho relaciono directament amb la manera d'enfocar les coses i treure-li el màxim de profit possible: això s'aconsegueix amb una perspectiva més optimista i per tenir-la cal creure en les possibilitats d'una mateix.

Potser no he deixat de ser un perdedor, però he lluitat molt. Se el que és tocar fons, el que és estar sol, se el fet que no t'entenguin i el que és perdre (oportunitats, gent, etc.) Per tant hi ha un percentatge molt alt de la millor cara que està encara per descobrir.

Coneixeu un filòsof grec anomenat Heráclito? Deia que res roman estàtic, tot flueix: "panta rei". Doncs crec que tenia raó: nosaltres evolucionem i ens reinventem cada dia.

Tocava post ple d'ànims per començar l'any :)

Drets humans: 60 anys

2008-12-10T17:12:00.004+01:00

Felicitats per a tots!

Una de les coses que m'enorgulleix com a ésser humà és que som capaços de determinar normes per a viure amb igualtat, respecte i dignitat. Parlo dels drets humans, una carta fonamental de drets que es va enunciar amb la intenció de posar la base mínima per tal que tot ésser humà visqui amb dignitat.

La podeu consultar aquí: carta dels drets humans en català.

Un llàstima que només faci 60 anys. Tant debò duri per sempre!

Transport públic

2008-12-03T16:52:00.003+01:00

És una manera de moure's econòmicament. O potser no.

Feu-li un cop d'ull a la nota de premsa que ens ha deixat la Generalitat de Catalunya sobre l'augment de tarifes de transport públic. Entre d'altres dades ens indiquen que l'IPC dels carburant ha pujat sobre un 8,9% seguint dades oficials, és clar. Això els ha motivat a augmentar el preu en 50 cèntims sobre la targeta més usada en l'àmbit de Barcelona (T-10), això és un 7% d'augment.

Molt bé! Quin negoci! O sigui que la targeta que usen un 70% dels usuaris és la que més puja. Però la cosa no acaba aquí resulta que les targetes trimestrals (les més cares) pugen un 4% (similar a l'IPC interanual d'Octubre.

Ara venen les dades més esfereïdores: primer de tot, les expectatives de creixement per a l'any que ve és de recessió (en el cas més optimista!)... els increments de l'IPC poden ser del 0,9 anual!! Com que els augments de sou els solen fer paral·lels al de l'IPC, està clar a on està la estafa.

Però la cosa no acaba aquí: resulta que el petroli ja no està per sobre dels 100 dòlars el barril, sinò que està a la meitat: el més baix que des de fa 3 anys! No tinc idea que farà el petroli demà, però algú s'està embutxacant molta i molta pasta.

I ara un càlcul ràpid: el meu cotxe consumeix una mitjana 40€ de dièsel per mes, per tant 480 anuals. Sumem l'assegurança 500€, més el RACC 100€, més la ITV 40€, més l'impost de circulació 60€. En total 1180€. Comptem una T-Mes per cada mes: 47€ x 12 = 564€ anuals. El transport públic em costa la meitat del cotxe i trigo aproximadament 3 vegades més que amb el cotxe sempre i quan sigui de dia, es clar.

Ja m'he deprimit :( Això és penós.

Video contra l'especulació... contundent!

2008-11-13T19:46:00.003+01:00

O és un actor de puta mare o és un orador de puta mare.

Però en qualsevol cas no us podeu estar de mirar aquest video que he trobat dons el fòrum de burbuja.info. És impressionant.

El cas és que posa de molta mala òstia, i això passa perque té tota la raó. Si en voleu més, no us perdeu l'origen d'aquest fantàstic videoblog: Sin accesorios.

Recordeu que el dia 15 hi ha una manifestació convocada a sotovoce (més info).

De l'amor a l'odi n'hi ha un pas

2008-11-01T19:32:00.005+01:00

Quantes vegades ens ho hauran dit!

Llegint aquest article de La Vanguardia tenim una explicació molt millor a aquest fenòmen. Resulta que les regions usades per un i altre sentiment es generen en les mateixes zones del cervell: tot i que una, com és l'amor, evita judicis negatius i l'altre, l'odi, no evita aquests judicis.

Un llibre molt recomanable que m'estic llegint i que tracta sobre aquests temes (i d'altres molt interessants) és "Entra en tu Cerebro" de Sam Wang i Sandra Aamodt.

Potser aquest coneixement no evita que les persones que ho senten canviin la seva percepció: són sentiments, no es poden evitar... però pels del seu entorn, en canvi, si pot ser útil coneixer aquest fet, com a mínim per entendre millor les reaccions d'una persona.

Ara que ho penso: que difícil és escriure sobre l'odi sense ser subjectiu :/

Torna el fred (XI)

2008-10-30T07:10:00.002+01:00

Actualització a les 7:12: la temperatura marcant mínims!

Tempertatura : 5,4ºC
Humitat : 84%
Pressió : 999 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 5 km/h
Cel : 1/8 As + Ac

Torna el fred (X :)

2008-10-29T23:52:00.003+01:00

Actualització a les 23:52.

Temperatura : 6ºC
Humitat : 98%
Pressió : 1002 hPa
Vent : direcció nord-oest / en calma
Cel : 0/8

Torna el fred (IX)

2008-10-29T18:42:00.003+01:00

Actualització de les 18:42.

Temperatura : 6,8ºC
Humitat : 98%
Pressió : 1001 hPa
Vent : direcció oest/nord-oest / en calma
Cel : 3/8 (Ac)

En aquests moments ja no hi ha precipitació, i el que queda és un fred que pela! A veure com es comporta la mínima d'aquesta nit. Els mapes del model de predicció GFS apunten cap a un estancament de la bossa d'aire fred sobre la península amb una depressió centrada a Catalunya i això podria realimentar les pluges.

Torna el fred (VIII)

2008-10-29T13:11:00.002+01:00

Actualització a les 13:11

Temperatura : 6,8ºC (!!)
Humitat : 98%
Pressió : 999 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 9,4 km/h
Cel : 8/8 (Ns) / precipitació 2 mm/h

Atenció als 6,8ºC, en la que teòricament hauria de ser la màxima del dia d'avui.

Torna el fred (VII)

2008-10-29T07:18:00.003+01:00

Bon dia!

Actualització de les 7:18, especial atenció a la temperatura:
Temperatura : 9ºC (!!)
Humitat : 98%
Pressió : 996 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 10 km/h
Cel : 8/8 Ns / Precipitació 3 mm/h

La pressió ha tornat a descendir lleugerament i la temperatura és la més baixa d'aquests últims dies. A veure cap a on desemboca tot això :)

Torna el fred (VI)

2008-10-28T23:05:00.002+01:00

Actualització a les 23:06

Temperatura : 11,3ºC
Humitat : 95%
Pressió : 998 hPa
Vent : direcció oest /velocitat 5,8 km/h
Cel : 8/8 (Ns?) amb precipitació (1 mm/h)

La pluja que cau ara és molt fineta, però contínua. Es noten els efectes del fred: els vidres s'entel·len i en sortir a fora és molt notable el contrast amb la temperatura d'aquests últims dies.

En total portem 28 mm de pluja (mm = litres per metre quadrat) en un sol dia!

Torna el fred (V)

2008-10-28T19:13:00.003+01:00

Actualització a les 19:14

Temperatura : 12,6ºC
Humitat : 98 %
Pressió : 997 hPa
Vent : direcció oest / en calma
Cel : Cobert (Ns?) i amb precipitació (3 mm/hora)

Com comentava la Diana en l'anterior post: això no para.

Torna el fred (IV)

2008-10-28T14:45:00.002+01:00

Ja han passat unes quantes hores i el temps insisteix en la seva tònica. A continuació una actualització (14:46)

Temperatura : 14,7ºC
Humitat : 89%
Pressió : 996 hPa
Vent : direcció nord / en calma
Cel : 8/8 (Ns) i pluja fina

Torna el fred (III)

2008-10-28T06:49:00.002+01:00

Actualització a les 6:50.

Temperatura : 14.8ºC
Humitat : 95%
Pressió : 999 hPa (!!)
Vent : direcció nord / velocitat 6 km/h
Cel : 8/8 i plovent

Comença a animar-se... tot i que m'esperava que les temperatures baixéssin una mica més.

Torna el fred (II)

2008-10-27T22:30:00.003+01:00

A hores d'ara (22:30) la situació és la que segueix:

Tempertura : 16,1ºC
Humitat relativa : 82%
Pressió : 1004 hPa
Vent : direcció variable / velocitat en calma
Cel : núvols alts (Ac + Ci) 3/8

...vejam què ens espera demà :)

Torna el fred

2008-10-27T17:41:00.003+01:00

I de quina manera hi torna!

Si fins ara hem estat gaudint de temperatures suaus i de dies molt tranquils, aquesta setmana les tornes canvien per complet. Us adjunto una foto del que comença: un cirrus amb iriscacions en un cel blau i amb temperatures molt suaus: sobre els 20ºC aquest migdia.

La situació està canviant a marxes forçades. La pressió ha baixat d0uns 1018 a 1005 hPa en el mateix moment en que escric el post. La temperatura d'una 18 graus, la humitat del 66% i gairebé no fa vent, i el poc que bufa ve de component sud-est.

Com a curiositat, resulta que aquest matí ens hem trobat (la meva àvia i jo) a un munt d'abelles mortes: el terra n'estava ple i encara n'havia que es movien. Creiem que no pot haver estat qualsevol agent químic donat que cap treballador del parc ha estat treballant des del divendres al migdia, la qual cosa podria indicar que aquestes abelles han detectat, molt abans que arribés, el canvi de temps.

Crisi econòmica

2008-10-15T14:44:00.002+02:00

Ara ja és innegable... hi ha crisi :)

És pot dir que hi ha crisi quan la borsa ha descendit gairebé un 7% en un sol dia, quan s'estan realitzant expedients de regulació de treball en empreses grans (s'ha escoltat això en la indústria automobilística) i el propi govern de l'estat ens assegura que si un banc tanca els seus clients tindran, al menys, 100000€ del total que tinguin en el seu dipòsit.

Per entendre-la millor podem consultar moltes fonts, jo personalment prefereixo consultar-ne una: www.burbuja.info.

Aquí podreu trobar moltes coses: multitud de notícies, opinions per a tots els gustos i, fins i tot, informes elaborats pels propis participants del fòrum que són per a treure's el barret. Per començar us proposo aquest post.

Compte per que enganxa :)

Curiositats de França

2008-09-22T07:10:00.002+02:00

França té moltes coses curioses.

Aquest passat pont vam estar al sud de França, just al centre dels país dels Càtars. Allà vam visitar un munt de castells Càtars, els podeu veure a la meva galería de picasa.

Clar, per anar d'un castell a un altre havíem de fer servir cotxe... i ja sabeu quin cotxe tinc: un Citroën AX dièsel de l'any 96 (els últims de la seva generació). M'estranyava que arreu d'on anàvem estava plagat de cotxes antics: el meu cotxe no desentonava res, de fet, estava a la mitjana d'edat de la resta de cotxes!

Això em va donar molt que pensar. Ho vaig comentar amb els amics amb qui vaig anar i ells també van assentir amb la reflexió a la que vaig arribar. La idea és la següent: a França, ningú es sent inferior per tenir un cotxe antic, o menys potent. La gent allà té el seu cotxe fins que el rebenta i (només en el cas en que no es pugui arreglar) el llença i es compra un de nou.

Potser mola més conduir un Audi nou de trinca i avançar cotxes fent-se el xulo; potser també és més perillós; però en qualsevol cas, una llicó de persones que són més riques que nosaltres (ho podeu mirar a la wikipedia si no em creieu) és que gasten allà on creuen que és just i necessari.

I això no els fa inferiors, tot al contrari, els fa més intel·ligents. Bravo per ells!

Paralímpics Beijing 2008

2008-09-07T15:36:00.003+02:00

M'he quedat de pedra aquest matí!

I quan dic això m'estic referint a una sorpresa molt positiva. Aquest matí he estat veient, cinc minutets, els jocs paralímpics i justament estaven en la entrega de premis als nedadors.

M'he quedat sorprès en veure com persones amb deficiències físiques o mentals són capaces de nedar, córrer o saltar. En la entrega de premis, els enfocaven a la cara i ells, somrients, rebien un càlid apludiment del públic mentre els penjaven la medalla que havien guanyat juntament amb un ram de flors. Això m'ha arribat al cor i m'ha emocionat molt.

Em sorprèn veure quins límits és capaç de superar l'ésser humà dintre de les dificultats a les que estem sotmesos: tant les externes com les inherents. Som una espècie increïble, tenim unes capacitats brutals... aquesta gent són la prova que els límits són superables!

Fa poc vaig llegir un còmic de mafalda en que Felipe (un personatge) passa prop d'una estatua d'una persona en la que posa "Erigida en mérito a Menganito un luchador incansable". Després de pensar-ho una mica Felipe comenta: "el mérito está en estar cansado y seguir luchando".

Que gran és Quino! :)

Sovint les persones que menys pensem ens demostren que encara ens queda camí per recórrer: ànims a tots!

La creu: Hanna

2008-09-06T14:57:00.004+02:00

Si la "cara" és l'huracà Gustav, ja podriem dir quina és la seva creu...

Parlàvem de Gustav i del seu curs vers la costa estatunitenca de Louisiana. Ara han aparegut dos huracans més: Hanna i, posteriorment, Ike. Aquests estan afectant a la població més que l'anterior, que ja es considerava un huracà molt potent.

Segons es pot llegir aquí, ja ha causat mig miler de víctimes a Haití. Recordem que Haití és una de les zones del planeta amb més pobresa, major nombre de casos de sida i violència extrema. Això és ploure sobre mullat.

Podeu colaborar de moltes maneres a la població afectada: una d'elles és visitar la plana de Creu Roja amb la informació i les accions al respecte.

Huracà Gustav

2008-09-01T22:32:00.003+02:00

La poca pluja d'aquí contrasta amb el que passa al Golf de Mèxic.

Un altre cop, seguint una analogia amb el que va passar el 2005, tornem a tenir huracans que estan fent estralls sobre la població. Un altre cop li toca a Nova Orleans patir un desastre que, per molt natural que sigui, provoca veritables calamitats: centenars de milers de desplaçats en una de les zones més pobres d'Estats Units.

Per sort, i a diferència de Myanmar, als Estats Units hi ha prou infrastructura i serveis com per evitar víctimes a la població.

Si voleu seguir la evolució de l'Huracà podeu visitar els serveis meteorològics d'estats units aglutinats per la NOAA:

Pluges : mitjançant un radar Doppler.
NHC : centre especialitzat en huracans.

Com sempre, els millors desitjos per a que això acabi ben aviat.

Canvi de ubicació

2008-08-28T09:24:00.003+02:00

Canviar d'ubicació no sempre és fàcil.

I quan parlo de canviar d'ubicació no només parlo de canviar de vivenda, sinò també de treball.

He conegut persones que han canviat d'ubicació per a canviar de vida. Ha estat un canvi voluntari i ho han fet amb la intenció de créixer i avançar en la seva vida.

Últimament jo també he hagut de canviar d'ubicació. En el treball ens han canviat d'edifici (que no pas de feina) i en la vivenda, ara mateix, estic obligat a canviar de lloc.

En el treball ha estat fàcil, perquè no ha variat substancialment la meva tasca. En canvi sí ha variat la relació que tinc amb la resta de companys, amb els que ara no coincideixo, perque ara estem més distants.

En l'aspecte de la vivenda, però, el meu cas és forçat: no em queda més remei. Tot i que això pot semblar una tonteria, aquest canvi d'ubicació em provoca una sensació de buidor i de pèrdua que no havia experimentat mai. Canvia la direcció de moltes coses: d'hàbits, de costums, de vida i d'experiència.

Ara entenc la diferència entre marxar quan tu vols i marxar quan t'obliguen. Psicològicament la segona opció és pitjor: encara no estic en la situació plenament i ja em sento desorientat. Espero que no us passi mai, de debò.

Per a acabar-ho de rematar un notícia que apareix en el portal de notícies 3cat24 indica que el preu d'un pis compartit és de 380 €. Mentre que els de lloguer per una sola persona oscil·len entre els 500/800€.

Impressionant.

La guerra d'Iraq vista per Monty Python

2008-08-19T21:38:00.003+02:00

Coneixeu Monty Python?

Van ser un grup d'humoristes/còmics/crítics (i un llarga llista) molt brillant de Gran Bretanya. Un d'ells va escriure una carta al diari "The Observer" que em va cridar la atenció.

Potser ara es massa tard i està fora de context llegir-ho, però no està de més tenir en compte aquestes coses de nou, per a comprovar que la barbàrie encara continua. Fa poc vaig veure una pel·lícula de Michael Moore anomenada Fahreheit 911 que em va fer tornar a rememorar vells temps. Temps que malauradament encara són vigents a dia d'avui.

Podeu trobar aquest article aquí. I el seu original en castellà aquí.

Economia i la situació actual

2008-08-19T18:30:00.003+02:00

Hi ha crisi o no?

Donat que estem en un període de sequera meteorològica, avancem per altres fronts amb noves notícies que, com a mínim, siguin menys monòtones que la meteorologia d'aquest mes d'agost.

Resulta que a les notícies del migdia del circuit català de TVE van explicar una web que tothom visitava: es tracta de un blog d'un profesor d'IESE on s'explica les actuals causes de la crisi amb un recorregut ràpid però exhaustiu per molts factors que ens han portat a viure la situació econòmica actual.

Podeu trobar el seu bloc en blogspot: http://leopoldoabadia.blogspot.com/

Estic convençut que gaudireu dels continguts :) Vull dedicar aquest article a Sandra, la meva economista favorita: salut!

Arguments

2008-08-11T20:26:00.002+02:00

He après que tot té argument.

Tot o gairebé tot :) Crec que en la majoria d'aspectes les accions que seguim són un conjunt argumental donat que aquest sembla que li doni sentit a la nostra vida. Ho intentaré exposar en diversos àmbits.

En l'art: segons deia el cap de The Designers Republic qualsevol disseny ha de veure reflexada una història argumental. El disseny, potser, cobra més sentit si segueix una línia argumental. Un quadre pintat per un pintor, encara que sigui abstracte, segueix una línia de pensaments o d'actuacions determinades pròpies de l'autor.

A la natura: qualsevol espècie que poguem observar ha anat evolucionant des de fa milers d'anys fins a l'actualitat. Passant per plantes, animals... i fins i tot la pròpia física: del arjé presocràtic fins a les partícules subatòmiques.

En les persones: la nostra espècie ha patit diversos canvis al llarg de molts i molts anys. De moure'ns a quatre potes a només usar dos. De gestos bàsics de comunicació entre la mateixa espècie fins a poemes plens de sentiment.

En conclusió crec que dotar a la nostra vida d'un argument és fer-nos un gran favor a nosaltres mateixos. Potser és una tasca impossible, però el fet de trobar aquest argument que defineixi la nostra vida és, a la vegada, un altre argument. Per tant, fem el que fem l'estem escrivint: si us plau, dotem-lo de sentit.

Les mides part 2

2008-08-07T15:32:00.005+02:00

Preocupa la mida als nois? I a les noies?

Sí, sí, és exactament el que esteu pensant: què baix caure en un post de mides no? Ok, és caure baix, però també es divertit per la quantitat de bajanades que es diu, aixi com sorprenent per la gent acomplexada.

Llegint kottke, un blogger molt famós que m'agrada molt llegir i que recomano, vaig llegir una publicació que sortia a buzzfeed sobre la preferència de les dones sobre la mida del penis dels homes. A continuació teniu el gràfic, és prou entenedor:

Font: buzzfeed.

Us faig una petita conversió en centímetres: 6 inches (polzades) = 15 cm, 7 inches = 18 cm, 8 inches = 20 cm. Del gràfic n'extreiem que per a que a una "majoria" de dones la mida ideal serà d'uns 18 a 20 cm de llarg i entre 15 i 18 cm de circumferència.

I ara la realitat :) Si mireu aquest article en la wikipedia resulta que la longitud mitjana del penis mundial és de: 13 a 15 cm!! I la circumferència d'uns 12 cm! Queda clar: la diferència entre el que es vol i el que s'obté és gran. De vegades fins i tot es poden donar malentesos com aquest.

No resulta trist que se li otorgui tant valor a una cosa com aquesta? No estem sobrevalorant el sexe massa? Potser cal més comunicació? Es pot fer una analogia amb tamany dels pits d'una noia?

Aprecio molt les vostres respostes, però igual no les voleu fer públiques pels motius que sigui. Sigui com sigui crec que us podria interessar reflexionar sobre aquest tema i parlar-ne obertament amb noies de confiança que us siguin sinceres. Que en el segle XXI encara estem dubtant sobre si la mida del penis influeix sobre una persona és un símbol que la societat, en aquest aspecte, no ha avançat massa.

PD: Queden activats els comentaris anònims per tal que us pogueu expressar amb tota llibertat.

La estació meteorològica

2008-07-30T23:13:00.004+02:00

Feia molt temps que volia instal·lar-la i per la tinc!

Acabo d'instal·lar la estació meteorològica que vaig aconseguir amb uns fascicles de meterologia. Van ser 9 mesos de colecció i diversos errors d'enviament a casa però al final la vaig aconseguir!

Es tracta de la estació Oregon Scientific WMR-928N. Compta amb aparells de medició de temperatura exterior, temperatura interior, precipitació, direcció i velocitat del vent.

Com a celebració aquí van unes fotos de la instal·lació! La primera és la lloc on està ubicada la estació, que no és altre que el pal de l'antena de casa meva:

A continuació teniu la foto del detall de l'estació, falta el pluviòmetre que no es pot veure aquí. Podeu veure que el penell està fent la seva feina :)

Aquí teniu el control central d'on es recull totes les dades:

Poc a poc aniré detallant el projecte que vull portar a terme, ara per ara estic contentíssim de poder oferir-vos això! :)

Els altres com a mesura d'un mateix

2008-07-28T22:55:00.003+02:00

Quanta actitud pròpia reflecteixen els vostres amics?

Us recordeu del post en que proposava que el propi entorn escollit (el familiar ve imposat) és un reflexe del que som? Doncs vull cuinar una mica més aquesta idea.

Algunes vegades us passat que el vostre entorn no és el que voldríeu: no compartiu res amb ells però són el que hi ha, no hi ha més. En aquest cas els altres no afecten el propi creixement, per tant no entren en el cas.

En canvi a les persones insegures és possible que si els pugui passar: necessiten una identitat i l'absorveixen del seu entorn més proper. Això provoca que cada canvi d'entorn adoptin una personalitat diferent i la gent que segueix la seva vida més o menys properament no saben com apropar-se a aquesta persona, que canvia constantment.

També es pot donar el cas que les persones segures vegin què hi ha al seu voltant i creixin prenent el que elles consideren millor del seu entorn i donant als altres, voluntàriament, la seva aportació. És el conegut enriquiment mutu.

El cas és que (crec que) he passat per aquestes fases, en ordre. I que la conclusió que en trec és que si no et trobes a gust en el teu entorn, et toca canviar-lo. Però en el moment en que si et trobes a gust, si us plau, no oblidis agrair als altres el fet d'estar a prop teu.

A què és evident? Doncs mireu al vostre voltant a veure si es compleix. Ja us ho dic d'entrada: seré un perdedor però en aquest aspecte tinc molta sort :)

PD: ... i si el rotllo que us he fotut no us ha dormit proposo Debussy

El camí de Sant Jaume

2008-07-17T08:50:00.002+02:00

Algú ha fet el camí de Sant Jaume?

Potser en català no us sona, però en castellà el camí de Sant Jaume es diu el "Camino de Santiago". N'hi ha diverses rutes i totes elles acaben a Santiago de Compostela, cada ruta té el seu encant.

En concret jo vaig fer 300km de la ruta anomenada "Camí Francès" des de Sant Jean Pied de Port (França) a Burgos, passant per Roncesvalles, Pamplona, Logroño i finalment Burgos. Però ara ja tenim una nova ruta senyalitzada: és la ruta que comença a Catalunya. Segons indica aquesta notícia, la Generalitat ha senyalitzat la ruta que surt de Montserrat fins a Alcarràs.

Si necessiteu vacances i esteu amb situació econòmica difícil, o bé si voleu conéixer una experiència totalment diferent al que és habitual, aleshores us recomano fer el camí.

Seguiu les fletxes grogues.

Manifiesto por la lengua común

2008-07-08T21:40:00.004+02:00

Este post, aunque escrito en castellano, es una reividicación del catalán.

Hoy me ha llegado un correo de una muy buena amiga mia en el que aparece que telecinco se adhiere a la campaña llamada "Manifiesto por la lengua común". Lo podéis encontrar dentro de la sección de informativos telecinco.

Me gustaria daros mi punto de vista como catalán y, en consecuencia, como persona afectada por este manifiesto.

Nunca jamás he impuesto mi idioma a nadie ni le he negado una respuesta en español a nadie; y por extensión ninguno de mis amigos lo ha hecho (que yo tenga conocimiento). Ni tan siquiera en mi entorno he detectado nunca símbolos de imposición del catalán sobre el castellano.

Por otro lado, si se quiere comprobar la realidad de la lengua española en Catalunya solo hay que hacer un pequeño gesto: colocar una grabadora en cualquier lugar público. Desde los patios de las escuelas hasta los bares se puede comprobar que se habla el español, y mucho. Para oir hablar el catalán en una proporción considerable hay que ir a áreas mucho menos pobladas en el interior de Catalunya.

Me parece muy triste que se quiera imponer los rótulos en español. De la misma manera el "Jamaica coffee shop" (a partir de ahora "tienda de café Jamaica") o el Burger King (ahora "rey de la hamburguesa") también estarian afectados.

Vergonzoso que en un manifiesto por la defensa de la lengua española haya faltas de ortografía: por favor, "lingüisticos" lleva acento en la i.

Si tenéis dudas sobre lo que digo, los catalanes llevamos decenas de años acogiendo turistas con el mismo cariño que el primer dia: venid y echad un vistazo, os lo pasaréis bien!

Relacions : de paraula a imatge

2008-07-06T22:14:00.010+02:00

Es poden expressar les relacions gràficament?

Fa temps que li donava voltes a la manera d'expressar les relacions entre persones, en concret ho vull centrar en les relacions de parella. Expressar-ho gràficament m'ha ajudat a entendre una mica més un fet que, personalment, m'ha donat més d'un maldecap. Subratllo el fet que no jutjo quina manera de relacionar-se és millor.

Una relació desequilibrada es pot representar com la que segueix:

La persona 2 suporta tot el pes de la persona 1. És una relació desequilibrada i que, tot i que sembli el contrari, perjudica a tots dos: per a la Persona 1 perquè es perd el fet de créixer gaudint del que és una persona en tota la seva extensió i per a la Persona 2 per que ha de suportar un pes que no li correspon i com a conseqüència pateix un desgast major.

Una relació equilibrada:

En aquesta forma de relació cadascú aguanta el seu propi pes i a canvi s'afegeix una nova variable, que li he dit R, i que és el grau de relació (o complicitat) de la parella. R pot ser més gran o més petit, però el problema principal és que R sigui igual per a totes dues persones. En cas que sigui diferent la relació no acaba de ser equilibrada.

Dubto que el resum fet sigui un compendi del nombre de relacions existents: només és una simplificació per tal d'entendre millor les relacions a la vegada que penso en el fet.

Com sempre: potser el millor en aquests casos no és la teoría, sinò la pràctica. Què n'opineu?

Actualització: és molt difícil que es doni una situació com la que hi ha descrita en segon terme. No obstant tinc la creença (que no la certesa :) que l'equilibri és gran encara que cada persona aporti un coeficient R diferent.

Llamps!

2008-06-30T22:49:00.003+02:00

Fa molt temps que no realitzava fotos així.

Per tancar un mes que ha estat més tranquilet que el passat maig (meteorològicament parlant) aquesta mateixa nit una tempesta que baixava en direcció NW-SE ha aparescut de sobte amb una quantitat de llamps considerable.

Ha estat espectacular! Les fotos s'expressen millor que jo:

La hora de les fotos ha estat escassament 15 minuts abans de la d'aquest post.

C'était un rendez-vous

2008-06-24T15:19:00.002+02:00

Us agraden els curtmetratges?

Jo no n'he vist molts donat que no sóc gaire afeccionat al cine, però els meus amics sí ho són i els voldria dedicar aquesta entrada del blog.

El següent curtmetratge és la únió de dos coses que m'encanten: els cotxes i París. Es tracta d'una curt anomenat 'C'etáit un rendez-vous' filmat pel director Claude Lelouch que tracta d'una sola escena contínua de 8 minuts. En aquesta escena un cotxe circula a molta velocitat pels carrers de París fent un recorregut que visita la part nord oest de la ciutat.

Segons anuncia el director, hi ha trams que el cotxe arriba a més de 200 km/h. El cotxe usat va ser un Mercedes 450 SEL amb un motor 6.9 litres de 8 cilindres en V i 286 cavalls, tot i que el so del motor és d'un Ferrari 275 amb un motor 3.3 litres i 12 cilindres en V.

El so és deliciós, i el curt m'ha tornat a despertar un record d'una ciutat que m'ha enamorat.

3,510 metres

2008-06-15T23:50:00.004+02:00

És la longitud del meu cotxe: un Citroën AX.

És un dels cotxes més petits de la seva categoria: super-mini o del segment A. Dit d'una altra manera: és molt fàcil d'aparcar, molt maniobrable i pràctic per ciutat. Té l'inconvenient que no té airbags, ni abs, ni control de tracció, ni direcció assistida, la qual cosa fa que sigui molt vulnerable a les meves reaccions i a les reaccions dels altres.

Us poso en situació: avanço cap a un semàfor vermell en una via que té dos carrils en el meu sentit: jo circulo per l'esquerre. Tothom sol fer el mateix: decelerar el cotxe fins arribar al semàfor quan encara queden uns 50 metres per arribar... Doncs bé tots no! N'hi ha un que altre que es dedica a accelerar, avançant-me, fins arribar al límit del semàfor per frenar tan com li doni el cotxe. En total ha guanyat 3,510 miserables metres.

Fins aquí algú estarà en desacord: "Ramon, tenen el seu dret: tens un cotxe de merda". Ok. Ho entenc.

El problema radica en el fet que això m'ho han fet en una rotonda, sense semàfor, sense cedir-me el pas i posant la meva vida en perill. Era un (puto) cotxe conduït per algun (puto) conductor que es pensa que donen premis per fer això... i és cert: són els coneguts premis Darwin, premi a la imbecilitat.

Tot això va ser per no dimensionar correctament una mida: 3,510 metres. Diuen que la mida importa... Collons si importa! T'hi pot anar la vida!

PD: Perdó pels insults... M'he quedat prou a gust :)

Previsió per a l'estiu

2008-06-10T21:19:00.004+02:00

Aquest estiu promet!

No sé si algú recorda la pluja que va caure el dia 1 d'agost de l'any 2002. Es va arribar als 183 litres per metre quadrat a l'àrea metropolitana de Barcelona, un veritable rècord donat que tot plegat no va durar gaires hores: la intensitat de pluja era tal que costava veure més enllà de 5 metres!!

Esperem que això no passi aquest estiu i que tot sigui mes escalonat, no obstant el NCEP ens porta una mapes que són sorprenents. El mapa que teniu a continuació mostra la anomalia de precipitació: és a dir, els colors indiquen l'excés o el defecte de pluja respecte la mitjana.

Font: NOAA en referència al blog del temps de TV3/Catalunya ràdio.

Realment estem per sobre les expectatives de pluja! Veiem clarament com la zona de Catalunya està sempre amb colors verds (i fins i tot algun de blau!), cosa que vol dir precipitacions per sobre de la mitja.

A veure com es desenvolupa tot plegat: aquesta setmana ja tenim clar que el que ens toca són pluges.

Prudència i Trichet

2008-06-07T16:42:00.002+02:00

Són una combinació letal.

Per als que no seguiu el tema d'actualitat econòmica, ahir es va pujar l'euribor al 5,4%: una pujada realment bèstia relativament a tot el que ha pujat aquest índex en tres anys. Cal recordar que l'euribor és un índex que usen els bancs per tal de deixar diners, o dit d'una altra manera, hipotecar-se.

Un exemple pràctic: em vull comprar un pis a Barcelona que costa 180000€. Vaig a un banc, per exemple a aquest, i m'ofereix la hipoteca per 5,95% (euribor + 0,55)% a 30 anys. Si ho desglosem una mica es pot apreciar que paguem:
- 180000€ del pis
- 206000€ del crèdit
Total pagat: 386000€

Ok. Les coses han arribat fins a aquest punt... i ara què? Doncs ara toquen totes les conseqüències d'un creixement basat en la poca previsió. Poques ventes d'allò que donava un 18% d'ocupació laboral, més una crisi petrolífera que fa angúnia.

Davant d'això les declaracions del president espanyol al president del Banc Central Europeu són aquestes: prudència!

Tothom sabia que això rebentaria... a què collons demana prudència? Quan s'embutxaquen la quantitat de diners corresponents a impostos per cada compra/venta, llicències i altres estafes, algú va mirar per l'interès del ciutadà de classe mitja o baixa?

Em rebenta la gent que es salta totes les normes amb absolut despreci i després, quan la caguen, es giren per dir-te amb actitud xulesca: "què passa!?". M'agradaria que cadascun dels hipotecats passés per la Moncloa a demanar-li prudència al president: em sap realment greu per ells.