França té moltes coses curioses.
Aquest passat pont vam estar al sud de França, just al centre dels país dels Càtars. Allà vam visitar un munt de castells Càtars, els podeu veure a la meva galería de picasa.
Clar, per anar d'un castell a un altre havíem de fer servir cotxe... i ja sabeu quin cotxe tinc: un Citroën AX dièsel de l'any 96 (els últims de la seva generació). M'estranyava que arreu d'on anàvem estava plagat de cotxes antics: el meu cotxe no desentonava res, de fet, estava a la mitjana d'edat de la resta de cotxes!
Això em va donar molt que pensar. Ho vaig comentar amb els amics amb qui vaig anar i ells també van assentir amb la reflexió a la que vaig arribar. La idea és la següent: a França, ningú es sent inferior per tenir un cotxe antic, o menys potent. La gent allà té el seu cotxe fins que el rebenta i (només en el cas en que no es pugui arreglar) el llença i es compra un de nou.
Potser mola més conduir un Audi nou de trinca i avançar cotxes fent-se el xulo; potser també és més perillós; però en qualsevol cas, una llicó de persones que són més riques que nosaltres (ho podeu mirar a la wikipedia si no em creieu) és que gasten allà on creuen que és just i necessari.
I això no els fa inferiors, tot al contrari, els fa més intel·ligents. Bravo per ells!
dilluns, 22 de setembre del 2008
diumenge, 7 de setembre del 2008
Paralímpics Beijing 2008
M'he quedat de pedra aquest matí!
I quan dic això m'estic referint a una sorpresa molt positiva. Aquest matí he estat veient, cinc minutets, els jocs paralímpics i justament estaven en la entrega de premis als nedadors.
M'he quedat sorprès en veure com persones amb deficiències físiques o mentals són capaces de nedar, córrer o saltar. En la entrega de premis, els enfocaven a la cara i ells, somrients, rebien un càlid apludiment del públic mentre els penjaven la medalla que havien guanyat juntament amb un ram de flors. Això m'ha arribat al cor i m'ha emocionat molt.
Em sorprèn veure quins límits és capaç de superar l'ésser humà dintre de les dificultats a les que estem sotmesos: tant les externes com les inherents. Som una espècie increïble, tenim unes capacitats brutals... aquesta gent són la prova que els límits són superables!
Fa poc vaig llegir un còmic de mafalda en que Felipe (un personatge) passa prop d'una estatua d'una persona en la que posa "Erigida en mérito a Menganito un luchador incansable". Després de pensar-ho una mica Felipe comenta: "el mérito está en estar cansado y seguir luchando".
Que gran és Quino! :)
Sovint les persones que menys pensem ens demostren que encara ens queda camí per recórrer: ànims a tots!
I quan dic això m'estic referint a una sorpresa molt positiva. Aquest matí he estat veient, cinc minutets, els jocs paralímpics i justament estaven en la entrega de premis als nedadors.
M'he quedat sorprès en veure com persones amb deficiències físiques o mentals són capaces de nedar, córrer o saltar. En la entrega de premis, els enfocaven a la cara i ells, somrients, rebien un càlid apludiment del públic mentre els penjaven la medalla que havien guanyat juntament amb un ram de flors. Això m'ha arribat al cor i m'ha emocionat molt.
Em sorprèn veure quins límits és capaç de superar l'ésser humà dintre de les dificultats a les que estem sotmesos: tant les externes com les inherents. Som una espècie increïble, tenim unes capacitats brutals... aquesta gent són la prova que els límits són superables!
Fa poc vaig llegir un còmic de mafalda en que Felipe (un personatge) passa prop d'una estatua d'una persona en la que posa "Erigida en mérito a Menganito un luchador incansable". Després de pensar-ho una mica Felipe comenta: "el mérito está en estar cansado y seguir luchando".
Que gran és Quino! :)
Sovint les persones que menys pensem ens demostren que encara ens queda camí per recórrer: ànims a tots!
dissabte, 6 de setembre del 2008
La creu: Hanna
Si la "cara" és l'huracà Gustav, ja podriem dir quina és la seva creu...
Parlàvem de Gustav i del seu curs vers la costa estatunitenca de Louisiana. Ara han aparegut dos huracans més: Hanna i, posteriorment, Ike. Aquests estan afectant a la població més que l'anterior, que ja es considerava un huracà molt potent.
Segons es pot llegir aquí, ja ha causat mig miler de víctimes a Haití. Recordem que Haití és una de les zones del planeta amb més pobresa, major nombre de casos de sida i violència extrema. Això és ploure sobre mullat.
Podeu colaborar de moltes maneres a la població afectada: una d'elles és visitar la plana de Creu Roja amb la informació i les accions al respecte.
Parlàvem de Gustav i del seu curs vers la costa estatunitenca de Louisiana. Ara han aparegut dos huracans més: Hanna i, posteriorment, Ike. Aquests estan afectant a la població més que l'anterior, que ja es considerava un huracà molt potent.
Segons es pot llegir aquí, ja ha causat mig miler de víctimes a Haití. Recordem que Haití és una de les zones del planeta amb més pobresa, major nombre de casos de sida i violència extrema. Això és ploure sobre mullat.
Podeu colaborar de moltes maneres a la població afectada: una d'elles és visitar la plana de Creu Roja amb la informació i les accions al respecte.
dilluns, 1 de setembre del 2008
Huracà Gustav
La poca pluja d'aquí contrasta amb el que passa al Golf de Mèxic.
Un altre cop, seguint una analogia amb el que va passar el 2005, tornem a tenir huracans que estan fent estralls sobre la població. Un altre cop li toca a Nova Orleans patir un desastre que, per molt natural que sigui, provoca veritables calamitats: centenars de milers de desplaçats en una de les zones més pobres d'Estats Units.
Per sort, i a diferència de Myanmar, als Estats Units hi ha prou infrastructura i serveis com per evitar víctimes a la població.
Si voleu seguir la evolució de l'Huracà podeu visitar els serveis meteorològics d'estats units aglutinats per la NOAA:
Com sempre, els millors desitjos per a que això acabi ben aviat.
Un altre cop, seguint una analogia amb el que va passar el 2005, tornem a tenir huracans que estan fent estralls sobre la població. Un altre cop li toca a Nova Orleans patir un desastre que, per molt natural que sigui, provoca veritables calamitats: centenars de milers de desplaçats en una de les zones més pobres d'Estats Units.
Per sort, i a diferència de Myanmar, als Estats Units hi ha prou infrastructura i serveis com per evitar víctimes a la població.
Si voleu seguir la evolució de l'Huracà podeu visitar els serveis meteorològics d'estats units aglutinats per la NOAA:
Com sempre, els millors desitjos per a que això acabi ben aviat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)