Felicitats per a tots!
Una de les coses que m'enorgulleix com a ésser humà és que som capaços de determinar normes per a viure amb igualtat, respecte i dignitat. Parlo dels drets humans, una carta fonamental de drets que es va enunciar amb la intenció de posar la base mínima per tal que tot ésser humà visqui amb dignitat.
La podeu consultar aquí: carta dels drets humans en català.
Un llàstima que només faci 60 anys. Tant debò duri per sempre!
dimecres, 10 de desembre del 2008
dimecres, 3 de desembre del 2008
Transport públic
És una manera de moure's econòmicament. O potser no.
Feu-li un cop d'ull a la nota de premsa que ens ha deixat la Generalitat de Catalunya sobre l'augment de tarifes de transport públic. Entre d'altres dades ens indiquen que l'IPC dels carburant ha pujat sobre un 8,9% seguint dades oficials, és clar. Això els ha motivat a augmentar el preu en 50 cèntims sobre la targeta més usada en l'àmbit de Barcelona (T-10), això és un 7% d'augment.
Molt bé! Quin negoci! O sigui que la targeta que usen un 70% dels usuaris és la que més puja. Però la cosa no acaba aquí resulta que les targetes trimestrals (les més cares) pugen un 4% (similar a l'IPC interanual d'Octubre.
Ara venen les dades més esfereïdores: primer de tot, les expectatives de creixement per a l'any que ve és de recessió (en el cas més optimista!)... els increments de l'IPC poden ser del 0,9 anual!! Com que els augments de sou els solen fer paral·lels al de l'IPC, està clar a on està la estafa.
Però la cosa no acaba aquí: resulta que el petroli ja no està per sobre dels 100 dòlars el barril, sinò que està a la meitat: el més baix que des de fa 3 anys! No tinc idea que farà el petroli demà, però algú s'està embutxacant molta i molta pasta.
I ara un càlcul ràpid: el meu cotxe consumeix una mitjana 40€ de dièsel per mes, per tant 480 anuals. Sumem l'assegurança 500€, més el RACC 100€, més la ITV 40€, més l'impost de circulació 60€. En total 1180€. Comptem una T-Mes per cada mes: 47€ x 12 = 564€ anuals. El transport públic em costa la meitat del cotxe i trigo aproximadament 3 vegades més que amb el cotxe sempre i quan sigui de dia, es clar.
Ja m'he deprimit :( Això és penós.
Feu-li un cop d'ull a la nota de premsa que ens ha deixat la Generalitat de Catalunya sobre l'augment de tarifes de transport públic. Entre d'altres dades ens indiquen que l'IPC dels carburant ha pujat sobre un 8,9% seguint dades oficials, és clar. Això els ha motivat a augmentar el preu en 50 cèntims sobre la targeta més usada en l'àmbit de Barcelona (T-10), això és un 7% d'augment.
Molt bé! Quin negoci! O sigui que la targeta que usen un 70% dels usuaris és la que més puja. Però la cosa no acaba aquí resulta que les targetes trimestrals (les més cares) pugen un 4% (similar a l'IPC interanual d'Octubre.
Ara venen les dades més esfereïdores: primer de tot, les expectatives de creixement per a l'any que ve és de recessió (en el cas més optimista!)... els increments de l'IPC poden ser del 0,9 anual!! Com que els augments de sou els solen fer paral·lels al de l'IPC, està clar a on està la estafa.
Però la cosa no acaba aquí: resulta que el petroli ja no està per sobre dels 100 dòlars el barril, sinò que està a la meitat: el més baix que des de fa 3 anys! No tinc idea que farà el petroli demà, però algú s'està embutxacant molta i molta pasta.
I ara un càlcul ràpid: el meu cotxe consumeix una mitjana 40€ de dièsel per mes, per tant 480 anuals. Sumem l'assegurança 500€, més el RACC 100€, més la ITV 40€, més l'impost de circulació 60€. En total 1180€. Comptem una T-Mes per cada mes: 47€ x 12 = 564€ anuals. El transport públic em costa la meitat del cotxe i trigo aproximadament 3 vegades més que amb el cotxe sempre i quan sigui de dia, es clar.
Ja m'he deprimit :( Això és penós.
dijous, 13 de novembre del 2008
Video contra l'especulació... contundent!
O és un actor de puta mare o és un orador de puta mare.
Però en qualsevol cas no us podeu estar de mirar aquest video que he trobat dons el fòrum de burbuja.info. És impressionant.
El cas és que posa de molta mala òstia, i això passa perque té tota la raó. Si en voleu més, no us perdeu l'origen d'aquest fantàstic videoblog: Sin accesorios.
Recordeu que el dia 15 hi ha una manifestació convocada a sotovoce (més info).
Però en qualsevol cas no us podeu estar de mirar aquest video que he trobat dons el fòrum de burbuja.info. És impressionant.
El cas és que posa de molta mala òstia, i això passa perque té tota la raó. Si en voleu més, no us perdeu l'origen d'aquest fantàstic videoblog: Sin accesorios.
Recordeu que el dia 15 hi ha una manifestació convocada a sotovoce (més info).
dissabte, 1 de novembre del 2008
De l'amor a l'odi n'hi ha un pas
Quantes vegades ens ho hauran dit!
Llegint aquest article de La Vanguardia tenim una explicació molt millor a aquest fenòmen. Resulta que les regions usades per un i altre sentiment es generen en les mateixes zones del cervell: tot i que una, com és l'amor, evita judicis negatius i l'altre, l'odi, no evita aquests judicis.
Un llibre molt recomanable que m'estic llegint i que tracta sobre aquests temes (i d'altres molt interessants) és "Entra en tu Cerebro" de Sam Wang i Sandra Aamodt.
Potser aquest coneixement no evita que les persones que ho senten canviin la seva percepció: són sentiments, no es poden evitar... però pels del seu entorn, en canvi, si pot ser útil coneixer aquest fet, com a mínim per entendre millor les reaccions d'una persona.
Ara que ho penso: que difícil és escriure sobre l'odi sense ser subjectiu :/
Llegint aquest article de La Vanguardia tenim una explicació molt millor a aquest fenòmen. Resulta que les regions usades per un i altre sentiment es generen en les mateixes zones del cervell: tot i que una, com és l'amor, evita judicis negatius i l'altre, l'odi, no evita aquests judicis.
Un llibre molt recomanable que m'estic llegint i que tracta sobre aquests temes (i d'altres molt interessants) és "Entra en tu Cerebro" de Sam Wang i Sandra Aamodt.
Potser aquest coneixement no evita que les persones que ho senten canviin la seva percepció: són sentiments, no es poden evitar... però pels del seu entorn, en canvi, si pot ser útil coneixer aquest fet, com a mínim per entendre millor les reaccions d'una persona.
Ara que ho penso: que difícil és escriure sobre l'odi sense ser subjectiu :/
dijous, 30 d’octubre del 2008
Torna el fred (XI)
Actualització a les 7:12: la temperatura marcant mínims!
Tempertatura : 5,4ºC
Humitat : 84%
Pressió : 999 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 5 km/h
Cel : 1/8 As + Ac
Tempertatura : 5,4ºC
Humitat : 84%
Pressió : 999 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 5 km/h
Cel : 1/8 As + Ac
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Torna el fred (X :)
Actualització a les 23:52.
Temperatura : 6ºC
Humitat : 98%
Pressió : 1002 hPa
Vent : direcció nord-oest / en calma
Cel : 0/8
Temperatura : 6ºC
Humitat : 98%
Pressió : 1002 hPa
Vent : direcció nord-oest / en calma
Cel : 0/8
Torna el fred (IX)
Actualització de les 18:42.
Temperatura : 6,8ºC
Humitat : 98%
Pressió : 1001 hPa
Vent : direcció oest/nord-oest / en calma
Cel : 3/8 (Ac)
En aquests moments ja no hi ha precipitació, i el que queda és un fred que pela! A veure com es comporta la mínima d'aquesta nit. Els mapes del model de predicció GFS apunten cap a un estancament de la bossa d'aire fred sobre la península amb una depressió centrada a Catalunya i això podria realimentar les pluges.
Temperatura : 6,8ºC
Humitat : 98%
Pressió : 1001 hPa
Vent : direcció oest/nord-oest / en calma
Cel : 3/8 (Ac)
En aquests moments ja no hi ha precipitació, i el que queda és un fred que pela! A veure com es comporta la mínima d'aquesta nit. Els mapes del model de predicció GFS apunten cap a un estancament de la bossa d'aire fred sobre la península amb una depressió centrada a Catalunya i això podria realimentar les pluges.
Torna el fred (VIII)
Actualització a les 13:11
Temperatura : 6,8ºC (!!)
Humitat : 98%
Pressió : 999 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 9,4 km/h
Cel : 8/8 (Ns) / precipitació 2 mm/h
Atenció als 6,8ºC, en la que teòricament hauria de ser la màxima del dia d'avui.
Temperatura : 6,8ºC (!!)
Humitat : 98%
Pressió : 999 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 9,4 km/h
Cel : 8/8 (Ns) / precipitació 2 mm/h
Atenció als 6,8ºC, en la que teòricament hauria de ser la màxima del dia d'avui.
Torna el fred (VII)
Bon dia!
Actualització de les 7:18, especial atenció a la temperatura:
Temperatura : 9ºC (!!)
Humitat : 98%
Pressió : 996 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 10 km/h
Cel : 8/8 Ns / Precipitació 3 mm/h
La pressió ha tornat a descendir lleugerament i la temperatura és la més baixa d'aquests últims dies. A veure cap a on desemboca tot això :)
Actualització de les 7:18, especial atenció a la temperatura:
Temperatura : 9ºC (!!)
Humitat : 98%
Pressió : 996 hPa
Vent : direcció nord-oest / velocitat 10 km/h
Cel : 8/8 Ns / Precipitació 3 mm/h
La pressió ha tornat a descendir lleugerament i la temperatura és la més baixa d'aquests últims dies. A veure cap a on desemboca tot això :)
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Torna el fred (VI)
Actualització a les 23:06
Temperatura : 11,3ºC
Humitat : 95%
Pressió : 998 hPa
Vent : direcció oest /velocitat 5,8 km/h
Cel : 8/8 (Ns?) amb precipitació (1 mm/h)
La pluja que cau ara és molt fineta, però contínua. Es noten els efectes del fred: els vidres s'entel·len i en sortir a fora és molt notable el contrast amb la temperatura d'aquests últims dies.
En total portem 28 mm de pluja (mm = litres per metre quadrat) en un sol dia!
Temperatura : 11,3ºC
Humitat : 95%
Pressió : 998 hPa
Vent : direcció oest /velocitat 5,8 km/h
Cel : 8/8 (Ns?) amb precipitació (1 mm/h)
La pluja que cau ara és molt fineta, però contínua. Es noten els efectes del fred: els vidres s'entel·len i en sortir a fora és molt notable el contrast amb la temperatura d'aquests últims dies.
En total portem 28 mm de pluja (mm = litres per metre quadrat) en un sol dia!
Torna el fred (V)
Actualització a les 19:14
Temperatura : 12,6ºC
Humitat : 98 %
Pressió : 997 hPa
Vent : direcció oest / en calma
Cel : Cobert (Ns?) i amb precipitació (3 mm/hora)
Com comentava la Diana en l'anterior post: això no para.
Temperatura : 12,6ºC
Humitat : 98 %
Pressió : 997 hPa
Vent : direcció oest / en calma
Cel : Cobert (Ns?) i amb precipitació (3 mm/hora)
Com comentava la Diana en l'anterior post: això no para.
Torna el fred (IV)
Ja han passat unes quantes hores i el temps insisteix en la seva tònica. A continuació una actualització (14:46)
Temperatura : 14,7ºC
Humitat : 89%
Pressió : 996 hPa
Vent : direcció nord / en calma
Cel : 8/8 (Ns) i pluja fina
Temperatura : 14,7ºC
Humitat : 89%
Pressió : 996 hPa
Vent : direcció nord / en calma
Cel : 8/8 (Ns) i pluja fina
Torna el fred (III)
Actualització a les 6:50.
Temperatura : 14.8ºC
Humitat : 95%
Pressió : 999 hPa (!!)
Vent : direcció nord / velocitat 6 km/h
Cel : 8/8 i plovent
Comença a animar-se... tot i que m'esperava que les temperatures baixéssin una mica més.
Temperatura : 14.8ºC
Humitat : 95%
Pressió : 999 hPa (!!)
Vent : direcció nord / velocitat 6 km/h
Cel : 8/8 i plovent
Comença a animar-se... tot i que m'esperava que les temperatures baixéssin una mica més.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Torna el fred (II)
A hores d'ara (22:30) la situació és la que segueix:
Tempertura : 16,1ºC
Humitat relativa : 82%
Pressió : 1004 hPa
Vent : direcció variable / velocitat en calma
Cel : núvols alts (Ac + Ci) 3/8
...vejam què ens espera demà :)
Tempertura : 16,1ºC
Humitat relativa : 82%
Pressió : 1004 hPa
Vent : direcció variable / velocitat en calma
Cel : núvols alts (Ac + Ci) 3/8
...vejam què ens espera demà :)
Torna el fred
I de quina manera hi torna!
Si fins ara hem estat gaudint de temperatures suaus i de dies molt tranquils, aquesta setmana les tornes canvien per complet. Us adjunto una foto del que comença: un cirrus amb iriscacions en un cel blau i amb temperatures molt suaus: sobre els 20ºC aquest migdia.
La situació està canviant a marxes forçades. La pressió ha baixat d0uns 1018 a 1005 hPa en el mateix moment en que escric el post. La temperatura d'una 18 graus, la humitat del 66% i gairebé no fa vent, i el poc que bufa ve de component sud-est.
Com a curiositat, resulta que aquest matí ens hem trobat (la meva àvia i jo) a un munt d'abelles mortes: el terra n'estava ple i encara n'havia que es movien. Creiem que no pot haver estat qualsevol agent químic donat que cap treballador del parc ha estat treballant des del divendres al migdia, la qual cosa podria indicar que aquestes abelles han detectat, molt abans que arribés, el canvi de temps.
Si fins ara hem estat gaudint de temperatures suaus i de dies molt tranquils, aquesta setmana les tornes canvien per complet. Us adjunto una foto del que comença: un cirrus amb iriscacions en un cel blau i amb temperatures molt suaus: sobre els 20ºC aquest migdia.
La situació està canviant a marxes forçades. La pressió ha baixat d0uns 1018 a 1005 hPa en el mateix moment en que escric el post. La temperatura d'una 18 graus, la humitat del 66% i gairebé no fa vent, i el poc que bufa ve de component sud-est.
Com a curiositat, resulta que aquest matí ens hem trobat (la meva àvia i jo) a un munt d'abelles mortes: el terra n'estava ple i encara n'havia que es movien. Creiem que no pot haver estat qualsevol agent químic donat que cap treballador del parc ha estat treballant des del divendres al migdia, la qual cosa podria indicar que aquestes abelles han detectat, molt abans que arribés, el canvi de temps.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Crisi econòmica
Ara ja és innegable... hi ha crisi :)
És pot dir que hi ha crisi quan la borsa ha descendit gairebé un 7% en un sol dia, quan s'estan realitzant expedients de regulació de treball en empreses grans (s'ha escoltat això en la indústria automobilística) i el propi govern de l'estat ens assegura que si un banc tanca els seus clients tindran, al menys, 100000€ del total que tinguin en el seu dipòsit.
Per entendre-la millor podem consultar moltes fonts, jo personalment prefereixo consultar-ne una: www.burbuja.info.
Aquí podreu trobar moltes coses: multitud de notícies, opinions per a tots els gustos i, fins i tot, informes elaborats pels propis participants del fòrum que són per a treure's el barret. Per començar us proposo aquest post.
Compte per que enganxa :)
És pot dir que hi ha crisi quan la borsa ha descendit gairebé un 7% en un sol dia, quan s'estan realitzant expedients de regulació de treball en empreses grans (s'ha escoltat això en la indústria automobilística) i el propi govern de l'estat ens assegura que si un banc tanca els seus clients tindran, al menys, 100000€ del total que tinguin en el seu dipòsit.
Per entendre-la millor podem consultar moltes fonts, jo personalment prefereixo consultar-ne una: www.burbuja.info.
Aquí podreu trobar moltes coses: multitud de notícies, opinions per a tots els gustos i, fins i tot, informes elaborats pels propis participants del fòrum que són per a treure's el barret. Per començar us proposo aquest post.
Compte per que enganxa :)
dilluns, 22 de setembre del 2008
Curiositats de França
França té moltes coses curioses.
Aquest passat pont vam estar al sud de França, just al centre dels país dels Càtars. Allà vam visitar un munt de castells Càtars, els podeu veure a la meva galería de picasa.
Clar, per anar d'un castell a un altre havíem de fer servir cotxe... i ja sabeu quin cotxe tinc: un Citroën AX dièsel de l'any 96 (els últims de la seva generació). M'estranyava que arreu d'on anàvem estava plagat de cotxes antics: el meu cotxe no desentonava res, de fet, estava a la mitjana d'edat de la resta de cotxes!
Això em va donar molt que pensar. Ho vaig comentar amb els amics amb qui vaig anar i ells també van assentir amb la reflexió a la que vaig arribar. La idea és la següent: a França, ningú es sent inferior per tenir un cotxe antic, o menys potent. La gent allà té el seu cotxe fins que el rebenta i (només en el cas en que no es pugui arreglar) el llença i es compra un de nou.
Potser mola més conduir un Audi nou de trinca i avançar cotxes fent-se el xulo; potser també és més perillós; però en qualsevol cas, una llicó de persones que són més riques que nosaltres (ho podeu mirar a la wikipedia si no em creieu) és que gasten allà on creuen que és just i necessari.
I això no els fa inferiors, tot al contrari, els fa més intel·ligents. Bravo per ells!
Aquest passat pont vam estar al sud de França, just al centre dels país dels Càtars. Allà vam visitar un munt de castells Càtars, els podeu veure a la meva galería de picasa.
Clar, per anar d'un castell a un altre havíem de fer servir cotxe... i ja sabeu quin cotxe tinc: un Citroën AX dièsel de l'any 96 (els últims de la seva generació). M'estranyava que arreu d'on anàvem estava plagat de cotxes antics: el meu cotxe no desentonava res, de fet, estava a la mitjana d'edat de la resta de cotxes!
Això em va donar molt que pensar. Ho vaig comentar amb els amics amb qui vaig anar i ells també van assentir amb la reflexió a la que vaig arribar. La idea és la següent: a França, ningú es sent inferior per tenir un cotxe antic, o menys potent. La gent allà té el seu cotxe fins que el rebenta i (només en el cas en que no es pugui arreglar) el llença i es compra un de nou.
Potser mola més conduir un Audi nou de trinca i avançar cotxes fent-se el xulo; potser també és més perillós; però en qualsevol cas, una llicó de persones que són més riques que nosaltres (ho podeu mirar a la wikipedia si no em creieu) és que gasten allà on creuen que és just i necessari.
I això no els fa inferiors, tot al contrari, els fa més intel·ligents. Bravo per ells!
diumenge, 7 de setembre del 2008
Paralímpics Beijing 2008
M'he quedat de pedra aquest matí!
I quan dic això m'estic referint a una sorpresa molt positiva. Aquest matí he estat veient, cinc minutets, els jocs paralímpics i justament estaven en la entrega de premis als nedadors.
M'he quedat sorprès en veure com persones amb deficiències físiques o mentals són capaces de nedar, córrer o saltar. En la entrega de premis, els enfocaven a la cara i ells, somrients, rebien un càlid apludiment del públic mentre els penjaven la medalla que havien guanyat juntament amb un ram de flors. Això m'ha arribat al cor i m'ha emocionat molt.
Em sorprèn veure quins límits és capaç de superar l'ésser humà dintre de les dificultats a les que estem sotmesos: tant les externes com les inherents. Som una espècie increïble, tenim unes capacitats brutals... aquesta gent són la prova que els límits són superables!
Fa poc vaig llegir un còmic de mafalda en que Felipe (un personatge) passa prop d'una estatua d'una persona en la que posa "Erigida en mérito a Menganito un luchador incansable". Després de pensar-ho una mica Felipe comenta: "el mérito está en estar cansado y seguir luchando".
Que gran és Quino! :)
Sovint les persones que menys pensem ens demostren que encara ens queda camí per recórrer: ànims a tots!
I quan dic això m'estic referint a una sorpresa molt positiva. Aquest matí he estat veient, cinc minutets, els jocs paralímpics i justament estaven en la entrega de premis als nedadors.
M'he quedat sorprès en veure com persones amb deficiències físiques o mentals són capaces de nedar, córrer o saltar. En la entrega de premis, els enfocaven a la cara i ells, somrients, rebien un càlid apludiment del públic mentre els penjaven la medalla que havien guanyat juntament amb un ram de flors. Això m'ha arribat al cor i m'ha emocionat molt.
Em sorprèn veure quins límits és capaç de superar l'ésser humà dintre de les dificultats a les que estem sotmesos: tant les externes com les inherents. Som una espècie increïble, tenim unes capacitats brutals... aquesta gent són la prova que els límits són superables!
Fa poc vaig llegir un còmic de mafalda en que Felipe (un personatge) passa prop d'una estatua d'una persona en la que posa "Erigida en mérito a Menganito un luchador incansable". Després de pensar-ho una mica Felipe comenta: "el mérito está en estar cansado y seguir luchando".
Que gran és Quino! :)
Sovint les persones que menys pensem ens demostren que encara ens queda camí per recórrer: ànims a tots!
dissabte, 6 de setembre del 2008
La creu: Hanna
Si la "cara" és l'huracà Gustav, ja podriem dir quina és la seva creu...
Parlàvem de Gustav i del seu curs vers la costa estatunitenca de Louisiana. Ara han aparegut dos huracans més: Hanna i, posteriorment, Ike. Aquests estan afectant a la població més que l'anterior, que ja es considerava un huracà molt potent.
Segons es pot llegir aquí, ja ha causat mig miler de víctimes a Haití. Recordem que Haití és una de les zones del planeta amb més pobresa, major nombre de casos de sida i violència extrema. Això és ploure sobre mullat.
Podeu colaborar de moltes maneres a la població afectada: una d'elles és visitar la plana de Creu Roja amb la informació i les accions al respecte.
Parlàvem de Gustav i del seu curs vers la costa estatunitenca de Louisiana. Ara han aparegut dos huracans més: Hanna i, posteriorment, Ike. Aquests estan afectant a la població més que l'anterior, que ja es considerava un huracà molt potent.
Segons es pot llegir aquí, ja ha causat mig miler de víctimes a Haití. Recordem que Haití és una de les zones del planeta amb més pobresa, major nombre de casos de sida i violència extrema. Això és ploure sobre mullat.
Podeu colaborar de moltes maneres a la població afectada: una d'elles és visitar la plana de Creu Roja amb la informació i les accions al respecte.
dilluns, 1 de setembre del 2008
Huracà Gustav
La poca pluja d'aquí contrasta amb el que passa al Golf de Mèxic.
Un altre cop, seguint una analogia amb el que va passar el 2005, tornem a tenir huracans que estan fent estralls sobre la població. Un altre cop li toca a Nova Orleans patir un desastre que, per molt natural que sigui, provoca veritables calamitats: centenars de milers de desplaçats en una de les zones més pobres d'Estats Units.
Per sort, i a diferència de Myanmar, als Estats Units hi ha prou infrastructura i serveis com per evitar víctimes a la població.
Si voleu seguir la evolució de l'Huracà podeu visitar els serveis meteorològics d'estats units aglutinats per la NOAA:
Com sempre, els millors desitjos per a que això acabi ben aviat.
Un altre cop, seguint una analogia amb el que va passar el 2005, tornem a tenir huracans que estan fent estralls sobre la població. Un altre cop li toca a Nova Orleans patir un desastre que, per molt natural que sigui, provoca veritables calamitats: centenars de milers de desplaçats en una de les zones més pobres d'Estats Units.
Per sort, i a diferència de Myanmar, als Estats Units hi ha prou infrastructura i serveis com per evitar víctimes a la població.
Si voleu seguir la evolució de l'Huracà podeu visitar els serveis meteorològics d'estats units aglutinats per la NOAA:
Com sempre, els millors desitjos per a que això acabi ben aviat.
dijous, 28 d’agost del 2008
Canvi de ubicació
Canviar d'ubicació no sempre és fàcil.
I quan parlo de canviar d'ubicació no només parlo de canviar de vivenda, sinò també de treball.
He conegut persones que han canviat d'ubicació per a canviar de vida. Ha estat un canvi voluntari i ho han fet amb la intenció de créixer i avançar en la seva vida.
Últimament jo també he hagut de canviar d'ubicació. En el treball ens han canviat d'edifici (que no pas de feina) i en la vivenda, ara mateix, estic obligat a canviar de lloc.
En el treball ha estat fàcil, perquè no ha variat substancialment la meva tasca. En canvi sí ha variat la relació que tinc amb la resta de companys, amb els que ara no coincideixo, perque ara estem més distants.
En l'aspecte de la vivenda, però, el meu cas és forçat: no em queda més remei. Tot i que això pot semblar una tonteria, aquest canvi d'ubicació em provoca una sensació de buidor i de pèrdua que no havia experimentat mai. Canvia la direcció de moltes coses: d'hàbits, de costums, de vida i d'experiència.
Ara entenc la diferència entre marxar quan tu vols i marxar quan t'obliguen. Psicològicament la segona opció és pitjor: encara no estic en la situació plenament i ja em sento desorientat. Espero que no us passi mai, de debò.
Per a acabar-ho de rematar un notícia que apareix en el portal de notícies 3cat24 indica que el preu d'un pis compartit és de 380 €. Mentre que els de lloguer per una sola persona oscil·len entre els 500/800€.
Impressionant.
I quan parlo de canviar d'ubicació no només parlo de canviar de vivenda, sinò també de treball.
He conegut persones que han canviat d'ubicació per a canviar de vida. Ha estat un canvi voluntari i ho han fet amb la intenció de créixer i avançar en la seva vida.
Últimament jo també he hagut de canviar d'ubicació. En el treball ens han canviat d'edifici (que no pas de feina) i en la vivenda, ara mateix, estic obligat a canviar de lloc.
En el treball ha estat fàcil, perquè no ha variat substancialment la meva tasca. En canvi sí ha variat la relació que tinc amb la resta de companys, amb els que ara no coincideixo, perque ara estem més distants.
En l'aspecte de la vivenda, però, el meu cas és forçat: no em queda més remei. Tot i que això pot semblar una tonteria, aquest canvi d'ubicació em provoca una sensació de buidor i de pèrdua que no havia experimentat mai. Canvia la direcció de moltes coses: d'hàbits, de costums, de vida i d'experiència.
Ara entenc la diferència entre marxar quan tu vols i marxar quan t'obliguen. Psicològicament la segona opció és pitjor: encara no estic en la situació plenament i ja em sento desorientat. Espero que no us passi mai, de debò.
Per a acabar-ho de rematar un notícia que apareix en el portal de notícies 3cat24 indica que el preu d'un pis compartit és de 380 €. Mentre que els de lloguer per una sola persona oscil·len entre els 500/800€.
Impressionant.
dimarts, 19 d’agost del 2008
La guerra d'Iraq vista per Monty Python
Coneixeu Monty Python?
Van ser un grup d'humoristes/còmics/crítics (i un llarga llista) molt brillant de Gran Bretanya. Un d'ells va escriure una carta al diari "The Observer" que em va cridar la atenció.
Potser ara es massa tard i està fora de context llegir-ho, però no està de més tenir en compte aquestes coses de nou, per a comprovar que la barbàrie encara continua. Fa poc vaig veure una pel·lícula de Michael Moore anomenada Fahreheit 911 que em va fer tornar a rememorar vells temps. Temps que malauradament encara són vigents a dia d'avui.
Podeu trobar aquest article aquí. I el seu original en castellà aquí.
Van ser un grup d'humoristes/còmics/crítics (i un llarga llista) molt brillant de Gran Bretanya. Un d'ells va escriure una carta al diari "The Observer" que em va cridar la atenció.
Potser ara es massa tard i està fora de context llegir-ho, però no està de més tenir en compte aquestes coses de nou, per a comprovar que la barbàrie encara continua. Fa poc vaig veure una pel·lícula de Michael Moore anomenada Fahreheit 911 que em va fer tornar a rememorar vells temps. Temps que malauradament encara són vigents a dia d'avui.
Podeu trobar aquest article aquí. I el seu original en castellà aquí.
Economia i la situació actual
Hi ha crisi o no?
Donat que estem en un període de sequera meteorològica, avancem per altres fronts amb noves notícies que, com a mínim, siguin menys monòtones que la meteorologia d'aquest mes d'agost.
Resulta que a les notícies del migdia del circuit català de TVE van explicar una web que tothom visitava: es tracta de un blog d'un profesor d'IESE on s'explica les actuals causes de la crisi amb un recorregut ràpid però exhaustiu per molts factors que ens han portat a viure la situació econòmica actual.
Podeu trobar el seu bloc en blogspot: http://leopoldoabadia.blogspot.com/
Estic convençut que gaudireu dels continguts :) Vull dedicar aquest article a Sandra, la meva economista favorita: salut!
Donat que estem en un període de sequera meteorològica, avancem per altres fronts amb noves notícies que, com a mínim, siguin menys monòtones que la meteorologia d'aquest mes d'agost.
Resulta que a les notícies del migdia del circuit català de TVE van explicar una web que tothom visitava: es tracta de un blog d'un profesor d'IESE on s'explica les actuals causes de la crisi amb un recorregut ràpid però exhaustiu per molts factors que ens han portat a viure la situació econòmica actual.
Podeu trobar el seu bloc en blogspot: http://leopoldoabadia.blogspot.com/
Estic convençut que gaudireu dels continguts :) Vull dedicar aquest article a Sandra, la meva economista favorita: salut!
dilluns, 11 d’agost del 2008
Arguments
He après que tot té argument.
Tot o gairebé tot :) Crec que en la majoria d'aspectes les accions que seguim són un conjunt argumental donat que aquest sembla que li doni sentit a la nostra vida. Ho intentaré exposar en diversos àmbits.
En l'art: segons deia el cap de The Designers Republic qualsevol disseny ha de veure reflexada una història argumental. El disseny, potser, cobra més sentit si segueix una línia argumental. Un quadre pintat per un pintor, encara que sigui abstracte, segueix una línia de pensaments o d'actuacions determinades pròpies de l'autor.
A la natura: qualsevol espècie que poguem observar ha anat evolucionant des de fa milers d'anys fins a l'actualitat. Passant per plantes, animals... i fins i tot la pròpia física: del arjé presocràtic fins a les partícules subatòmiques.
En les persones: la nostra espècie ha patit diversos canvis al llarg de molts i molts anys. De moure'ns a quatre potes a només usar dos. De gestos bàsics de comunicació entre la mateixa espècie fins a poemes plens de sentiment.
En conclusió crec que dotar a la nostra vida d'un argument és fer-nos un gran favor a nosaltres mateixos. Potser és una tasca impossible, però el fet de trobar aquest argument que defineixi la nostra vida és, a la vegada, un altre argument. Per tant, fem el que fem l'estem escrivint: si us plau, dotem-lo de sentit.
Tot o gairebé tot :) Crec que en la majoria d'aspectes les accions que seguim són un conjunt argumental donat que aquest sembla que li doni sentit a la nostra vida. Ho intentaré exposar en diversos àmbits.
En l'art: segons deia el cap de The Designers Republic qualsevol disseny ha de veure reflexada una història argumental. El disseny, potser, cobra més sentit si segueix una línia argumental. Un quadre pintat per un pintor, encara que sigui abstracte, segueix una línia de pensaments o d'actuacions determinades pròpies de l'autor.
A la natura: qualsevol espècie que poguem observar ha anat evolucionant des de fa milers d'anys fins a l'actualitat. Passant per plantes, animals... i fins i tot la pròpia física: del arjé presocràtic fins a les partícules subatòmiques.
En les persones: la nostra espècie ha patit diversos canvis al llarg de molts i molts anys. De moure'ns a quatre potes a només usar dos. De gestos bàsics de comunicació entre la mateixa espècie fins a poemes plens de sentiment.
En conclusió crec que dotar a la nostra vida d'un argument és fer-nos un gran favor a nosaltres mateixos. Potser és una tasca impossible, però el fet de trobar aquest argument que defineixi la nostra vida és, a la vegada, un altre argument. Per tant, fem el que fem l'estem escrivint: si us plau, dotem-lo de sentit.
dijous, 7 d’agost del 2008
Les mides part 2
Preocupa la mida als nois? I a les noies?
Sí, sí, és exactament el que esteu pensant: què baix caure en un post de mides no? Ok, és caure baix, però també es divertit per la quantitat de bajanades que es diu, aixi com sorprenent per la gent acomplexada.
Llegint kottke, un blogger molt famós que m'agrada molt llegir i que recomano, vaig llegir una publicació que sortia a buzzfeed sobre la preferència de les dones sobre la mida del penis dels homes. A continuació teniu el gràfic, és prou entenedor:
Font: buzzfeed.
Us faig una petita conversió en centímetres: 6 inches (polzades) = 15 cm, 7 inches = 18 cm, 8 inches = 20 cm. Del gràfic n'extreiem que per a que a una "majoria" de dones la mida ideal serà d'uns 18 a 20 cm de llarg i entre 15 i 18 cm de circumferència.
I ara la realitat :) Si mireu aquest article en la wikipedia resulta que la longitud mitjana del penis mundial és de: 13 a 15 cm!! I la circumferència d'uns 12 cm! Queda clar: la diferència entre el que es vol i el que s'obté és gran. De vegades fins i tot es poden donar malentesos com aquest.
No resulta trist que se li otorgui tant valor a una cosa com aquesta? No estem sobrevalorant el sexe massa? Potser cal més comunicació? Es pot fer una analogia amb tamany dels pits d'una noia?
Aprecio molt les vostres respostes, però igual no les voleu fer públiques pels motius que sigui. Sigui com sigui crec que us podria interessar reflexionar sobre aquest tema i parlar-ne obertament amb noies de confiança que us siguin sinceres. Que en el segle XXI encara estem dubtant sobre si la mida del penis influeix sobre una persona és un símbol que la societat, en aquest aspecte, no ha avançat massa.
PD: Queden activats els comentaris anònims per tal que us pogueu expressar amb tota llibertat.
Sí, sí, és exactament el que esteu pensant: què baix caure en un post de mides no? Ok, és caure baix, però també es divertit per la quantitat de bajanades que es diu, aixi com sorprenent per la gent acomplexada.
Llegint kottke, un blogger molt famós que m'agrada molt llegir i que recomano, vaig llegir una publicació que sortia a buzzfeed sobre la preferència de les dones sobre la mida del penis dels homes. A continuació teniu el gràfic, és prou entenedor:
Font: buzzfeed.
Us faig una petita conversió en centímetres: 6 inches (polzades) = 15 cm, 7 inches = 18 cm, 8 inches = 20 cm. Del gràfic n'extreiem que per a que a una "majoria" de dones la mida ideal serà d'uns 18 a 20 cm de llarg i entre 15 i 18 cm de circumferència.
I ara la realitat :) Si mireu aquest article en la wikipedia resulta que la longitud mitjana del penis mundial és de: 13 a 15 cm!! I la circumferència d'uns 12 cm! Queda clar: la diferència entre el que es vol i el que s'obté és gran. De vegades fins i tot es poden donar malentesos com aquest.
No resulta trist que se li otorgui tant valor a una cosa com aquesta? No estem sobrevalorant el sexe massa? Potser cal més comunicació? Es pot fer una analogia amb tamany dels pits d'una noia?
Aprecio molt les vostres respostes, però igual no les voleu fer públiques pels motius que sigui. Sigui com sigui crec que us podria interessar reflexionar sobre aquest tema i parlar-ne obertament amb noies de confiança que us siguin sinceres. Que en el segle XXI encara estem dubtant sobre si la mida del penis influeix sobre una persona és un símbol que la societat, en aquest aspecte, no ha avançat massa.
PD: Queden activats els comentaris anònims per tal que us pogueu expressar amb tota llibertat.
dimecres, 30 de juliol del 2008
La estació meteorològica
Feia molt temps que volia instal·lar-la i per la tinc!
Acabo d'instal·lar la estació meteorològica que vaig aconseguir amb uns fascicles de meterologia. Van ser 9 mesos de colecció i diversos errors d'enviament a casa però al final la vaig aconseguir!
Es tracta de la estació Oregon Scientific WMR-928N. Compta amb aparells de medició de temperatura exterior, temperatura interior, precipitació, direcció i velocitat del vent.
Com a celebració aquí van unes fotos de la instal·lació! La primera és la lloc on està ubicada la estació, que no és altre que el pal de l'antena de casa meva:
A continuació teniu la foto del detall de l'estació, falta el pluviòmetre que no es pot veure aquí. Podeu veure que el penell està fent la seva feina :)
Aquí teniu el control central d'on es recull totes les dades:
Poc a poc aniré detallant el projecte que vull portar a terme, ara per ara estic contentíssim de poder oferir-vos això! :)
Acabo d'instal·lar la estació meteorològica que vaig aconseguir amb uns fascicles de meterologia. Van ser 9 mesos de colecció i diversos errors d'enviament a casa però al final la vaig aconseguir!
Es tracta de la estació Oregon Scientific WMR-928N. Compta amb aparells de medició de temperatura exterior, temperatura interior, precipitació, direcció i velocitat del vent.
Com a celebració aquí van unes fotos de la instal·lació! La primera és la lloc on està ubicada la estació, que no és altre que el pal de l'antena de casa meva:
A continuació teniu la foto del detall de l'estació, falta el pluviòmetre que no es pot veure aquí. Podeu veure que el penell està fent la seva feina :)
Aquí teniu el control central d'on es recull totes les dades:
Poc a poc aniré detallant el projecte que vull portar a terme, ara per ara estic contentíssim de poder oferir-vos això! :)
dilluns, 28 de juliol del 2008
Els altres com a mesura d'un mateix
Quanta actitud pròpia reflecteixen els vostres amics?
Us recordeu del post en que proposava que el propi entorn escollit (el familiar ve imposat) és un reflexe del que som? Doncs vull cuinar una mica més aquesta idea.
Algunes vegades us passat que el vostre entorn no és el que voldríeu: no compartiu res amb ells però són el que hi ha, no hi ha més. En aquest cas els altres no afecten el propi creixement, per tant no entren en el cas.
En canvi a les persones insegures és possible que si els pugui passar: necessiten una identitat i l'absorveixen del seu entorn més proper. Això provoca que cada canvi d'entorn adoptin una personalitat diferent i la gent que segueix la seva vida més o menys properament no saben com apropar-se a aquesta persona, que canvia constantment.
També es pot donar el cas que les persones segures vegin què hi ha al seu voltant i creixin prenent el que elles consideren millor del seu entorn i donant als altres, voluntàriament, la seva aportació. És el conegut enriquiment mutu.
El cas és que (crec que) he passat per aquestes fases, en ordre. I que la conclusió que en trec és que si no et trobes a gust en el teu entorn, et toca canviar-lo. Però en el moment en que si et trobes a gust, si us plau, no oblidis agrair als altres el fet d'estar a prop teu.
A què és evident? Doncs mireu al vostre voltant a veure si es compleix. Ja us ho dic d'entrada: seré un perdedor però en aquest aspecte tinc molta sort :)
PD: ... i si el rotllo que us he fotut no us ha dormit proposo Debussy
Us recordeu del post en que proposava que el propi entorn escollit (el familiar ve imposat) és un reflexe del que som? Doncs vull cuinar una mica més aquesta idea.
Algunes vegades us passat que el vostre entorn no és el que voldríeu: no compartiu res amb ells però són el que hi ha, no hi ha més. En aquest cas els altres no afecten el propi creixement, per tant no entren en el cas.
En canvi a les persones insegures és possible que si els pugui passar: necessiten una identitat i l'absorveixen del seu entorn més proper. Això provoca que cada canvi d'entorn adoptin una personalitat diferent i la gent que segueix la seva vida més o menys properament no saben com apropar-se a aquesta persona, que canvia constantment.
També es pot donar el cas que les persones segures vegin què hi ha al seu voltant i creixin prenent el que elles consideren millor del seu entorn i donant als altres, voluntàriament, la seva aportació. És el conegut enriquiment mutu.
El cas és que (crec que) he passat per aquestes fases, en ordre. I que la conclusió que en trec és que si no et trobes a gust en el teu entorn, et toca canviar-lo. Però en el moment en que si et trobes a gust, si us plau, no oblidis agrair als altres el fet d'estar a prop teu.
A què és evident? Doncs mireu al vostre voltant a veure si es compleix. Ja us ho dic d'entrada: seré un perdedor però en aquest aspecte tinc molta sort :)
PD: ... i si el rotllo que us he fotut no us ha dormit proposo Debussy
dijous, 17 de juliol del 2008
El camí de Sant Jaume
Algú ha fet el camí de Sant Jaume?
Potser en català no us sona, però en castellà el camí de Sant Jaume es diu el "Camino de Santiago". N'hi ha diverses rutes i totes elles acaben a Santiago de Compostela, cada ruta té el seu encant.
En concret jo vaig fer 300km de la ruta anomenada "Camí Francès" des de Sant Jean Pied de Port (França) a Burgos, passant per Roncesvalles, Pamplona, Logroño i finalment Burgos. Però ara ja tenim una nova ruta senyalitzada: és la ruta que comença a Catalunya. Segons indica aquesta notícia, la Generalitat ha senyalitzat la ruta que surt de Montserrat fins a Alcarràs.
Si necessiteu vacances i esteu amb situació econòmica difícil, o bé si voleu conéixer una experiència totalment diferent al que és habitual, aleshores us recomano fer el camí.
Seguiu les fletxes grogues.
Potser en català no us sona, però en castellà el camí de Sant Jaume es diu el "Camino de Santiago". N'hi ha diverses rutes i totes elles acaben a Santiago de Compostela, cada ruta té el seu encant.
En concret jo vaig fer 300km de la ruta anomenada "Camí Francès" des de Sant Jean Pied de Port (França) a Burgos, passant per Roncesvalles, Pamplona, Logroño i finalment Burgos. Però ara ja tenim una nova ruta senyalitzada: és la ruta que comença a Catalunya. Segons indica aquesta notícia, la Generalitat ha senyalitzat la ruta que surt de Montserrat fins a Alcarràs.
Si necessiteu vacances i esteu amb situació econòmica difícil, o bé si voleu conéixer una experiència totalment diferent al que és habitual, aleshores us recomano fer el camí.
Seguiu les fletxes grogues.
dimarts, 8 de juliol del 2008
Manifiesto por la lengua común
Este post, aunque escrito en castellano, es una reividicación del catalán.
Hoy me ha llegado un correo de una muy buena amiga mia en el que aparece que telecinco se adhiere a la campaña llamada "Manifiesto por la lengua común". Lo podéis encontrar dentro de la sección de informativos telecinco.
Me gustaria daros mi punto de vista como catalán y, en consecuencia, como persona afectada por este manifiesto.
Nunca jamás he impuesto mi idioma a nadie ni le he negado una respuesta en español a nadie; y por extensión ninguno de mis amigos lo ha hecho (que yo tenga conocimiento). Ni tan siquiera en mi entorno he detectado nunca símbolos de imposición del catalán sobre el castellano.
Por otro lado, si se quiere comprobar la realidad de la lengua española en Catalunya solo hay que hacer un pequeño gesto: colocar una grabadora en cualquier lugar público. Desde los patios de las escuelas hasta los bares se puede comprobar que se habla el español, y mucho. Para oir hablar el catalán en una proporción considerable hay que ir a áreas mucho menos pobladas en el interior de Catalunya.
Me parece muy triste que se quiera imponer los rótulos en español. De la misma manera el "Jamaica coffee shop" (a partir de ahora "tienda de café Jamaica") o el Burger King (ahora "rey de la hamburguesa") también estarian afectados.
Vergonzoso que en un manifiesto por la defensa de la lengua española haya faltas de ortografía: por favor, "lingüisticos" lleva acento en la i.
Si tenéis dudas sobre lo que digo, los catalanes llevamos decenas de años acogiendo turistas con el mismo cariño que el primer dia: venid y echad un vistazo, os lo pasaréis bien!
Hoy me ha llegado un correo de una muy buena amiga mia en el que aparece que telecinco se adhiere a la campaña llamada "Manifiesto por la lengua común". Lo podéis encontrar dentro de la sección de informativos telecinco.
Me gustaria daros mi punto de vista como catalán y, en consecuencia, como persona afectada por este manifiesto.
Nunca jamás he impuesto mi idioma a nadie ni le he negado una respuesta en español a nadie; y por extensión ninguno de mis amigos lo ha hecho (que yo tenga conocimiento). Ni tan siquiera en mi entorno he detectado nunca símbolos de imposición del catalán sobre el castellano.
Por otro lado, si se quiere comprobar la realidad de la lengua española en Catalunya solo hay que hacer un pequeño gesto: colocar una grabadora en cualquier lugar público. Desde los patios de las escuelas hasta los bares se puede comprobar que se habla el español, y mucho. Para oir hablar el catalán en una proporción considerable hay que ir a áreas mucho menos pobladas en el interior de Catalunya.
Me parece muy triste que se quiera imponer los rótulos en español. De la misma manera el "Jamaica coffee shop" (a partir de ahora "tienda de café Jamaica") o el Burger King (ahora "rey de la hamburguesa") también estarian afectados.
Vergonzoso que en un manifiesto por la defensa de la lengua española haya faltas de ortografía: por favor, "lingüisticos" lleva acento en la i.
Si tenéis dudas sobre lo que digo, los catalanes llevamos decenas de años acogiendo turistas con el mismo cariño que el primer dia: venid y echad un vistazo, os lo pasaréis bien!
diumenge, 6 de juliol del 2008
Relacions : de paraula a imatge
Es poden expressar les relacions gràficament?
Fa temps que li donava voltes a la manera d'expressar les relacions entre persones, en concret ho vull centrar en les relacions de parella. Expressar-ho gràficament m'ha ajudat a entendre una mica més un fet que, personalment, m'ha donat més d'un maldecap. Subratllo el fet que no jutjo quina manera de relacionar-se és millor.
Una relació desequilibrada es pot representar com la que segueix:
La persona 2 suporta tot el pes de la persona 1. És una relació desequilibrada i que, tot i que sembli el contrari, perjudica a tots dos: per a la Persona 1 perquè es perd el fet de créixer gaudint del que és una persona en tota la seva extensió i per a la Persona 2 per que ha de suportar un pes que no li correspon i com a conseqüència pateix un desgast major.
Una relació equilibrada:
En aquesta forma de relació cadascú aguanta el seu propi pes i a canvi s'afegeix una nova variable, que li he dit R, i que és el grau de relació (o complicitat) de la parella. R pot ser més gran o més petit, però el problema principal és que R sigui igual per a totes dues persones. En cas que sigui diferent la relació no acaba de ser equilibrada.
Dubto que el resum fet sigui un compendi del nombre de relacions existents: només és una simplificació per tal d'entendre millor les relacions a la vegada que penso en el fet.
Com sempre: potser el millor en aquests casos no és la teoría, sinò la pràctica. Què n'opineu?
Actualització: és molt difícil que es doni una situació com la que hi ha descrita en segon terme. No obstant tinc la creença (que no la certesa :) que l'equilibri és gran encara que cada persona aporti un coeficient R diferent.
Fa temps que li donava voltes a la manera d'expressar les relacions entre persones, en concret ho vull centrar en les relacions de parella. Expressar-ho gràficament m'ha ajudat a entendre una mica més un fet que, personalment, m'ha donat més d'un maldecap. Subratllo el fet que no jutjo quina manera de relacionar-se és millor.
Una relació desequilibrada es pot representar com la que segueix:
La persona 2 suporta tot el pes de la persona 1. És una relació desequilibrada i que, tot i que sembli el contrari, perjudica a tots dos: per a la Persona 1 perquè es perd el fet de créixer gaudint del que és una persona en tota la seva extensió i per a la Persona 2 per que ha de suportar un pes que no li correspon i com a conseqüència pateix un desgast major.
Una relació equilibrada:
En aquesta forma de relació cadascú aguanta el seu propi pes i a canvi s'afegeix una nova variable, que li he dit R, i que és el grau de relació (o complicitat) de la parella. R pot ser més gran o més petit, però el problema principal és que R sigui igual per a totes dues persones. En cas que sigui diferent la relació no acaba de ser equilibrada.
Dubto que el resum fet sigui un compendi del nombre de relacions existents: només és una simplificació per tal d'entendre millor les relacions a la vegada que penso en el fet.
Com sempre: potser el millor en aquests casos no és la teoría, sinò la pràctica. Què n'opineu?
Actualització: és molt difícil que es doni una situació com la que hi ha descrita en segon terme. No obstant tinc la creença (que no la certesa :) que l'equilibri és gran encara que cada persona aporti un coeficient R diferent.
dilluns, 30 de juny del 2008
Llamps!
Fa molt temps que no realitzava fotos així.
Per tancar un mes que ha estat més tranquilet que el passat maig (meteorològicament parlant) aquesta mateixa nit una tempesta que baixava en direcció NW-SE ha aparescut de sobte amb una quantitat de llamps considerable.
Ha estat espectacular! Les fotos s'expressen millor que jo:
La hora de les fotos ha estat escassament 15 minuts abans de la d'aquest post.
Per tancar un mes que ha estat més tranquilet que el passat maig (meteorològicament parlant) aquesta mateixa nit una tempesta que baixava en direcció NW-SE ha aparescut de sobte amb una quantitat de llamps considerable.
Ha estat espectacular! Les fotos s'expressen millor que jo:
La hora de les fotos ha estat escassament 15 minuts abans de la d'aquest post.
dimarts, 24 de juny del 2008
C'était un rendez-vous
Us agraden els curtmetratges?
Jo no n'he vist molts donat que no sóc gaire afeccionat al cine, però els meus amics sí ho són i els voldria dedicar aquesta entrada del blog.
El següent curtmetratge és la únió de dos coses que m'encanten: els cotxes i París. Es tracta d'una curt anomenat 'C'etáit un rendez-vous' filmat pel director Claude Lelouch que tracta d'una sola escena contínua de 8 minuts. En aquesta escena un cotxe circula a molta velocitat pels carrers de París fent un recorregut que visita la part nord oest de la ciutat.
Segons anuncia el director, hi ha trams que el cotxe arriba a més de 200 km/h. El cotxe usat va ser un Mercedes 450 SEL amb un motor 6.9 litres de 8 cilindres en V i 286 cavalls, tot i que el so del motor és d'un Ferrari 275 amb un motor 3.3 litres i 12 cilindres en V.
El so és deliciós, i el curt m'ha tornat a despertar un record d'una ciutat que m'ha enamorat.
Jo no n'he vist molts donat que no sóc gaire afeccionat al cine, però els meus amics sí ho són i els voldria dedicar aquesta entrada del blog.
El següent curtmetratge és la únió de dos coses que m'encanten: els cotxes i París. Es tracta d'una curt anomenat 'C'etáit un rendez-vous' filmat pel director Claude Lelouch que tracta d'una sola escena contínua de 8 minuts. En aquesta escena un cotxe circula a molta velocitat pels carrers de París fent un recorregut que visita la part nord oest de la ciutat.
Segons anuncia el director, hi ha trams que el cotxe arriba a més de 200 km/h. El cotxe usat va ser un Mercedes 450 SEL amb un motor 6.9 litres de 8 cilindres en V i 286 cavalls, tot i que el so del motor és d'un Ferrari 275 amb un motor 3.3 litres i 12 cilindres en V.
El so és deliciós, i el curt m'ha tornat a despertar un record d'una ciutat que m'ha enamorat.
diumenge, 15 de juny del 2008
3,510 metres
És la longitud del meu cotxe: un Citroën AX.
És un dels cotxes més petits de la seva categoria: super-mini o del segment A. Dit d'una altra manera: és molt fàcil d'aparcar, molt maniobrable i pràctic per ciutat. Té l'inconvenient que no té airbags, ni abs, ni control de tracció, ni direcció assistida, la qual cosa fa que sigui molt vulnerable a les meves reaccions i a les reaccions dels altres.
Us poso en situació: avanço cap a un semàfor vermell en una via que té dos carrils en el meu sentit: jo circulo per l'esquerre. Tothom sol fer el mateix: decelerar el cotxe fins arribar al semàfor quan encara queden uns 50 metres per arribar... Doncs bé tots no! N'hi ha un que altre que es dedica a accelerar, avançant-me, fins arribar al límit del semàfor per frenar tan com li doni el cotxe. En total ha guanyat 3,510 miserables metres.
Fins aquí algú estarà en desacord: "Ramon, tenen el seu dret: tens un cotxe de merda". Ok. Ho entenc.
El problema radica en el fet que això m'ho han fet en una rotonda, sense semàfor, sense cedir-me el pas i posant la meva vida en perill. Era un (puto) cotxe conduït per algun (puto) conductor que es pensa que donen premis per fer això... i és cert: són els coneguts premis Darwin, premi a la imbecilitat.
Tot això va ser per no dimensionar correctament una mida: 3,510 metres. Diuen que la mida importa... Collons si importa! T'hi pot anar la vida!
PD: Perdó pels insults... M'he quedat prou a gust :)
És un dels cotxes més petits de la seva categoria: super-mini o del segment A. Dit d'una altra manera: és molt fàcil d'aparcar, molt maniobrable i pràctic per ciutat. Té l'inconvenient que no té airbags, ni abs, ni control de tracció, ni direcció assistida, la qual cosa fa que sigui molt vulnerable a les meves reaccions i a les reaccions dels altres.
Us poso en situació: avanço cap a un semàfor vermell en una via que té dos carrils en el meu sentit: jo circulo per l'esquerre. Tothom sol fer el mateix: decelerar el cotxe fins arribar al semàfor quan encara queden uns 50 metres per arribar... Doncs bé tots no! N'hi ha un que altre que es dedica a accelerar, avançant-me, fins arribar al límit del semàfor per frenar tan com li doni el cotxe. En total ha guanyat 3,510 miserables metres.
Fins aquí algú estarà en desacord: "Ramon, tenen el seu dret: tens un cotxe de merda". Ok. Ho entenc.
El problema radica en el fet que això m'ho han fet en una rotonda, sense semàfor, sense cedir-me el pas i posant la meva vida en perill. Era un (puto) cotxe conduït per algun (puto) conductor que es pensa que donen premis per fer això... i és cert: són els coneguts premis Darwin, premi a la imbecilitat.
Tot això va ser per no dimensionar correctament una mida: 3,510 metres. Diuen que la mida importa... Collons si importa! T'hi pot anar la vida!
PD: Perdó pels insults... M'he quedat prou a gust :)
dimarts, 10 de juny del 2008
Previsió per a l'estiu
Aquest estiu promet!
No sé si algú recorda la pluja que va caure el dia 1 d'agost de l'any 2002. Es va arribar als 183 litres per metre quadrat a l'àrea metropolitana de Barcelona, un veritable rècord donat que tot plegat no va durar gaires hores: la intensitat de pluja era tal que costava veure més enllà de 5 metres!!
Esperem que això no passi aquest estiu i que tot sigui mes escalonat, no obstant el NCEP ens porta una mapes que són sorprenents. El mapa que teniu a continuació mostra la anomalia de precipitació: és a dir, els colors indiquen l'excés o el defecte de pluja respecte la mitjana.
Font: NOAA en referència al blog del temps de TV3/Catalunya ràdio.
Realment estem per sobre les expectatives de pluja! Veiem clarament com la zona de Catalunya està sempre amb colors verds (i fins i tot algun de blau!), cosa que vol dir precipitacions per sobre de la mitja.
A veure com es desenvolupa tot plegat: aquesta setmana ja tenim clar que el que ens toca són pluges.
No sé si algú recorda la pluja que va caure el dia 1 d'agost de l'any 2002. Es va arribar als 183 litres per metre quadrat a l'àrea metropolitana de Barcelona, un veritable rècord donat que tot plegat no va durar gaires hores: la intensitat de pluja era tal que costava veure més enllà de 5 metres!!
Esperem que això no passi aquest estiu i que tot sigui mes escalonat, no obstant el NCEP ens porta una mapes que són sorprenents. El mapa que teniu a continuació mostra la anomalia de precipitació: és a dir, els colors indiquen l'excés o el defecte de pluja respecte la mitjana.
Font: NOAA en referència al blog del temps de TV3/Catalunya ràdio.Realment estem per sobre les expectatives de pluja! Veiem clarament com la zona de Catalunya està sempre amb colors verds (i fins i tot algun de blau!), cosa que vol dir precipitacions per sobre de la mitja.
A veure com es desenvolupa tot plegat: aquesta setmana ja tenim clar que el que ens toca són pluges.
dissabte, 7 de juny del 2008
Prudència i Trichet
Són una combinació letal.
Per als que no seguiu el tema d'actualitat econòmica, ahir es va pujar l'euribor al 5,4%: una pujada realment bèstia relativament a tot el que ha pujat aquest índex en tres anys. Cal recordar que l'euribor és un índex que usen els bancs per tal de deixar diners, o dit d'una altra manera, hipotecar-se.
Un exemple pràctic: em vull comprar un pis a Barcelona que costa 180000€. Vaig a un banc, per exemple a aquest, i m'ofereix la hipoteca per 5,95% (euribor + 0,55)% a 30 anys. Si ho desglosem una mica es pot apreciar que paguem:
- 180000€ del pis
- 206000€ del crèdit
Total pagat: 386000€
Ok. Les coses han arribat fins a aquest punt... i ara què? Doncs ara toquen totes les conseqüències d'un creixement basat en la poca previsió. Poques ventes d'allò que donava un 18% d'ocupació laboral, més una crisi petrolífera que fa angúnia.
Davant d'això les declaracions del president espanyol al president del Banc Central Europeu són aquestes: prudència!
Tothom sabia que això rebentaria... a què collons demana prudència? Quan s'embutxaquen la quantitat de diners corresponents a impostos per cada compra/venta, llicències i altres estafes, algú va mirar per l'interès del ciutadà de classe mitja o baixa?
Em rebenta la gent que es salta totes les normes amb absolut despreci i després, quan la caguen, es giren per dir-te amb actitud xulesca: "què passa!?". M'agradaria que cadascun dels hipotecats passés per la Moncloa a demanar-li prudència al president: em sap realment greu per ells.
Per als que no seguiu el tema d'actualitat econòmica, ahir es va pujar l'euribor al 5,4%: una pujada realment bèstia relativament a tot el que ha pujat aquest índex en tres anys. Cal recordar que l'euribor és un índex que usen els bancs per tal de deixar diners, o dit d'una altra manera, hipotecar-se.
Un exemple pràctic: em vull comprar un pis a Barcelona que costa 180000€. Vaig a un banc, per exemple a aquest, i m'ofereix la hipoteca per 5,95% (euribor + 0,55)% a 30 anys. Si ho desglosem una mica es pot apreciar que paguem:
- 180000€ del pis
- 206000€ del crèdit
Total pagat: 386000€
Ok. Les coses han arribat fins a aquest punt... i ara què? Doncs ara toquen totes les conseqüències d'un creixement basat en la poca previsió. Poques ventes d'allò que donava un 18% d'ocupació laboral, més una crisi petrolífera que fa angúnia.
Davant d'això les declaracions del president espanyol al president del Banc Central Europeu són aquestes: prudència!
Tothom sabia que això rebentaria... a què collons demana prudència? Quan s'embutxaquen la quantitat de diners corresponents a impostos per cada compra/venta, llicències i altres estafes, algú va mirar per l'interès del ciutadà de classe mitja o baixa?
Em rebenta la gent que es salta totes les normes amb absolut despreci i després, quan la caguen, es giren per dir-te amb actitud xulesca: "què passa!?". M'agradaria que cadascun dels hipotecats passés per la Moncloa a demanar-li prudència al president: em sap realment greu per ells.
dimarts, 3 de juny del 2008
La riera Pahissa
Continua la pluja i ja estem a Juny!
Davant de casa passa una riera, la riera Pahissa, que recull l'aigua de la vessant sudoest de Collserola i la porta cap al riu Llobregat.
Si m'haguéssin dit fa un mes que la riera presentaria aquest aspecte, de ben segur no m'ho hagués cregut. La imatge següent ho confirma:
A la banda esquerra, com podeu veure, passa la via del tren [RENFE]: l'aigua queda a un metre de tocar el pont que suporta la via.
Si un imatge val més que mil paraules, aquest video no té preu. Atenció al soroll!
Davant de casa passa una riera, la riera Pahissa, que recull l'aigua de la vessant sudoest de Collserola i la porta cap al riu Llobregat.
Si m'haguéssin dit fa un mes que la riera presentaria aquest aspecte, de ben segur no m'ho hagués cregut. La imatge següent ho confirma:
A la banda esquerra, com podeu veure, passa la via del tren [RENFE]: l'aigua queda a un metre de tocar el pont que suporta la via.
Si un imatge val més que mil paraules, aquest video no té preu. Atenció al soroll!
dimarts, 27 de maig del 2008
Relacions socials i fortuna.
Hi ha coses que ens defineixen com a persones.
L'altre dia, tornant cap a casa escoltava a la ràdio un psicòleg anomenat Luis Rojas Marcos, qui ha escrit un llibre anomenat "Convivència".
Rojas Marcos és un psiquiàtra que dóna classes en una universitat de prestigi i ha estat en diversos càrrecs d'importància dintre de la ciutat on fa anys que resideix, Nova York.
Un dels comentaris que més m'ha marcat és el següent: "La qualitat de les relacions és un indicatiu molt clar de com és la persona". Dit d'una altra manera: "Dime con quien vas y te diré quién eres". Quanta raó té...
Immediatament em vaig posar a pensar en les meves relacions. Conclusió: sóc un afortunat de tenir a les persones que tinc al voltant de la meva vida, és tot un orgull :) Des de les que veig sovint a les que no veig en setmanes.
A tots ells, ja sabeu qui sou, gràcies!
L'altre dia, tornant cap a casa escoltava a la ràdio un psicòleg anomenat Luis Rojas Marcos, qui ha escrit un llibre anomenat "Convivència".
Rojas Marcos és un psiquiàtra que dóna classes en una universitat de prestigi i ha estat en diversos càrrecs d'importància dintre de la ciutat on fa anys que resideix, Nova York.
Un dels comentaris que més m'ha marcat és el següent: "La qualitat de les relacions és un indicatiu molt clar de com és la persona". Dit d'una altra manera: "Dime con quien vas y te diré quién eres". Quanta raó té...
Immediatament em vaig posar a pensar en les meves relacions. Conclusió: sóc un afortunat de tenir a les persones que tinc al voltant de la meva vida, és tot un orgull :) Des de les que veig sovint a les que no veig en setmanes.
A tots ells, ja sabeu qui sou, gràcies!
Episodi de pluges 22-05-2008
Molt bones notícies!
Les pluges que ens han estat regant aquests dies estan canviant una situació que fa un temps (veure primer post del blog) no es veia venir i que ansiàvem. La sequera s'està difuminant, prova d'aquest efecte és la pujada dels pantans fins a un 40% de les reserves (en el cas Ter-Llobregat) tal com podeu comprovar en la web de la Agència catalana de l'aigua.
És impressionant que fins i tot s'activin alertes per inundacions en la conca de l'Ebre tal i com destaca aquesta nota de la Generalitat de Catalunya.
Per últim, afegeixo un mapa de pluges per tal que veieu on ha caigut més aigüa... Yeah! Ha caigut a les capceleres dels rius! :)
Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Les pluges que ens han estat regant aquests dies estan canviant una situació que fa un temps (veure primer post del blog) no es veia venir i que ansiàvem. La sequera s'està difuminant, prova d'aquest efecte és la pujada dels pantans fins a un 40% de les reserves (en el cas Ter-Llobregat) tal com podeu comprovar en la web de la Agència catalana de l'aigua.
És impressionant que fins i tot s'activin alertes per inundacions en la conca de l'Ebre tal i com destaca aquesta nota de la Generalitat de Catalunya.
Per últim, afegeixo un mapa de pluges per tal que veieu on ha caigut més aigüa... Yeah! Ha caigut a les capceleres dels rius! :)
Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
dimecres, 21 de maig del 2008
Compte! Exàmens finals!
Exàmens, en general, sucks a lot!
Per tal d'aprovar-los, tens diverses estratègies: pots fer-te xuletes, pots anar a alguna acadèmia d'estudis, o bé pots estudiar. A la meva facultat hi ha dos acadèmies que cobreixen les assignatures de la meva facultat: la academia SOL i la academia ASES.
Per tal d'expressar-ho més bé, els de la academia SOL jan realitzat una promo molt explícita del que tots ja sabíem fa temps.
Més info a la web de la academia SOL.
Per tal d'aprovar-los, tens diverses estratègies: pots fer-te xuletes, pots anar a alguna acadèmia d'estudis, o bé pots estudiar. A la meva facultat hi ha dos acadèmies que cobreixen les assignatures de la meva facultat: la academia SOL i la academia ASES.
Per tal d'expressar-ho més bé, els de la academia SOL jan realitzat una promo molt explícita del que tots ja sabíem fa temps.
Més info a la web de la academia SOL.
diumenge, 18 de maig del 2008
Cortina de precipitacio il·luminada
No paren les pluges!
Ni els fenòmens interessants: aquest cop tenim una preciosa cortina de precipitació a través de la qual passa la llum del sol, ja rogenca deguda la hora de la foto [21:30 GMT+1].
En aquest dia (ahir dissabte) han hagut ruixats dispersos que en ocasions han estat intensos. A sobre meu no va caure gaire quantitat d'aigua però la situació, com en aquests passats dies, va ser emocionant.
Ni els fenòmens interessants: aquest cop tenim una preciosa cortina de precipitació a través de la qual passa la llum del sol, ja rogenca deguda la hora de la foto [21:30 GMT+1].
En aquest dia (ahir dissabte) han hagut ruixats dispersos que en ocasions han estat intensos. A sobre meu no va caure gaire quantitat d'aigua però la situació, com en aquests passats dies, va ser emocionant.
Tux i els congelats
Tux no sempre simbolitza Linux.
A partir d'ara també se'l coneixerà com a sinònim dels calamars a la romana, varetes de lluç "del capità pescanova(tm)" i altres òsties en vinagre.
La bossa que ha estat cedida per l'Edu, un company de fatigues de TMB i de la FIB, ha creat un tot nou símbol :D
El que no sabem del tot cert si és molt legal aquest ús.
A partir d'ara també se'l coneixerà com a sinònim dels calamars a la romana, varetes de lluç "del capità pescanova(tm)" i altres òsties en vinagre.
La bossa que ha estat cedida per l'Edu, un company de fatigues de TMB i de la FIB, ha creat un tot nou símbol :D
El que no sabem del tot cert si és molt legal aquest ús.
dimecres, 14 de maig del 2008
Temporal de llevant
Divendres i dissabte van ser emocionants.
Dos dies d'activitat meteorològica a tope: pluja, vent a ratxes, núvols, situació canviant... Molts elements meteorològics que no veus sovint i que, tots junts, formen un situació que va esdevenir molt espectacular.
Aquí teniu un mapa de la pluviometria:
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
Com podeu veure la major part de pluja ha caigut sobre la costa daurada i sud de la costa central. Hi ha observatoris que han recollit fins a 183 mm. Moooolta pluja!
Per sort, i a diferència d'altres zones del planeta, el temporal no va esdevenir en tragèdies majors, com actualment està passant a Myanmar amb el cicló Narguis. Si voleu colaborar podeu aportar donacions a moltes ONG's, entre d'altres Creu Roja.
Dos dies d'activitat meteorològica a tope: pluja, vent a ratxes, núvols, situació canviant... Molts elements meteorològics que no veus sovint i que, tots junts, formen un situació que va esdevenir molt espectacular.
Aquí teniu un mapa de la pluviometria:
Font: Servei Meteorològic de CatalunyaCom podeu veure la major part de pluja ha caigut sobre la costa daurada i sud de la costa central. Hi ha observatoris que han recollit fins a 183 mm. Moooolta pluja!
Per sort, i a diferència d'altres zones del planeta, el temporal no va esdevenir en tragèdies majors, com actualment està passant a Myanmar amb el cicló Narguis. Si voleu colaborar podeu aportar donacions a moltes ONG's, entre d'altres Creu Roja.
diumenge, 11 de maig del 2008
Conya a slashdot
Alguns són "de traca".
Un article de slashdot on parla sobre el fet que anar conduint mentre s'està distret és molt més perillós del risc que actualment s'assumeix ha generat comentaris que, encadenats, resulten molt graciosos.
Atenció als primers quatre comentaris.
Brutals :D
Un article de slashdot on parla sobre el fet que anar conduint mentre s'està distret és molt més perillós del risc que actualment s'assumeix ha generat comentaris que, encadenats, resulten molt graciosos.
Atenció als primers quatre comentaris.
Brutals :D
dissabte, 10 de maig del 2008
La morera
Poques coses duren tota la vida.
Ahir divendres ha començat un temporal de pluja i vent que durarà uns tres dies. Doncs bé, el temporal ja s'ha cobrat la primera víctima: es tracta d'una morera que ja hi era abans que jo naixés i de la que he gaudit durant molts i molts anys jugant al seu voltant.
M'ha donat fulles per a criar als meus cucs de seda, m'ha donat ombra i m'ha protegit del sol sempre, m'ha permès pujar a sobre i jugar a la seva copa.
Gràcies!
Ahir divendres ha començat un temporal de pluja i vent que durarà uns tres dies. Doncs bé, el temporal ja s'ha cobrat la primera víctima: es tracta d'una morera que ja hi era abans que jo naixés i de la que he gaudit durant molts i molts anys jugant al seu voltant.
M'ha donat fulles per a criar als meus cucs de seda, m'ha donat ombra i m'ha protegit del sol sempre, m'ha permès pujar a sobre i jugar a la seva copa.
Gràcies!
Aparcar el cotxe
N'hi ha a qui els importa molt poc les normes.
Aquest passat dimecres, mentre anava cap a la facultat em vaig trobar amb això.
Si senyor! Amb dos collons!
Resulta que la zona on me'l vaig trobar és la zona més rica de barcelona... curiós que la grua no se l'emportés: quan vaig baixar a la universitat allà estava, i dos hores més tard continuava allà.
Postdata: per curiositat, els carrils es consideren de 2,5 metres d'ample i aquest cotxe fa 2,695 metres de llarg, per tant supera un carril.
Postdata2: resulta que hi ha publicitat en la que anuncien que l'smart el pots aparcar en bateria en un lloc on s'aparca en sèrie. D'altra banda, molts fòrums indiquen que això no és possible i que hi ha força gent que els han multat per aparcar així.
Aquest passat dimecres, mentre anava cap a la facultat em vaig trobar amb això.
Si senyor! Amb dos collons!
Resulta que la zona on me'l vaig trobar és la zona més rica de barcelona... curiós que la grua no se l'emportés: quan vaig baixar a la universitat allà estava, i dos hores més tard continuava allà.
Postdata: per curiositat, els carrils es consideren de 2,5 metres d'ample i aquest cotxe fa 2,695 metres de llarg, per tant supera un carril.
Postdata2: resulta que hi ha publicitat en la que anuncien que l'smart el pots aparcar en bateria en un lloc on s'aparca en sèrie. D'altra banda, molts fòrums indiquen que això no és possible i que hi ha força gent que els han multat per aparcar així.
dimecres, 7 de maig del 2008
IUBUI
Nou concepte de web.
Estem acostumats a comprar productes dels que depenem del stock d'un sol venedor, a un preu fixat pel venedor i en les condicions del venedor.
IUBUI és diferent, allà els clients proposen les condicions i els venedors es poden adaptar a les condicions que es proposen. És el concepte de subasta inversa: realment és un concepte innovador i que té unes possibilitats brutals.
Si voleu coneixer més doneu-li un cop d'ull a: http://iubui.com
Gent amb empenta. I amb idees.
Estem acostumats a comprar productes dels que depenem del stock d'un sol venedor, a un preu fixat pel venedor i en les condicions del venedor.
IUBUI és diferent, allà els clients proposen les condicions i els venedors es poden adaptar a les condicions que es proposen. És el concepte de subasta inversa: realment és un concepte innovador i que té unes possibilitats brutals.
Si voleu coneixer més doneu-li un cop d'ull a: http://iubui.com
Gent amb empenta. I amb idees.
dimarts, 6 de maig del 2008
Irisacions
Trobava a faltar aquest fenòmen!
Les irisacions són coloracions similars a un arc iris però en un núvol. Es formen degut a que la llum del sol pateix refracció sobre les partícules d'aigua del núvol; és un fenòmen que jo no he vist molt sovint.
Podeu veure aquest fenòmen en la següent foto, al centre de la mateixa.
Les irisacions són coloracions similars a un arc iris però en un núvol. Es formen degut a que la llum del sol pateix refracció sobre les partícules d'aigua del núvol; és un fenòmen que jo no he vist molt sovint.
Podeu veure aquest fenòmen en la següent foto, al centre de la mateixa.
Lost & Found
Ha passat una cosa molt estranya.
Dilluns, quan tornava de la feina el meu gos havia desaparescut. Vaig entrar dins de casa i vaig preguntar, però ningú sabia res. La meva àvia, farta de buscar-lo, va donar per fet que havia desaparescut per sempre.
El meu gos està dins un espai molt petit, potser té un parell de metres quadrats, amb parets força altes i una porta metàl·lica de reixa, que deixa passar la claror i l'aire. Una part del sostre està tapada amb uralita i la resta està a l'aire lliure; a més, el meu gos té una caseta amb una manta a dins.
Està clar que un gos de uns 12 anys i amb reuma no pot saltar ni trepar per enlloc. La porta metàl·lica estava tancada amb un candau que ni estava forçat ni era obert. No sabem com ha escapat. La única via era volar pel tros de cel obert que té.
Aquest matí la meva àvia ha trobat el meu gos a la porta de casa: estava molt trist, de fet, quan m'he apropat a la porta metàl·lica ell ni s'ha aixecat i la seva mirada era realment estranya.
Tinc una sensació rara. No sembla el meu gos.
Dilluns, quan tornava de la feina el meu gos havia desaparescut. Vaig entrar dins de casa i vaig preguntar, però ningú sabia res. La meva àvia, farta de buscar-lo, va donar per fet que havia desaparescut per sempre.
El meu gos està dins un espai molt petit, potser té un parell de metres quadrats, amb parets força altes i una porta metàl·lica de reixa, que deixa passar la claror i l'aire. Una part del sostre està tapada amb uralita i la resta està a l'aire lliure; a més, el meu gos té una caseta amb una manta a dins.
Està clar que un gos de uns 12 anys i amb reuma no pot saltar ni trepar per enlloc. La porta metàl·lica estava tancada amb un candau que ni estava forçat ni era obert. No sabem com ha escapat. La única via era volar pel tros de cel obert que té.
Aquest matí la meva àvia ha trobat el meu gos a la porta de casa: estava molt trist, de fet, quan m'he apropat a la porta metàl·lica ell ni s'ha aixecat i la seva mirada era realment estranya.
Tinc una sensació rara. No sembla el meu gos.
dimarts, 29 d’abril del 2008
Festes
Festes són sempre moments d'alegria.
Aquesta setmana passada n'hem tingut dues i d'arrels ben diferents.
La primera és Sant Jordi, a dia 23 d'Abril i d'arrel catalana. Anava a posar una foto de Barcelona amb parades de roses i llibres, però no ho faré: sis dies més tard encara estic saturat de llibres i roses. Quina enveja sana per a tots aquells que tenen una estimada a qui regalar una rosa! Parlo de les de físiques, no les virtuals que envies per mail, i no pas de les roses que regales a la família :) No recordo cap Sant Jordi especial, suposo que el motiu és perquè fa molts anys que tampoc ha passat res especial.
La segona data és la fira d'Abril i d'arrel andalusa. A qui li agraden les sevillanes, la música i l'estil andalús aquest és el seu lloc; en el meu cas m'agrada la gastronomia i la companyia de la meva gent :)
En qualsevol dels dos casos anteriors, si us fixeu bé, la millor part és compartir aquesta festa amb la gent que t'estima. És curiós :)
Festes són sempre moments per a compartir.
Aquesta setmana passada n'hem tingut dues i d'arrels ben diferents.
La primera és Sant Jordi, a dia 23 d'Abril i d'arrel catalana. Anava a posar una foto de Barcelona amb parades de roses i llibres, però no ho faré: sis dies més tard encara estic saturat de llibres i roses. Quina enveja sana per a tots aquells que tenen una estimada a qui regalar una rosa! Parlo de les de físiques, no les virtuals que envies per mail, i no pas de les roses que regales a la família :) No recordo cap Sant Jordi especial, suposo que el motiu és perquè fa molts anys que tampoc ha passat res especial.
La segona data és la fira d'Abril i d'arrel andalusa. A qui li agraden les sevillanes, la música i l'estil andalús aquest és el seu lloc; en el meu cas m'agrada la gastronomia i la companyia de la meva gent :)
En qualsevol dels dos casos anteriors, si us fixeu bé, la millor part és compartir aquesta festa amb la gent que t'estima. És curiós :)
Festes són sempre moments per a compartir.
dilluns, 21 d’abril del 2008
Merda! No va internet!
OMFG! (Oh My Fucking God!)
Telefónica em rebenta. Aquest cap de setmana he estat sense internet i, la veritat, ho trobava a faltar: sobretot perquè tenia un exàmen avui i podia haver necessitat mirar informació per internet, a més de accedir al correu, etc.
Us ho explico amb més detall : la línia física i de veu està a càrrec de Telefónica, i l'adsl a càrrec de ya.com. Dijous teniem una avaria a la línia de veu, però l'adsl funcionava correctament. Truquem dijous tarda i el divendres pel matí ens arreglen la línia de veu però apaguen l'adsl...
Collons! Si l'adsl no és de Telefónica: perquè el toquen? El mateix divendres vaig trucar a ya.com per a que arregléssin el problema i em van dir que el tindrien en 24/48 hores resolt. Doncs fins avui, un cop he fet l'exàmen no he tornat a tenir adsl.
El més fort de tot és que quan Telefónica va arreglar la línia, van trucar per a comunicar-nos-ho i ens van dir que ens havien apagat l'adsl, però que si volíem podien tornar-lo a activar (i ara ve el més fort) si canviem el contracte amb ells!!
Conclusions:
Postdata: ho sento... no m'he pogut resistir!
Telefónica em rebenta. Aquest cap de setmana he estat sense internet i, la veritat, ho trobava a faltar: sobretot perquè tenia un exàmen avui i podia haver necessitat mirar informació per internet, a més de accedir al correu, etc.
Us ho explico amb més detall : la línia física i de veu està a càrrec de Telefónica, i l'adsl a càrrec de ya.com. Dijous teniem una avaria a la línia de veu, però l'adsl funcionava correctament. Truquem dijous tarda i el divendres pel matí ens arreglen la línia de veu però apaguen l'adsl...
Collons! Si l'adsl no és de Telefónica: perquè el toquen? El mateix divendres vaig trucar a ya.com per a que arregléssin el problema i em van dir que el tindrien en 24/48 hores resolt. Doncs fins avui, un cop he fet l'exàmen no he tornat a tenir adsl.
El més fort de tot és que quan Telefónica va arreglar la línia, van trucar per a comunicar-nos-ho i ens van dir que ens havien apagat l'adsl, però que si volíem podien tornar-lo a activar (i ara ve el més fort) si canviem el contracte amb ells!!
Conclusions:
- Telefónica són uns rastreros
- El servei d'atenció al client de ya.com m'ha sorprès molt positivament
- Valoro més poder tenir accés a internet i als correus.
- Si hagués tingut adsl, probablement, no hagués acabat la pràctica que havia d'entregar avui
- ... i com que la he acabat i la portava per la mà: he tret un 9!!!
Postdata: ho sento... no m'he pogut resistir!
dijous, 17 d’abril del 2008
Tempestes de primavera
La primavera ho altera tot :)
I un exemple ben clar és la meteorologia que avui estava ben alterada. Han vingut tempestes per sorpresa, en ordre i cada cop més espectaculars.
La primera de totes ha estat relativament suau i ha regat ben bé les plantes, ho podeu apreciar bé en una planta que tenim a casa: feia temps que no veia un verd tan viu!
La segona tenia el afegit de trons que s'escoltaven a la llunyania, tal com podeu veure, el que ens ha deixat aquesta pluja + llamps és un cumulonimbus ben desenvolupat.
I la tercera, a més de trons, ens ha portat calamarsa. Els grans no eren molt voluminosos però eren ben durs i estaven ben formats.
Com podeu veure, en molt poc temps ha anat in crescendo fins que a la tarda s'ha aclarit tot i el sol era ben brillant.
I un exemple ben clar és la meteorologia que avui estava ben alterada. Han vingut tempestes per sorpresa, en ordre i cada cop més espectaculars.
La primera de totes ha estat relativament suau i ha regat ben bé les plantes, ho podeu apreciar bé en una planta que tenim a casa: feia temps que no veia un verd tan viu!
La segona tenia el afegit de trons que s'escoltaven a la llunyania, tal com podeu veure, el que ens ha deixat aquesta pluja + llamps és un cumulonimbus ben desenvolupat.
I la tercera, a més de trons, ens ha portat calamarsa. Els grans no eren molt voluminosos però eren ben durs i estaven ben formats.
Com podeu veure, en molt poc temps ha anat in crescendo fins que a la tarda s'ha aclarit tot i el sol era ben brillant.
diumenge, 13 d’abril del 2008
Normes
Són necessàries les normes? La resposta més còmode potser és un no, però la resposta més lògica és sí.
I no ho dic pels altres, m'ho dic a mi mateix!
De vegades, i per comoditat, un comença abandonar certes coses que, tot i que entranyaven un cert esforç, després donaven una satisfacció. Hi ha èpoques de la teva vida que fan que vagis allunyant-te d'aquestes coses i que quan t'adones del camí que portes, vols recular per a poder reprendre bones costums, o en definitiva, allò que et donava petits plaers.
Conec a gent que no li calen normes per a seguir la línia de vida que ells mateixos es marquen, però no per això te menys mèrit marcar-te unes normes (o pautes) i intentar seguir-les.
Això últim és el que estic fent. Si algú més s'ha proposat unes normes i les vol seguir: la meva sincera felicitació! Encara que no li sembli, ja ha fet un pas endavant :)
Ánims i sort!!
I no ho dic pels altres, m'ho dic a mi mateix!
De vegades, i per comoditat, un comença abandonar certes coses que, tot i que entranyaven un cert esforç, després donaven una satisfacció. Hi ha èpoques de la teva vida que fan que vagis allunyant-te d'aquestes coses i que quan t'adones del camí que portes, vols recular per a poder reprendre bones costums, o en definitiva, allò que et donava petits plaers.
Conec a gent que no li calen normes per a seguir la línia de vida que ells mateixos es marquen, però no per això te menys mèrit marcar-te unes normes (o pautes) i intentar seguir-les.
Això últim és el que estic fent. Si algú més s'ha proposat unes normes i les vol seguir: la meva sincera felicitació! Encara que no li sembli, ja ha fet un pas endavant :)
Ánims i sort!!
divendres, 11 d’abril del 2008
Ho trobava a faltar
Costa recordar la pluja.
Des de fa molts mesos no plou bé per aquesta zona. Quan parlo de ploure bé, no parlo de quantitats de precipitació, ni de quant espectacular és, sinò dels records que evoca la pluja: bàsicament els olors i el soroll.
Així que tan aviat s'ha posat a plure he sortit càmara en mà a fer fotos...
...com un nen :)
Des de fa molts mesos no plou bé per aquesta zona. Quan parlo de ploure bé, no parlo de quantitats de precipitació, ni de quant espectacular és, sinò dels records que evoca la pluja: bàsicament els olors i el soroll.
Així que tan aviat s'ha posat a plure he sortit càmara en mà a fer fotos...
...com un nen :)
dijous, 10 d’abril del 2008
Ecologia i cotxes
La notícia que volia donar avui era la pluja... però haurem d'esperar una mica: certament, ja no ve d'un dia :)
Llegint la revista del RACC m'he trobat amb que tots els punyeteros anuncis de cotxes i motos incorporen anuncis, eslògans i icones que representen la ecologia. Cotxes "verds", frases de l'estil "si compres la meva moto no només penses en tu sinò en el proïsme", per flipar...
Un motor de combustió té un rendiment d'un 30%, mentre que un elèctric un 70%. És un fet. Podrien haver avançat molt més ràpid en el desenvolupament de motors més eficients i s'han estat esperant a que la contaminació arribés a nivells absurds i el preu del petroli pugi com l'escuma.
No vull acusar directament a aquestes empreses d'haver trigat tant en desenvolupar l'actual tecnologia. El que més em rebenta és el fet que ara es posin el "pin" d'ecològics quan sempre els ha importat una merda.
Llegint la revista del RACC m'he trobat amb que tots els punyeteros anuncis de cotxes i motos incorporen anuncis, eslògans i icones que representen la ecologia. Cotxes "verds", frases de l'estil "si compres la meva moto no només penses en tu sinò en el proïsme", per flipar...
Un motor de combustió té un rendiment d'un 30%, mentre que un elèctric un 70%. És un fet. Podrien haver avançat molt més ràpid en el desenvolupament de motors més eficients i s'han estat esperant a que la contaminació arribés a nivells absurds i el preu del petroli pugi com l'escuma.
No vull acusar directament a aquestes empreses d'haver trigat tant en desenvolupar l'actual tecnologia. El que més em rebenta és el fet que ara es posin el "pin" d'ecològics quan sempre els ha importat una merda.
dissabte, 5 d’abril del 2008
Sobre la vida i la mort
Què difícil és expressar sentiments.
Resulta impossible creure quan una persona del teu voltant es mor: costa molt fer-se a la idea. I és que és realment dur veure a les persones afectades totalment desfetes acompanyades de persones que fa temps que no veus i que preferiries veure en altres circumstàncies.
No detallaré el cas ni la persona, però donat que és un blog, i és personal, crec més apropiat detallar els sentiments. Potser la paraula més directa és frustració, però el cúmul de paraules tristes acumulat en un tanatori és molt gran... no les reproduiré aquí.
També té la seva part positiva: la gent que t'abraça ho fa amb sentiment i amb el cor a la mà, i avui dia això no sol ser gratuït. N'hi ha qui reflexionem i pensem en el que ens queda per viure i en el que volem realment per a les nostres vides. Pregunta clàssica: què faries si sabéssis que mors demà? Un bon llibre ("El sentit de la vida" de Francesc Torralba) ho destaca i ens proposa que hauríem de viure la nostra vida seguint aquesta pregunta diàriament. Quanta gent ho fem? I quan ho fem, quant ens dura?
Salut i pau per tothom.
PD: et desitjo molta pau allà on hi siguis, Juan Ramon.
Resulta impossible creure quan una persona del teu voltant es mor: costa molt fer-se a la idea. I és que és realment dur veure a les persones afectades totalment desfetes acompanyades de persones que fa temps que no veus i que preferiries veure en altres circumstàncies.
No detallaré el cas ni la persona, però donat que és un blog, i és personal, crec més apropiat detallar els sentiments. Potser la paraula més directa és frustració, però el cúmul de paraules tristes acumulat en un tanatori és molt gran... no les reproduiré aquí.
També té la seva part positiva: la gent que t'abraça ho fa amb sentiment i amb el cor a la mà, i avui dia això no sol ser gratuït. N'hi ha qui reflexionem i pensem en el que ens queda per viure i en el que volem realment per a les nostres vides. Pregunta clàssica: què faries si sabéssis que mors demà? Un bon llibre ("El sentit de la vida" de Francesc Torralba) ho destaca i ens proposa que hauríem de viure la nostra vida seguint aquesta pregunta diàriament. Quanta gent ho fem? I quan ho fem, quant ens dura?
Salut i pau per tothom.
PD: et desitjo molta pau allà on hi siguis, Juan Ramon.
dijous, 3 d’abril del 2008
Situació actual
Ara fa un parell de setmanes m'he decidit a crear un blog: no sé quan duarà ni cap a on derivarà, però el que tinc clar és que vull escriure... que per ser jo, ja és molt :)
Potser un bon inici és la descripció del panorama actual i el lloc on visc. Tinc la sort de viure en un país mínimament desenvolupat (considerat de "primer" món) i allà on també tinc possibilitats de desenvolupar la meva carrera: informàtica.
Ara mateix, Catalunya està en estat de sequera (estat paral·lel al de la meva ment en quant a idees i ganes de tirar endavant). Com podeu suposar per un meteoròleg afeccionat això fa una mica de pal donat que no canvia el temps i es fa avorrit pronosticar quelcom. Però el pitjor de tot és el risc de patir talls en el subministrament d'aigua de boca i, si la cosa no canvia, això està al caure.
Per avui ja he escrit molt... :P
Potser un bon inici és la descripció del panorama actual i el lloc on visc. Tinc la sort de viure en un país mínimament desenvolupat (considerat de "primer" món) i allà on també tinc possibilitats de desenvolupar la meva carrera: informàtica.
Ara mateix, Catalunya està en estat de sequera (estat paral·lel al de la meva ment en quant a idees i ganes de tirar endavant). Com podeu suposar per un meteoròleg afeccionat això fa una mica de pal donat que no canvia el temps i es fa avorrit pronosticar quelcom. Però el pitjor de tot és el risc de patir talls en el subministrament d'aigua de boca i, si la cosa no canvia, això està al caure.
Per avui ja he escrit molt... :P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)