dilluns, 22 d’octubre del 2012

Tempestes de tardor: "October style"

Un altre cap de setmana de pluges.

Això ja forma part de quelcom a esperar per part de la tardor, però aquest cap de setmana hem tingut un component d'inestabilitat suficient com per activar alertes i mobilitzar Protecció Civil.

El ball de xifres en termes de quantitat de pluja ha estat un degoteig de rècords parcials per dia, així que us ofereixo unes quantes fotos que il·lustren la situació.

La primera foto és d'un Cumulus congestus en evolució cap a Cumulonimbus. Tinc la impressió que les tempestes eren multicel·lulars, per la disposició dels nuclis de pluja segons el radar i la coincidència visual dels nuclis. Qui sap si aquest Cumulus serà el següent nucli!

La segona foto és d'un Cumulonimbus calvus, ja desenvolupat. Les fotos estan preses des de l'exterior de l'Hospital Moises Broggi, a Sant Joan Despí (just davant de TV3, com es pot veure).

Quan he tornat cap a casa tenia a la vista aquest meravellós Cirrus producte de l'enclusa d'algun Cumulonimbus, il·luminat pel sol gràcies a la seva alçada (13 km).

A l'espera del que pugui venir, no es pot negar que està sent un Octubre interessant.

...i càlid!

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Entre límits

Els límits d'un ésser humà són difícils de definir.

En la enèsima vegada que he estat a l'hospital se m'ha preguntat, en una sala d'espera annexa a la UCI, quin límit de vida volia posar a una persona. La primera reacció ha estat d'horror i de dolor: decidir sobre els límits de la vida d'una persona l'he sentit com si accionés el gallet d'una pistola sense saber si hi ha bala.

La segona reacció ha estat d'impotència, pel fet que comporta saber com és de vulnerable la vida d'una persona. I evidentment, també pel fet que s'han perdut totes les possibilitats per a aquella persona.

La tercera reacció ha estat de distància: necessària per escollir la millor decisió possible.

La quarta reacció ha estat de tranquilitat: quan el propi metge ha decidit pel camí menys intrusiu i més respectuós per al pacient.

Sento que cada segon que passo per aquest procés perdo un minut de vida i il·lusions, i que estic escurçant els meus propis límits. Aquestes coses no s'haurien de decidir; tampoc sé quina alternativa és millor.

Gràcies de nou a tot l'equip d'urgències.