Ens han venut

Coses de la crisi.

Els drets dels treballadors surten força econòmics. La recepta és simple: algú (el govern) paga uns diners a certa gent (certs sindicats) per fer una feina (protegir els treballadors). Però si qui paga tensa la corda, qui guanya? Bé, ja se sap qui guanya, guanya el govern (entre d'altres). Centrem-nos en la qüestió doncs, quant valen els drets dels treballadors? Una quantitat inferior al que el govern paga als sindicats.

Les reformes econòmiques que s'estan portant a terme són realment escandaloses. Citem-ne algunes:

1. Es rebaixa les indemnitzacions per comiat improcedent (-12 dies). Acomiadar és més econòmic.
2. S'abaixa el sou als empleats públics: tant als funcionaris com els que treballem de manera temporal.
3. Possibilitat d'eliminar convenis col·lectius: eliminem l'únic límit que permet que un enginyer cobri igual que un sexador de pollets.
4. Increment de l'edat de jubilació (als 67 anys) i del mínim d'anys per a cotitzar el mínim.
...i moltes més!

Ara es donaran situacions curioses: si ets metge (6 anys de carrera) serà impossible que et jubilis als 65, i si has perdut un parell d'anys fent proves o opos per exercir, possiblement ni als 67 puguis jubilar-te... cobrant el 100%, clar. Per la meva part, després de 7 anys de becari cobrant sota mínims i sense cotitzar, que ara em diguin que em queden 35 de treball per cobrar el mínim, em posa de (molta) mala llet.

Ironitzem una mica. Les pensions mínimes no cal pujar-les, qualsevol persona pot viure folgadament amb 340 €/mes. I un sou digne, a l'any 2011, és de 641,40€... a Barcelona un lloguer digne et costa el 120% del teu sou.

A tot això hem anat renunciant poc a poc, perquè ens han venut. Més enllà de canviar de govern i de sindicats, hem de canviar mentalitats.

Crec que tenim prou motius per fer-ho.