Canviar d'ubicació no sempre és fàcil.
I quan parlo de canviar d'ubicació no només parlo de canviar de vivenda, sinò també de treball.
He conegut persones que han canviat d'ubicació per a canviar de vida. Ha estat un canvi voluntari i ho han fet amb la intenció de créixer i avançar en la seva vida.
Últimament jo també he hagut de canviar d'ubicació. En el treball ens han canviat d'edifici (que no pas de feina) i en la vivenda, ara mateix, estic obligat a canviar de lloc.
En el treball ha estat fàcil, perquè no ha variat substancialment la meva tasca. En canvi sí ha variat la relació que tinc amb la resta de companys, amb els que ara no coincideixo, perque ara estem més distants.
En l'aspecte de la vivenda, però, el meu cas és forçat: no em queda més remei. Tot i que això pot semblar una tonteria, aquest canvi d'ubicació em provoca una sensació de buidor i de pèrdua que no havia experimentat mai. Canvia la direcció de moltes coses: d'hàbits, de costums, de vida i d'experiència.
Ara entenc la diferència entre marxar quan tu vols i marxar quan t'obliguen. Psicològicament la segona opció és pitjor: encara no estic en la situació plenament i ja em sento desorientat. Espero que no us passi mai, de debò.
Per a acabar-ho de rematar un notícia que apareix en el portal de notícies 3cat24 indica que el preu d'un pis compartit és de 380 €. Mentre que els de lloguer per una sola persona oscil·len entre els 500/800€.
Impressionant.
dijous, 28 d’agost del 2008
dimarts, 19 d’agost del 2008
La guerra d'Iraq vista per Monty Python
Coneixeu Monty Python?
Van ser un grup d'humoristes/còmics/crítics (i un llarga llista) molt brillant de Gran Bretanya. Un d'ells va escriure una carta al diari "The Observer" que em va cridar la atenció.
Potser ara es massa tard i està fora de context llegir-ho, però no està de més tenir en compte aquestes coses de nou, per a comprovar que la barbàrie encara continua. Fa poc vaig veure una pel·lícula de Michael Moore anomenada Fahreheit 911 que em va fer tornar a rememorar vells temps. Temps que malauradament encara són vigents a dia d'avui.
Podeu trobar aquest article aquí. I el seu original en castellà aquí.
Van ser un grup d'humoristes/còmics/crítics (i un llarga llista) molt brillant de Gran Bretanya. Un d'ells va escriure una carta al diari "The Observer" que em va cridar la atenció.
Potser ara es massa tard i està fora de context llegir-ho, però no està de més tenir en compte aquestes coses de nou, per a comprovar que la barbàrie encara continua. Fa poc vaig veure una pel·lícula de Michael Moore anomenada Fahreheit 911 que em va fer tornar a rememorar vells temps. Temps que malauradament encara són vigents a dia d'avui.
Podeu trobar aquest article aquí. I el seu original en castellà aquí.
Economia i la situació actual
Hi ha crisi o no?
Donat que estem en un període de sequera meteorològica, avancem per altres fronts amb noves notícies que, com a mínim, siguin menys monòtones que la meteorologia d'aquest mes d'agost.
Resulta que a les notícies del migdia del circuit català de TVE van explicar una web que tothom visitava: es tracta de un blog d'un profesor d'IESE on s'explica les actuals causes de la crisi amb un recorregut ràpid però exhaustiu per molts factors que ens han portat a viure la situació econòmica actual.
Podeu trobar el seu bloc en blogspot: http://leopoldoabadia.blogspot.com/
Estic convençut que gaudireu dels continguts :) Vull dedicar aquest article a Sandra, la meva economista favorita: salut!
Donat que estem en un període de sequera meteorològica, avancem per altres fronts amb noves notícies que, com a mínim, siguin menys monòtones que la meteorologia d'aquest mes d'agost.
Resulta que a les notícies del migdia del circuit català de TVE van explicar una web que tothom visitava: es tracta de un blog d'un profesor d'IESE on s'explica les actuals causes de la crisi amb un recorregut ràpid però exhaustiu per molts factors que ens han portat a viure la situació econòmica actual.
Podeu trobar el seu bloc en blogspot: http://leopoldoabadia.blogspot.com/
Estic convençut que gaudireu dels continguts :) Vull dedicar aquest article a Sandra, la meva economista favorita: salut!
dilluns, 11 d’agost del 2008
Arguments
He après que tot té argument.
Tot o gairebé tot :) Crec que en la majoria d'aspectes les accions que seguim són un conjunt argumental donat que aquest sembla que li doni sentit a la nostra vida. Ho intentaré exposar en diversos àmbits.
En l'art: segons deia el cap de The Designers Republic qualsevol disseny ha de veure reflexada una història argumental. El disseny, potser, cobra més sentit si segueix una línia argumental. Un quadre pintat per un pintor, encara que sigui abstracte, segueix una línia de pensaments o d'actuacions determinades pròpies de l'autor.
A la natura: qualsevol espècie que poguem observar ha anat evolucionant des de fa milers d'anys fins a l'actualitat. Passant per plantes, animals... i fins i tot la pròpia física: del arjé presocràtic fins a les partícules subatòmiques.
En les persones: la nostra espècie ha patit diversos canvis al llarg de molts i molts anys. De moure'ns a quatre potes a només usar dos. De gestos bàsics de comunicació entre la mateixa espècie fins a poemes plens de sentiment.
En conclusió crec que dotar a la nostra vida d'un argument és fer-nos un gran favor a nosaltres mateixos. Potser és una tasca impossible, però el fet de trobar aquest argument que defineixi la nostra vida és, a la vegada, un altre argument. Per tant, fem el que fem l'estem escrivint: si us plau, dotem-lo de sentit.
Tot o gairebé tot :) Crec que en la majoria d'aspectes les accions que seguim són un conjunt argumental donat que aquest sembla que li doni sentit a la nostra vida. Ho intentaré exposar en diversos àmbits.
En l'art: segons deia el cap de The Designers Republic qualsevol disseny ha de veure reflexada una història argumental. El disseny, potser, cobra més sentit si segueix una línia argumental. Un quadre pintat per un pintor, encara que sigui abstracte, segueix una línia de pensaments o d'actuacions determinades pròpies de l'autor.
A la natura: qualsevol espècie que poguem observar ha anat evolucionant des de fa milers d'anys fins a l'actualitat. Passant per plantes, animals... i fins i tot la pròpia física: del arjé presocràtic fins a les partícules subatòmiques.
En les persones: la nostra espècie ha patit diversos canvis al llarg de molts i molts anys. De moure'ns a quatre potes a només usar dos. De gestos bàsics de comunicació entre la mateixa espècie fins a poemes plens de sentiment.
En conclusió crec que dotar a la nostra vida d'un argument és fer-nos un gran favor a nosaltres mateixos. Potser és una tasca impossible, però el fet de trobar aquest argument que defineixi la nostra vida és, a la vegada, un altre argument. Per tant, fem el que fem l'estem escrivint: si us plau, dotem-lo de sentit.
dijous, 7 d’agost del 2008
Les mides part 2
Preocupa la mida als nois? I a les noies?
Sí, sí, és exactament el que esteu pensant: què baix caure en un post de mides no? Ok, és caure baix, però també es divertit per la quantitat de bajanades que es diu, aixi com sorprenent per la gent acomplexada.
Llegint kottke, un blogger molt famós que m'agrada molt llegir i que recomano, vaig llegir una publicació que sortia a buzzfeed sobre la preferència de les dones sobre la mida del penis dels homes. A continuació teniu el gràfic, és prou entenedor:
Font: buzzfeed.
Us faig una petita conversió en centímetres: 6 inches (polzades) = 15 cm, 7 inches = 18 cm, 8 inches = 20 cm. Del gràfic n'extreiem que per a que a una "majoria" de dones la mida ideal serà d'uns 18 a 20 cm de llarg i entre 15 i 18 cm de circumferència.
I ara la realitat :) Si mireu aquest article en la wikipedia resulta que la longitud mitjana del penis mundial és de: 13 a 15 cm!! I la circumferència d'uns 12 cm! Queda clar: la diferència entre el que es vol i el que s'obté és gran. De vegades fins i tot es poden donar malentesos com aquest.
No resulta trist que se li otorgui tant valor a una cosa com aquesta? No estem sobrevalorant el sexe massa? Potser cal més comunicació? Es pot fer una analogia amb tamany dels pits d'una noia?
Aprecio molt les vostres respostes, però igual no les voleu fer públiques pels motius que sigui. Sigui com sigui crec que us podria interessar reflexionar sobre aquest tema i parlar-ne obertament amb noies de confiança que us siguin sinceres. Que en el segle XXI encara estem dubtant sobre si la mida del penis influeix sobre una persona és un símbol que la societat, en aquest aspecte, no ha avançat massa.
PD: Queden activats els comentaris anònims per tal que us pogueu expressar amb tota llibertat.
Sí, sí, és exactament el que esteu pensant: què baix caure en un post de mides no? Ok, és caure baix, però també es divertit per la quantitat de bajanades que es diu, aixi com sorprenent per la gent acomplexada.
Llegint kottke, un blogger molt famós que m'agrada molt llegir i que recomano, vaig llegir una publicació que sortia a buzzfeed sobre la preferència de les dones sobre la mida del penis dels homes. A continuació teniu el gràfic, és prou entenedor:
Font: buzzfeed.
Us faig una petita conversió en centímetres: 6 inches (polzades) = 15 cm, 7 inches = 18 cm, 8 inches = 20 cm. Del gràfic n'extreiem que per a que a una "majoria" de dones la mida ideal serà d'uns 18 a 20 cm de llarg i entre 15 i 18 cm de circumferència.
I ara la realitat :) Si mireu aquest article en la wikipedia resulta que la longitud mitjana del penis mundial és de: 13 a 15 cm!! I la circumferència d'uns 12 cm! Queda clar: la diferència entre el que es vol i el que s'obté és gran. De vegades fins i tot es poden donar malentesos com aquest.
No resulta trist que se li otorgui tant valor a una cosa com aquesta? No estem sobrevalorant el sexe massa? Potser cal més comunicació? Es pot fer una analogia amb tamany dels pits d'una noia?
Aprecio molt les vostres respostes, però igual no les voleu fer públiques pels motius que sigui. Sigui com sigui crec que us podria interessar reflexionar sobre aquest tema i parlar-ne obertament amb noies de confiança que us siguin sinceres. Que en el segle XXI encara estem dubtant sobre si la mida del penis influeix sobre una persona és un símbol que la societat, en aquest aspecte, no ha avançat massa.
PD: Queden activats els comentaris anònims per tal que us pogueu expressar amb tota llibertat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)