Ha estat gairebé un any d'infern.
No han hagut gaires coses que hagin valgut la pena explicar al llarg d'aquests mesos, sinó una etapa de lluita contínua en pro d'altres persones: la família hem intentat recollir una ajuda per tal que un familiar proper molt malalt pugui viure amb una ajuda estatal: just en el millor moment per a demanar-les.
Hi ha moltes queixes al llarg del procés. La primera és que després de raspallar-me calers de la paga extra gràcies a les retallades del govern, i d'un impost d'IRPF absurd, m'he trobat que els diners (almenys dels que jo pago) no es veuen invertits en ajudes a les persones que més ho necessiten. Metges que cobren sous lamentables, amb horaris absurds i condicions extremes. Si voleu saber com està la sanitat passejeu-vos una estona per urgències de qualsevol hospital públic.
Després de recollir proves mèdiques, informes, instàncies de tot tipus als tres tipus d'ens (estatals, autonòmics i locals) ha costat molts mesos que reconeguin una malaltia ben evident que està destruïnt una persona. La manca de coordinació entre els tres tipus d'ens encara fa més lamentable la lluita.
I per últim el fet d'haver de reclamar les sentències que emeten en el moment d'avaluar l'estat de salut d'una malalt: quan les proves mèdiques realitzades són evidents i sobrades per demostrar la necessitat d'una ajuda. No és possible que s'avaluï una situació de salut i s'hagi de reclamar per tal que reconeguin l'estat de salut real.
La sort ha estat llençada: ja s'han fets tots els passos. Ara queda pendent la resolució final: s'han fet uns esforços absurds per arribar a aquest punt i encara no les tenim totes. Hi ha persones que ja no necessiten l'ajuda, perquè han mort mentre l'esperava.
Personalment la lluita m'ha desgastat molt, en tots els aspectes, fins el punt que he hagut d'abandonar la meva feina per poder ajudar. Crec que ha estat el que tocava fer en el moment en que ho tocava fer: hi ha coses que no pots deixar per a més tard, perquè potser acabarà sent massa tard.
Més que orgull per haver fet això és el pòsit de sentiment humà.
