Parlaré sobre regals.
Contextualitzar és bàsic en la comunicació, així que contextualitzem. Cercant feina vaig trobar casualment un centre que requerien un professor d'informàtica per fer una sustitució en cicles de grau mig i superior.
Parlaré del centre en un altre post, aquest post està dedicat als meus alumnes.
Quan estàs en educació és difícil saber la qualitat de la teva feina perquè sovint no es veu reflectit en el dia a dia. No m'havia trobat treballant amb alumnes d'FP ni la problemàtica que suposava, tot i que sí que havia tractat alguns d'aquests problemes en classes particulars... després de 16 anys fent classes, la probabilitat és alta.
Per molt esforç que fas per intentar fer una determinada classe bé sempre surts amb la sensació que podries haver-la fet millor. Encara es fa més esforç quan et trobes amb diferents cursos i diferents necessitats: mai saps ben bé sobre quines fronteres del coneixement t'has de moure.
Afortunadament, el centre va repartir les classes entre tots els nivells, de tal manera que he donat classes a tothom. És per aquest motiu que vull donar gràcies a tots i cadascun dels meus alumnes pel que m'heu ensenyat: ha estat un regal magnífic i m'ha fet créixer com a persona molt més del que mai hagués imaginat.
Vull dedicar aquesta imatge al grup d'alumnes de primer, que van decidir regalar-me el Diablo III. Un veritable detallàs: moltíssimes gràcies!
Són els tres herois que he creat en el joc. De esquerra a dreta: un Barbarian anomenat Fugazi (nivell 25), una Witch Doctor anomenada Jhatrad (nivell 32) i un monjo anomenat Gigarnaud (nivell 51).
Veure com una classe es despedeix de tu amb un somriure o amb abraçades és un gest que els honora, i que m'ha emocionat personalment. Poc importa el sou en aquells moments: no hi ha diners que ho paguin. Els desitjo el millor futur possible.
La única cosa que he volgut donar als meus alumnes és tot allò que jo voldria tenir.
