L'escola es compon d'alumnes i professors.
Ja he complert els agraiments als primers, i ara toca fer un agraiment als segons. Ser agraït és important, però en l'escola en la que he treballat és imprescindible.
És imprescindible perquè han estat uns companys meravellosos, gent oberta que m'han acollit des del principi i m'han estat donant suport des del primer fins a l'últim dia. Quan comences sempre necessites gent que t'orienta i que et dóna ànims, gent responsable i propera: són els meus companys.
No és fàcil treballar de professor, perquè necessites dedicar una part molt gran del teu temps per a preparar material, corregir, ampliar temari i, si treballes a 60 km d'on vius, es fa encara més dur. Doncs, tot i la situació, sempre hi ha hagut una motivació per treballar més enllà del fet que és el meu deure.
Reconec que m'ha costat i que em costarà al llarg de la meva vida: cada dia és món nou, cada dia t'has de guanyar el cor i la ment de les persones que t'envolten, i amb ells això ha estat un plaer.
Com a símbol del meu agraïment, per tot el que m'han fet crèixer com a persona, ara tenen una estació meteo, que espero que els acompanyi molt temps i que els faci gaudir de la meteorologia tal com la gaudeixo jo.
Ells també han fet més grans regals! Una emotiva postal gegant, que no puc reproduir aquí per motius obvis, però que cada cop que la llegeixo em fa sentir com si estigués amb ells. I també han regalat... vaja, crec que millor no ho descric:
Ha estat un veritable honor: us mereixeu el millor. Gràcies a tots/es!
