La estació meteorològica

Feia molt temps que volia instal·lar-la i per la tinc!

Acabo d'instal·lar la estació meteorològica que vaig aconseguir amb uns fascicles de meterologia. Van ser 9 mesos de colecció i diversos errors d'enviament a casa però al final la vaig aconseguir!

Es tracta de la estació Oregon Scientific WMR-928N. Compta amb aparells de medició de temperatura exterior, temperatura interior, precipitació, direcció i velocitat del vent.

Com a celebració aquí van unes fotos de la instal·lació! La primera és la lloc on està ubicada la estació, que no és altre que el pal de l'antena de casa meva:


A continuació teniu la foto del detall de l'estació, falta el pluviòmetre que no es pot veure aquí. Podeu veure que el penell està fent la seva feina :)


Aquí teniu el control central d'on es recull totes les dades:


Poc a poc aniré detallant el projecte que vull portar a terme, ara per ara estic contentíssim de poder oferir-vos això! :)

Els altres com a mesura d'un mateix

Quanta actitud pròpia reflecteixen els vostres amics?

Us recordeu del post en que proposava que el propi entorn escollit (el familiar ve imposat) és un reflexe del que som? Doncs vull cuinar una mica més aquesta idea.

Algunes vegades us passat que el vostre entorn no és el que voldríeu: no compartiu res amb ells però són el que hi ha, no hi ha més. En aquest cas els altres no afecten el propi creixement, per tant no entren en el cas.

En canvi a les persones insegures és possible que si els pugui passar: necessiten una identitat i l'absorveixen del seu entorn més proper. Això provoca que cada canvi d'entorn adoptin una personalitat diferent i la gent que segueix la seva vida més o menys properament no saben com apropar-se a aquesta persona, que canvia constantment.

També es pot donar el cas que les persones segures vegin què hi ha al seu voltant i creixin prenent el que elles consideren millor del seu entorn i donant als altres, voluntàriament, la seva aportació. És el conegut enriquiment mutu.

El cas és que (crec que) he passat per aquestes fases, en ordre. I que la conclusió que en trec és que si no et trobes a gust en el teu entorn, et toca canviar-lo. Però en el moment en que si et trobes a gust, si us plau, no oblidis agrair als altres el fet d'estar a prop teu.

A què és evident? Doncs mireu al vostre voltant a veure si es compleix. Ja us ho dic d'entrada: seré un perdedor però en aquest aspecte tinc molta sort :)

PD: ... i si el rotllo que us he fotut no us ha dormit proposo Debussy

El camí de Sant Jaume

Algú ha fet el camí de Sant Jaume?

Potser en català no us sona, però en castellà el camí de Sant Jaume es diu el "Camino de Santiago". N'hi ha diverses rutes i totes elles acaben a Santiago de Compostela, cada ruta té el seu encant.

En concret jo vaig fer 300km de la ruta anomenada "Camí Francès" des de Sant Jean Pied de Port (França) a Burgos, passant per Roncesvalles, Pamplona, Logroño i finalment Burgos. Però ara ja tenim una nova ruta senyalitzada: és la ruta que comença a Catalunya. Segons indica aquesta notícia, la Generalitat ha senyalitzat la ruta que surt de Montserrat fins a Alcarràs.

Si necessiteu vacances i esteu amb situació econòmica difícil, o bé si voleu conéixer una experiència totalment diferent al que és habitual, aleshores us recomano fer el camí.

Seguiu les fletxes grogues.

Manifiesto por la lengua común

Este post, aunque escrito en castellano, es una reividicación del catalán.

Hoy me ha llegado un correo de una muy buena amiga mia en el que aparece que telecinco se adhiere a la campaña llamada "Manifiesto por la lengua común". Lo podéis encontrar dentro de la sección de informativos telecinco.

Me gustaria daros mi punto de vista como catalán y, en consecuencia, como persona afectada por este manifiesto.

Nunca jamás he impuesto mi idioma a nadie ni le he negado una respuesta en español a nadie; y por extensión ninguno de mis amigos lo ha hecho (que yo tenga conocimiento). Ni tan siquiera en mi entorno he detectado nunca símbolos de imposición del catalán sobre el castellano.

Por otro lado, si se quiere comprobar la realidad de la lengua española en Catalunya solo hay que hacer un pequeño gesto: colocar una grabadora en cualquier lugar público. Desde los patios de las escuelas hasta los bares se puede comprobar que se habla el español, y mucho. Para oir hablar el catalán en una proporción considerable hay que ir a áreas mucho menos pobladas en el interior de Catalunya.

Me parece muy triste que se quiera imponer los rótulos en español. De la misma manera el "Jamaica coffee shop" (a partir de ahora "tienda de café Jamaica") o el Burger King (ahora "rey de la hamburguesa") también estarian afectados.

Vergonzoso que en un manifiesto por la defensa de la lengua española haya faltas de ortografía: por favor, "lingüisticos" lleva acento en la i.

Si tenéis dudas sobre lo que digo, los catalanes llevamos decenas de años acogiendo turistas con el mismo cariño que el primer dia: venid y echad un vistazo, os lo pasaréis bien!

Relacions : de paraula a imatge

Es poden expressar les relacions gràficament?

Fa temps que li donava voltes a la manera d'expressar les relacions entre persones, en concret ho vull centrar en les relacions de parella. Expressar-ho gràficament m'ha ajudat a entendre una mica més un fet que, personalment, m'ha donat més d'un maldecap. Subratllo el fet que no jutjo quina manera de relacionar-se és millor.

Una relació desequilibrada es pot representar com la que segueix:


La persona 2 suporta tot el pes de la persona 1. És una relació desequilibrada i que, tot i que sembli el contrari, perjudica a tots dos: per a la Persona 1 perquè es perd el fet de créixer gaudint del que és una persona en tota la seva extensió i per a la Persona 2 per que ha de suportar un pes que no li correspon i com a conseqüència pateix un desgast major.

Una relació equilibrada:


En aquesta forma de relació cadascú aguanta el seu propi pes i a canvi s'afegeix una nova variable, que li he dit R, i que és el grau de relació (o complicitat) de la parella. R pot ser més gran o més petit, però el problema principal és que R sigui igual per a totes dues persones. En cas que sigui diferent la relació no acaba de ser equilibrada.

Dubto que el resum fet sigui un compendi del nombre de relacions existents: només és una simplificació per tal d'entendre millor les relacions a la vegada que penso en el fet.

Com sempre: potser el millor en aquests casos no és la teoría, sinò la pràctica. Què n'opineu?

Actualització: és molt difícil que es doni una situació com la que hi ha descrita en segon terme. No obstant tinc la creença (que no la certesa :) que l'equilibri és gran encara que cada persona aporti un coeficient R diferent.