Canviar d'ubicació no sempre és fàcil.
I quan parlo de canviar d'ubicació no només parlo de canviar de vivenda, sinò també de treball.
He conegut persones que han canviat d'ubicació per a canviar de vida. Ha estat un canvi voluntari i ho han fet amb la intenció de créixer i avançar en la seva vida.
Últimament jo també he hagut de canviar d'ubicació. En el treball ens han canviat d'edifici (que no pas de feina) i en la vivenda, ara mateix, estic obligat a canviar de lloc.
En el treball ha estat fàcil, perquè no ha variat substancialment la meva tasca. En canvi sí ha variat la relació que tinc amb la resta de companys, amb els que ara no coincideixo, perque ara estem més distants.
En l'aspecte de la vivenda, però, el meu cas és forçat: no em queda més remei. Tot i que això pot semblar una tonteria, aquest canvi d'ubicació em provoca una sensació de buidor i de pèrdua que no havia experimentat mai. Canvia la direcció de moltes coses: d'hàbits, de costums, de vida i d'experiència.
Ara entenc la diferència entre marxar quan tu vols i marxar quan t'obliguen. Psicològicament la segona opció és pitjor: encara no estic en la situació plenament i ja em sento desorientat. Espero que no us passi mai, de debò.
Per a acabar-ho de rematar un notícia que apareix en el portal de notícies 3cat24 indica que el preu d'un pis compartit és de 380 €. Mentre que els de lloguer per una sola persona oscil·len entre els 500/800€.
Impressionant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada