M'he quedat de pedra aquest matí!
I quan dic això m'estic referint a una sorpresa molt positiva. Aquest matí he estat veient, cinc minutets, els jocs paralímpics i justament estaven en la entrega de premis als nedadors.
M'he quedat sorprès en veure com persones amb deficiències físiques o mentals són capaces de nedar, córrer o saltar. En la entrega de premis, els enfocaven a la cara i ells, somrients, rebien un càlid apludiment del públic mentre els penjaven la medalla que havien guanyat juntament amb un ram de flors. Això m'ha arribat al cor i m'ha emocionat molt.
Em sorprèn veure quins límits és capaç de superar l'ésser humà dintre de les dificultats a les que estem sotmesos: tant les externes com les inherents. Som una espècie increïble, tenim unes capacitats brutals... aquesta gent són la prova que els límits són superables!
Fa poc vaig llegir un còmic de mafalda en que Felipe (un personatge) passa prop d'una estatua d'una persona en la que posa "Erigida en mérito a Menganito un luchador incansable". Després de pensar-ho una mica Felipe comenta: "el mérito está en estar cansado y seguir luchando".
Que gran és Quino! :)
Sovint les persones que menys pensem ens demostren que encara ens queda camí per recórrer: ànims a tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquesta es llei de vida, si no et tornes a aixecar i continues lluitant et perds tot el que la vida et pot deparar mirant cap a endavant,una pena perdre-se'l ¿no?. Realment la vida es viu diferent des d'abaix igual que una persona sorda o amb una altre tipus de discapacitat, o sense, la pot veure a la seva manera. Això fa que cada individu sigui peculiar, únic i enriqueix aquest món.
En la meva opinió, la persona discapacitada, tot i que de vegades es comú que es donin actituds cruels,derrotistes, egoistes i dèspotes amb el món que l'envolta, vol fugir de la compassió i el victimisme i pensa en portar una vida digna dintre de les seves limitacions. Lluitar i enfrontar-se amb els seus temors, frustracions i dolors, a la brutalitat de la nostra societat (que ens afecta a tots, discapacitats o no), però també gaudir de les coses bones d'aquest món.
Admiro la teva sensibilitat, continua escrivint i compartint.
Publica un comentari a l'entrada