Quantes vegades ens ho hauran dit!
Llegint aquest article de La Vanguardia tenim una explicació molt millor a aquest fenòmen. Resulta que les regions usades per un i altre sentiment es generen en les mateixes zones del cervell: tot i que una, com és l'amor, evita judicis negatius i l'altre, l'odi, no evita aquests judicis.
Un llibre molt recomanable que m'estic llegint i que tracta sobre aquests temes (i d'altres molt interessants) és "Entra en tu Cerebro" de Sam Wang i Sandra Aamodt.
Potser aquest coneixement no evita que les persones que ho senten canviin la seva percepció: són sentiments, no es poden evitar... però pels del seu entorn, en canvi, si pot ser útil coneixer aquest fet, com a mínim per entendre millor les reaccions d'una persona.
Ara que ho penso: que difícil és escriure sobre l'odi sense ser subjectiu :/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Realment es molt curiòs...fa por que algú pugui tenir problemes en aquesta part del cervell, i es pugui convertir en una inestabilitat emocional cap a la gent: ara t'estimo, ara t'odio...bufff.kin caos seria...
Publica un comentari a l'entrada