Kick Off!

Avui he començat a implementar el PFC!

La sensació que he tingut només començar ha estat la que un pot sentir quan es troba davant d'una cosa que el supera. Bé, a prori em supera, ho he de reconéixer.

A mesura que faig la implementació i vaig fent les proves, veig que tot avança i la sensació de tranquilitat augmenta. Ara, un cop ha acabat el dia la sensació és molt bona: el fet de saber que treballo amb prou antelació és una sensació que feia temps que no tenia. Crec que des que vaig entrar en la FIB.

En resum, tots són bones sensacions a hores d'ara. El fet de realitzar un projecte que em fa il·lusió, el començar-lo amb ganes i des de bon principi, i sobretot el fet que vagin sortint les coses és una bona sensació.

Potser la por de començar us sona: tant debò no. El cas és que jo havia sobredimensionat el pas a realitzar per a començar el projecte: moltes vegades la perspectiva des de la base de la muntanya és descoratjadora. Potser és en aquest punt quan cal fixar la vista al terra i començar a caminar, tot tenint clar que anem cap el cim, encara que no sigui pel millor camí.

Afortundament hi ha molt camins.

Quanta gent va a la FIB?

Molta i poca.

Des que vagi entrar a aquesta facultat (l'any 98-99) fins a dia d'avui (08-09) el canvi més important que he vist en aquesta facultat no han estat els constants canvis en el pla d'estudis, ni la pressió de les assignatures, ni res similar...

Avui he anat a matricular el projecte i el que més m'ha cridat l'atenció és la gent: el nombre d'estudiants s'ha reduït de manera escandalosa. En un sector (el informàtic) en que la major part dels que hi treballen no han tocat una assignatura de disseny de software resulta que tampoc hi haurà gent de la pròpia carrera per a cobrir aquestes places.

El que encara és més fort és que la nostra societat, que intenta encarar una evolució de país preparat i amb futur, no es basi en llicenciatures, diplomatures, graus mitjans o superiors o qualsevol tipus d'estudi que representi una especialització del treball. Som una societat sustentada per mà d'obra barata, no pas per coneixement: això no ens fa competitius.

El excés de coneixements no sobra mai: una persona acostumada a estudiar és capaç d'oferir flexibilitat i adaptació ampliant els estudis (o cercant-ne de nous) per tal de aconseguir una feina adequada.

Espero tornar a veure les aules de matriculació de la meva facultat ben plenes aviat.

Projectes

Què definiu com a projecte?

Quan voleu planejar alguna cosa important la considereu dos cops abans de fer-la? Confieu plenament en el destí i us deixeu emportar? O simplement, no la feu.

Per mi el projecte de fi de carrera és una barreja de les tres sensacions anteriors. Por, una mica de preparació i moltes ganes de fer-ho. Afortunadament, m'ha tocat treballar al costat d'un equip de persones que són una delícia: mostrant suport i ànims des del primer dia :) Així tot és molt més fàcil!

El cas és que, sense aquest suport, probablement jo no hauria fet els passos que he fet. Per tant em considero amb la obligació moral d'animar a la gent a que porti a terme els seus projectes: quan no hi ha gaires coses que animen a lluitar, treballar en quelcom que creus potser porta a algun lloc nou. Que no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, però segur que canvia alguna perspectiva.

Igual fracasso estrepitosament i no l'entrego a temps. Igual l'entrego i no agrada. Però penso gaudir com una bèstia mentre treballi amb ell: us desitjo el mateix.

De debò :)