Avui he començat a implementar el PFC!
La sensació que he tingut només començar ha estat la que un pot sentir quan es troba davant d'una cosa que el supera. Bé, a prori em supera, ho he de reconéixer.
A mesura que faig la implementació i vaig fent les proves, veig que tot avança i la sensació de tranquilitat augmenta. Ara, un cop ha acabat el dia la sensació és molt bona: el fet de saber que treballo amb prou antelació és una sensació que feia temps que no tenia. Crec que des que vaig entrar en la FIB.
En resum, tots són bones sensacions a hores d'ara. El fet de realitzar un projecte que em fa il·lusió, el començar-lo amb ganes i des de bon principi, i sobretot el fet que vagin sortint les coses és una bona sensació.
Potser la por de començar us sona: tant debò no. El cas és que jo havia sobredimensionat el pas a realitzar per a començar el projecte: moltes vegades la perspectiva des de la base de la muntanya és descoratjadora. Potser és en aquest punt quan cal fixar la vista al terra i començar a caminar, tot tenint clar que anem cap el cim, encara que no sigui pel millor camí.
Afortundament hi ha molt camins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquesta por, per als que ja portem molts trets a sobre, com tu, pot semblar estranya però crec que és natural quan ens enfrotem davant la incertesa, el no saber qué passarà i sobretot el no tenir clar que serem capaços de dominar aquesta situació quan es doni. Aquesta sensació també té una part positiva: ens ajuda, amb l'experiència, a calibrar millor fins a on podem arribar i quines son les nostres limitacions.
Estic convençut que faràs un treball extraordinari, com a mínim, ho fas amb il·lusió, això és el motor de tot el que fem, fa que cobri sentit. Les coses tenen el valor que nosaltres les hi atorguem. Continua endavant com ho estàs fent!!!!
Publica un comentari a l'entrada