Instal·lació X : arrenquem!

Un cop ho tenim tot ja estem llestos.

Comproveu que no teniu peces que manquin per instal·lar i endolleu la font a la corrent. Un cop fet, doneu-li pas a la font amb l'interruptor que porta integrat (si es que en té) i després al de la placa.

Compte! Si no us arrenca apagueu l'interruptor de la font abans de tocar cablejat.

Si tot ha anat bé tindreu un indicador corresponent a la torre que indica que està en marxa: les mes discretes tenen llumetes, la meva té unes barres verticals.


Només caldrà que poseu el vostre sistema operatiu preferit, o el que us convingui més i llestos. Jo poso el Window$ Vista no perquè m'agradi, sinò perque els jocs que tinc són per Window$.


Salut i a gaudir del PC nou!

Instal·lació IX: la targeta gràfica

Últim pas per a gaudir del nou PC.

Per instal·lar la targeta gràfica haurem de fer-li lloc. Recordeu que la targeta gràfica va en una ranura anomenada PCI-Express. Generalment és la ranura més gran i que queda més a prop del processador, en el meu cas és blava. Pot haver una o més d'una en funció de les prestacions de la placa que us heu comprat.

Per saber el lloc que li hem de fer només ens caldrà veure la alçada de la targeta gràfica: en el meu cas és doble per tant li hauré de fer més lloc. En el dibuix veureu representat el que ocupa la meva targeta gràfica, en conseqüència hauré de treure dos plaquetes per tal de poder instal·lar-la correctament, ocupa doble.


Un cop hem tret les plaquetes (indicades per les dues fletxes grogues), procedirem a posar la targeta gràfica. I un cop la tinguem connectada a lloc només ens restarà afegir-li els cables de la font d'alimentació corresponent (les més potents, com la meva no usen un sol sinò que usen dos i per tant porten un adaptador incorporat per afegir una altra línia).

Un cop ho tinguem tot instal·lat ja està! Només ens queda donar-i al power i veure què passa.


En el proper post el resutat final.

Instal·lació VIII: cables de dades

Ja hem posat la corrent, ara toquen les dades.

Al llarg dels molts canvis que ha patit un ordinador, un dels canvis més importants són els connectors de dades. Dels de les targetes gràfiques en parlarem al següent post, aquí només ens centrarem en els cables de dades que van de la placa base als dispositius, discs bàsicament.

El cas és que fins farà uns 4 anys només hi havia un sol cable de dades, aquest cable és el Parallel ATA. El cable és fàcilment identificable perque té molts fils i té un connector rectangular amb 40 pins. Un sol cable podia servir dos discs: per exemple, amb un sol cable podíem connectar un disc dur i un una unitat òptica qualsevol (CD, DVD o torradora).

A dia d'avui s'ha posat de moda un altre sistema més eficient conegut com serial ATA. Es caracteritza per tenir uns cables i uns connectors més petits que els anteriors.

Des del punt de vista econòmic el serial ATA és ìnfimament més car que el parallel per tant sempre recomano serial ATA. A més són cables més còmodes de manegar i deixen més espai de maniobra. L'únic problema, per dir-ho d'alguna manera, és que cada cable només pot anar a un sol dispositiu: cosa que simplifica molt la instal·lació.

Al següent dibuix veureu assenyalats a on van connectats els cables de dades, tant les connexions de la placa com un dels discs als que va connectat.


Cada cable va de la placa a un dels discs: les fletxes indiquen el cable que uneix la placa amb el disc dur.

Només un pas més i ja tenim el PC instal·lat: la tarjeta gràfica.

Instal·lació VII: connexions elèctriques

Ja hem instalat la font, i també la placa: ara les unirem.

Com ho farem això? Doncs és molt fàcil: amb les mànegues que surten de la font d'alimentació. No ho tindreu molt difícil, penseu que els cables només entren en un sol lloc així que us serà fàcil instal·lar-ho.

En aquesta figura us podeu trobar els cables que haureu de connectar etiquetats amb un numeret:


Per connectar la font a la placa i als discs haureu de connectar, mínim, aquests cables:

1. Endoll d'arrencada, és un connector de 4 pins en forma de quadrat. Permet arrencar el sistema. Només hi ha una manera que el connector entri bé, no us preocupeu.


2. Cable per connectar el ventilador del dissipador a la placa base. És imprescindible que connecteu el ventilador del processador a la placa base. Per saber on es connectar heu de cercar un connector de 3 pins que en la placa base posi "CPU_FAN" o similar. Només hi ha una manera de connectar-ho, ha d'entrar sense gaires problemes.


3. Aquesta és la mànega principal i a on li arriba la potència a la placa base i al processador. Només hi ha una manera que el connector entri bé, no forceu gaire.


4. Connectors elèctrics dels discos, també entren d'una sola manera. Torbareu diversos connectors repartits entre els cables que surten de la font d'alimentació. Poseu el que millor us vagi.

Menció especial requereix les connexions de la placa base a la caixa, per tal de connectar els USB's de la capsa i els dels interruptors (de posada en marxa, de reset, etc...). No és gens fàcil, fins que no mireu el manual d'instruccions de la placa i com que cada placa porta el seu no hi ha una recomanació general que fer. us porto un exemple avall:


No us preocupeu si hi ha espais al mig dels connectors, procureu donar la màxima atenció a la colocació dels pins i la orientació de cadascun i... molta sort.

Només ens queden dues passes per completar la instal·lació, els cables de dades i la targeta gràfica.

El proper post serà facilet: els cables de dades.

Instal·lació VI: la placa base

Un punt laboriós és la instal·lacó de la placa base.

Anirem a pams per tal de no perdre'ns. El més important és fixar-s'hi bé en cada pas per tal de tornar enrera, que encara fa més pal :)

Primer de tot, cal identificar en quin lloc de la caixa instal·larem la placa base. Per tal de fer aquest pas convé que us fixeu en els forats que ja estan fets en la caixa com s'indica en la figura següent.


Després només haureu de fer parelles, comproveu que els forats que heu mirat a la capsa coincideixen espaialment amb els que etan fets a la placa base. Les fletxes grogues són un exemple de dos forats que coincideixen respecte la anterior figura.


Un cop que coincideixin ja ho teniu gairebé tot fet. Haureu de posar els cargols de contacte en la caixa: a sobre d'aquests cargols es sustentarà la placa base.


I un cop hagueu posat aquests cargols poseu la placa base a sobre i li afegiu els cargols que subjectaran la placa base als cargols de contacte. Quan hagueu acabat us quedarà una instal·lació com la de la figura.



Amb això ja tindreu molt fet. Només ens quedaran dues passes més i ja tenim el pc a punt per instal·lar!

El proper post, connexions elèctriques.

Instal·lació V: la memòria i el panell de connexions

A continuació dues passes ben fàcils.

Aquestes dues passes les podem fer en qualsevol ordre donat que són de parts diferents del nostre ordinador: es tracten del panell de connexions a on estan les connexions fixes que provenen de la placa base, en aquest panell trobarem ports USB, ports sèrie, etc...

Per instal·lar-lo només haureu de tenir cura que la orientació estigui alineada amb el panell de connexions de la placa base. Penseu que el processador ha de quedar en la part superior, encara que si us equivoqueu no hi ha problema, es treu i es torna a posar a lloc (només hi ha dues posicions :)

A continuació teniu l'esquema de com inserir el panell:


Però a més del panell també instal·larem la memòria. El procés és una mica més delicat però no hi ha problema perque només podeu posar la memòria en quatre ranures que queden marcades en la següent figura.


Com hi ha quatre posicions i jo he comprat només dos unitats hi ha diverses maneres de posar aquesta memòria. Per tal d'instal·lar la memòria correctament haurem de llegir el manual d'instruccions de la placa, o bé, seguir una petita recomanació que ara us faré.

Les plaques base actuals tenen un sistema de memòria anomenat dual channel que permet accedir de manera paral·lela a memòria, amb el conseqüent guany en prestacions. Per tal d'aprofitar això heu d'instal·lar la memòria en un dels dos canals que teniu il·lustrats a la figura anterior. Jo les he posat totes en el groc, que és a on pertoca per al meu model de placa.


Amb això ja tenim conclòs un altre tema. El següent post serà una mica més dur: instal·larem la placa base.

Va, que ens queda poc!

Instal·lació IV : punxar el processador

Punxar el processador és l'equivalent a instal·lar-lo.

Només calen tres passes per instalar un processador, és ben fàcil. Primer aixequem la palanca que fixa el processador a la placa, com teniu a la fletxa.


Després només us calinserir el processador, però... compte! No es pot inserir de qualsevol manera, només hi ha una manera d'inserir el processador correctament. Per tal de fer-ho només us caldrà que poseu el processador segons la cantonada que té una marca, respecte a la marca similar que té la placa. En la següent foto la teniu sota un cercle.


Si ho teniu correctament instal·lat us serà molt fàcil, el processador entrarà sense forçar-ho en el lloc. A aquest tipus de inserció se la coneix com ZIF (Zero Insertion Force o força d'inserció zero) donat que no cal pressionar a cap lloc, el processador entra al seu forat sense cap mena de força.

I un cop inserit correctament heu de baixar la palanqueta que prèviament hem pujat (ara us costarà més baixar-la), de tal manera que assegurem el processador. Ho teniu a la figura següent, amb la fletxa corresponent.


Poc a poc, és una operació delicada però la fareu en poc temps.

En el següent post veurem com instalar la memòria i el panell de connexions.

Instal·lació III: la font d'alimentació (ara sí!)

En el post d'abans vèiem com instal·lar la font...

...però no ho vaig fer bé, donat que quedava una ranura en la part d'avall de la font i el que volem és que es generi el mínim soroll. Per tenir el mínim soroll les peces han d'estar ben encaixades: en el cas de la font d'alimentació la recolzarem en la part d'avall tal i com indica la fletxa.



Tornem a cargolar tot i llestos!

El proper post: com instal·lar el processador.

Instal·lació II: posant la font (malament)

La font d'alimentació és molt fàcil d'instalar.

Tal i com veieu en dibuix la haureu d'inserir dins de la caixa i, si té un ventilador en la base, aquest ha d'anar cap avall per tal que l'aire flueixi correctament. La fletxa groga no indica aquest cop el sentit en que heu d'inserir la font, simplement indica que és el primer pas a fer: inserir la font en la caixa de la millor manera possible.

Ara només queda apretar bé els cargols: en el meu cas els quatre cargols estan indicats en vermell.


Malhauradament he fet una cosa que està malament. No he deixar reposar la font sobre la caixa, per tant hauré d'afluixar els cargols per tal que finalment quedi ben assentada. En el dibuix que segueix està indicat l'espai lliure que no hauria de quedar.


En el següent post us posaré les imatges de la feina ben feta :)

Instal·lació I : unitats d'emmagatzemament

Ja toca embrutar-nos les mans.

Abans de començar feu un parell de comprovacions:

1. Assegureu-vos que teniu les eines necessàries a les mans: tornavís d'estrella petit, tornavís pla normal i un drap.
2. Comproveu que teniu tots els cables necessaris.

I també un parell de consells:

• Probablement us talleu amb les arestes de la torre en algun o altre moment, recordeu que és metall (ferro inoxidable o alumini) i és fàcil tenir alguna rascada. Tingueu a prop cotó i alcohol o equivalent.
• Si sou dels que us carregueu estàticament (us enrampeu quan toqueu un metall com el cotxe, la nevera, etc...) és molt important que us descarregueu o us carregareu els components pel simple contacte amb la vostra pell. Toqueu un metall gran o que estigui en contacte amb una presa de terra abans de manipular els components.
  

Dit això ens posem en marxa. La primera cosa a fer és instal·lar les unitats d'emmagatzemament de tal manera que no ens molestaran més per a la instal·lació.

Podeu posar-les en l'ordre que volgueu, jo us he posat primer el disc dur. Treieu les tapes laterals de la caixa i inseriu el disc dur tal com indica la fletxa groga. Un cop el tingueu inserit feu que coincideixi els costats del disc dur amb les ranures per tal de fixar-lo (amb cargols o en el meu cas amb els fixadors negres amb regulador blau que podeu veure en la foto).



I un cop instal·lat el disc dur ens queda la unitat òptica per instal·lar, en el meu cas és una "torradora" de CD's i DVD's. Per inserir la torradora feu espai en les badies de la torre obrint una de les badies; un cop teniu el forat fet inseriu la unitat òptica de la manera que veieu.


I ja tenim el primer pas! Si és la primera vegada que ho feu us costarà una mica; no us preocupeu que les següents us serà molt fàcil.

Quan instal·leu unitats procureu que estiguin allunyades entre sí donat que desprenen calor. Jo he posat el disc dur avall (en el fons de la torre) i la unitat òptica a dalt de tot.

En el següent pas: la font d'alimentació.

Nou PC: la caixa

En algun lloc haurem de ficar tots aquests components oi?

Doncs aquest lloc és la caixa, n' hi ha de moltes formes i de molts colors. Però el que ens ha de resultar important són dues coses.

La primera és el tamany. El tamany de la caixa importa molt: si ens comprem una caixa petita igual no podrem ficar la placa base o els discs. Per tal d'escollir el tamany de la caixa apareixen unes sigles que ens resolen la vida, únicament haurem de fer parelles. Per exemple, si ens comprem una placa base ATX, la capsa ha de ser ATX. Si ens comprem una placa base Micro ATX la caixa ha de ser igual, i així amb la resta...

La segona és el disseny: agafeu un que us agradi, que per molt component que us he ensenyat al blog, tots aquests estaran dins de la capsa i només es veurà la capsa.

És possible que algunes capses vinguin amb font d'alimentació, us recomano que millor si us compreu una que no us a porti i en compreu una vosaltres que sigui de confiança.

Un aspecte a valorar molt positivament és que hi ha torres que ja no porten cargols, i per tant es poden instal·lar els components de manera molt fàcil. La meva és d'aquest tipus, us passo un parell de fotos on està el disseny extern i un detall de l'espai interior.




Ara ja tenim tots els components presentats: el següent post va sobre el muntatge!

Nou PC: emmagatzemament

En algun lloc haurem de deixar el porno no?

Doncs aquest lloc és en els discs durs i en els suports òptics (CD i DVD). Prèviament un bon disc dur era un disc dur gran, però avui dia amb la millora dels suports: disc durs portàtils, memòries USB i altres la cosa està canviant moltíssim.

La meva recomanació en quant a disc dur és que sigui de bona marca, fiable, i ràpid. Com es sap que un disc dur és ràpid: per les revolucions, no compreu de menys de 7200. I també us heu de fixar en la memòria que porta el disc dur, com més millor: en aquests moments n'hi ha de 8MBytes i de 16 MBytes, millor el segon que el primer. La capacitat, per primer cop en molt temps, no és un problema: per a això us compreu discs portàtils i altres.

En discs òptics en canvi us recomano el més econòmic: que gravi DVD's i CD's i prou. No us gasteu més de l'estrictament necessari si no l'usareu molt sovint.

Fixeu-vos que ara els discs els entreguen sense capsa ni res, sinò amb un plàstic que els embolcalla com si fos filets de llom :D Aquí els teniu:


Per cert, com a nota final, un 40% de cerques a Internet són de porno.

El proper dia: la última part, la caixa.

Nou PC: la targeta gràfica

Voleu un PC per jugar a jocs?

Aleshores us convé una bona targeta gràfica. Avui dia el que marca la diferència entre un PC per a treballar i un PC per a jugar és la targeta gràfica. Una bona targeta gràfica fa molta diferència, de fet, aquestes tenen més pes que els processadors o el tamany del disc dur o la memòria.

Durant molts anys com la escala de les targetes gràfiques ha estat lineal, com més cara és la targeta millors prestacions dóna. Avui dia les marques de targetes gràfiques han segmentat els usuaris entre tres tipus: l'usuari que vol una targeta gràfica per necessitat, el que la vol per fer de tot (jugar, vídeo, fotos), i el que la vol per jugar únicament.

Com passa amb els processadors, qualsevol targeta gràfica que us compreu té unes capacitats sobrades per a veure vídeos, fer les tasques habituals (navegar, editar documents, ...) i jugar mínimament, a partir d'aquí passareu a escollir la gama que més us convingui.

Per exemple, jo m'he comprat una targeta gràfica ATI, la més potent de totes en el moment de la seva compra, la Radeon HD4890. En el seu moment vaig valorar dues targetes: la ATI Radeon HD4770 i la HD4870. La primera dona molt bones prestacions i era 80€ més econòmica: suficient per a jugar a tots els jocs d'avui dia a una resolució decent. La que tinc era 10€ més cara que la 4870 i posats a comprar vaig pensar en que volia una per jugar i no canviar-la en molt temps, per tant compro el màxim i així no he de tornar a invertir en targeta fins al cap d'un temps.

Avall teniu la foto de la targeta, fixeu-vos en que incorpora un ventilador propi ben gran:


El següent post va dedicat als discs durs i les unitats òptiques.

Nou PC: la font

Quan parlem de font parlem de electricitat.

Els ordinadors requereixen un voltatge relativament baix per a treballar, 12, 5 o 1.6 Volts habitualment. Les fonts d'alimentació són especials i estan dissenyades per donar un voltatge molt baix però un amperatge i una potència elevades, d'aquí que pesin el que pesen i tinguin aquests ventiladors tan grans.

Quan escollim una font el que ens ha de preocupar és que estigui dimensionada al que necessitem i això està molt relacionat amb el processador i la targeta gràfica que ens comprem. La resta de components no solen menjar tanta potència com aquests dos.

Si ens comprem un processador de baix consum, o una targeta gràfica normaleta, amb una font de 400 Watts tenim de sobra. En el meu cas vaig haver de comprar-me una de 550 Watts perque el processador és potent i la targeta gràfica també ho és: de fet la meva targeta gràfica com veureu més tard requereix dos fonts d'alimentació en lloc de una sola.

Aqui teniu fotos de la font en caixa i sense ella:



El proper post: la targeta gràfica.