Al llarg dels molts canvis que ha patit un ordinador, un dels canvis més importants són els connectors de dades. Dels de les targetes gràfiques en parlarem al següent post, aquí només ens centrarem en els cables de dades que van de la placa base als dispositius, discs bàsicament.
El cas és que fins farà uns 4 anys només hi havia un sol cable de dades, aquest cable és el Parallel ATA. El cable és fàcilment identificable perque té molts fils i té un connector rectangular amb 40 pins. Un sol cable podia servir dos discs: per exemple, amb un sol cable podíem connectar un disc dur i un una unitat òptica qualsevol (CD, DVD o torradora).
A dia d'avui s'ha posat de moda un altre sistema més eficient conegut com serial ATA. Es caracteritza per tenir uns cables i uns connectors més petits que els anteriors.
Des del punt de vista econòmic el serial ATA és ìnfimament més car que el parallel per tant sempre recomano serial ATA. A més són cables més còmodes de manegar i deixen més espai de maniobra. L'únic problema, per dir-ho d'alguna manera, és que cada cable només pot anar a un sol dispositiu: cosa que simplifica molt la instal·lació.
Al següent dibuix veureu assenyalats a on van connectats els cables de dades, tant les connexions de la placa com un dels discs als que va connectat.
Cada cable va de la placa a un dels discs: les fletxes indiquen el cable que uneix la placa amb el disc dur.
Només un pas més i ja tenim el PC instal·lat: la tarjeta gràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada