Canvi de xifra... de les desenes!
Ja tocava, clar, però a un sempre li sembla que això trigarà en passar. Encara que estigui a la cantonada!
Pel que moltes persones és un trauma, jo no he tingut cap sensació més enllà de fer un dia especial: un dinar amb la meva família i un sopar amb la meva segona família. No em puc queixar gens, perque si tinc un bon regal del dia del meu aniversari, és que la gent que estimo està a prop. Sembla un tòpic, però reunir a tantes persones amb necessitats i vides tan radicalment diferents en un sol dia és un plaer.
Clar que els anys pesen, és innegable! Tant físicament com psicològicament és nota el pas de cada any, de fet, suposant que la nostra esperança de vida rondi els 90 anys (si tot va bé) porto un terç de la vida viscut.
Diria que aquest any tocarà fer balança del que vull i el que no vull a la meva vida però mentiria, perque això ho faig cada dia. Posar-se en dubte a un mateix té dues parts: la positiva és que ets el que autènticament vols ser, la negativa és que fer un repàs a la teva vida té un cost psicològic gens menyspreable.
En conclusió: a) sempre estàs a tems de canviar i b) sempre estàs a temps de celebrar el que et vingui de gust.
I que vinguin 30 anys més! :D
dilluns, 30 de novembre del 2009
dimarts, 17 de novembre del 2009
Chaos Theory
És un subtítol de la saga de jocs Splinter Cell.
I també una teoría existent que parla que dels inesperats resultats dintre de la dinàmica de sistemes segons les condicions inicials. La meteorologia seria un exemple d'un sistema físic que segueix la teoría del caos. Però aquesta teoría no s'acaba aquí, també es pot extrapolar a sistemes que no són físics, sinò organitzatius... i si no em creieu, podríeu fer un cop d'ull a la organització del màster de professorat de secundària al que estic assistint :D
Per començar, comentar que aquest màster és l'antic CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) que s'impartia quan acabes la teva carrera, sigui quina sigui. El professorat de secundària ha de ser diplomat o llicenciat i aquest màster serà obligatori l'any que ve per a donar classes en qualsevol institut públic o concertat.
No se a quin sant s'han encomanat, però la sensació que em queda és que Generalitat ha muntat tot això a corre-cuita: el curs ha començat al novembre quan havia de començar al setembre, les pràctiques es fan en centres en els quals el personal encara està pensant com s'ho muntaran quan anem a fer les visites, i les classes es fan en una aula diferent cada setmana, ...
No se exactament de qui és el culpa de tot plegat, només espero que després de pagar un master de la UPC (ens ho han vengut així) tant el material, com les classes, com la preparació que ens donin sigui bona: d'això depèn l'inici de la educació que donarem als alumnes... més tard la experiència ens posarà a tots a lloc.
En fi, ja veurem com avança tot això. Els millors desitjos per tots tant alumnes com pels professors.
...els professors... del màster clar :)
I també una teoría existent que parla que dels inesperats resultats dintre de la dinàmica de sistemes segons les condicions inicials. La meteorologia seria un exemple d'un sistema físic que segueix la teoría del caos. Però aquesta teoría no s'acaba aquí, també es pot extrapolar a sistemes que no són físics, sinò organitzatius... i si no em creieu, podríeu fer un cop d'ull a la organització del màster de professorat de secundària al que estic assistint :D
Per començar, comentar que aquest màster és l'antic CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) que s'impartia quan acabes la teva carrera, sigui quina sigui. El professorat de secundària ha de ser diplomat o llicenciat i aquest màster serà obligatori l'any que ve per a donar classes en qualsevol institut públic o concertat.
No se a quin sant s'han encomanat, però la sensació que em queda és que Generalitat ha muntat tot això a corre-cuita: el curs ha començat al novembre quan havia de començar al setembre, les pràctiques es fan en centres en els quals el personal encara està pensant com s'ho muntaran quan anem a fer les visites, i les classes es fan en una aula diferent cada setmana, ...
No se exactament de qui és el culpa de tot plegat, només espero que després de pagar un master de la UPC (ens ho han vengut així) tant el material, com les classes, com la preparació que ens donin sigui bona: d'això depèn l'inici de la educació que donarem als alumnes... més tard la experiència ens posarà a tots a lloc.
En fi, ja veurem com avança tot això. Els millors desitjos per tots tant alumnes com pels professors.
...els professors... del màster clar :)
dijous, 5 de novembre del 2009
Adéu MSX!!
L'MSX va ser el meu primer ordinador.
M'el van comprar quan vaig fer la comunió, als 9 anys. L'ordinador era un Sony HB 20P, tenia 64 KB de RAM, 32 KB de ROM, un processador de 3 MHz i dues ranures d'expansió per a cartutxos. Clar que com els altres ordinadors de la època, també se li podia connectar una gravadora de cassette d'on carregaves jocs. Quina època!
L'ordinador el teniu a continuació:
Amb aquest ordinador podia jugar a molts jocs, i tot i no tenir les possibilitats dels ordinadors d'avui dia divertien molt. Com que a mi sempre m'han agradat molt els de carreres, cito un parell d'aquest estil de la casa japonesa Konami, que per a mi ha estat la estrella i el motor de l'MSX.
El Road Fighter:
...i el F1 Spirit:
A més, va ser el que em va ficar en el món de la informàtica: amb ell vaig aprendre BASIC i vaig fer els meus primers jocs. Va ser la meva primera escola.
Avui llenço a les escombreries un MSX que em van donar fa temps (que probablement ha deixat de funcionar), la gravadora (que ni grava ni llegeix) i els jocs, que estan intactes però no els puc fer servir perque la resta no funciona.
S'ha guanyat un bon lloc a la meva memòria!
Bravo per l'MSX!
M'el van comprar quan vaig fer la comunió, als 9 anys. L'ordinador era un Sony HB 20P, tenia 64 KB de RAM, 32 KB de ROM, un processador de 3 MHz i dues ranures d'expansió per a cartutxos. Clar que com els altres ordinadors de la època, també se li podia connectar una gravadora de cassette d'on carregaves jocs. Quina època!
L'ordinador el teniu a continuació:
Amb aquest ordinador podia jugar a molts jocs, i tot i no tenir les possibilitats dels ordinadors d'avui dia divertien molt. Com que a mi sempre m'han agradat molt els de carreres, cito un parell d'aquest estil de la casa japonesa Konami, que per a mi ha estat la estrella i el motor de l'MSX.
El Road Fighter:
...i el F1 Spirit:
A més, va ser el que em va ficar en el món de la informàtica: amb ell vaig aprendre BASIC i vaig fer els meus primers jocs. Va ser la meva primera escola.
Avui llenço a les escombreries un MSX que em van donar fa temps (que probablement ha deixat de funcionar), la gravadora (que ni grava ni llegeix) i els jocs, que estan intactes però no els puc fer servir perque la resta no funciona.
S'ha guanyat un bon lloc a la meva memòria!
Bravo per l'MSX!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)