Tothom té un mal dia.
Però això que explicaré és un dia nefast.
Ja feia temps que no escrivia per aquí: això d'estudiar opos per a profe de tecnologia no colabora a tenir molta vida social. Com a part positiva, podria elaborar un blog de tecnologia i informàtica per a la ESO i el Batxillerat ben maco. Evidentment, les opos estan suspeses: què hi farem.
El cas és que un cop passades les opos tocava gaudir de l'estiu. És el primer estiu que tindré un mes sencer de vacances pagades! Això de no ser becari té avantatges.
Aprofitar els dies d'estiu conduint el meu cotxe sempre és un plaer: llibertat per a moure't, gaudir de les visites arreu i moltes coses més. En una de les visites em disposava a visitar Peratallada i Calella de Palafrugell: la idea era unir l'artesania i arquitectura de Peratallada, amb una tarda a una població de la costa amb molt encant.
Disposat a recollir a una amiga vaig sortir de l'autopista per la sortida immediatament prèvia al peatge (la benzina no la regalen, però els peatges tampoc). Aquí és on entra la tragèdia, així que anem a pams.
A continuació teniu un mapa on s'indica els punts més interessants a destacar, els faré servir de referència tot seguit.
Al lloc indicat en el punt A vaig realitzar una correcció al volant, com sempre he de fer amb el cotxe per motius obvis (la direcció del cotxe és molt imprecisa i el palier, en baix estat de forma, m'obliga a no forçar-lo). En la següent figura s'explica amb la línia verda apuntant cap a la direcció que apuntava el meu volant.
En el moment de girar el volant, el cotxe va fer una maniobra inesperada que mai abans havia passat, amb condicions similars: el cotxe va començar a sobrevirar! És a dir, les rodes del darrera volien avançar a les de davant. Són moments on tot et passa pel cap i es fa molt difícil reaccionar. Encara bo que vaig fer un pas a temps i vaig fer contravolant, tal com havia llegit que calia fer (aquestes coses no te les ensenyen en les pràctiques de conducció). La fletxa verda indica cap a on giraven les rodes, i la fletxa vermella mostra la direcció de la inèrcia del cotxe.
Arribats a aquest punt, la part frontal esquerra del meu cotxe havia fregat suaument la barrera: res important. En el punt C, ja havia aconseguit que el cotxe arribés paral·lel a la meva inèrcia, però el cotxe seguia relliscant. Això va provocar que el cotxe seguís el camí de la inèrcia i, per tant, impactés en el costat dret de la barrera, tal com es mostra a continuació.
Això va frenar el meu cotxe considerablement tot permetent-me agafar el control del vehicle i apartar-lo de la carretera. Això va ser en el punt D, tal com mostra el gràfic que hi ha a continuació.
Físicament jo estava intacte, però moralment el tema m'està costant per molts motius: que passi just quan més uses el cotxe, que sigui un cotxe que t'ha acompanyat en moltes grans ocasions, tot el que ha fet servei, els diners invertits en mantenir-lo funcionant (molts més del que em va costar de segona mà).
El cas és que després de trucar al RACC, van venir els de Autopistas a veure que havia trencat per a fer-me la factura, van venir els Mossos a fer el parte i entre tots van fer tot el que jo havia de fer: explicar l'accident als de l'assegurança. És graciós que els de l'assegurança em diguéssin, sense dir jo res a canvi, que ells no em cobrien els costos de la barrera danyada. Així que ja sabeu, si teniu assegurança a tercers i el cotxe us rellisca ells no es fan responsables: aquí ve la pregunta doncs... què cobreixen? Per què els pago?
Després de la tornada en grua (amb un treballador amb qui vaig tenir una agradable xerrada) i les pertinents trucades a la família vaig avaluar el que va passar. Per motius que encara desconec el cotxe perd combustible: la part posterior del cotxe estava plena d'una pel·lícula de gasoil, des de la porta del maleter fins evidentment... les rodes, d'aquí que a la primera corba seriosa, on el cotxe sempre ha tingut un comportament neutre en corba hagi tingut aquest comportament: les rodes de darrera relliscaven.
Per últim, uns consells per tal de reaccionar en aquestes situacions: són moments en que reaccionar és difícil, però estar informat és una obligació. Els podeu consultar en aquesta pàgina.
La Citroneta us diu adéu:
Encara li queda un vídeo de comiat!
Postdata: totes les informacions (advocats, documentació oficial, etc.) apunten a que l'assegurança ho cobreix, per això cal pagar-la. Si no ho cobrís ho han d'argumentar explícitament i demostrar que ha estat causat amb "mala fe"... Té nassos cometre un accident de "mala fe".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada