Tempestes de tardor: "October style"

Un altre cap de setmana de pluges.

Això ja forma part de quelcom a esperar per part de la tardor, però aquest cap de setmana hem tingut un component d'inestabilitat suficient com per activar alertes i mobilitzar Protecció Civil.

El ball de xifres en termes de quantitat de pluja ha estat un degoteig de rècords parcials per dia, així que us ofereixo unes quantes fotos que il·lustren la situació.

La primera foto és d'un Cumulus congestus en evolució cap a Cumulonimbus. Tinc la impressió que les tempestes eren multicel·lulars, per la disposició dels nuclis de pluja segons el radar i la coincidència visual dels nuclis. Qui sap si aquest Cumulus serà el següent nucli!

La segona foto és d'un Cumulonimbus calvus, ja desenvolupat. Les fotos estan preses des de l'exterior de l'Hospital Moises Broggi, a Sant Joan Despí (just davant de TV3, com es pot veure).

Quan he tornat cap a casa tenia a la vista aquest meravellós Cirrus producte de l'enclusa d'algun Cumulonimbus, il·luminat pel sol gràcies a la seva alçada (13 km).

A l'espera del que pugui venir, no es pot negar que està sent un Octubre interessant.

...i càlid!

Entre límits

Els límits d'un ésser humà són difícils de definir.

En la enèsima vegada que he estat a l'hospital se m'ha preguntat, en una sala d'espera annexa a la UCI, quin límit de vida volia posar a una persona. La primera reacció ha estat d'horror i de dolor: decidir sobre els límits de la vida d'una persona l'he sentit com si accionés el gallet d'una pistola sense saber si hi ha bala.

La segona reacció ha estat d'impotència, pel fet que comporta saber com és de vulnerable la vida d'una persona. I evidentment, també pel fet que s'han perdut totes les possibilitats per a aquella persona.

La tercera reacció ha estat de distància: necessària per escollir la millor decisió possible.

La quarta reacció ha estat de tranquilitat: quan el propi metge ha decidit pel camí menys intrusiu i més respectuós per al pacient.

Sento que cada segon que passo per aquest procés perdo un minut de vida i il·lusions, i que estic escurçant els meus propis límits. Aquestes coses no s'haurien de decidir; tampoc sé quina alternativa és millor.

Gràcies de nou a tot l'equip d'urgències.

Ració de tardor

Certificació que estem en plena tardor

Clar que després de 4 onades de calor i de temperatures rècord que no han estat puntuals, sinó que han estat sostingudes, ja tocava una ració de tardor.

La situació és paradigmàtica en l'aspecte que sembla treta d'un llibre de meteorologia: una depressió que es pot situar en un mapa gràcies a les pluges. No és broma, de fet, a continuació incloc una imatge (cortesia del SMC) per tal que us ajudi a veure-la.

Si veiéssim les anteriors imatges com una seqüència de video podriem apreciar com la pluja segueix el camí, que està dibuixat al mapa, en el sentit de la fletxa. Això és normal donat que, a l'hemisferi nord, les depressions van en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Aquesta mateixa depressió, lamentablement, ha causat víctimes mortals una mica més al sud. Això pot passar per diversos motius: que la depressió hagués estat més activa allà, que el mar hagués estat més calent, o que la bossa d'aire hagi estat més freda.

Mentrestant aquí portem 54 litres per metre quadrat... en un sol dia!

Gràcies [part III]

No esperava escriure una tercera part, però allà va.

Ens trobem en un país on la sanitat és pública, és a dir, s'atèn a tothom a canvi que tothom pagui impostos. Tant els que cobren com els que ara mateix no ho fem tenim dret a gaudir-ne: tothom paga en funció del que cobra i es pot beneficiar de tots els tractaments que siguin necessaris per costosos que siguin.

Sempre he estat un defensor de la res pública i crec necessari que hi hagi serveis bàsics que no siguin plantjats com una opció: la educació, la sanitat i la seguretat són essencials.

Per això, en aquests temps de crisi i retallades voldria agrair a tot els que treballeu a la sanitat pública. Gràcies per salvar la vida d'una persona propera. Tant en actitud, com en professionalitat, com en eficiència. Ells no minven la seva tasca tot i el que se'ls està retallant, això encara dóna més mèrit.

Eternament agraït.

Gràcies [part II]

L'escola es compon d'alumnes i professors.

Ja he complert els agraiments als primers, i ara toca fer un agraiment als segons. Ser agraït és important, però en l'escola en la que he treballat és imprescindible.

És imprescindible perquè han estat uns companys meravellosos, gent oberta que m'han acollit des del principi i m'han estat donant suport des del primer fins a l'últim dia. Quan comences sempre necessites gent que t'orienta i que et dóna ànims, gent responsable i propera: són els meus companys.

No és fàcil treballar de professor, perquè necessites dedicar una part molt gran del teu temps per a preparar material, corregir, ampliar temari i, si treballes a 60 km d'on vius, es fa encara més dur. Doncs, tot i la situació, sempre hi ha hagut una motivació per treballar més enllà del fet que és el meu deure.

Reconec que m'ha costat i que em costarà al llarg de la meva vida: cada dia és món nou, cada dia t'has de guanyar el cor i la ment de les persones que t'envolten, i amb ells això ha estat un plaer.

Com a símbol del meu agraïment, per tot el que m'han fet crèixer com a persona, ara tenen una estació meteo, que espero que els acompanyi molt temps i que els faci gaudir de la meteorologia tal com la gaudeixo jo.

Ells també han fet més grans regals! Una emotiva postal gegant, que no puc reproduir aquí per motius obvis, però que cada cop que la llegeixo em fa sentir com si estigués amb ells. I també han regalat... vaja, crec que millor no ho descric:

Ha estat un veritable honor: us mereixeu el millor. Gràcies a tots/es!

Gràcies [part I]

Parlaré sobre regals.

Contextualitzar és bàsic en la comunicació, així que contextualitzem. Cercant feina vaig trobar casualment un centre que requerien un professor d'informàtica per fer una sustitució en cicles de grau mig i superior.

Parlaré del centre en un altre post, aquest post està dedicat als meus alumnes.

Quan estàs en educació és difícil saber la qualitat de la teva feina perquè sovint no es veu reflectit en el dia a dia. No m'havia trobat treballant amb alumnes d'FP ni la problemàtica que suposava, tot i que sí que havia tractat alguns d'aquests problemes en classes particulars... després de 16 anys fent classes, la probabilitat és alta.

Per molt esforç que fas per intentar fer una determinada classe bé sempre surts amb la sensació que podries haver-la fet millor. Encara es fa més esforç quan et trobes amb diferents cursos i diferents necessitats: mai saps ben bé sobre quines fronteres del coneixement t'has de moure.

Afortunadament, el centre va repartir les classes entre tots els nivells, de tal manera que he donat classes a tothom. És per aquest motiu que vull donar gràcies a tots i cadascun dels meus alumnes pel que m'heu ensenyat: ha estat un regal magnífic i m'ha fet créixer com a persona molt més del que mai hagués imaginat.

Vull dedicar aquesta imatge al grup d'alumnes de primer, que van decidir regalar-me el Diablo III. Un veritable detallàs: moltíssimes gràcies!

Són els tres herois que he creat en el joc. De esquerra a dreta: un Barbarian anomenat Fugazi (nivell 25), una Witch Doctor anomenada Jhatrad (nivell 32) i un monjo anomenat Gigarnaud (nivell 51).

Veure com una classe es despedeix de tu amb un somriure o amb abraçades és un gest que els honora, i que m'ha emocionat personalment. Poc importa el sou en aquells moments: no hi ha diners que ho paguin. Els desitjo el millor futur possible.

La única cosa que he volgut donar als meus alumnes és tot allò que jo voldria tenir.

Toni Nadal

Després de força temps torno al blog per a dedicar-li una entrada a en Toni Nadal.

Segur que molts l'heu vist. Era, fins ahir, un meteoròleg que amenitzava l'espai meteorològic del temps a TV3. Dic amenitzava, perquè els espais dels temps de referència sempre han estat els d'aquesta casa: és un fet raonat i demostrat, cadascun dels presentadors del temps són grans comunicadors a banda de meteoròlegs.

En les poques oportunitats que he tingut per a impartir algun taller de meteo, ells han estat la meva referència i font de la meva afecció. Per extensió, Toni Nadal ha estat un dels artífex i per tant crec obligat dedicar-li una entrada.

Li dedico aquesta foto que vaig captar a la Zona Franca, a la sortida de la meva feina a TMB.

Fins sempre.