Dilluns, quan tornava de la feina el meu gos havia desaparescut. Vaig entrar dins de casa i vaig preguntar, però ningú sabia res. La meva àvia, farta de buscar-lo, va donar per fet que havia desaparescut per sempre.
El meu gos està dins un espai molt petit, potser té un parell de metres quadrats, amb parets força altes i una porta metàl·lica de reixa, que deixa passar la claror i l'aire. Una part del sostre està tapada amb uralita i la resta està a l'aire lliure; a més, el meu gos té una caseta amb una manta a dins.
Està clar que un gos de uns 12 anys i amb reuma no pot saltar ni trepar per enlloc. La porta metàl·lica estava tancada amb un candau que ni estava forçat ni era obert. No sabem com ha escapat. La única via era volar pel tros de cel obert que té.
Aquest matí la meva àvia ha trobat el meu gos a la porta de casa: estava molt trist, de fet, quan m'he apropat a la porta metàl·lica ell ni s'ha aixecat i la seva mirada era realment estranya.
Tinc una sensació rara. No sembla el meu gos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada