Fa temps que li donava voltes a la manera d'expressar les relacions entre persones, en concret ho vull centrar en les relacions de parella. Expressar-ho gràficament m'ha ajudat a entendre una mica més un fet que, personalment, m'ha donat més d'un maldecap. Subratllo el fet que no jutjo quina manera de relacionar-se és millor.
Una relació desequilibrada es pot representar com la que segueix:
La persona 2 suporta tot el pes de la persona 1. És una relació desequilibrada i que, tot i que sembli el contrari, perjudica a tots dos: per a la Persona 1 perquè es perd el fet de créixer gaudint del que és una persona en tota la seva extensió i per a la Persona 2 per que ha de suportar un pes que no li correspon i com a conseqüència pateix un desgast major.
Una relació equilibrada:
En aquesta forma de relació cadascú aguanta el seu propi pes i a canvi s'afegeix una nova variable, que li he dit R, i que és el grau de relació (o complicitat) de la parella. R pot ser més gran o més petit, però el problema principal és que R sigui igual per a totes dues persones. En cas que sigui diferent la relació no acaba de ser equilibrada.
Dubto que el resum fet sigui un compendi del nombre de relacions existents: només és una simplificació per tal d'entendre millor les relacions a la vegada que penso en el fet.
Com sempre: potser el millor en aquests casos no és la teoría, sinò la pràctica. Què n'opineu?
Actualització: és molt difícil que es doni una situació com la que hi ha descrita en segon terme. No obstant tinc la creença (que no la certesa :) que l'equilibri és gran encara que cada persona aporti un coeficient R diferent.
2 comentaris:
El que comentes del cas de la parella en que la persona2 suporta tot el pes de la persona1 és ben cert i la solució que ofereixes és ideal. Però no hem d'oblidar que existeixen molts altres tipus de relacions desequilibrades. Per posar un exemple, mirem el cas de les relacions de dependència, on tots dos depenen d'una manera patològica (i per tant insana) de l'altre.
Cara al factor R, diguem que aquest seria el model ideal, però que la probabilitat de trobar-lo a la realitat és ínfima. Un cop superada la fase d'enamorament, sempre hi ha un que s'implica més que l'altre.
La meva opinió és arribar a la situació de la gràfica 2 (on apareix la variable R), però creant una variable R1 i una R2, on cadascuna de les variables representa el que la personaX aporta a la relació de manera conscient i voluntària. La meva opinió és que sols a la teoria es dona la igualtat R1=R2=R, doncs no podem esperar que ningú s'impliqui de la manera en que nosaltres ho fem.
Molt encertat!
De fet la idea era proposar dos extrems de una relació (equilibrada vs. desequilibrada) donat que la tipologia de les relacions existents és elevadíssima.
Faré un update al post amb les teves reflexions.
Gràcies per la colaboració :)
Publica un comentari a l'entrada