Aniversari: canvi de xifra

Canvi de xifra... de les desenes!

Ja tocava, clar, però a un sempre li sembla que això trigarà en passar. Encara que estigui a la cantonada!

Pel que moltes persones és un trauma, jo no he tingut cap sensació més enllà de fer un dia especial: un dinar amb la meva família i un sopar amb la meva segona família. No em puc queixar gens, perque si tinc un bon regal del dia del meu aniversari, és que la gent que estimo està a prop. Sembla un tòpic, però reunir a tantes persones amb necessitats i vides tan radicalment diferents en un sol dia és un plaer.

Clar que els anys pesen, és innegable! Tant físicament com psicològicament és nota el pas de cada any, de fet, suposant que la nostra esperança de vida rondi els 90 anys (si tot va bé) porto un terç de la vida viscut.

Diria que aquest any tocarà fer balança del que vull i el que no vull a la meva vida però mentiria, perque això ho faig cada dia. Posar-se en dubte a un mateix té dues parts: la positiva és que ets el que autènticament vols ser, la negativa és que fer un repàs a la teva vida té un cost psicològic gens menyspreable.

En conclusió: a) sempre estàs a tems de canviar i b) sempre estàs a temps de celebrar el que et vingui de gust.

I que vinguin 30 anys més! :D