Balanç de l'any

Toca tema típic i tòpic :)

Demà provaré de fer el missatge esperançador d'inici d'any, tot i que aquest any no canviaré la descripció, com l'any passat. Però avui toca mirar una mica enrere i veure què ha passat aquest any, el que m'agrada i el que no.

Què m'ha agradat?

Tincs uns amics i unes amigues que són per treure's el barret.

M'agrada el fet que he trobat un molt bon camí: estic gaudint molt amb aquest màster d'educació secundària i crec que té moltes possibilitats. Els companys que he conegut en aquest màster són gent collonuda i es fa força germanor :)

He acabat una carrera, i amb una matrícula d'honor al PFC... m'era difícil creure que arribaria el moment d'acabar la carrera, però el treure aquesta nota no entrava ni en la predicció més optimista!

M'ha agradat que al final de deixar-me emportar per un sentiment no tingui recels del que podria haver passat si no m'hagués deixat lliure. No ha sortit bé i ho he acceptat amb conseqüència, encara que ha costat assumir-ho: això és la responsabilitat oi? Igualment el camí recorregut ha valgut la pena... i l'aprenentatge més encara!

Què no m'ha agradat?

Autocrítica primer: pensar que he estat molts anys lluitant per a veure que, aparentment, no has avançat res. Això és una manca de perspectiva i falta de respecte brutal comesa cap a mí mateix: és evident que sí he avançat però no cap a on jo volia... i sent exigent com sóc per a mi ha representat un estrepitós fracàs.

Segon: certs conceptes bàsics de relacions humanes. Entenent que hi ha vegades que l'altra persona no pot donar (carinyo, suport, etc...) crec que no està bé acostumar-se a esperar que l'altra persona doni contínuament, ha d'haver un equilibri. Molt menys quan estàs fet pols i no tens ni per donar-te a tu mateix (cosa que no hauria de passar mai). Compte que no parlo d'egoísme per part d'alguna de les dues bandes, sinò de malentès: no és fàcil l'equilibri.

Postre, també autocrítica: Molt malament per postposar els meus somnis i subsumir les meves idees a la dels altres, perque ningú més que jo ha de viure la meva vida. Una cosa és escoltar els altres i altra deixar que passin per sobre teu.

Conclusió

...i amb un lleuger anàlisi psicològic: més tranquilitat, més seguretat i continuar recorrent camins i fent projectes propis per a l'any que ve.

Us desitjo el millor per a l'any que ve!