No es pot circular sense assegurança.
Per tant, quan hem d'escollir-ne una hem de ser curosos amb el que contractem. Avui dia tenim moltes eines per saber quines assegurances ens surten millor de preu i quines cobertures dóna cada assegurança.
Primer, cal destacar la diferència de preu entre benzina i dièsel: els dièsel són més cars per assegurar que els benzina. Això és lògic des del punt de vista que les reparacions de motor són més cares, però no ho és tant si tenim en compte que la xapa, pintura, electrònica, tapisseria és exactament igual dintre del mateix model de cotxe. La diferència depèn molt del model de cotxe, com més econòmic és el seu cost la diferència sol ser més petita.
Segon, cal veure quines cobertures ens dóna cada assegurança. Tenim assegurances molt econòmiques que tenen cobertures molt justes, però també n'hi ha asseguradores cares amb cobertures justes. Quan es parla de cobertures el que es vol dir és el preu o les prestacions que et dóna la teva asseguradora en cas que pateixis un sinistre.
Tercer, la comoditat. Avui dia hi ha asseguradores sense oficina en les que pots operar per internet i n'hi ha de més tradicionals que pots operar en una oficina, com s'ha fet tota la vida. La diferència de preu entre unes i altres és escandalosa en alguns casos, però també pot arribar a ser escandalosa quan tens un accident i necessites parlar amb una persona física que et resolgui els problemes. La comoditat es paga.
Si voleu comparar assegurances teniu una eina meravellosa per a comparar-les: Internet. Una pàgina que agrupa la comparació de preus i de prestacions és Arpem.
Un últim punt que crec important comentar. Al meu banc em van comentar que hi ha asseguradores que tenen una clàusula que indica que, si no dius res abans de tres mesos que caduqui la teva assegurança, ells la renovaran automàticament. Als clients que no es van adonar a temps i volen marxar o els posen en llista de morosos o els apliquen un "malus" (el contrari d'un "bonus" o bonificador): això vol dir que la següent assegurança et clavaran una pasta. No tinc constància personal que això passi, però considero que si això existeix i m'ho comenten des del meu banc, aleshores cal deixar constància.
Estudieu molt bé l'asseguradora: un preu baix inicial pot resultar en una cobertura lamentable.
dimarts, 13 de desembre del 2011
dissabte, 10 de desembre del 2011
Declaració Universal dels Drets Humans: 63 anys!
Avui no només es celebra un clàssic.
La declaració universal dels drets humans compleix 63 anys. Recordeu que la declaració recull el dret que tot ésser humà ha de gaudir, sense distinció de raça o religió.
Us exposo un article que podria ser completament aleatori, però que no ho és pas d'aleatori: està escollit amb tota la malícia del món. És l'article 25 i diu així:
Feliç aniversari!
La declaració universal dels drets humans compleix 63 anys. Recordeu que la declaració recull el dret que tot ésser humà ha de gaudir, sense distinció de raça o religió.
Us exposo un article que podria ser completament aleatori, però que no ho és pas d'aleatori: està escollit amb tota la malícia del món. És l'article 25 i diu així:
- Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
- La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Feliç aniversari!
dimecres, 23 de novembre del 2011
Manteniment del cotxe: impostos
Quan es compra un nou cotxe no només ens hem de fer càrrec del que costa el cotxe sinó també del que costa mantenir-lo.
I és que sovint són aspectes que es descarten però que ens poden desviar de la compra d'un determinat cotxe: hi ha preus que són abusius. Per aquest motiu he volgut expressar aquí les decisions preses en aquest aspecte.
Primer, els impostos. Quan parlo d'impostos no només parlo de l'impost de circulació sinó també de la ITV (que no és més que un impost encobert). L'impost de circulació depèn de la cilindrada del cotxe: fins a 1000 centímetres cúbics (25 €), fins a 1600 cc (68 €), fins a 2500 cc (143 €), etc. No es té en compte si és dièsel o benzina.
Per a consultar el preu que pagueu, primer haureu d'usar aquest càlcul, i després consultar a les taules de l'organisme encarregat de liquidar l'impost, per exemple aquí
Si volguéssim un utilitari, hi ha un motor tricilíndric de 1000 cc i 68-70 cavalls que va dissenyar Dahiatsu (o Isuzu... ara no recordo) i que és molt usat (Toyota Aygo, Toyota Yaris, Citroen C1, Subaru Justy, Nissan Pixo, etc...) de benzina amb el que pagaríem una misèria.
En canvi si volem motors una mica més potents ens interessa que estiguin per sota d'aquests 1600 cc, perquè la diferència anual ens estalvia 80 € que podem dedicar a pagar la assegurança. A banda que tindrem un cotxe que consumirà menys. Pels amants de la potència pura, recordeu que hi ha motors 1600 cc amb potències de 180 cavalls: que no és poc.
La ITV, en canvi si depèn del tipus de motor i de la cilindrada. Els dièsel paguen més que els benzina i els motors més grans paguen més que els petits. A tall d'exemple: pel meu Citroën AX 1500 cc dièsel jo pagava 43 €.
En el següent capítol: les assegurances.
I és que sovint són aspectes que es descarten però que ens poden desviar de la compra d'un determinat cotxe: hi ha preus que són abusius. Per aquest motiu he volgut expressar aquí les decisions preses en aquest aspecte.
Primer, els impostos. Quan parlo d'impostos no només parlo de l'impost de circulació sinó també de la ITV (que no és més que un impost encobert). L'impost de circulació depèn de la cilindrada del cotxe: fins a 1000 centímetres cúbics (25 €), fins a 1600 cc (68 €), fins a 2500 cc (143 €), etc. No es té en compte si és dièsel o benzina.
Per a consultar el preu que pagueu, primer haureu d'usar aquest càlcul, i després consultar a les taules de l'organisme encarregat de liquidar l'impost, per exemple aquí
Si volguéssim un utilitari, hi ha un motor tricilíndric de 1000 cc i 68-70 cavalls que va dissenyar Dahiatsu (o Isuzu... ara no recordo) i que és molt usat (Toyota Aygo, Toyota Yaris, Citroen C1, Subaru Justy, Nissan Pixo, etc...) de benzina amb el que pagaríem una misèria.
En canvi si volem motors una mica més potents ens interessa que estiguin per sota d'aquests 1600 cc, perquè la diferència anual ens estalvia 80 € que podem dedicar a pagar la assegurança. A banda que tindrem un cotxe que consumirà menys. Pels amants de la potència pura, recordeu que hi ha motors 1600 cc amb potències de 180 cavalls: que no és poc.
La ITV, en canvi si depèn del tipus de motor i de la cilindrada. Els dièsel paguen més que els benzina i els motors més grans paguen més que els petits. A tall d'exemple: pel meu Citroën AX 1500 cc dièsel jo pagava 43 €.
En el següent capítol: les assegurances.
divendres, 18 de novembre del 2011
Dièsel o benzina?
La eterna pregunta.
Sempre ens han venut els cotxes dièsel com a cotxes amb un menor consum, robustos i fiables, d'aquí que la major part de la gent ha comprat dièsel fins el punt d'arribar a una quota del 80% del mercat actual.
Però com a profe de tecnologia, ens hem de mirar les coses des del punt de vista científic també... què hi ha de cert en les afirmacions sobre dièsel o benzina? Anem a pams.
Primer, comentar que tots dos combustibles provenen del petroli i que són combustibles amb un gran poder calorífic. La benzina, encara que ens venguin el contrari, té més energia per unitat de massa, però el fet de ser menys densa i el fet que ens la venen per litres (i no per kilos) fa que el total sigui desfavorable a la benzina. Punt pel dièsel.
Segon, els motors dièsel són més grans i més pesats, perquè funcionen mitjançant altes compressions: per tant han de ser prou robustos com per a aguantar les fortes pressions que es desenvolupen a dins de cada cilindre. Els benzina, en canvi, són més lleugers i no tenen la necessitat d'una construcció tan robusta. Punt pel benzina.
Tercer, l'increment d'eficiència. Fins als anys 90 la major part de dièsels i de benzina eren atmosfèrics (no tenien compressor o turbo: incrementen la potència del motor sense necessitat de fer-lo més gran). Va sorgir el turbodièsel (cap els 90) i això va convertir els dièsel en cotxes més ràpids i amb menor consum: avui dia no hi ha a la venta cap dièsel sense turbo. Però els benzina no s'han quedat enrere i ja usen injecció directa i turbo, cosa que els fa molt més eficients. Empat tècnic.
Quart, el plaer de conducció. Ja no parlo del soroll, que és infinitament millor, sinó del plaer de conducció en els termes de suavitat, marge útil d'ús del motor i altres factors. Això és degut a que els motors dièsel estan pensats per un marge relativament estret de revolucions: per norma general donen el seu millor resultat entre les 1500 a 3500 revolucions per minut, i en aquest marge donen un parell motor força elevat. En canvi els benzina, tenen un menor parell motor però en un marge d'ús més ampli, per exemple de 2000 fins a 5000 revolucions (genèricament). Punt pel benzina.
I últim, i més sorprenent. El cost d'un dièsel és més car (per tenir una major complexitat... i perquè les marques volen molts diners) i el litre de dièsel és més econòmic. Mentre que els benzina són més econòmics però tenen el litre més car... però això últimament ha canviat! Ara el dièsel es pot veure igual de car que la benzina, fent que l'amortització del mateix sigui encara més inviable. Europa ha avisat que vol eliminar els subsidis al dièsel i això representa un problema gros on el 80% dels cotxes són dièsel (inclosos taxi i transports de mercaderies). En definitiva, punt pel benzina.
En resum:
Dièsel: +2
Bezina: +3
Fent cas a això, el model que he comprat és un benzina, en concret el model 1.4 122 cavalls TSI (incorpora turbo i injecció directa). Realment es poden fer consums de 6 litres cada 100 km per autopista (a uns 110 amb el cruise control posat, ho puc assegurar de primera mà).
Si dubteu dels consums del vostre futur cotxe, us recomano fer un cop d'ull al web Spritmonitor, on les persones que ja tenen el model de cotxe que us voleu comprar han escrit els repostatges i el consum real del seu cotxe. Mooolt útil!
I ara què comprareu... dièsel o benzina?
Update: a la benzinera del costat de casa el dièsel supera en quatre cèntims per litre la benzina... brutal!)
Sempre ens han venut els cotxes dièsel com a cotxes amb un menor consum, robustos i fiables, d'aquí que la major part de la gent ha comprat dièsel fins el punt d'arribar a una quota del 80% del mercat actual.
Però com a profe de tecnologia, ens hem de mirar les coses des del punt de vista científic també... què hi ha de cert en les afirmacions sobre dièsel o benzina? Anem a pams.
Primer, comentar que tots dos combustibles provenen del petroli i que són combustibles amb un gran poder calorífic. La benzina, encara que ens venguin el contrari, té més energia per unitat de massa, però el fet de ser menys densa i el fet que ens la venen per litres (i no per kilos) fa que el total sigui desfavorable a la benzina. Punt pel dièsel.
Segon, els motors dièsel són més grans i més pesats, perquè funcionen mitjançant altes compressions: per tant han de ser prou robustos com per a aguantar les fortes pressions que es desenvolupen a dins de cada cilindre. Els benzina, en canvi, són més lleugers i no tenen la necessitat d'una construcció tan robusta. Punt pel benzina.
Tercer, l'increment d'eficiència. Fins als anys 90 la major part de dièsels i de benzina eren atmosfèrics (no tenien compressor o turbo: incrementen la potència del motor sense necessitat de fer-lo més gran). Va sorgir el turbodièsel (cap els 90) i això va convertir els dièsel en cotxes més ràpids i amb menor consum: avui dia no hi ha a la venta cap dièsel sense turbo. Però els benzina no s'han quedat enrere i ja usen injecció directa i turbo, cosa que els fa molt més eficients. Empat tècnic.
Quart, el plaer de conducció. Ja no parlo del soroll, que és infinitament millor, sinó del plaer de conducció en els termes de suavitat, marge útil d'ús del motor i altres factors. Això és degut a que els motors dièsel estan pensats per un marge relativament estret de revolucions: per norma general donen el seu millor resultat entre les 1500 a 3500 revolucions per minut, i en aquest marge donen un parell motor força elevat. En canvi els benzina, tenen un menor parell motor però en un marge d'ús més ampli, per exemple de 2000 fins a 5000 revolucions (genèricament). Punt pel benzina.
I últim, i més sorprenent. El cost d'un dièsel és més car (per tenir una major complexitat... i perquè les marques volen molts diners) i el litre de dièsel és més econòmic. Mentre que els benzina són més econòmics però tenen el litre més car... però això últimament ha canviat! Ara el dièsel es pot veure igual de car que la benzina, fent que l'amortització del mateix sigui encara més inviable. Europa ha avisat que vol eliminar els subsidis al dièsel i això representa un problema gros on el 80% dels cotxes són dièsel (inclosos taxi i transports de mercaderies). En definitiva, punt pel benzina.
En resum:
Dièsel: +2
Bezina: +3
Fent cas a això, el model que he comprat és un benzina, en concret el model 1.4 122 cavalls TSI (incorpora turbo i injecció directa). Realment es poden fer consums de 6 litres cada 100 km per autopista (a uns 110 amb el cruise control posat, ho puc assegurar de primera mà).
Si dubteu dels consums del vostre futur cotxe, us recomano fer un cop d'ull al web Spritmonitor, on les persones que ja tenen el model de cotxe que us voleu comprar han escrit els repostatges i el consum real del seu cotxe. Mooolt útil!
I ara què comprareu... dièsel o benzina?
Update: a la benzinera del costat de casa el dièsel supera en quatre cèntims per litre la benzina... brutal!)
dijous, 20 d’octubre del 2011
Compra d'un cotxe nou
En conseqüència directa al post immediatament anterior i seguint la sèrie "munta el teu propi PC" ara vindrà... "Compra un nou cotxe".
I és que en termes de movilitat, el cotxe es qui proveeix més llibertat: per no parlar de qui és amant dels cotxes, clar.
Per a fer-ho tot més senzill dividirem en parts la compra del cotxe: la elecció del cotxe (que parlarem en aquest mateix espai), la versió del cotxe que més ens interessa, etc.
En la elecció del cotxe juga un paper essencial el nostre gust: aquí podria acabar el post perquè cadascú coneix els seus gustos i les preferències per les marques o els dissenys de cada marca. Però si hi ha quelcom comú això és una sèrie d'aspectes a considerar de manera externa, sense que participi el nostre gust.
Primer, i una de les coses que més em criden l'atenció són els detalls de l'interior del cotxe: ens fixem en el cotxe per la seva forma però sovint no ens fixem a l'interior, que és on passem la major part del temps. La postura de la conducció, elements a mà, facilitat d'ús, per exemple.
Segon, consultar quants cotxes venen al taller i de quina marca són. Per exemple, un mecànic em comentava que els motors de la marca Renault estaven donant (últimament) problemes. O per exemple, el mecànic de la grua del RACC em va comentar que els Toyota solen donar pocs problemes, però que en canvi el Citroën i el Peugeot donen força problemes elèctrics.
Aquest segon no el considero vinculant per dos motius: jo he tingut un Citroën i els problemes han esdevingut pel motor, que no ha sortit bé, en canvi mai he tingut problemes elèctrics... clar que, parlem d'un cotxe de l'any 95.
Tercer, les afiliacions a les marques: compte amb això. Tenir un Land Rover Defender de l'any 82 no significa que l'actual Defender sigui una meravella de la mecànica, ni de la electrònica (que potser sí ho és). El principi matemàtic inductiu no serveix aquí, per tant haurem de conéixer mínimament l'actual model i els problemes que dóna.
Quart, l'ús del cotxe. I és que el cotxe no només l'usarem nosaltres sinó que també l'usaran altres persones (ocasional o habitualment), per tant els requisits de espai en maleter, el nombre de portes i l'espai interior compten.
Cinquè, els diners que estàs disposat a deixar-te en el cotxe.
Cadascú pot ordenar aquests fets segons li connvingui i trobar el cotxe que més li agradi, o que més li satisfagui: jo vaig donar moltes voltes fins que vaig escollir el que volia...
...un Volkswagen Golf.
I és que en termes de movilitat, el cotxe es qui proveeix més llibertat: per no parlar de qui és amant dels cotxes, clar.
Per a fer-ho tot més senzill dividirem en parts la compra del cotxe: la elecció del cotxe (que parlarem en aquest mateix espai), la versió del cotxe que més ens interessa, etc.
En la elecció del cotxe juga un paper essencial el nostre gust: aquí podria acabar el post perquè cadascú coneix els seus gustos i les preferències per les marques o els dissenys de cada marca. Però si hi ha quelcom comú això és una sèrie d'aspectes a considerar de manera externa, sense que participi el nostre gust.
Primer, i una de les coses que més em criden l'atenció són els detalls de l'interior del cotxe: ens fixem en el cotxe per la seva forma però sovint no ens fixem a l'interior, que és on passem la major part del temps. La postura de la conducció, elements a mà, facilitat d'ús, per exemple.
Segon, consultar quants cotxes venen al taller i de quina marca són. Per exemple, un mecànic em comentava que els motors de la marca Renault estaven donant (últimament) problemes. O per exemple, el mecànic de la grua del RACC em va comentar que els Toyota solen donar pocs problemes, però que en canvi el Citroën i el Peugeot donen força problemes elèctrics.
Aquest segon no el considero vinculant per dos motius: jo he tingut un Citroën i els problemes han esdevingut pel motor, que no ha sortit bé, en canvi mai he tingut problemes elèctrics... clar que, parlem d'un cotxe de l'any 95.
Tercer, les afiliacions a les marques: compte amb això. Tenir un Land Rover Defender de l'any 82 no significa que l'actual Defender sigui una meravella de la mecànica, ni de la electrònica (que potser sí ho és). El principi matemàtic inductiu no serveix aquí, per tant haurem de conéixer mínimament l'actual model i els problemes que dóna.
Quart, l'ús del cotxe. I és que el cotxe no només l'usarem nosaltres sinó que també l'usaran altres persones (ocasional o habitualment), per tant els requisits de espai en maleter, el nombre de portes i l'espai interior compten.
Cinquè, els diners que estàs disposat a deixar-te en el cotxe.
Cadascú pot ordenar aquests fets segons li connvingui i trobar el cotxe que més li agradi, o que més li satisfagui: jo vaig donar moltes voltes fins que vaig escollir el que volia...
...un Volkswagen Golf.
dimecres, 31 d’agost del 2011
Accident: un anàlisi
Tothom té un mal dia.
Però això que explicaré és un dia nefast.
Ja feia temps que no escrivia per aquí: això d'estudiar opos per a profe de tecnologia no colabora a tenir molta vida social. Com a part positiva, podria elaborar un blog de tecnologia i informàtica per a la ESO i el Batxillerat ben maco. Evidentment, les opos estan suspeses: què hi farem.
El cas és que un cop passades les opos tocava gaudir de l'estiu. És el primer estiu que tindré un mes sencer de vacances pagades! Això de no ser becari té avantatges.
Aprofitar els dies d'estiu conduint el meu cotxe sempre és un plaer: llibertat per a moure't, gaudir de les visites arreu i moltes coses més. En una de les visites em disposava a visitar Peratallada i Calella de Palafrugell: la idea era unir l'artesania i arquitectura de Peratallada, amb una tarda a una població de la costa amb molt encant.
Disposat a recollir a una amiga vaig sortir de l'autopista per la sortida immediatament prèvia al peatge (la benzina no la regalen, però els peatges tampoc). Aquí és on entra la tragèdia, així que anem a pams.
A continuació teniu un mapa on s'indica els punts més interessants a destacar, els faré servir de referència tot seguit.
Al lloc indicat en el punt A vaig realitzar una correcció al volant, com sempre he de fer amb el cotxe per motius obvis (la direcció del cotxe és molt imprecisa i el palier, en baix estat de forma, m'obliga a no forçar-lo). En la següent figura s'explica amb la línia verda apuntant cap a la direcció que apuntava el meu volant.
En el moment de girar el volant, el cotxe va fer una maniobra inesperada que mai abans havia passat, amb condicions similars: el cotxe va començar a sobrevirar! És a dir, les rodes del darrera volien avançar a les de davant. Són moments on tot et passa pel cap i es fa molt difícil reaccionar. Encara bo que vaig fer un pas a temps i vaig fer contravolant, tal com havia llegit que calia fer (aquestes coses no te les ensenyen en les pràctiques de conducció). La fletxa verda indica cap a on giraven les rodes, i la fletxa vermella mostra la direcció de la inèrcia del cotxe.
Arribats a aquest punt, la part frontal esquerra del meu cotxe havia fregat suaument la barrera: res important. En el punt C, ja havia aconseguit que el cotxe arribés paral·lel a la meva inèrcia, però el cotxe seguia relliscant. Això va provocar que el cotxe seguís el camí de la inèrcia i, per tant, impactés en el costat dret de la barrera, tal com es mostra a continuació.
Això va frenar el meu cotxe considerablement tot permetent-me agafar el control del vehicle i apartar-lo de la carretera. Això va ser en el punt D, tal com mostra el gràfic que hi ha a continuació.
Físicament jo estava intacte, però moralment el tema m'està costant per molts motius: que passi just quan més uses el cotxe, que sigui un cotxe que t'ha acompanyat en moltes grans ocasions, tot el que ha fet servei, els diners invertits en mantenir-lo funcionant (molts més del que em va costar de segona mà).
El cas és que després de trucar al RACC, van venir els de Autopistas a veure que havia trencat per a fer-me la factura, van venir els Mossos a fer el parte i entre tots van fer tot el que jo havia de fer: explicar l'accident als de l'assegurança. És graciós que els de l'assegurança em diguéssin, sense dir jo res a canvi, que ells no em cobrien els costos de la barrera danyada. Així que ja sabeu, si teniu assegurança a tercers i el cotxe us rellisca ells no es fan responsables: aquí ve la pregunta doncs... què cobreixen? Per què els pago?
Després de la tornada en grua (amb un treballador amb qui vaig tenir una agradable xerrada) i les pertinents trucades a la família vaig avaluar el que va passar. Per motius que encara desconec el cotxe perd combustible: la part posterior del cotxe estava plena d'una pel·lícula de gasoil, des de la porta del maleter fins evidentment... les rodes, d'aquí que a la primera corba seriosa, on el cotxe sempre ha tingut un comportament neutre en corba hagi tingut aquest comportament: les rodes de darrera relliscaven.
Per últim, uns consells per tal de reaccionar en aquestes situacions: són moments en que reaccionar és difícil, però estar informat és una obligació. Els podeu consultar en aquesta pàgina.
La Citroneta us diu adéu:
Encara li queda un vídeo de comiat!
Postdata: totes les informacions (advocats, documentació oficial, etc.) apunten a que l'assegurança ho cobreix, per això cal pagar-la. Si no ho cobrís ho han d'argumentar explícitament i demostrar que ha estat causat amb "mala fe"... Té nassos cometre un accident de "mala fe".
diumenge, 6 de febrer del 2011
Ens han venut
Coses de la crisi.
Els drets dels treballadors surten força econòmics. La recepta és simple: algú (el govern) paga uns diners a certa gent (certs sindicats) per fer una feina (protegir els treballadors). Però si qui paga tensa la corda, qui guanya? Bé, ja se sap qui guanya, guanya el govern (entre d'altres). Centrem-nos en la qüestió doncs, quant valen els drets dels treballadors? Una quantitat inferior al que el govern paga als sindicats.
Les reformes econòmiques que s'estan portant a terme són realment escandaloses. Citem-ne algunes:
1. Es rebaixa les indemnitzacions per comiat improcedent (-12 dies). Acomiadar és més econòmic.
2. S'abaixa el sou als empleats públics: tant als funcionaris com els que treballem de manera temporal.
3. Possibilitat d'eliminar convenis col·lectius: eliminem l'únic límit que permet que un enginyer cobri igual que un sexador de pollets.
4. Increment de l'edat de jubilació (als 67 anys) i del mínim d'anys per a cotitzar el mínim.
...i moltes més!
Ara es donaran situacions curioses: si ets metge (6 anys de carrera) serà impossible que et jubilis als 65, i si has perdut un parell d'anys fent proves o opos per exercir, possiblement ni als 67 puguis jubilar-te... cobrant el 100%, clar. Per la meva part, després de 7 anys de becari cobrant sota mínims i sense cotitzar, que ara em diguin que em queden 35 de treball per cobrar el mínim, em posa de (molta) mala llet.
Ironitzem una mica. Les pensions mínimes no cal pujar-les, qualsevol persona pot viure folgadament amb 340 €/mes. I un sou digne, a l'any 2011, és de 641,40€... a Barcelona un lloguer digne et costa el 120% del teu sou.
A tot això hem anat renunciant poc a poc, perquè ens han venut. Més enllà de canviar de govern i de sindicats, hem de canviar mentalitats.
Crec que tenim prou motius per fer-ho.
Els drets dels treballadors surten força econòmics. La recepta és simple: algú (el govern) paga uns diners a certa gent (certs sindicats) per fer una feina (protegir els treballadors). Però si qui paga tensa la corda, qui guanya? Bé, ja se sap qui guanya, guanya el govern (entre d'altres). Centrem-nos en la qüestió doncs, quant valen els drets dels treballadors? Una quantitat inferior al que el govern paga als sindicats.
Les reformes econòmiques que s'estan portant a terme són realment escandaloses. Citem-ne algunes:
1. Es rebaixa les indemnitzacions per comiat improcedent (-12 dies). Acomiadar és més econòmic.
2. S'abaixa el sou als empleats públics: tant als funcionaris com els que treballem de manera temporal.
3. Possibilitat d'eliminar convenis col·lectius: eliminem l'únic límit que permet que un enginyer cobri igual que un sexador de pollets.
4. Increment de l'edat de jubilació (als 67 anys) i del mínim d'anys per a cotitzar el mínim.
...i moltes més!
Ara es donaran situacions curioses: si ets metge (6 anys de carrera) serà impossible que et jubilis als 65, i si has perdut un parell d'anys fent proves o opos per exercir, possiblement ni als 67 puguis jubilar-te... cobrant el 100%, clar. Per la meva part, després de 7 anys de becari cobrant sota mínims i sense cotitzar, que ara em diguin que em queden 35 de treball per cobrar el mínim, em posa de (molta) mala llet.
Ironitzem una mica. Les pensions mínimes no cal pujar-les, qualsevol persona pot viure folgadament amb 340 €/mes. I un sou digne, a l'any 2011, és de 641,40€... a Barcelona un lloguer digne et costa el 120% del teu sou.
A tot això hem anat renunciant poc a poc, perquè ens han venut. Més enllà de canviar de govern i de sindicats, hem de canviar mentalitats.
Crec que tenim prou motius per fer-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)