Festes són sempre moments d'alegria.
Aquesta setmana passada n'hem tingut dues i d'arrels ben diferents.
La primera és Sant Jordi, a dia 23 d'Abril i d'arrel catalana. Anava a posar una foto de Barcelona amb parades de roses i llibres, però no ho faré: sis dies més tard encara estic saturat de llibres i roses. Quina enveja sana per a tots aquells que tenen una estimada a qui regalar una rosa! Parlo de les de físiques, no les virtuals que envies per mail, i no pas de les roses que regales a la família :) No recordo cap Sant Jordi especial, suposo que el motiu és perquè fa molts anys que tampoc ha passat res especial.
La segona data és la fira d'Abril i d'arrel andalusa. A qui li agraden les sevillanes, la música i l'estil andalús aquest és el seu lloc; en el meu cas m'agrada la gastronomia i la companyia de la meva gent :)
En qualsevol dels dos casos anteriors, si us fixeu bé, la millor part és compartir aquesta festa amb la gent que t'estima. És curiós :)
Festes són sempre moments per a compartir.
dimarts, 29 d’abril del 2008
dilluns, 21 d’abril del 2008
Merda! No va internet!
OMFG! (Oh My Fucking God!)
Telefónica em rebenta. Aquest cap de setmana he estat sense internet i, la veritat, ho trobava a faltar: sobretot perquè tenia un exàmen avui i podia haver necessitat mirar informació per internet, a més de accedir al correu, etc.
Us ho explico amb més detall : la línia física i de veu està a càrrec de Telefónica, i l'adsl a càrrec de ya.com. Dijous teniem una avaria a la línia de veu, però l'adsl funcionava correctament. Truquem dijous tarda i el divendres pel matí ens arreglen la línia de veu però apaguen l'adsl...
Collons! Si l'adsl no és de Telefónica: perquè el toquen? El mateix divendres vaig trucar a ya.com per a que arregléssin el problema i em van dir que el tindrien en 24/48 hores resolt. Doncs fins avui, un cop he fet l'exàmen no he tornat a tenir adsl.
El més fort de tot és que quan Telefónica va arreglar la línia, van trucar per a comunicar-nos-ho i ens van dir que ens havien apagat l'adsl, però que si volíem podien tornar-lo a activar (i ara ve el més fort) si canviem el contracte amb ells!!
Conclusions:
Postdata: ho sento... no m'he pogut resistir!
Telefónica em rebenta. Aquest cap de setmana he estat sense internet i, la veritat, ho trobava a faltar: sobretot perquè tenia un exàmen avui i podia haver necessitat mirar informació per internet, a més de accedir al correu, etc.
Us ho explico amb més detall : la línia física i de veu està a càrrec de Telefónica, i l'adsl a càrrec de ya.com. Dijous teniem una avaria a la línia de veu, però l'adsl funcionava correctament. Truquem dijous tarda i el divendres pel matí ens arreglen la línia de veu però apaguen l'adsl...
Collons! Si l'adsl no és de Telefónica: perquè el toquen? El mateix divendres vaig trucar a ya.com per a que arregléssin el problema i em van dir que el tindrien en 24/48 hores resolt. Doncs fins avui, un cop he fet l'exàmen no he tornat a tenir adsl.
El més fort de tot és que quan Telefónica va arreglar la línia, van trucar per a comunicar-nos-ho i ens van dir que ens havien apagat l'adsl, però que si volíem podien tornar-lo a activar (i ara ve el més fort) si canviem el contracte amb ells!!
Conclusions:
- Telefónica són uns rastreros
- El servei d'atenció al client de ya.com m'ha sorprès molt positivament
- Valoro més poder tenir accés a internet i als correus.
- Si hagués tingut adsl, probablement, no hagués acabat la pràctica que havia d'entregar avui
- ... i com que la he acabat i la portava per la mà: he tret un 9!!!
Postdata: ho sento... no m'he pogut resistir!
dijous, 17 d’abril del 2008
Tempestes de primavera
La primavera ho altera tot :)
I un exemple ben clar és la meteorologia que avui estava ben alterada. Han vingut tempestes per sorpresa, en ordre i cada cop més espectaculars.
La primera de totes ha estat relativament suau i ha regat ben bé les plantes, ho podeu apreciar bé en una planta que tenim a casa: feia temps que no veia un verd tan viu!
La segona tenia el afegit de trons que s'escoltaven a la llunyania, tal com podeu veure, el que ens ha deixat aquesta pluja + llamps és un cumulonimbus ben desenvolupat.
I la tercera, a més de trons, ens ha portat calamarsa. Els grans no eren molt voluminosos però eren ben durs i estaven ben formats.
Com podeu veure, en molt poc temps ha anat in crescendo fins que a la tarda s'ha aclarit tot i el sol era ben brillant.
I un exemple ben clar és la meteorologia que avui estava ben alterada. Han vingut tempestes per sorpresa, en ordre i cada cop més espectaculars.
La primera de totes ha estat relativament suau i ha regat ben bé les plantes, ho podeu apreciar bé en una planta que tenim a casa: feia temps que no veia un verd tan viu!
La segona tenia el afegit de trons que s'escoltaven a la llunyania, tal com podeu veure, el que ens ha deixat aquesta pluja + llamps és un cumulonimbus ben desenvolupat.
I la tercera, a més de trons, ens ha portat calamarsa. Els grans no eren molt voluminosos però eren ben durs i estaven ben formats.
Com podeu veure, en molt poc temps ha anat in crescendo fins que a la tarda s'ha aclarit tot i el sol era ben brillant.
diumenge, 13 d’abril del 2008
Normes
Són necessàries les normes? La resposta més còmode potser és un no, però la resposta més lògica és sí.
I no ho dic pels altres, m'ho dic a mi mateix!
De vegades, i per comoditat, un comença abandonar certes coses que, tot i que entranyaven un cert esforç, després donaven una satisfacció. Hi ha èpoques de la teva vida que fan que vagis allunyant-te d'aquestes coses i que quan t'adones del camí que portes, vols recular per a poder reprendre bones costums, o en definitiva, allò que et donava petits plaers.
Conec a gent que no li calen normes per a seguir la línia de vida que ells mateixos es marquen, però no per això te menys mèrit marcar-te unes normes (o pautes) i intentar seguir-les.
Això últim és el que estic fent. Si algú més s'ha proposat unes normes i les vol seguir: la meva sincera felicitació! Encara que no li sembli, ja ha fet un pas endavant :)
Ánims i sort!!
I no ho dic pels altres, m'ho dic a mi mateix!
De vegades, i per comoditat, un comença abandonar certes coses que, tot i que entranyaven un cert esforç, després donaven una satisfacció. Hi ha èpoques de la teva vida que fan que vagis allunyant-te d'aquestes coses i que quan t'adones del camí que portes, vols recular per a poder reprendre bones costums, o en definitiva, allò que et donava petits plaers.
Conec a gent que no li calen normes per a seguir la línia de vida que ells mateixos es marquen, però no per això te menys mèrit marcar-te unes normes (o pautes) i intentar seguir-les.
Això últim és el que estic fent. Si algú més s'ha proposat unes normes i les vol seguir: la meva sincera felicitació! Encara que no li sembli, ja ha fet un pas endavant :)
Ánims i sort!!
divendres, 11 d’abril del 2008
Ho trobava a faltar
Costa recordar la pluja.
Des de fa molts mesos no plou bé per aquesta zona. Quan parlo de ploure bé, no parlo de quantitats de precipitació, ni de quant espectacular és, sinò dels records que evoca la pluja: bàsicament els olors i el soroll.
Així que tan aviat s'ha posat a plure he sortit càmara en mà a fer fotos...
...com un nen :)
Des de fa molts mesos no plou bé per aquesta zona. Quan parlo de ploure bé, no parlo de quantitats de precipitació, ni de quant espectacular és, sinò dels records que evoca la pluja: bàsicament els olors i el soroll.
Així que tan aviat s'ha posat a plure he sortit càmara en mà a fer fotos...
...com un nen :)
dijous, 10 d’abril del 2008
Ecologia i cotxes
La notícia que volia donar avui era la pluja... però haurem d'esperar una mica: certament, ja no ve d'un dia :)
Llegint la revista del RACC m'he trobat amb que tots els punyeteros anuncis de cotxes i motos incorporen anuncis, eslògans i icones que representen la ecologia. Cotxes "verds", frases de l'estil "si compres la meva moto no només penses en tu sinò en el proïsme", per flipar...
Un motor de combustió té un rendiment d'un 30%, mentre que un elèctric un 70%. És un fet. Podrien haver avançat molt més ràpid en el desenvolupament de motors més eficients i s'han estat esperant a que la contaminació arribés a nivells absurds i el preu del petroli pugi com l'escuma.
No vull acusar directament a aquestes empreses d'haver trigat tant en desenvolupar l'actual tecnologia. El que més em rebenta és el fet que ara es posin el "pin" d'ecològics quan sempre els ha importat una merda.
Llegint la revista del RACC m'he trobat amb que tots els punyeteros anuncis de cotxes i motos incorporen anuncis, eslògans i icones que representen la ecologia. Cotxes "verds", frases de l'estil "si compres la meva moto no només penses en tu sinò en el proïsme", per flipar...
Un motor de combustió té un rendiment d'un 30%, mentre que un elèctric un 70%. És un fet. Podrien haver avançat molt més ràpid en el desenvolupament de motors més eficients i s'han estat esperant a que la contaminació arribés a nivells absurds i el preu del petroli pugi com l'escuma.
No vull acusar directament a aquestes empreses d'haver trigat tant en desenvolupar l'actual tecnologia. El que més em rebenta és el fet que ara es posin el "pin" d'ecològics quan sempre els ha importat una merda.
dissabte, 5 d’abril del 2008
Sobre la vida i la mort
Què difícil és expressar sentiments.
Resulta impossible creure quan una persona del teu voltant es mor: costa molt fer-se a la idea. I és que és realment dur veure a les persones afectades totalment desfetes acompanyades de persones que fa temps que no veus i que preferiries veure en altres circumstàncies.
No detallaré el cas ni la persona, però donat que és un blog, i és personal, crec més apropiat detallar els sentiments. Potser la paraula més directa és frustració, però el cúmul de paraules tristes acumulat en un tanatori és molt gran... no les reproduiré aquí.
També té la seva part positiva: la gent que t'abraça ho fa amb sentiment i amb el cor a la mà, i avui dia això no sol ser gratuït. N'hi ha qui reflexionem i pensem en el que ens queda per viure i en el que volem realment per a les nostres vides. Pregunta clàssica: què faries si sabéssis que mors demà? Un bon llibre ("El sentit de la vida" de Francesc Torralba) ho destaca i ens proposa que hauríem de viure la nostra vida seguint aquesta pregunta diàriament. Quanta gent ho fem? I quan ho fem, quant ens dura?
Salut i pau per tothom.
PD: et desitjo molta pau allà on hi siguis, Juan Ramon.
Resulta impossible creure quan una persona del teu voltant es mor: costa molt fer-se a la idea. I és que és realment dur veure a les persones afectades totalment desfetes acompanyades de persones que fa temps que no veus i que preferiries veure en altres circumstàncies.
No detallaré el cas ni la persona, però donat que és un blog, i és personal, crec més apropiat detallar els sentiments. Potser la paraula més directa és frustració, però el cúmul de paraules tristes acumulat en un tanatori és molt gran... no les reproduiré aquí.
També té la seva part positiva: la gent que t'abraça ho fa amb sentiment i amb el cor a la mà, i avui dia això no sol ser gratuït. N'hi ha qui reflexionem i pensem en el que ens queda per viure i en el que volem realment per a les nostres vides. Pregunta clàssica: què faries si sabéssis que mors demà? Un bon llibre ("El sentit de la vida" de Francesc Torralba) ho destaca i ens proposa que hauríem de viure la nostra vida seguint aquesta pregunta diàriament. Quanta gent ho fem? I quan ho fem, quant ens dura?
Salut i pau per tothom.
PD: et desitjo molta pau allà on hi siguis, Juan Ramon.
dijous, 3 d’abril del 2008
Situació actual
Ara fa un parell de setmanes m'he decidit a crear un blog: no sé quan duarà ni cap a on derivarà, però el que tinc clar és que vull escriure... que per ser jo, ja és molt :)
Potser un bon inici és la descripció del panorama actual i el lloc on visc. Tinc la sort de viure en un país mínimament desenvolupat (considerat de "primer" món) i allà on també tinc possibilitats de desenvolupar la meva carrera: informàtica.
Ara mateix, Catalunya està en estat de sequera (estat paral·lel al de la meva ment en quant a idees i ganes de tirar endavant). Com podeu suposar per un meteoròleg afeccionat això fa una mica de pal donat que no canvia el temps i es fa avorrit pronosticar quelcom. Però el pitjor de tot és el risc de patir talls en el subministrament d'aigua de boca i, si la cosa no canvia, això està al caure.
Per avui ja he escrit molt... :P
Potser un bon inici és la descripció del panorama actual i el lloc on visc. Tinc la sort de viure en un país mínimament desenvolupat (considerat de "primer" món) i allà on també tinc possibilitats de desenvolupar la meva carrera: informàtica.
Ara mateix, Catalunya està en estat de sequera (estat paral·lel al de la meva ment en quant a idees i ganes de tirar endavant). Com podeu suposar per un meteoròleg afeccionat això fa una mica de pal donat que no canvia el temps i es fa avorrit pronosticar quelcom. Però el pitjor de tot és el risc de patir talls en el subministrament d'aigua de boca i, si la cosa no canvia, això està al caure.
Per avui ja he escrit molt... :P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)