Depèn del processador, posarem una determinada placa base. I depèn de quina placa base posem, hem d'escollir memòria.
Memòria, avui dia està força fàcil escollir perque al mercat només hi ha una línia de memòries anomenada DDR. Abans, hi havia moltes altres: Rambus RIM, SDRAM, EDO DRAM, i d'altres...
De les característiques de la memòria ens hem de fixar en dos aspectes: la quantitat i la velocitat. La quantitat de memòria ens ve a dir quantes aplicacions suportarà a la vegada el nostre ordinador i la magnitud de les mateixes. En altres paraules, com més memòria millor per nosaltres. La velocitat té el mateix caràcter, com més velocitat menys espera, per tant hem de comprar memòria ràpida.
La qualitat de la memòria també té molt a dir, com en molts altres aspectes de la vida, sempre hi ha una línia estàndard de productes i una línia prèmium. Si no heu d'executar aplicacions que requereixin esprémer al màxim la vostra màquina, la memòria estàndard us donarà prou rendiment. Jo me n'he comprat premium perque jo sí que usaré tota la potència de càlcul del meu PC, per tant memòria ràpida equival a càlculs més ràpids.
Quan compreu memòria assegureu-vos comprar del mateix tipus sempre, sinò us pot passar dos efectes: que no funcioni, o bé que funcioni a la velocitat del mòdul més lent. També està bé que compreu els mòduls de memòria amb bona capacitat: millor pagar una mica més per un mòdul de 2Gbytes que una mica menys per un de 1Gbyte.
En el meu cas la memòria posada ha estat una Kingston HyperX DDR2 a 800Mhz, està coberta per uns petits disspadors metàlics de color blau, com podeu observar a la fotografia. He comprat dos mòduls de 2GBytes cadascun.
En resum: com més ràpida i més quantitat, millor. El següent post va dedicat a la font d'alimentació.
divendres, 31 de juliol del 2009
dimarts, 28 de juliol del 2009
Nou PC: placa base
Si l'ordinador fos un arbre, la placa base és el tronc.
De ella pengen la resta de coses: processador, memòria, targeta gràfica, ... Per tant no és recomanable escatimar quan comprem una placa base. Ha de ser de bona qualitat, d'una marca de confiança (si en coneixeu cap) i ha de complir certs punts.
Sobre marques de confiança no tindreu gaires problemes: avui dia molta part de les que venen a les tendes ho són.
Sobre la qualitat de construcció heu de tenir en compte un factor clau. Ha de tenir connectors per als components que voleu comprar, per exemple: ara tenim plaques que tenen un o dos slots per posar la targeta gràfica, si només posarem una sola targeta gràfica (cas típic) busquem una que sigui prou robusta com per tenir aquesta targeta i que deixi espai per a posar-ne d'altres tipus: televisió, o altres controladores. Compte! No totes les plaques ens van bé: cerqueu la que us sigui més pràctica.
Després heu de tenir en compte que en base al processador que heu comprat, les plaques i la memòria que podeu posar queden limitades: haureu d'escollir del rang disponible.
La meva placa és la M4A78, amb suport per a CPU's com la que tinc (AMD Phenom II) i amb suport per a una sola targeta gràfica. Aquí teniu les fotos:
Un error que vaig cometre és no prestar atenció als cables que venen amb el PC. A mi em venia un sol cable per connectar un disc dur però em faltava un altre per a connectar la tostadora de DVD's que vaig reaprofitar d'un altre component.
Resum: quan compreu placa, no cal excedir-se però tampoc escatimeu: ha de ser completa. I no oblideu comprar cables, que és una putada haver de tornar a la tenda per una tonteria com aquesta :)
Proper post: la memòria.
De ella pengen la resta de coses: processador, memòria, targeta gràfica, ... Per tant no és recomanable escatimar quan comprem una placa base. Ha de ser de bona qualitat, d'una marca de confiança (si en coneixeu cap) i ha de complir certs punts.
Sobre marques de confiança no tindreu gaires problemes: avui dia molta part de les que venen a les tendes ho són.
Sobre la qualitat de construcció heu de tenir en compte un factor clau. Ha de tenir connectors per als components que voleu comprar, per exemple: ara tenim plaques que tenen un o dos slots per posar la targeta gràfica, si només posarem una sola targeta gràfica (cas típic) busquem una que sigui prou robusta com per tenir aquesta targeta i que deixi espai per a posar-ne d'altres tipus: televisió, o altres controladores. Compte! No totes les plaques ens van bé: cerqueu la que us sigui més pràctica.
Després heu de tenir en compte que en base al processador que heu comprat, les plaques i la memòria que podeu posar queden limitades: haureu d'escollir del rang disponible.
La meva placa és la M4A78, amb suport per a CPU's com la que tinc (AMD Phenom II) i amb suport per a una sola targeta gràfica. Aquí teniu les fotos:
Un error que vaig cometre és no prestar atenció als cables que venen amb el PC. A mi em venia un sol cable per connectar un disc dur però em faltava un altre per a connectar la tostadora de DVD's que vaig reaprofitar d'un altre component.
Resum: quan compreu placa, no cal excedir-se però tampoc escatimeu: ha de ser completa. I no oblideu comprar cables, que és una putada haver de tornar a la tenda per una tonteria com aquesta :)
Proper post: la memòria.
diumenge, 26 de juliol del 2009
Nou PC: el processador
Avui detallaré com vaig escollir el processador.
En resum: si voleu un processador la meva recomanació és que escolliu un que sigui econòmic.
No tothom estarà a casa seva fent càlculs astronòmics, ni recomprimint pelicules el 100% dels temps, per tant, qualsevol processador que us venguin avui dia us farà una bona feina.
Un processador de gama baixa té dos avantatges importants:
Primer de tot, jo vaig escollir entre Intel i AMD. Cada marca generalista té els seus defectes i els seus avantatges. Intel fa molt bons processadors, però és molt cara. AMD fa uns processadors més modestos però és més barata. Jo vaig escollir AMD.
Després vaig consultar taules de proves de rendiment de tres tipus de processadors: de gamma baixa, de gamma mitja i de gamma alta. Els de gama baixa són econòmics i gasten molt poc, però s'em quedaven curts en algunes tasques. Els de gamma mitja estaven molt bé: equilibrats en cost i en consum elèctric. Els de gamma alta eren cars, gairebé iguals als de Intel, però una mica més potents.
A tenir en compte és que jo sí que faré càlcul intensiu, per tant volia el car. Em complia diversos aspectes que jo tenia en compte: 4 cores (4 processadors en un sol xip), 6 Mb de caché (la caché, com més alta millor) i 3.0 Ghz, una velocitat raonable.
Aquí teniu un parell de fotos del processador, amb i sense capsa:
Podeu apreciar com el processador ja ve amb un ventilador: avui dia això és habitual, pregunteu per si de cas, però la major part de vegades us vindrà un ventilador apropiat al prcessador que us acabeu de comprar. En el meu cas, el que em venia té tubs de coure per repartir la calor al llarg del dissipador (les petites plaques de ferro que hi ha sota del ventilador).
En el següent post la placa base.
En resum: si voleu un processador la meva recomanació és que escolliu un que sigui econòmic.
No tothom estarà a casa seva fent càlculs astronòmics, ni recomprimint pelicules el 100% dels temps, per tant, qualsevol processador que us venguin avui dia us farà una bona feina.
Un processador de gama baixa té dos avantatges importants:
- És econòmic en sí mateix i amb els components que li posarem al voltant.
- Gastarà, probablement, menys electricitat i ens estalviarem uns euros.
Primer de tot, jo vaig escollir entre Intel i AMD. Cada marca generalista té els seus defectes i els seus avantatges. Intel fa molt bons processadors, però és molt cara. AMD fa uns processadors més modestos però és més barata. Jo vaig escollir AMD.
Després vaig consultar taules de proves de rendiment de tres tipus de processadors: de gamma baixa, de gamma mitja i de gamma alta. Els de gama baixa són econòmics i gasten molt poc, però s'em quedaven curts en algunes tasques. Els de gamma mitja estaven molt bé: equilibrats en cost i en consum elèctric. Els de gamma alta eren cars, gairebé iguals als de Intel, però una mica més potents.
A tenir en compte és que jo sí que faré càlcul intensiu, per tant volia el car. Em complia diversos aspectes que jo tenia en compte: 4 cores (4 processadors en un sol xip), 6 Mb de caché (la caché, com més alta millor) i 3.0 Ghz, una velocitat raonable.
Aquí teniu un parell de fotos del processador, amb i sense capsa:
Podeu apreciar com el processador ja ve amb un ventilador: avui dia això és habitual, pregunteu per si de cas, però la major part de vegades us vindrà un ventilador apropiat al prcessador que us acabeu de comprar. En el meu cas, el que em venia té tubs de coure per repartir la calor al llarg del dissipador (les petites plaques de ferro que hi ha sota del ventilador).
En el següent post la placa base.
divendres, 24 de juliol del 2009
Nou PC
Ja tocava comprar nou PC.
El meu ja farà sis anyets que el tinc i s'ha portat molt bé. Únicament li vaig comprar una gràfica més potent i li vaig ampliar memòria i amb això tenia per córrer un Windows XP i jugar a alguns jocs.
Però ara, que he acabat el projecte, tenia ganes de comprar-ne un de nou. Han estat uns quants mesos de seguir, molt passivament, les novetats del mercat, les tendències actuals i el més important: conéixer el que jo necessitava.
Com a consell general, quan us compreu un ordinador avui dia, s'ha de tenir en compte coses molt bàsiques. La norma "millor com més ràpid és el processador" és falsa, la velocitat d'un processador d'avui dia ens sobra per a qualsevol tasca.
Al llarg de diversos posts aniré cobrint les parts bàsiques d'un ordinador i el perquè les he comprat. Ara per ara, us inclouré una foto del meu nou PC, però desmuntat: l'anirem muntant pas a pas amb consells diversos. La intenció d'aquests posts és servir d'ajuda a la persona que es vol estalviar uns euros i vol aprendre com muntar un PC.
El PC és composa de:
El meu ja farà sis anyets que el tinc i s'ha portat molt bé. Únicament li vaig comprar una gràfica més potent i li vaig ampliar memòria i amb això tenia per córrer un Windows XP i jugar a alguns jocs.
Però ara, que he acabat el projecte, tenia ganes de comprar-ne un de nou. Han estat uns quants mesos de seguir, molt passivament, les novetats del mercat, les tendències actuals i el més important: conéixer el que jo necessitava.
Com a consell general, quan us compreu un ordinador avui dia, s'ha de tenir en compte coses molt bàsiques. La norma "millor com més ràpid és el processador" és falsa, la velocitat d'un processador d'avui dia ens sobra per a qualsevol tasca.
Al llarg de diversos posts aniré cobrint les parts bàsiques d'un ordinador i el perquè les he comprat. Ara per ara, us inclouré una foto del meu nou PC, però desmuntat: l'anirem muntant pas a pas amb consells diversos. La intenció d'aquests posts és servir d'ajuda a la persona que es vol estalviar uns euros i vol aprendre com muntar un PC.
El PC és composa de:
- Processador: AMD Phenom II x4 940 3.0GHz
- Memòria: Kingston HyperX DDR2 800Mhz
- Font d'alimentació: LC Power 550W Passiva
- Disc dur: Western Digital Caviar 500 Gb SATA 2
- Tostadora: LG CD+DVD
- Placa base: Asus M4A78
- Caixa NOS NX-1
- Gràfica: ATI HD4890
dijous, 16 de juliol del 2009
Aptituds i Actituds
Només un mateix és pot definir a sí mateix.
Sempre hi haurà opinions per tots els gustos, però la gent quan opina de tu sol saltar-se moltes coses, i la veritat és que algunes d'elles són importants. Sense anar més enllà, jo de petit no treia gaires bones notes: no era un estudiant aparentment bo. En la meva escola es van encarregar de deixar-m'ho gravat per sempre en el meu certificat escolar. El text no té pèrdua, us animo a llegir-lo, el teniu a continuació.
Què us sembla? Un equip de professors, que hauria d'estar capacitat per a avaluar les capacitats d'un nen ja van decidir en el seu moment el més convenient per a mi. Com s'indica en el mateix expedient, jo els vaig portar la contrària. El resultat? Aquí està.
Des d'aquí voldria saludar a aquests professionals que em van avaluar: gràcies pel vostre suport, gràcies per ser uns veritables professionals. Avui sóc jo qui us avalua i us certifica que, com en d'altres casos, us vau equivocar de ple. M'ha costat anys, dies i nits sense dormir, treballant i estudiant per poder arribar fins aquí. Però ja he acabat la meva carrera, la que depenia d'aquell batxillerat sobre el que no vèieu perspectives.
Quan la gent us jutgi, abans de cegar-vos amb la seva opinió, mireu-vos un moment al mirall. I si no esteu contents amb el que veieu doneu-vos una oportunitat, no permeteu que ningú us defineixi, no permeteu que ningú us modeli a la seva imatge. Si no pots escollir tu el teu futur, no permetis que ningú t'empresoni dintre de una capsa amb les limitacions que ell creu que tens.
Tothom ens equivoquem, donar oportunitats és bàsic per fer créixer i no cometre els mateixos errors. Lamentablement quan un equip de persones madures i -teòricament- capaces et diu quines són les teves aptituds, penses en que potser no és possible anar més enllà. Donar-te oportunitats a tu mateix és bàsic per destrossar aquesta frontera.
Les meves aptituds no han canviat, la meva actitud sí: creure en un mateix.
Sense acritud.
Sempre hi haurà opinions per tots els gustos, però la gent quan opina de tu sol saltar-se moltes coses, i la veritat és que algunes d'elles són importants. Sense anar més enllà, jo de petit no treia gaires bones notes: no era un estudiant aparentment bo. En la meva escola es van encarregar de deixar-m'ho gravat per sempre en el meu certificat escolar. El text no té pèrdua, us animo a llegir-lo, el teniu a continuació.
Què us sembla? Un equip de professors, que hauria d'estar capacitat per a avaluar les capacitats d'un nen ja van decidir en el seu moment el més convenient per a mi. Com s'indica en el mateix expedient, jo els vaig portar la contrària. El resultat? Aquí està.
Des d'aquí voldria saludar a aquests professionals que em van avaluar: gràcies pel vostre suport, gràcies per ser uns veritables professionals. Avui sóc jo qui us avalua i us certifica que, com en d'altres casos, us vau equivocar de ple. M'ha costat anys, dies i nits sense dormir, treballant i estudiant per poder arribar fins aquí. Però ja he acabat la meva carrera, la que depenia d'aquell batxillerat sobre el que no vèieu perspectives.
Quan la gent us jutgi, abans de cegar-vos amb la seva opinió, mireu-vos un moment al mirall. I si no esteu contents amb el que veieu doneu-vos una oportunitat, no permeteu que ningú us defineixi, no permeteu que ningú us modeli a la seva imatge. Si no pots escollir tu el teu futur, no permetis que ningú t'empresoni dintre de una capsa amb les limitacions que ell creu que tens.
Tothom ens equivoquem, donar oportunitats és bàsic per fer créixer i no cometre els mateixos errors. Lamentablement quan un equip de persones madures i -teòricament- capaces et diu quines són les teves aptituds, penses en que potser no és possible anar més enllà. Donar-te oportunitats a tu mateix és bàsic per destrossar aquesta frontera.
Les meves aptituds no han canviat, la meva actitud sí: creure en un mateix.
Sense acritud.
Etiquetes de comentaris:
fins els co**ons de...,
sentit de la vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)