Sempre hi haurà opinions per tots els gustos, però la gent quan opina de tu sol saltar-se moltes coses, i la veritat és que algunes d'elles són importants. Sense anar més enllà, jo de petit no treia gaires bones notes: no era un estudiant aparentment bo. En la meva escola es van encarregar de deixar-m'ho gravat per sempre en el meu certificat escolar. El text no té pèrdua, us animo a llegir-lo, el teniu a continuació.
Què us sembla? Un equip de professors, que hauria d'estar capacitat per a avaluar les capacitats d'un nen ja van decidir en el seu moment el més convenient per a mi. Com s'indica en el mateix expedient, jo els vaig portar la contrària. El resultat? Aquí està.
Des d'aquí voldria saludar a aquests professionals que em van avaluar: gràcies pel vostre suport, gràcies per ser uns veritables professionals. Avui sóc jo qui us avalua i us certifica que, com en d'altres casos, us vau equivocar de ple. M'ha costat anys, dies i nits sense dormir, treballant i estudiant per poder arribar fins aquí. Però ja he acabat la meva carrera, la que depenia d'aquell batxillerat sobre el que no vèieu perspectives.
Quan la gent us jutgi, abans de cegar-vos amb la seva opinió, mireu-vos un moment al mirall. I si no esteu contents amb el que veieu doneu-vos una oportunitat, no permeteu que ningú us defineixi, no permeteu que ningú us modeli a la seva imatge. Si no pots escollir tu el teu futur, no permetis que ningú t'empresoni dintre de una capsa amb les limitacions que ell creu que tens.
Tothom ens equivoquem, donar oportunitats és bàsic per fer créixer i no cometre els mateixos errors. Lamentablement quan un equip de persones madures i -teòricament- capaces et diu quines són les teves aptituds, penses en que potser no és possible anar més enllà. Donar-te oportunitats a tu mateix és bàsic per destrossar aquesta frontera.
Les meves aptituds no han canviat, la meva actitud sí: creure en un mateix.
Sense acritud.
4 comentaris:
olé!
Jo no sóc grafòloga, però si un d'aquests profesionals hagués de jutjar les "aptituds i actituds" de la persona que et va deixar el comentari al certificat escolar, probablement l'enviés a un centre de salut mental on li recomanarien l'ús d'haloperidol o alguna droga anuladora semblant.
Estàs segur que no va ser el company de classe macarra el què va escriure el comentari quan el profe no mirava?
Ja vas fer bé de no fer cas d'aquestes paraules redactades per la frustració. Que les den por culo, les guste y no les vuelvan a dar!
System.out.println(“Ostres al final si has acabat a FP però com a professor!!! I jo i els meus companys feliços de que siguis el nostre profe!! es interessant que algú sàpiga de tot”);
Publica un comentari a l'entrada