Toca tema típic i tòpic :)
Demà provaré de fer el missatge esperançador d'inici d'any, tot i que aquest any no canviaré la descripció, com l'any passat. Però avui toca mirar una mica enrere i veure què ha passat aquest any, el que m'agrada i el que no.
Què m'ha agradat?
Tincs uns amics i unes amigues que són per treure's el barret.
M'agrada el fet que he trobat un molt bon camí: estic gaudint molt amb aquest màster d'educació secundària i crec que té moltes possibilitats. Els companys que he conegut en aquest màster són gent collonuda i es fa força germanor :)
He acabat una carrera, i amb una matrícula d'honor al PFC... m'era difícil creure que arribaria el moment d'acabar la carrera, però el treure aquesta nota no entrava ni en la predicció més optimista!
M'ha agradat que al final de deixar-me emportar per un sentiment no tingui recels del que podria haver passat si no m'hagués deixat lliure. No ha sortit bé i ho he acceptat amb conseqüència, encara que ha costat assumir-ho: això és la responsabilitat oi? Igualment el camí recorregut ha valgut la pena... i l'aprenentatge més encara!
Què no m'ha agradat?
Autocrítica primer: pensar que he estat molts anys lluitant per a veure que, aparentment, no has avançat res. Això és una manca de perspectiva i falta de respecte brutal comesa cap a mí mateix: és evident que sí he avançat però no cap a on jo volia... i sent exigent com sóc per a mi ha representat un estrepitós fracàs.
Segon: certs conceptes bàsics de relacions humanes. Entenent que hi ha vegades que l'altra persona no pot donar (carinyo, suport, etc...) crec que no està bé acostumar-se a esperar que l'altra persona doni contínuament, ha d'haver un equilibri. Molt menys quan estàs fet pols i no tens ni per donar-te a tu mateix (cosa que no hauria de passar mai). Compte que no parlo d'egoísme per part d'alguna de les dues bandes, sinò de malentès: no és fàcil l'equilibri.
Postre, també autocrítica: Molt malament per postposar els meus somnis i subsumir les meves idees a la dels altres, perque ningú més que jo ha de viure la meva vida. Una cosa és escoltar els altres i altra deixar que passin per sobre teu.
Conclusió
...i amb un lleuger anàlisi psicològic: més tranquilitat, més seguretat i continuar recorrent camins i fent projectes propis per a l'any que ve.
Us desitjo el millor per a l'any que ve!
dijous, 31 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
Mínima de l'any?
Fa molt fred!
Queda confirmada, fins ara, la temperatura mínima del que portem d'any, i si la memòria no em falla, crec que la més baixa (o la segona més baixa) que he enregistrat mai amb la meva estació.
Ni més ni menys que : -1.2ºC a una alçada de 40 metres a prop de la costa
Curiosament les mínimes que he anat enregistrant aquests dies no es produien a les 6 del matí, com passava típicament, sinò a les 8:30! Tots aquest últims quatre dies les temperatures mínimes s'assolien a aquesta hora.
La pressió continua la seva carrera ascendent, cap els 1010 mil·libars i és que ens espera vent de sud-sudoest que farà que les màximes d'avui siguin, problement, les mínimes de demà.
Compte a les carreteres!
Queda confirmada, fins ara, la temperatura mínima del que portem d'any, i si la memòria no em falla, crec que la més baixa (o la segona més baixa) que he enregistrat mai amb la meva estació.
Ni més ni menys que : -1.2ºC a una alçada de 40 metres a prop de la costa
Curiosament les mínimes que he anat enregistrant aquests dies no es produien a les 6 del matí, com passava típicament, sinò a les 8:30! Tots aquest últims quatre dies les temperatures mínimes s'assolien a aquesta hora.
La pressió continua la seva carrera ascendent, cap els 1010 mil·libars i és que ens espera vent de sud-sudoest que farà que les màximes d'avui siguin, problement, les mínimes de demà.
Compte a les carreteres!
dimecres, 16 de desembre del 2009
L'abisme meteorològic
Anomenat així perquè el canvi succeït en els darrers dies es espectacular.
No es pot dir que la gent li agradi passar fred, però si parlem de com d'interessant està la actualitat meteorològica, com dirien a forocoches, "la cosa cambia" :)
Ja va ser prou impressionant la situació del diumenge passat, quan la neu va afectar, de forma severa, força carreteres i autopistes. Jo ja tenia la càmara a punt per a fotografiar el primer floc de nou que caigués. Però clar, situacions com aquestes no són gens habituals en un hivern típic, on el que predomina són els anticiclons centrats, cels completament blaus i algunes boires de matí, per tant ja vaig pensar que les coses s'havien acabat.
Res més lluny del que sembla que passarà en la realitat: segons he pogut veure en uns mapes de meteosim en que surten isòbares i alçada geopotencial a 500hPa, pel dimecres 23 de desembre s'espera molt fred en alçada i una depressió molt profunda en el golf de Biscaia!! Tot i que és una predicció, la situació és espectacular! Us passo la foto a continuació cortesia de meteosim.com:
Molt atents a la evolució del temps aquests dies, perque la cosa sembla que arrencarà molt fotuda. Demà, que tinc una xerrada sobre meteo, tenim teca per fer taula de debat :)
Que us afecti el mínim i que en podeu gaudir el màxim!
No es pot dir que la gent li agradi passar fred, però si parlem de com d'interessant està la actualitat meteorològica, com dirien a forocoches, "la cosa cambia" :)
Ja va ser prou impressionant la situació del diumenge passat, quan la neu va afectar, de forma severa, força carreteres i autopistes. Jo ja tenia la càmara a punt per a fotografiar el primer floc de nou que caigués. Però clar, situacions com aquestes no són gens habituals en un hivern típic, on el que predomina són els anticiclons centrats, cels completament blaus i algunes boires de matí, per tant ja vaig pensar que les coses s'havien acabat.
Res més lluny del que sembla que passarà en la realitat: segons he pogut veure en uns mapes de meteosim en que surten isòbares i alçada geopotencial a 500hPa, pel dimecres 23 de desembre s'espera molt fred en alçada i una depressió molt profunda en el golf de Biscaia!! Tot i que és una predicció, la situació és espectacular! Us passo la foto a continuació cortesia de meteosim.com:
Molt atents a la evolució del temps aquests dies, perque la cosa sembla que arrencarà molt fotuda. Demà, que tinc una xerrada sobre meteo, tenim teca per fer taula de debat :)
Que us afecti el mínim i que en podeu gaudir el màxim!
divendres, 11 de desembre del 2009
Drets humans: 61 anys!!
Ahir havia un aniversari important.
Una de les lleis base més importants de tot el món ha complert 61 anys i això és fantàstic. Fantàstic per dos motius: a) perquè és una llei que no ha quedat obsoleta i que continua sent vanguardista i a l'alçada de l'ésser humà actual i b) perquè encara s'ha de fer complir arreu del món.
Així que per tal que la gent la llegeixi, si ja heu entrat en aquest post, us posaré un fragment d'ella. En concret l'article número 1, que diu així:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Probablement, si complissim aquesta única llei la humanitat ja guanyaria un grau de llibertat mai vist fins ara.
Felicitats a tots i per molts anys!
Una de les lleis base més importants de tot el món ha complert 61 anys i això és fantàstic. Fantàstic per dos motius: a) perquè és una llei que no ha quedat obsoleta i que continua sent vanguardista i a l'alçada de l'ésser humà actual i b) perquè encara s'ha de fer complir arreu del món.
Així que per tal que la gent la llegeixi, si ja heu entrat en aquest post, us posaré un fragment d'ella. En concret l'article número 1, que diu així:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Probablement, si complissim aquesta única llei la humanitat ja guanyaria un grau de llibertat mai vist fins ara.
Felicitats a tots i per molts anys!
dilluns, 30 de novembre del 2009
Aniversari: canvi de xifra
Canvi de xifra... de les desenes!
Ja tocava, clar, però a un sempre li sembla que això trigarà en passar. Encara que estigui a la cantonada!
Pel que moltes persones és un trauma, jo no he tingut cap sensació més enllà de fer un dia especial: un dinar amb la meva família i un sopar amb la meva segona família. No em puc queixar gens, perque si tinc un bon regal del dia del meu aniversari, és que la gent que estimo està a prop. Sembla un tòpic, però reunir a tantes persones amb necessitats i vides tan radicalment diferents en un sol dia és un plaer.
Clar que els anys pesen, és innegable! Tant físicament com psicològicament és nota el pas de cada any, de fet, suposant que la nostra esperança de vida rondi els 90 anys (si tot va bé) porto un terç de la vida viscut.
Diria que aquest any tocarà fer balança del que vull i el que no vull a la meva vida però mentiria, perque això ho faig cada dia. Posar-se en dubte a un mateix té dues parts: la positiva és que ets el que autènticament vols ser, la negativa és que fer un repàs a la teva vida té un cost psicològic gens menyspreable.
En conclusió: a) sempre estàs a tems de canviar i b) sempre estàs a temps de celebrar el que et vingui de gust.
I que vinguin 30 anys més! :D
Ja tocava, clar, però a un sempre li sembla que això trigarà en passar. Encara que estigui a la cantonada!
Pel que moltes persones és un trauma, jo no he tingut cap sensació més enllà de fer un dia especial: un dinar amb la meva família i un sopar amb la meva segona família. No em puc queixar gens, perque si tinc un bon regal del dia del meu aniversari, és que la gent que estimo està a prop. Sembla un tòpic, però reunir a tantes persones amb necessitats i vides tan radicalment diferents en un sol dia és un plaer.
Clar que els anys pesen, és innegable! Tant físicament com psicològicament és nota el pas de cada any, de fet, suposant que la nostra esperança de vida rondi els 90 anys (si tot va bé) porto un terç de la vida viscut.
Diria que aquest any tocarà fer balança del que vull i el que no vull a la meva vida però mentiria, perque això ho faig cada dia. Posar-se en dubte a un mateix té dues parts: la positiva és que ets el que autènticament vols ser, la negativa és que fer un repàs a la teva vida té un cost psicològic gens menyspreable.
En conclusió: a) sempre estàs a tems de canviar i b) sempre estàs a temps de celebrar el que et vingui de gust.
I que vinguin 30 anys més! :D
dimarts, 17 de novembre del 2009
Chaos Theory
És un subtítol de la saga de jocs Splinter Cell.
I també una teoría existent que parla que dels inesperats resultats dintre de la dinàmica de sistemes segons les condicions inicials. La meteorologia seria un exemple d'un sistema físic que segueix la teoría del caos. Però aquesta teoría no s'acaba aquí, també es pot extrapolar a sistemes que no són físics, sinò organitzatius... i si no em creieu, podríeu fer un cop d'ull a la organització del màster de professorat de secundària al que estic assistint :D
Per començar, comentar que aquest màster és l'antic CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) que s'impartia quan acabes la teva carrera, sigui quina sigui. El professorat de secundària ha de ser diplomat o llicenciat i aquest màster serà obligatori l'any que ve per a donar classes en qualsevol institut públic o concertat.
No se a quin sant s'han encomanat, però la sensació que em queda és que Generalitat ha muntat tot això a corre-cuita: el curs ha començat al novembre quan havia de començar al setembre, les pràctiques es fan en centres en els quals el personal encara està pensant com s'ho muntaran quan anem a fer les visites, i les classes es fan en una aula diferent cada setmana, ...
No se exactament de qui és el culpa de tot plegat, només espero que després de pagar un master de la UPC (ens ho han vengut així) tant el material, com les classes, com la preparació que ens donin sigui bona: d'això depèn l'inici de la educació que donarem als alumnes... més tard la experiència ens posarà a tots a lloc.
En fi, ja veurem com avança tot això. Els millors desitjos per tots tant alumnes com pels professors.
...els professors... del màster clar :)
I també una teoría existent que parla que dels inesperats resultats dintre de la dinàmica de sistemes segons les condicions inicials. La meteorologia seria un exemple d'un sistema físic que segueix la teoría del caos. Però aquesta teoría no s'acaba aquí, també es pot extrapolar a sistemes que no són físics, sinò organitzatius... i si no em creieu, podríeu fer un cop d'ull a la organització del màster de professorat de secundària al que estic assistint :D
Per començar, comentar que aquest màster és l'antic CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) que s'impartia quan acabes la teva carrera, sigui quina sigui. El professorat de secundària ha de ser diplomat o llicenciat i aquest màster serà obligatori l'any que ve per a donar classes en qualsevol institut públic o concertat.
No se a quin sant s'han encomanat, però la sensació que em queda és que Generalitat ha muntat tot això a corre-cuita: el curs ha començat al novembre quan havia de començar al setembre, les pràctiques es fan en centres en els quals el personal encara està pensant com s'ho muntaran quan anem a fer les visites, i les classes es fan en una aula diferent cada setmana, ...
No se exactament de qui és el culpa de tot plegat, només espero que després de pagar un master de la UPC (ens ho han vengut així) tant el material, com les classes, com la preparació que ens donin sigui bona: d'això depèn l'inici de la educació que donarem als alumnes... més tard la experiència ens posarà a tots a lloc.
En fi, ja veurem com avança tot això. Els millors desitjos per tots tant alumnes com pels professors.
...els professors... del màster clar :)
dijous, 5 de novembre del 2009
Adéu MSX!!
L'MSX va ser el meu primer ordinador.
M'el van comprar quan vaig fer la comunió, als 9 anys. L'ordinador era un Sony HB 20P, tenia 64 KB de RAM, 32 KB de ROM, un processador de 3 MHz i dues ranures d'expansió per a cartutxos. Clar que com els altres ordinadors de la època, també se li podia connectar una gravadora de cassette d'on carregaves jocs. Quina època!
L'ordinador el teniu a continuació:
Amb aquest ordinador podia jugar a molts jocs, i tot i no tenir les possibilitats dels ordinadors d'avui dia divertien molt. Com que a mi sempre m'han agradat molt els de carreres, cito un parell d'aquest estil de la casa japonesa Konami, que per a mi ha estat la estrella i el motor de l'MSX.
El Road Fighter:
...i el F1 Spirit:
A més, va ser el que em va ficar en el món de la informàtica: amb ell vaig aprendre BASIC i vaig fer els meus primers jocs. Va ser la meva primera escola.
Avui llenço a les escombreries un MSX que em van donar fa temps (que probablement ha deixat de funcionar), la gravadora (que ni grava ni llegeix) i els jocs, que estan intactes però no els puc fer servir perque la resta no funciona.
S'ha guanyat un bon lloc a la meva memòria!
Bravo per l'MSX!
M'el van comprar quan vaig fer la comunió, als 9 anys. L'ordinador era un Sony HB 20P, tenia 64 KB de RAM, 32 KB de ROM, un processador de 3 MHz i dues ranures d'expansió per a cartutxos. Clar que com els altres ordinadors de la època, també se li podia connectar una gravadora de cassette d'on carregaves jocs. Quina època!
L'ordinador el teniu a continuació:
Amb aquest ordinador podia jugar a molts jocs, i tot i no tenir les possibilitats dels ordinadors d'avui dia divertien molt. Com que a mi sempre m'han agradat molt els de carreres, cito un parell d'aquest estil de la casa japonesa Konami, que per a mi ha estat la estrella i el motor de l'MSX.
El Road Fighter:
...i el F1 Spirit:
A més, va ser el que em va ficar en el món de la informàtica: amb ell vaig aprendre BASIC i vaig fer els meus primers jocs. Va ser la meva primera escola.
Avui llenço a les escombreries un MSX que em van donar fa temps (que probablement ha deixat de funcionar), la gravadora (que ni grava ni llegeix) i els jocs, que estan intactes però no els puc fer servir perque la resta no funciona.
S'ha guanyat un bon lloc a la meva memòria!
Bravo per l'MSX!
divendres, 30 d’octubre del 2009
Dolça espera
No totes les esperes són dolces.
De tant en tant, i en la mesura del que poguem, hem de fer que la espera sigui tant dolça com sigui possible.
I és en aquest mateix punt on entra un aspecte del blog que encara tenia per estrenar: el jazz. Així que farem que soni Jazz en aquests moments d'espera, i com no, de la mà d'un dels millors pianistes de jazz: en Oscar Peterson.
Espero que gaudiu d'aquest solo.
De tant en tant, i en la mesura del que poguem, hem de fer que la espera sigui tant dolça com sigui possible.
I és en aquest mateix punt on entra un aspecte del blog que encara tenia per estrenar: el jazz. Així que farem que soni Jazz en aquests moments d'espera, i com no, de la mà d'un dels millors pianistes de jazz: en Oscar Peterson.
Espero que gaudiu d'aquest solo.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Èpoques
Quan parlo de èpoques em refereixo a les que vivim.
Els esdeveniments d'aquests últims tres mesos estan marcant una època en la meva vida, com una espècie de punt d'inflexió que no acaba de deixar empremta superficial, però que en el fons està gestant alguna cosa que no acabo d'entendre.
Començant pel càncer del meu avi, en el seu cas era la recaiguda, la qual cosa em va sorprendre de sobremanera. Veure una persona abatuda i pregant per a que s'acabi el patiment és una experiència dolorosa, ni que s'ha de comentar que pel meu avi va ser encara més dura.
La següent part ve amb la recerca de feina, un cop he acabat la meva feina com a becari en TMB. De les ofertes que hi ha no compleixes cap requisit, totes demanen moltíssim i implicació màxima. Majoritàriament no et responen i les que ho fan són per donar-te llargues. Comprensible.
La tercera part ve amb la orientació professional, sobre quan trobes un lloc a on assentar-te per a la resta de la teva vida. Això t'ho planteges quan veus que el que hi ha com a informàtic no és el que t'agrada i vols tenir una feina que et conservi tant íntegre com sigui possible, treballant i sentint-te compromès a canvi de un reconeixement professional.
Aquest divendres coneixeré cap a on pot girar 30 anys de vida: si cap a una consultora o cap al món de la educació.
Certes èpoques cal tancar-les aviat. Encara que costa assumir-ho, cal fer el que requereixes per tal de sentir-te a gust amb tu mateix i amb el teu entorn. I això no sempre passa per fer el que et suposen que has de fer, sinò el que en el fons vols realment fer.
Tant debò tothom trobi la seva direcció preferida ben aviat.
I que la gaudeixi per anys.
Els esdeveniments d'aquests últims tres mesos estan marcant una època en la meva vida, com una espècie de punt d'inflexió que no acaba de deixar empremta superficial, però que en el fons està gestant alguna cosa que no acabo d'entendre.
Començant pel càncer del meu avi, en el seu cas era la recaiguda, la qual cosa em va sorprendre de sobremanera. Veure una persona abatuda i pregant per a que s'acabi el patiment és una experiència dolorosa, ni que s'ha de comentar que pel meu avi va ser encara més dura.
La següent part ve amb la recerca de feina, un cop he acabat la meva feina com a becari en TMB. De les ofertes que hi ha no compleixes cap requisit, totes demanen moltíssim i implicació màxima. Majoritàriament no et responen i les que ho fan són per donar-te llargues. Comprensible.
La tercera part ve amb la orientació professional, sobre quan trobes un lloc a on assentar-te per a la resta de la teva vida. Això t'ho planteges quan veus que el que hi ha com a informàtic no és el que t'agrada i vols tenir una feina que et conservi tant íntegre com sigui possible, treballant i sentint-te compromès a canvi de un reconeixement professional.
Aquest divendres coneixeré cap a on pot girar 30 anys de vida: si cap a una consultora o cap al món de la educació.
Certes èpoques cal tancar-les aviat. Encara que costa assumir-ho, cal fer el que requereixes per tal de sentir-te a gust amb tu mateix i amb el teu entorn. I això no sempre passa per fer el que et suposen que has de fer, sinò el que en el fons vols realment fer.
Tant debò tothom trobi la seva direcció preferida ben aviat.
I que la gaudeixi per anys.
diumenge, 30 d’agost del 2009
Instal·lació X : arrenquem!
Un cop ho tenim tot ja estem llestos.
Comproveu que no teniu peces que manquin per instal·lar i endolleu la font a la corrent. Un cop fet, doneu-li pas a la font amb l'interruptor que porta integrat (si es que en té) i després al de la placa.
Compte! Si no us arrenca apagueu l'interruptor de la font abans de tocar cablejat.
Si tot ha anat bé tindreu un indicador corresponent a la torre que indica que està en marxa: les mes discretes tenen llumetes, la meva té unes barres verticals.
Només caldrà que poseu el vostre sistema operatiu preferit, o el que us convingui més i llestos. Jo poso el Window$ Vista no perquè m'agradi, sinò perque els jocs que tinc són per Window$.
Salut i a gaudir del PC nou!
Comproveu que no teniu peces que manquin per instal·lar i endolleu la font a la corrent. Un cop fet, doneu-li pas a la font amb l'interruptor que porta integrat (si es que en té) i després al de la placa.
Compte! Si no us arrenca apagueu l'interruptor de la font abans de tocar cablejat.
Si tot ha anat bé tindreu un indicador corresponent a la torre que indica que està en marxa: les mes discretes tenen llumetes, la meva té unes barres verticals.
Només caldrà que poseu el vostre sistema operatiu preferit, o el que us convingui més i llestos. Jo poso el Window$ Vista no perquè m'agradi, sinò perque els jocs que tinc són per Window$.
Salut i a gaudir del PC nou!
Instal·lació IX: la targeta gràfica
Últim pas per a gaudir del nou PC.
Per instal·lar la targeta gràfica haurem de fer-li lloc. Recordeu que la targeta gràfica va en una ranura anomenada PCI-Express. Generalment és la ranura més gran i que queda més a prop del processador, en el meu cas és blava. Pot haver una o més d'una en funció de les prestacions de la placa que us heu comprat.
Per saber el lloc que li hem de fer només ens caldrà veure la alçada de la targeta gràfica: en el meu cas és doble per tant li hauré de fer més lloc. En el dibuix veureu representat el que ocupa la meva targeta gràfica, en conseqüència hauré de treure dos plaquetes per tal de poder instal·lar-la correctament, ocupa doble.
Un cop hem tret les plaquetes (indicades per les dues fletxes grogues), procedirem a posar la targeta gràfica. I un cop la tinguem connectada a lloc només ens restarà afegir-li els cables de la font d'alimentació corresponent (les més potents, com la meva no usen un sol sinò que usen dos i per tant porten un adaptador incorporat per afegir una altra línia).
Un cop ho tinguem tot instal·lat ja està! Només ens queda donar-i al power i veure què passa.
En el proper post el resutat final.
Per instal·lar la targeta gràfica haurem de fer-li lloc. Recordeu que la targeta gràfica va en una ranura anomenada PCI-Express. Generalment és la ranura més gran i que queda més a prop del processador, en el meu cas és blava. Pot haver una o més d'una en funció de les prestacions de la placa que us heu comprat.
Per saber el lloc que li hem de fer només ens caldrà veure la alçada de la targeta gràfica: en el meu cas és doble per tant li hauré de fer més lloc. En el dibuix veureu representat el que ocupa la meva targeta gràfica, en conseqüència hauré de treure dos plaquetes per tal de poder instal·lar-la correctament, ocupa doble.
Un cop hem tret les plaquetes (indicades per les dues fletxes grogues), procedirem a posar la targeta gràfica. I un cop la tinguem connectada a lloc només ens restarà afegir-li els cables de la font d'alimentació corresponent (les més potents, com la meva no usen un sol sinò que usen dos i per tant porten un adaptador incorporat per afegir una altra línia).
Un cop ho tinguem tot instal·lat ja està! Només ens queda donar-i al power i veure què passa.
En el proper post el resutat final.
dissabte, 29 d’agost del 2009
Instal·lació VIII: cables de dades
Ja hem posat la corrent, ara toquen les dades.
Al llarg dels molts canvis que ha patit un ordinador, un dels canvis més importants són els connectors de dades. Dels de les targetes gràfiques en parlarem al següent post, aquí només ens centrarem en els cables de dades que van de la placa base als dispositius, discs bàsicament.
El cas és que fins farà uns 4 anys només hi havia un sol cable de dades, aquest cable és el Parallel ATA. El cable és fàcilment identificable perque té molts fils i té un connector rectangular amb 40 pins. Un sol cable podia servir dos discs: per exemple, amb un sol cable podíem connectar un disc dur i un una unitat òptica qualsevol (CD, DVD o torradora).
A dia d'avui s'ha posat de moda un altre sistema més eficient conegut com serial ATA. Es caracteritza per tenir uns cables i uns connectors més petits que els anteriors.
Des del punt de vista econòmic el serial ATA és ìnfimament més car que el parallel per tant sempre recomano serial ATA. A més són cables més còmodes de manegar i deixen més espai de maniobra. L'únic problema, per dir-ho d'alguna manera, és que cada cable només pot anar a un sol dispositiu: cosa que simplifica molt la instal·lació.
Al següent dibuix veureu assenyalats a on van connectats els cables de dades, tant les connexions de la placa com un dels discs als que va connectat.
Cada cable va de la placa a un dels discs: les fletxes indiquen el cable que uneix la placa amb el disc dur.
Només un pas més i ja tenim el PC instal·lat: la tarjeta gràfica.
Al llarg dels molts canvis que ha patit un ordinador, un dels canvis més importants són els connectors de dades. Dels de les targetes gràfiques en parlarem al següent post, aquí només ens centrarem en els cables de dades que van de la placa base als dispositius, discs bàsicament.
El cas és que fins farà uns 4 anys només hi havia un sol cable de dades, aquest cable és el Parallel ATA. El cable és fàcilment identificable perque té molts fils i té un connector rectangular amb 40 pins. Un sol cable podia servir dos discs: per exemple, amb un sol cable podíem connectar un disc dur i un una unitat òptica qualsevol (CD, DVD o torradora).
A dia d'avui s'ha posat de moda un altre sistema més eficient conegut com serial ATA. Es caracteritza per tenir uns cables i uns connectors més petits que els anteriors.
Des del punt de vista econòmic el serial ATA és ìnfimament més car que el parallel per tant sempre recomano serial ATA. A més són cables més còmodes de manegar i deixen més espai de maniobra. L'únic problema, per dir-ho d'alguna manera, és que cada cable només pot anar a un sol dispositiu: cosa que simplifica molt la instal·lació.
Al següent dibuix veureu assenyalats a on van connectats els cables de dades, tant les connexions de la placa com un dels discs als que va connectat.
Cada cable va de la placa a un dels discs: les fletxes indiquen el cable que uneix la placa amb el disc dur.
Només un pas més i ja tenim el PC instal·lat: la tarjeta gràfica.
divendres, 28 d’agost del 2009
Instal·lació VII: connexions elèctriques
Ja hem instalat la font, i també la placa: ara les unirem.
Com ho farem això? Doncs és molt fàcil: amb les mànegues que surten de la font d'alimentació. No ho tindreu molt difícil, penseu que els cables només entren en un sol lloc així que us serà fàcil instal·lar-ho.
En aquesta figura us podeu trobar els cables que haureu de connectar etiquetats amb un numeret:
Per connectar la font a la placa i als discs haureu de connectar, mínim, aquests cables:
Menció especial requereix les connexions de la placa base a la caixa, per tal de connectar els USB's de la capsa i els dels interruptors (de posada en marxa, de reset, etc...). No és gens fàcil, fins que no mireu el manual d'instruccions de la placa i com que cada placa porta el seu no hi ha una recomanació general que fer. us porto un exemple avall:
No us preocupeu si hi ha espais al mig dels connectors, procureu donar la màxima atenció a la colocació dels pins i la orientació de cadascun i... molta sort.
Només ens queden dues passes per completar la instal·lació, els cables de dades i la targeta gràfica.
El proper post serà facilet: els cables de dades.
Com ho farem això? Doncs és molt fàcil: amb les mànegues que surten de la font d'alimentació. No ho tindreu molt difícil, penseu que els cables només entren en un sol lloc així que us serà fàcil instal·lar-ho.
En aquesta figura us podeu trobar els cables que haureu de connectar etiquetats amb un numeret:
Per connectar la font a la placa i als discs haureu de connectar, mínim, aquests cables:
- Endoll d'arrencada, és un connector de 4 pins en forma de quadrat. Permet arrencar el sistema. Només hi ha una manera que el connector entri bé, no us preocupeu.
- Cable per connectar el ventilador del dissipador a la placa base. És imprescindible que connecteu el ventilador del processador a la placa base. Per saber on es connectar heu de cercar un connector de 3 pins que en la placa base posi "CPU_FAN" o similar. Només hi ha una manera de connectar-ho, ha d'entrar sense gaires problemes.
- Aquesta és la mànega principal i a on li arriba la potència a la placa base i al processador. Només hi ha una manera que el connector entri bé, no forceu gaire.
- Connectors elèctrics dels discos, també entren d'una sola manera. Torbareu diversos connectors repartits entre els cables que surten de la font d'alimentació. Poseu el que millor us vagi.
Menció especial requereix les connexions de la placa base a la caixa, per tal de connectar els USB's de la capsa i els dels interruptors (de posada en marxa, de reset, etc...). No és gens fàcil, fins que no mireu el manual d'instruccions de la placa i com que cada placa porta el seu no hi ha una recomanació general que fer. us porto un exemple avall:
No us preocupeu si hi ha espais al mig dels connectors, procureu donar la màxima atenció a la colocació dels pins i la orientació de cadascun i... molta sort.
Només ens queden dues passes per completar la instal·lació, els cables de dades i la targeta gràfica.
El proper post serà facilet: els cables de dades.
dimecres, 26 d’agost del 2009
Instal·lació VI: la placa base
Un punt laboriós és la instal·lacó de la placa base.
Anirem a pams per tal de no perdre'ns. El més important és fixar-s'hi bé en cada pas per tal de tornar enrera, que encara fa més pal :)
Primer de tot, cal identificar en quin lloc de la caixa instal·larem la placa base. Per tal de fer aquest pas convé que us fixeu en els forats que ja estan fets en la caixa com s'indica en la figura següent.
Després només haureu de fer parelles, comproveu que els forats que heu mirat a la capsa coincideixen espaialment amb els que etan fets a la placa base. Les fletxes grogues són un exemple de dos forats que coincideixen respecte la anterior figura.
Un cop que coincideixin ja ho teniu gairebé tot fet. Haureu de posar els cargols de contacte en la caixa: a sobre d'aquests cargols es sustentarà la placa base.
I un cop hagueu posat aquests cargols poseu la placa base a sobre i li afegiu els cargols que subjectaran la placa base als cargols de contacte. Quan hagueu acabat us quedarà una instal·lació com la de la figura.
Amb això ja tindreu molt fet. Només ens quedaran dues passes més i ja tenim el pc a punt per instal·lar!
El proper post, connexions elèctriques.
Anirem a pams per tal de no perdre'ns. El més important és fixar-s'hi bé en cada pas per tal de tornar enrera, que encara fa més pal :)
Primer de tot, cal identificar en quin lloc de la caixa instal·larem la placa base. Per tal de fer aquest pas convé que us fixeu en els forats que ja estan fets en la caixa com s'indica en la figura següent.
Després només haureu de fer parelles, comproveu que els forats que heu mirat a la capsa coincideixen espaialment amb els que etan fets a la placa base. Les fletxes grogues són un exemple de dos forats que coincideixen respecte la anterior figura.
Un cop que coincideixin ja ho teniu gairebé tot fet. Haureu de posar els cargols de contacte en la caixa: a sobre d'aquests cargols es sustentarà la placa base.
I un cop hagueu posat aquests cargols poseu la placa base a sobre i li afegiu els cargols que subjectaran la placa base als cargols de contacte. Quan hagueu acabat us quedarà una instal·lació com la de la figura.
Amb això ja tindreu molt fet. Només ens quedaran dues passes més i ja tenim el pc a punt per instal·lar!
El proper post, connexions elèctriques.
divendres, 21 d’agost del 2009
Instal·lació V: la memòria i el panell de connexions
A continuació dues passes ben fàcils.
Aquestes dues passes les podem fer en qualsevol ordre donat que són de parts diferents del nostre ordinador: es tracten del panell de connexions a on estan les connexions fixes que provenen de la placa base, en aquest panell trobarem ports USB, ports sèrie, etc...
Per instal·lar-lo només haureu de tenir cura que la orientació estigui alineada amb el panell de connexions de la placa base. Penseu que el processador ha de quedar en la part superior, encara que si us equivoqueu no hi ha problema, es treu i es torna a posar a lloc (només hi ha dues posicions :)
A continuació teniu l'esquema de com inserir el panell:
Però a més del panell també instal·larem la memòria. El procés és una mica més delicat però no hi ha problema perque només podeu posar la memòria en quatre ranures que queden marcades en la següent figura.
Com hi ha quatre posicions i jo he comprat només dos unitats hi ha diverses maneres de posar aquesta memòria. Per tal d'instal·lar la memòria correctament haurem de llegir el manual d'instruccions de la placa, o bé, seguir una petita recomanació que ara us faré.
Les plaques base actuals tenen un sistema de memòria anomenat dual channel que permet accedir de manera paral·lela a memòria, amb el conseqüent guany en prestacions. Per tal d'aprofitar això heu d'instal·lar la memòria en un dels dos canals que teniu il·lustrats a la figura anterior. Jo les he posat totes en el groc, que és a on pertoca per al meu model de placa.
Amb això ja tenim conclòs un altre tema. El següent post serà una mica més dur: instal·larem la placa base.
Va, que ens queda poc!
Aquestes dues passes les podem fer en qualsevol ordre donat que són de parts diferents del nostre ordinador: es tracten del panell de connexions a on estan les connexions fixes que provenen de la placa base, en aquest panell trobarem ports USB, ports sèrie, etc...
Per instal·lar-lo només haureu de tenir cura que la orientació estigui alineada amb el panell de connexions de la placa base. Penseu que el processador ha de quedar en la part superior, encara que si us equivoqueu no hi ha problema, es treu i es torna a posar a lloc (només hi ha dues posicions :)
A continuació teniu l'esquema de com inserir el panell:
Però a més del panell també instal·larem la memòria. El procés és una mica més delicat però no hi ha problema perque només podeu posar la memòria en quatre ranures que queden marcades en la següent figura.
Com hi ha quatre posicions i jo he comprat només dos unitats hi ha diverses maneres de posar aquesta memòria. Per tal d'instal·lar la memòria correctament haurem de llegir el manual d'instruccions de la placa, o bé, seguir una petita recomanació que ara us faré.
Les plaques base actuals tenen un sistema de memòria anomenat dual channel que permet accedir de manera paral·lela a memòria, amb el conseqüent guany en prestacions. Per tal d'aprofitar això heu d'instal·lar la memòria en un dels dos canals que teniu il·lustrats a la figura anterior. Jo les he posat totes en el groc, que és a on pertoca per al meu model de placa.
Amb això ja tenim conclòs un altre tema. El següent post serà una mica més dur: instal·larem la placa base.
Va, que ens queda poc!
dimecres, 19 d’agost del 2009
Instal·lació IV : punxar el processador
Punxar el processador és l'equivalent a instal·lar-lo.
Només calen tres passes per instalar un processador, és ben fàcil. Primer aixequem la palanca que fixa el processador a la placa, com teniu a la fletxa.
Després només us calinserir el processador, però... compte! No es pot inserir de qualsevol manera, només hi ha una manera d'inserir el processador correctament. Per tal de fer-ho només us caldrà que poseu el processador segons la cantonada que té una marca, respecte a la marca similar que té la placa. En la següent foto la teniu sota un cercle.
Si ho teniu correctament instal·lat us serà molt fàcil, el processador entrarà sense forçar-ho en el lloc. A aquest tipus de inserció se la coneix com ZIF (Zero Insertion Force o força d'inserció zero) donat que no cal pressionar a cap lloc, el processador entra al seu forat sense cap mena de força.
I un cop inserit correctament heu de baixar la palanqueta que prèviament hem pujat (ara us costarà més baixar-la), de tal manera que assegurem el processador. Ho teniu a la figura següent, amb la fletxa corresponent.
Poc a poc, és una operació delicada però la fareu en poc temps.
En el següent post veurem com instalar la memòria i el panell de connexions.
Només calen tres passes per instalar un processador, és ben fàcil. Primer aixequem la palanca que fixa el processador a la placa, com teniu a la fletxa.
Després només us calinserir el processador, però... compte! No es pot inserir de qualsevol manera, només hi ha una manera d'inserir el processador correctament. Per tal de fer-ho només us caldrà que poseu el processador segons la cantonada que té una marca, respecte a la marca similar que té la placa. En la següent foto la teniu sota un cercle.
Si ho teniu correctament instal·lat us serà molt fàcil, el processador entrarà sense forçar-ho en el lloc. A aquest tipus de inserció se la coneix com ZIF (Zero Insertion Force o força d'inserció zero) donat que no cal pressionar a cap lloc, el processador entra al seu forat sense cap mena de força.
I un cop inserit correctament heu de baixar la palanqueta que prèviament hem pujat (ara us costarà més baixar-la), de tal manera que assegurem el processador. Ho teniu a la figura següent, amb la fletxa corresponent.
Poc a poc, és una operació delicada però la fareu en poc temps.
En el següent post veurem com instalar la memòria i el panell de connexions.
dijous, 13 d’agost del 2009
Instal·lació III: la font d'alimentació (ara sí!)
En el post d'abans vèiem com instal·lar la font...
...però no ho vaig fer bé, donat que quedava una ranura en la part d'avall de la font i el que volem és que es generi el mínim soroll. Per tenir el mínim soroll les peces han d'estar ben encaixades: en el cas de la font d'alimentació la recolzarem en la part d'avall tal i com indica la fletxa.
Tornem a cargolar tot i llestos!
El proper post: com instal·lar el processador.
...però no ho vaig fer bé, donat que quedava una ranura en la part d'avall de la font i el que volem és que es generi el mínim soroll. Per tenir el mínim soroll les peces han d'estar ben encaixades: en el cas de la font d'alimentació la recolzarem en la part d'avall tal i com indica la fletxa.
Tornem a cargolar tot i llestos!
El proper post: com instal·lar el processador.
dilluns, 10 d’agost del 2009
Instal·lació II: posant la font (malament)
La font d'alimentació és molt fàcil d'instalar.
Tal i com veieu en dibuix la haureu d'inserir dins de la caixa i, si té un ventilador en la base, aquest ha d'anar cap avall per tal que l'aire flueixi correctament. La fletxa groga no indica aquest cop el sentit en que heu d'inserir la font, simplement indica que és el primer pas a fer: inserir la font en la caixa de la millor manera possible.
Ara només queda apretar bé els cargols: en el meu cas els quatre cargols estan indicats en vermell.
Malhauradament he fet una cosa que està malament. No he deixar reposar la font sobre la caixa, per tant hauré d'afluixar els cargols per tal que finalment quedi ben assentada. En el dibuix que segueix està indicat l'espai lliure que no hauria de quedar.
En el següent post us posaré les imatges de la feina ben feta :)
Tal i com veieu en dibuix la haureu d'inserir dins de la caixa i, si té un ventilador en la base, aquest ha d'anar cap avall per tal que l'aire flueixi correctament. La fletxa groga no indica aquest cop el sentit en que heu d'inserir la font, simplement indica que és el primer pas a fer: inserir la font en la caixa de la millor manera possible.
Ara només queda apretar bé els cargols: en el meu cas els quatre cargols estan indicats en vermell.
Malhauradament he fet una cosa que està malament. No he deixar reposar la font sobre la caixa, per tant hauré d'afluixar els cargols per tal que finalment quedi ben assentada. En el dibuix que segueix està indicat l'espai lliure que no hauria de quedar.
En el següent post us posaré les imatges de la feina ben feta :)
diumenge, 9 d’agost del 2009
Instal·lació I : unitats d'emmagatzemament
Ja toca embrutar-nos les mans.
Abans de començar feu un parell de comprovacions:
Podeu posar-les en l'ordre que volgueu, jo us he posat primer el disc dur. Treieu les tapes laterals de la caixa i inseriu el disc dur tal com indica la fletxa groga. Un cop el tingueu inserit feu que coincideixi els costats del disc dur amb les ranures per tal de fixar-lo (amb cargols o en el meu cas amb els fixadors negres amb regulador blau que podeu veure en la foto).
I un cop instal·lat el disc dur ens queda la unitat òptica per instal·lar, en el meu cas és una "torradora" de CD's i DVD's. Per inserir la torradora feu espai en les badies de la torre obrint una de les badies; un cop teniu el forat fet inseriu la unitat òptica de la manera que veieu.
I ja tenim el primer pas! Si és la primera vegada que ho feu us costarà una mica; no us preocupeu que les següents us serà molt fàcil.
Quan instal·leu unitats procureu que estiguin allunyades entre sí donat que desprenen calor. Jo he posat el disc dur avall (en el fons de la torre) i la unitat òptica a dalt de tot.
En el següent pas: la font d'alimentació.
Abans de començar feu un parell de comprovacions:
- Assegureu-vos que teniu les eines necessàries a les mans: tornavís d'estrella petit, tornavís pla normal i un drap.
- Comproveu que teniu tots els cables necessaris.
- Probablement us talleu amb les arestes de la torre en algun o altre moment, recordeu que és metall (ferro inoxidable o alumini) i és fàcil tenir alguna rascada. Tingueu a prop cotó i alcohol o equivalent.
- Si sou dels que us carregueu estàticament (us enrampeu quan toqueu un metall com el cotxe, la nevera, etc...) és molt important que us descarregueu o us carregareu els components pel simple contacte amb la vostra pell. Toqueu un metall gran o que estigui en contacte amb una presa de terra abans de manipular els components.
Podeu posar-les en l'ordre que volgueu, jo us he posat primer el disc dur. Treieu les tapes laterals de la caixa i inseriu el disc dur tal com indica la fletxa groga. Un cop el tingueu inserit feu que coincideixi els costats del disc dur amb les ranures per tal de fixar-lo (amb cargols o en el meu cas amb els fixadors negres amb regulador blau que podeu veure en la foto).
I un cop instal·lat el disc dur ens queda la unitat òptica per instal·lar, en el meu cas és una "torradora" de CD's i DVD's. Per inserir la torradora feu espai en les badies de la torre obrint una de les badies; un cop teniu el forat fet inseriu la unitat òptica de la manera que veieu.
I ja tenim el primer pas! Si és la primera vegada que ho feu us costarà una mica; no us preocupeu que les següents us serà molt fàcil.
Quan instal·leu unitats procureu que estiguin allunyades entre sí donat que desprenen calor. Jo he posat el disc dur avall (en el fons de la torre) i la unitat òptica a dalt de tot.
En el següent pas: la font d'alimentació.
dijous, 6 d’agost del 2009
Nou PC: la caixa
En algun lloc haurem de ficar tots aquests components oi?
Doncs aquest lloc és la caixa, n' hi ha de moltes formes i de molts colors. Però el que ens ha de resultar important són dues coses.
La primera és el tamany. El tamany de la caixa importa molt: si ens comprem una caixa petita igual no podrem ficar la placa base o els discs. Per tal d'escollir el tamany de la caixa apareixen unes sigles que ens resolen la vida, únicament haurem de fer parelles. Per exemple, si ens comprem una placa base ATX, la capsa ha de ser ATX. Si ens comprem una placa base Micro ATX la caixa ha de ser igual, i així amb la resta...
La segona és el disseny: agafeu un que us agradi, que per molt component que us he ensenyat al blog, tots aquests estaran dins de la capsa i només es veurà la capsa.
És possible que algunes capses vinguin amb font d'alimentació, us recomano que millor si us compreu una que no us a porti i en compreu una vosaltres que sigui de confiança.
Un aspecte a valorar molt positivament és que hi ha torres que ja no porten cargols, i per tant es poden instal·lar els components de manera molt fàcil. La meva és d'aquest tipus, us passo un parell de fotos on està el disseny extern i un detall de l'espai interior.
Ara ja tenim tots els components presentats: el següent post va sobre el muntatge!
Doncs aquest lloc és la caixa, n' hi ha de moltes formes i de molts colors. Però el que ens ha de resultar important són dues coses.
La primera és el tamany. El tamany de la caixa importa molt: si ens comprem una caixa petita igual no podrem ficar la placa base o els discs. Per tal d'escollir el tamany de la caixa apareixen unes sigles que ens resolen la vida, únicament haurem de fer parelles. Per exemple, si ens comprem una placa base ATX, la capsa ha de ser ATX. Si ens comprem una placa base Micro ATX la caixa ha de ser igual, i així amb la resta...
La segona és el disseny: agafeu un que us agradi, que per molt component que us he ensenyat al blog, tots aquests estaran dins de la capsa i només es veurà la capsa.
És possible que algunes capses vinguin amb font d'alimentació, us recomano que millor si us compreu una que no us a porti i en compreu una vosaltres que sigui de confiança.
Un aspecte a valorar molt positivament és que hi ha torres que ja no porten cargols, i per tant es poden instal·lar els components de manera molt fàcil. La meva és d'aquest tipus, us passo un parell de fotos on està el disseny extern i un detall de l'espai interior.
Ara ja tenim tots els components presentats: el següent post va sobre el muntatge!
dimarts, 4 d’agost del 2009
Nou PC: emmagatzemament
En algun lloc haurem de deixar el porno no?
Doncs aquest lloc és en els discs durs i en els suports òptics (CD i DVD). Prèviament un bon disc dur era un disc dur gran, però avui dia amb la millora dels suports: disc durs portàtils, memòries USB i altres la cosa està canviant moltíssim.
La meva recomanació en quant a disc dur és que sigui de bona marca, fiable, i ràpid. Com es sap que un disc dur és ràpid: per les revolucions, no compreu de menys de 7200. I també us heu de fixar en la memòria que porta el disc dur, com més millor: en aquests moments n'hi ha de 8MBytes i de 16 MBytes, millor el segon que el primer. La capacitat, per primer cop en molt temps, no és un problema: per a això us compreu discs portàtils i altres.
En discs òptics en canvi us recomano el més econòmic: que gravi DVD's i CD's i prou. No us gasteu més de l'estrictament necessari si no l'usareu molt sovint.
Fixeu-vos que ara els discs els entreguen sense capsa ni res, sinò amb un plàstic que els embolcalla com si fos filets de llom :D Aquí els teniu:
Per cert, com a nota final, un 40% de cerques a Internet són de porno.
El proper dia: la última part, la caixa.
Doncs aquest lloc és en els discs durs i en els suports òptics (CD i DVD). Prèviament un bon disc dur era un disc dur gran, però avui dia amb la millora dels suports: disc durs portàtils, memòries USB i altres la cosa està canviant moltíssim.
La meva recomanació en quant a disc dur és que sigui de bona marca, fiable, i ràpid. Com es sap que un disc dur és ràpid: per les revolucions, no compreu de menys de 7200. I també us heu de fixar en la memòria que porta el disc dur, com més millor: en aquests moments n'hi ha de 8MBytes i de 16 MBytes, millor el segon que el primer. La capacitat, per primer cop en molt temps, no és un problema: per a això us compreu discs portàtils i altres.
En discs òptics en canvi us recomano el més econòmic: que gravi DVD's i CD's i prou. No us gasteu més de l'estrictament necessari si no l'usareu molt sovint.
Fixeu-vos que ara els discs els entreguen sense capsa ni res, sinò amb un plàstic que els embolcalla com si fos filets de llom :D Aquí els teniu:
Per cert, com a nota final, un 40% de cerques a Internet són de porno.
El proper dia: la última part, la caixa.
diumenge, 2 d’agost del 2009
Nou PC: la targeta gràfica
Voleu un PC per jugar a jocs?
Aleshores us convé una bona targeta gràfica. Avui dia el que marca la diferència entre un PC per a treballar i un PC per a jugar és la targeta gràfica. Una bona targeta gràfica fa molta diferència, de fet, aquestes tenen més pes que els processadors o el tamany del disc dur o la memòria.
Durant molts anys com la escala de les targetes gràfiques ha estat lineal, com més cara és la targeta millors prestacions dóna. Avui dia les marques de targetes gràfiques han segmentat els usuaris entre tres tipus: l'usuari que vol una targeta gràfica per necessitat, el que la vol per fer de tot (jugar, vídeo, fotos), i el que la vol per jugar únicament.
Com passa amb els processadors, qualsevol targeta gràfica que us compreu té unes capacitats sobrades per a veure vídeos, fer les tasques habituals (navegar, editar documents, ...) i jugar mínimament, a partir d'aquí passareu a escollir la gama que més us convingui.
Per exemple, jo m'he comprat una targeta gràfica ATI, la més potent de totes en el moment de la seva compra, la Radeon HD4890. En el seu moment vaig valorar dues targetes: la ATI Radeon HD4770 i la HD4870. La primera dona molt bones prestacions i era 80€ més econòmica: suficient per a jugar a tots els jocs d'avui dia a una resolució decent. La que tinc era 10€ més cara que la 4870 i posats a comprar vaig pensar en que volia una per jugar i no canviar-la en molt temps, per tant compro el màxim i així no he de tornar a invertir en targeta fins al cap d'un temps.
Avall teniu la foto de la targeta, fixeu-vos en que incorpora un ventilador propi ben gran:
El següent post va dedicat als discs durs i les unitats òptiques.
Aleshores us convé una bona targeta gràfica. Avui dia el que marca la diferència entre un PC per a treballar i un PC per a jugar és la targeta gràfica. Una bona targeta gràfica fa molta diferència, de fet, aquestes tenen més pes que els processadors o el tamany del disc dur o la memòria.
Durant molts anys com la escala de les targetes gràfiques ha estat lineal, com més cara és la targeta millors prestacions dóna. Avui dia les marques de targetes gràfiques han segmentat els usuaris entre tres tipus: l'usuari que vol una targeta gràfica per necessitat, el que la vol per fer de tot (jugar, vídeo, fotos), i el que la vol per jugar únicament.
Com passa amb els processadors, qualsevol targeta gràfica que us compreu té unes capacitats sobrades per a veure vídeos, fer les tasques habituals (navegar, editar documents, ...) i jugar mínimament, a partir d'aquí passareu a escollir la gama que més us convingui.
Per exemple, jo m'he comprat una targeta gràfica ATI, la més potent de totes en el moment de la seva compra, la Radeon HD4890. En el seu moment vaig valorar dues targetes: la ATI Radeon HD4770 i la HD4870. La primera dona molt bones prestacions i era 80€ més econòmica: suficient per a jugar a tots els jocs d'avui dia a una resolució decent. La que tinc era 10€ més cara que la 4870 i posats a comprar vaig pensar en que volia una per jugar i no canviar-la en molt temps, per tant compro el màxim i així no he de tornar a invertir en targeta fins al cap d'un temps.
Avall teniu la foto de la targeta, fixeu-vos en que incorpora un ventilador propi ben gran:
El següent post va dedicat als discs durs i les unitats òptiques.
dissabte, 1 d’agost del 2009
Nou PC: la font
Quan parlem de font parlem de electricitat.
Els ordinadors requereixen un voltatge relativament baix per a treballar, 12, 5 o 1.6 Volts habitualment. Les fonts d'alimentació són especials i estan dissenyades per donar un voltatge molt baix però un amperatge i una potència elevades, d'aquí que pesin el que pesen i tinguin aquests ventiladors tan grans.
Quan escollim una font el que ens ha de preocupar és que estigui dimensionada al que necessitem i això està molt relacionat amb el processador i la targeta gràfica que ens comprem. La resta de components no solen menjar tanta potència com aquests dos.
Si ens comprem un processador de baix consum, o una targeta gràfica normaleta, amb una font de 400 Watts tenim de sobra. En el meu cas vaig haver de comprar-me una de 550 Watts perque el processador és potent i la targeta gràfica també ho és: de fet la meva targeta gràfica com veureu més tard requereix dos fonts d'alimentació en lloc de una sola.
Aqui teniu fotos de la font en caixa i sense ella:
El proper post: la targeta gràfica.
Els ordinadors requereixen un voltatge relativament baix per a treballar, 12, 5 o 1.6 Volts habitualment. Les fonts d'alimentació són especials i estan dissenyades per donar un voltatge molt baix però un amperatge i una potència elevades, d'aquí que pesin el que pesen i tinguin aquests ventiladors tan grans.
Quan escollim una font el que ens ha de preocupar és que estigui dimensionada al que necessitem i això està molt relacionat amb el processador i la targeta gràfica que ens comprem. La resta de components no solen menjar tanta potència com aquests dos.
Si ens comprem un processador de baix consum, o una targeta gràfica normaleta, amb una font de 400 Watts tenim de sobra. En el meu cas vaig haver de comprar-me una de 550 Watts perque el processador és potent i la targeta gràfica també ho és: de fet la meva targeta gràfica com veureu més tard requereix dos fonts d'alimentació en lloc de una sola.
Aqui teniu fotos de la font en caixa i sense ella:
El proper post: la targeta gràfica.
divendres, 31 de juliol del 2009
Nou PC: la memòria
Depèn del processador, posarem una determinada placa base. I depèn de quina placa base posem, hem d'escollir memòria.
Memòria, avui dia està força fàcil escollir perque al mercat només hi ha una línia de memòries anomenada DDR. Abans, hi havia moltes altres: Rambus RIM, SDRAM, EDO DRAM, i d'altres...
De les característiques de la memòria ens hem de fixar en dos aspectes: la quantitat i la velocitat. La quantitat de memòria ens ve a dir quantes aplicacions suportarà a la vegada el nostre ordinador i la magnitud de les mateixes. En altres paraules, com més memòria millor per nosaltres. La velocitat té el mateix caràcter, com més velocitat menys espera, per tant hem de comprar memòria ràpida.
La qualitat de la memòria també té molt a dir, com en molts altres aspectes de la vida, sempre hi ha una línia estàndard de productes i una línia prèmium. Si no heu d'executar aplicacions que requereixin esprémer al màxim la vostra màquina, la memòria estàndard us donarà prou rendiment. Jo me n'he comprat premium perque jo sí que usaré tota la potència de càlcul del meu PC, per tant memòria ràpida equival a càlculs més ràpids.
Quan compreu memòria assegureu-vos comprar del mateix tipus sempre, sinò us pot passar dos efectes: que no funcioni, o bé que funcioni a la velocitat del mòdul més lent. També està bé que compreu els mòduls de memòria amb bona capacitat: millor pagar una mica més per un mòdul de 2Gbytes que una mica menys per un de 1Gbyte.
En el meu cas la memòria posada ha estat una Kingston HyperX DDR2 a 800Mhz, està coberta per uns petits disspadors metàlics de color blau, com podeu observar a la fotografia. He comprat dos mòduls de 2GBytes cadascun.
En resum: com més ràpida i més quantitat, millor. El següent post va dedicat a la font d'alimentació.
Memòria, avui dia està força fàcil escollir perque al mercat només hi ha una línia de memòries anomenada DDR. Abans, hi havia moltes altres: Rambus RIM, SDRAM, EDO DRAM, i d'altres...
De les característiques de la memòria ens hem de fixar en dos aspectes: la quantitat i la velocitat. La quantitat de memòria ens ve a dir quantes aplicacions suportarà a la vegada el nostre ordinador i la magnitud de les mateixes. En altres paraules, com més memòria millor per nosaltres. La velocitat té el mateix caràcter, com més velocitat menys espera, per tant hem de comprar memòria ràpida.
La qualitat de la memòria també té molt a dir, com en molts altres aspectes de la vida, sempre hi ha una línia estàndard de productes i una línia prèmium. Si no heu d'executar aplicacions que requereixin esprémer al màxim la vostra màquina, la memòria estàndard us donarà prou rendiment. Jo me n'he comprat premium perque jo sí que usaré tota la potència de càlcul del meu PC, per tant memòria ràpida equival a càlculs més ràpids.
Quan compreu memòria assegureu-vos comprar del mateix tipus sempre, sinò us pot passar dos efectes: que no funcioni, o bé que funcioni a la velocitat del mòdul més lent. També està bé que compreu els mòduls de memòria amb bona capacitat: millor pagar una mica més per un mòdul de 2Gbytes que una mica menys per un de 1Gbyte.
En el meu cas la memòria posada ha estat una Kingston HyperX DDR2 a 800Mhz, està coberta per uns petits disspadors metàlics de color blau, com podeu observar a la fotografia. He comprat dos mòduls de 2GBytes cadascun.
En resum: com més ràpida i més quantitat, millor. El següent post va dedicat a la font d'alimentació.
dimarts, 28 de juliol del 2009
Nou PC: placa base
Si l'ordinador fos un arbre, la placa base és el tronc.
De ella pengen la resta de coses: processador, memòria, targeta gràfica, ... Per tant no és recomanable escatimar quan comprem una placa base. Ha de ser de bona qualitat, d'una marca de confiança (si en coneixeu cap) i ha de complir certs punts.
Sobre marques de confiança no tindreu gaires problemes: avui dia molta part de les que venen a les tendes ho són.
Sobre la qualitat de construcció heu de tenir en compte un factor clau. Ha de tenir connectors per als components que voleu comprar, per exemple: ara tenim plaques que tenen un o dos slots per posar la targeta gràfica, si només posarem una sola targeta gràfica (cas típic) busquem una que sigui prou robusta com per tenir aquesta targeta i que deixi espai per a posar-ne d'altres tipus: televisió, o altres controladores. Compte! No totes les plaques ens van bé: cerqueu la que us sigui més pràctica.
Després heu de tenir en compte que en base al processador que heu comprat, les plaques i la memòria que podeu posar queden limitades: haureu d'escollir del rang disponible.
La meva placa és la M4A78, amb suport per a CPU's com la que tinc (AMD Phenom II) i amb suport per a una sola targeta gràfica. Aquí teniu les fotos:
Un error que vaig cometre és no prestar atenció als cables que venen amb el PC. A mi em venia un sol cable per connectar un disc dur però em faltava un altre per a connectar la tostadora de DVD's que vaig reaprofitar d'un altre component.
Resum: quan compreu placa, no cal excedir-se però tampoc escatimeu: ha de ser completa. I no oblideu comprar cables, que és una putada haver de tornar a la tenda per una tonteria com aquesta :)
Proper post: la memòria.
De ella pengen la resta de coses: processador, memòria, targeta gràfica, ... Per tant no és recomanable escatimar quan comprem una placa base. Ha de ser de bona qualitat, d'una marca de confiança (si en coneixeu cap) i ha de complir certs punts.
Sobre marques de confiança no tindreu gaires problemes: avui dia molta part de les que venen a les tendes ho són.
Sobre la qualitat de construcció heu de tenir en compte un factor clau. Ha de tenir connectors per als components que voleu comprar, per exemple: ara tenim plaques que tenen un o dos slots per posar la targeta gràfica, si només posarem una sola targeta gràfica (cas típic) busquem una que sigui prou robusta com per tenir aquesta targeta i que deixi espai per a posar-ne d'altres tipus: televisió, o altres controladores. Compte! No totes les plaques ens van bé: cerqueu la que us sigui més pràctica.
Després heu de tenir en compte que en base al processador que heu comprat, les plaques i la memòria que podeu posar queden limitades: haureu d'escollir del rang disponible.
La meva placa és la M4A78, amb suport per a CPU's com la que tinc (AMD Phenom II) i amb suport per a una sola targeta gràfica. Aquí teniu les fotos:
Un error que vaig cometre és no prestar atenció als cables que venen amb el PC. A mi em venia un sol cable per connectar un disc dur però em faltava un altre per a connectar la tostadora de DVD's que vaig reaprofitar d'un altre component.
Resum: quan compreu placa, no cal excedir-se però tampoc escatimeu: ha de ser completa. I no oblideu comprar cables, que és una putada haver de tornar a la tenda per una tonteria com aquesta :)
Proper post: la memòria.
diumenge, 26 de juliol del 2009
Nou PC: el processador
Avui detallaré com vaig escollir el processador.
En resum: si voleu un processador la meva recomanació és que escolliu un que sigui econòmic.
No tothom estarà a casa seva fent càlculs astronòmics, ni recomprimint pelicules el 100% dels temps, per tant, qualsevol processador que us venguin avui dia us farà una bona feina.
Un processador de gama baixa té dos avantatges importants:
Primer de tot, jo vaig escollir entre Intel i AMD. Cada marca generalista té els seus defectes i els seus avantatges. Intel fa molt bons processadors, però és molt cara. AMD fa uns processadors més modestos però és més barata. Jo vaig escollir AMD.
Després vaig consultar taules de proves de rendiment de tres tipus de processadors: de gamma baixa, de gamma mitja i de gamma alta. Els de gama baixa són econòmics i gasten molt poc, però s'em quedaven curts en algunes tasques. Els de gamma mitja estaven molt bé: equilibrats en cost i en consum elèctric. Els de gamma alta eren cars, gairebé iguals als de Intel, però una mica més potents.
A tenir en compte és que jo sí que faré càlcul intensiu, per tant volia el car. Em complia diversos aspectes que jo tenia en compte: 4 cores (4 processadors en un sol xip), 6 Mb de caché (la caché, com més alta millor) i 3.0 Ghz, una velocitat raonable.
Aquí teniu un parell de fotos del processador, amb i sense capsa:
Podeu apreciar com el processador ja ve amb un ventilador: avui dia això és habitual, pregunteu per si de cas, però la major part de vegades us vindrà un ventilador apropiat al prcessador que us acabeu de comprar. En el meu cas, el que em venia té tubs de coure per repartir la calor al llarg del dissipador (les petites plaques de ferro que hi ha sota del ventilador).
En el següent post la placa base.
En resum: si voleu un processador la meva recomanació és que escolliu un que sigui econòmic.
No tothom estarà a casa seva fent càlculs astronòmics, ni recomprimint pelicules el 100% dels temps, per tant, qualsevol processador que us venguin avui dia us farà una bona feina.
Un processador de gama baixa té dos avantatges importants:
- És econòmic en sí mateix i amb els components que li posarem al voltant.
- Gastarà, probablement, menys electricitat i ens estalviarem uns euros.
Primer de tot, jo vaig escollir entre Intel i AMD. Cada marca generalista té els seus defectes i els seus avantatges. Intel fa molt bons processadors, però és molt cara. AMD fa uns processadors més modestos però és més barata. Jo vaig escollir AMD.
Després vaig consultar taules de proves de rendiment de tres tipus de processadors: de gamma baixa, de gamma mitja i de gamma alta. Els de gama baixa són econòmics i gasten molt poc, però s'em quedaven curts en algunes tasques. Els de gamma mitja estaven molt bé: equilibrats en cost i en consum elèctric. Els de gamma alta eren cars, gairebé iguals als de Intel, però una mica més potents.
A tenir en compte és que jo sí que faré càlcul intensiu, per tant volia el car. Em complia diversos aspectes que jo tenia en compte: 4 cores (4 processadors en un sol xip), 6 Mb de caché (la caché, com més alta millor) i 3.0 Ghz, una velocitat raonable.
Aquí teniu un parell de fotos del processador, amb i sense capsa:
Podeu apreciar com el processador ja ve amb un ventilador: avui dia això és habitual, pregunteu per si de cas, però la major part de vegades us vindrà un ventilador apropiat al prcessador que us acabeu de comprar. En el meu cas, el que em venia té tubs de coure per repartir la calor al llarg del dissipador (les petites plaques de ferro que hi ha sota del ventilador).
En el següent post la placa base.
divendres, 24 de juliol del 2009
Nou PC
Ja tocava comprar nou PC.
El meu ja farà sis anyets que el tinc i s'ha portat molt bé. Únicament li vaig comprar una gràfica més potent i li vaig ampliar memòria i amb això tenia per córrer un Windows XP i jugar a alguns jocs.
Però ara, que he acabat el projecte, tenia ganes de comprar-ne un de nou. Han estat uns quants mesos de seguir, molt passivament, les novetats del mercat, les tendències actuals i el més important: conéixer el que jo necessitava.
Com a consell general, quan us compreu un ordinador avui dia, s'ha de tenir en compte coses molt bàsiques. La norma "millor com més ràpid és el processador" és falsa, la velocitat d'un processador d'avui dia ens sobra per a qualsevol tasca.
Al llarg de diversos posts aniré cobrint les parts bàsiques d'un ordinador i el perquè les he comprat. Ara per ara, us inclouré una foto del meu nou PC, però desmuntat: l'anirem muntant pas a pas amb consells diversos. La intenció d'aquests posts és servir d'ajuda a la persona que es vol estalviar uns euros i vol aprendre com muntar un PC.
El PC és composa de:
El meu ja farà sis anyets que el tinc i s'ha portat molt bé. Únicament li vaig comprar una gràfica més potent i li vaig ampliar memòria i amb això tenia per córrer un Windows XP i jugar a alguns jocs.
Però ara, que he acabat el projecte, tenia ganes de comprar-ne un de nou. Han estat uns quants mesos de seguir, molt passivament, les novetats del mercat, les tendències actuals i el més important: conéixer el que jo necessitava.
Com a consell general, quan us compreu un ordinador avui dia, s'ha de tenir en compte coses molt bàsiques. La norma "millor com més ràpid és el processador" és falsa, la velocitat d'un processador d'avui dia ens sobra per a qualsevol tasca.
Al llarg de diversos posts aniré cobrint les parts bàsiques d'un ordinador i el perquè les he comprat. Ara per ara, us inclouré una foto del meu nou PC, però desmuntat: l'anirem muntant pas a pas amb consells diversos. La intenció d'aquests posts és servir d'ajuda a la persona que es vol estalviar uns euros i vol aprendre com muntar un PC.
El PC és composa de:
- Processador: AMD Phenom II x4 940 3.0GHz
- Memòria: Kingston HyperX DDR2 800Mhz
- Font d'alimentació: LC Power 550W Passiva
- Disc dur: Western Digital Caviar 500 Gb SATA 2
- Tostadora: LG CD+DVD
- Placa base: Asus M4A78
- Caixa NOS NX-1
- Gràfica: ATI HD4890
dijous, 16 de juliol del 2009
Aptituds i Actituds
Només un mateix és pot definir a sí mateix.
Sempre hi haurà opinions per tots els gustos, però la gent quan opina de tu sol saltar-se moltes coses, i la veritat és que algunes d'elles són importants. Sense anar més enllà, jo de petit no treia gaires bones notes: no era un estudiant aparentment bo. En la meva escola es van encarregar de deixar-m'ho gravat per sempre en el meu certificat escolar. El text no té pèrdua, us animo a llegir-lo, el teniu a continuació.
Què us sembla? Un equip de professors, que hauria d'estar capacitat per a avaluar les capacitats d'un nen ja van decidir en el seu moment el més convenient per a mi. Com s'indica en el mateix expedient, jo els vaig portar la contrària. El resultat? Aquí està.
Des d'aquí voldria saludar a aquests professionals que em van avaluar: gràcies pel vostre suport, gràcies per ser uns veritables professionals. Avui sóc jo qui us avalua i us certifica que, com en d'altres casos, us vau equivocar de ple. M'ha costat anys, dies i nits sense dormir, treballant i estudiant per poder arribar fins aquí. Però ja he acabat la meva carrera, la que depenia d'aquell batxillerat sobre el que no vèieu perspectives.
Quan la gent us jutgi, abans de cegar-vos amb la seva opinió, mireu-vos un moment al mirall. I si no esteu contents amb el que veieu doneu-vos una oportunitat, no permeteu que ningú us defineixi, no permeteu que ningú us modeli a la seva imatge. Si no pots escollir tu el teu futur, no permetis que ningú t'empresoni dintre de una capsa amb les limitacions que ell creu que tens.
Tothom ens equivoquem, donar oportunitats és bàsic per fer créixer i no cometre els mateixos errors. Lamentablement quan un equip de persones madures i -teòricament- capaces et diu quines són les teves aptituds, penses en que potser no és possible anar més enllà. Donar-te oportunitats a tu mateix és bàsic per destrossar aquesta frontera.
Les meves aptituds no han canviat, la meva actitud sí: creure en un mateix.
Sense acritud.
Sempre hi haurà opinions per tots els gustos, però la gent quan opina de tu sol saltar-se moltes coses, i la veritat és que algunes d'elles són importants. Sense anar més enllà, jo de petit no treia gaires bones notes: no era un estudiant aparentment bo. En la meva escola es van encarregar de deixar-m'ho gravat per sempre en el meu certificat escolar. El text no té pèrdua, us animo a llegir-lo, el teniu a continuació.
Què us sembla? Un equip de professors, que hauria d'estar capacitat per a avaluar les capacitats d'un nen ja van decidir en el seu moment el més convenient per a mi. Com s'indica en el mateix expedient, jo els vaig portar la contrària. El resultat? Aquí està.
Des d'aquí voldria saludar a aquests professionals que em van avaluar: gràcies pel vostre suport, gràcies per ser uns veritables professionals. Avui sóc jo qui us avalua i us certifica que, com en d'altres casos, us vau equivocar de ple. M'ha costat anys, dies i nits sense dormir, treballant i estudiant per poder arribar fins aquí. Però ja he acabat la meva carrera, la que depenia d'aquell batxillerat sobre el que no vèieu perspectives.
Quan la gent us jutgi, abans de cegar-vos amb la seva opinió, mireu-vos un moment al mirall. I si no esteu contents amb el que veieu doneu-vos una oportunitat, no permeteu que ningú us defineixi, no permeteu que ningú us modeli a la seva imatge. Si no pots escollir tu el teu futur, no permetis que ningú t'empresoni dintre de una capsa amb les limitacions que ell creu que tens.
Tothom ens equivoquem, donar oportunitats és bàsic per fer créixer i no cometre els mateixos errors. Lamentablement quan un equip de persones madures i -teòricament- capaces et diu quines són les teves aptituds, penses en que potser no és possible anar més enllà. Donar-te oportunitats a tu mateix és bàsic per destrossar aquesta frontera.
Les meves aptituds no han canviat, la meva actitud sí: creure en un mateix.
Sense acritud.
dissabte, 13 de juny del 2009
El Trio
Hi ha coses que mai no t'esperes.
He passat els últims mesos tancat a casa, fent el projecte de fi de carrera. La veritat, m'ha ocupat molt de temps i he perdut molt contacte amb molta gent, però ha valgut la pena perque a canvi tindré un punyeteru títol d'enginyeria en informàtica.
Avui he quedat amb una amiga, la Noe, que fa molt de temps que no veia i hem decidit anar a dinar per Barcelona i passejar una mica per les Rambles. D'alguna manera he passat de no veure a ningú a veure a tothom. Per ubicar una mica més la situació estàvem a l'inici de les Rambles tot sortint de Plaça de Catalunya.
Ok, un cop ubicats ve la història. S'apropa una noia morena somrient i amb uns papers a la mà, la primera cosa que penses és "em ve a oferir una entrada per algun pub o alguna disco". Doncs no! La primera cosa que ha preguntat és: "Parleu català?". I la segona ha estat "Voleu fer un trio?".
En aquests moments és quan mires a la noia (amb uns ulls com a plats), mires a Noemí (que ja estava camí de Figueres) i penses... "i què cony dic ara?". Perquè la veritat a mi no em ve gens de gust un trio amb ningú (prou feina dóna ja una noia, com per a que hi hagi dues) i quan vols dir que no sempre sols tenir una resposta preparada: per a quan truquen de alguna companyia telefònica i t'expliquen (sense consentir-ho) la seva oferta, o quan et diuen que vagis a tal o qual restaurant. Però per un trio, amb una tia totalment desconeguda, doncs la veritat és que no tinc cap argument ràpid.
Li hem dit que no, que ni tans sols erem parella. La noia ha marxat cap amunt, tota feliç, a preguntar a més gent. Noemí i jo hem parlat breument sobre aquest fet, sempre amb la component de sorpresa.
Analitzant-ho fredament et venen tres coses al cap:
Això passa per sortir de casa :D
He passat els últims mesos tancat a casa, fent el projecte de fi de carrera. La veritat, m'ha ocupat molt de temps i he perdut molt contacte amb molta gent, però ha valgut la pena perque a canvi tindré un punyeteru títol d'enginyeria en informàtica.
Avui he quedat amb una amiga, la Noe, que fa molt de temps que no veia i hem decidit anar a dinar per Barcelona i passejar una mica per les Rambles. D'alguna manera he passat de no veure a ningú a veure a tothom. Per ubicar una mica més la situació estàvem a l'inici de les Rambles tot sortint de Plaça de Catalunya.
Ok, un cop ubicats ve la història. S'apropa una noia morena somrient i amb uns papers a la mà, la primera cosa que penses és "em ve a oferir una entrada per algun pub o alguna disco". Doncs no! La primera cosa que ha preguntat és: "Parleu català?". I la segona ha estat "Voleu fer un trio?".
En aquests moments és quan mires a la noia (amb uns ulls com a plats), mires a Noemí (que ja estava camí de Figueres) i penses... "i què cony dic ara?". Perquè la veritat a mi no em ve gens de gust un trio amb ningú (prou feina dóna ja una noia, com per a que hi hagi dues) i quan vols dir que no sempre sols tenir una resposta preparada: per a quan truquen de alguna companyia telefònica i t'expliquen (sense consentir-ho) la seva oferta, o quan et diuen que vagis a tal o qual restaurant. Però per un trio, amb una tia totalment desconeguda, doncs la veritat és que no tinc cap argument ràpid.
Li hem dit que no, que ni tans sols erem parella. La noia ha marxat cap amunt, tota feliç, a preguntar a més gent. Noemí i jo hem parlat breument sobre aquest fet, sempre amb la component de sorpresa.
Analitzant-ho fredament et venen tres coses al cap:
- Perquè ha preguntat si parlem català: quina relació hi ha entre l'idioma i l'acte sexual?
- Si vol un trio, perque no ho penja al Segonamà, o al Loquo, en les seccions corresponents?
- A on cony devia estar la càmara oculta?
Això passa per sortir de casa :D
diumenge, 17 de maig del 2009
Anem a la muntanya
Feia temps que volia penjar això!!
Com que estic una mica fart d'escriure documentació del PFC m'he liat a buscar alguna cançoneta pel youtube que em donés una mica d'esbarjo... i quina he trobat, ni més ni menys que el videoclip d'Uri Gheller i les culleres "Anem a la muntanya"... molt gran!
És una cançó del seu àlbum "Música moderna".
Com que estic una mica fart d'escriure documentació del PFC m'he liat a buscar alguna cançoneta pel youtube que em donés una mica d'esbarjo... i quina he trobat, ni més ni menys que el videoclip d'Uri Gheller i les culleres "Anem a la muntanya"... molt gran!
És una cançó del seu àlbum "Música moderna".
dimecres, 13 de maig del 2009
Sultán
És el nom del meu gos.
Li va posar el meu avi, precisament el contrari del que jo volia: crec que hauria d'haver tingut un nom més original. Quan el vam adoptar era petit, era com una boleta de pel negre i celles grogues, d'aquí en endavant sempre li vaig anomenar "petit" fins i tot quan ha crescut i s'ha fet gran. És una mescla de doberman i gos caçador, una mica covard però molt alegre.
De fet, la seva alegria contrasta amb la seva vida. De petit el va fer créixer un pastor belga Groenendael anomenada Laika. Va ser una mare excepcional, de fet, ja ho porten incorporat en el gens aquesta raça: tenen un comportament noble i carinyós. Va perdre a la seva "mare" uns anys més tard.
També va congeniar molt bé amb una gossa que la meva germana no va poder ficar a casa seva: la Duna, una gossa marró preciosa, poc obedient però molt carinyosa. Amb ella, el Sultán va tenir una filla, la "Boleta": que era marró com la seva mare i igual de carinyosa. A la "Boleta" la vaig veure morir davant meu: estava estirada al terra i jo pensava que estava descansant al sol, quan m'apropo vaig veure que defecava sang. Quan em vaig apropar va fer un esforç, va moure les potes i va deixar el seu últim sospir allà mateix. Mai oblidaré aquella escena, sempre em va quedar la pregunta sobre el què sentirien els pares de la "Boleta" en veure-la morir.
A la Duna se la van emportar a un lloc on cuidaven els gossos i el Sultán es va quedar de nou sol. Poc després se li van carregar el seu terreny i el vam haver de ficar en un carreró estret que hi ha al costat de la casa: mai s'ha sentit a gust allà, però ell hi continuava.
Poc a poc s'ha anat apagant i avui s'ha apagat del tot. Un càncer de melsa ha acabat amb la seva vida. Ha mort com la seva filla: defecava sang i ha deixat de menjar i beure, la seva vida estava a les acaballes.
Un cop dur, com aquest, et fa plantejar moltes coses. Fa que valoris certes coses i que posis un límit a d'altres, bàsicament per poder viure en pau i harmonia. Ni que sigui amb un mateix.
Que descansis en pau Sultán.
Li va posar el meu avi, precisament el contrari del que jo volia: crec que hauria d'haver tingut un nom més original. Quan el vam adoptar era petit, era com una boleta de pel negre i celles grogues, d'aquí en endavant sempre li vaig anomenar "petit" fins i tot quan ha crescut i s'ha fet gran. És una mescla de doberman i gos caçador, una mica covard però molt alegre.
De fet, la seva alegria contrasta amb la seva vida. De petit el va fer créixer un pastor belga Groenendael anomenada Laika. Va ser una mare excepcional, de fet, ja ho porten incorporat en el gens aquesta raça: tenen un comportament noble i carinyós. Va perdre a la seva "mare" uns anys més tard.
També va congeniar molt bé amb una gossa que la meva germana no va poder ficar a casa seva: la Duna, una gossa marró preciosa, poc obedient però molt carinyosa. Amb ella, el Sultán va tenir una filla, la "Boleta": que era marró com la seva mare i igual de carinyosa. A la "Boleta" la vaig veure morir davant meu: estava estirada al terra i jo pensava que estava descansant al sol, quan m'apropo vaig veure que defecava sang. Quan em vaig apropar va fer un esforç, va moure les potes i va deixar el seu últim sospir allà mateix. Mai oblidaré aquella escena, sempre em va quedar la pregunta sobre el què sentirien els pares de la "Boleta" en veure-la morir.
A la Duna se la van emportar a un lloc on cuidaven els gossos i el Sultán es va quedar de nou sol. Poc després se li van carregar el seu terreny i el vam haver de ficar en un carreró estret que hi ha al costat de la casa: mai s'ha sentit a gust allà, però ell hi continuava.
Poc a poc s'ha anat apagant i avui s'ha apagat del tot. Un càncer de melsa ha acabat amb la seva vida. Ha mort com la seva filla: defecava sang i ha deixat de menjar i beure, la seva vida estava a les acaballes.
Un cop dur, com aquest, et fa plantejar moltes coses. Fa que valoris certes coses i que posis un límit a d'altres, bàsicament per poder viure en pau i harmonia. Ni que sigui amb un mateix.
Que descansis en pau Sultán.
dimarts, 31 de març del 2009
Relats curts... però intensos
Sou bons escriptors?
Doncs tant si és que sí com si és que no, podeu intentar-ho al nou concurs de relats curts de TMB. És una de les poques coses que pots fer en la meva actual empresa sense haver de pagar un cèntim... i a sobre amb un possible premi!
Si no sabeu per on començar us proposo que comenceu per aquest relat. Inspireu-vos i deixeu lliure la vostra creativitat, que segur que en teniu.
Ànims i endavant!
divendres, 20 de març del 2009
Bolònia des de la trinxera
Hi ha vegades que volen òsties i no saps d'on venen.
I és en aquell precis moment en que t'has d'amagar a la trinxera i saber què està passant, de on venen les òsties, cap a on van i aleshores actuar. El que segur que no pots fer és repartir òsties a tort i a dret i després preguntar "què passa?".
Això anterior, que pot semblar de temps pretèrits, és un fet actual i real. No us ho creieu? Mireu aquest vídeo i sortiu de dubtes. Clar que s'han de veure totes les cares del prisma, opinions n'hi ha per tots els gustos:
Crec que la càrrega va ser desproporcionada, de lluny. Tot i que els estudiants que hi havien no van mostrar símbols de respecte quan van ocupar la universitat per reivindicar les seves idees, no crec que sigui la manera de respondre.
Sigui com sigui això no pot passar més.
I és en aquell precis moment en que t'has d'amagar a la trinxera i saber què està passant, de on venen les òsties, cap a on van i aleshores actuar. El que segur que no pots fer és repartir òsties a tort i a dret i després preguntar "què passa?".
Això anterior, que pot semblar de temps pretèrits, és un fet actual i real. No us ho creieu? Mireu aquest vídeo i sortiu de dubtes. Clar que s'han de veure totes les cares del prisma, opinions n'hi ha per tots els gustos:
- Els estudiants diuen que estan indefensos davant dels atacs del mossos d'esquadra. No totes les associacions d'estudiants diuen el mateix.
- Els mossos diuen que estan indefensos davant de les acusacions de violència extrema perquè el titular que els hauria de defensar (conseller d'interior, cap dels mossos) no els han mostrat suport.
- Els periodistes s'han queixat de les agressions rebudes. Recordeu que la mateixa constitució en el seu article 20 posa de manifest la llibertat de premsa.
Crec que la càrrega va ser desproporcionada, de lluny. Tot i que els estudiants que hi havien no van mostrar símbols de respecte quan van ocupar la universitat per reivindicar les seves idees, no crec que sigui la manera de respondre.
Sigui com sigui això no pot passar més.
diumenge, 15 de març del 2009
Exposició de cotxes històrics a l'Illa Diagonal
Mai saps què et pots trobar mentre vas a comprar.
L'altre dia, sense anar més lluny, em vaig trobar amb una exposició de cotxes històrics a l'Illa. Dels que hi vaig veure, el que més podria destacar és el primer Porsche que es va fabricar: el 356.
La versió que veieu és la 1600 Super, que te un motor bòxer 4 cilindres amb una potència d'uns 100 CV. Impressionant per a la època. Com podeu veure, Porsche ha mantingut la seva línia des del primer cotxe, no només per la forma del cotxe sinò també per les prestacions i un estil que gairebé no passa d'època.
Tant debò pogueu gaudir conduïnt un algun dia!
L'altre dia, sense anar més lluny, em vaig trobar amb una exposició de cotxes històrics a l'Illa. Dels que hi vaig veure, el que més podria destacar és el primer Porsche que es va fabricar: el 356.
La versió que veieu és la 1600 Super, que te un motor bòxer 4 cilindres amb una potència d'uns 100 CV. Impressionant per a la època. Com podeu veure, Porsche ha mantingut la seva línia des del primer cotxe, no només per la forma del cotxe sinò també per les prestacions i un estil que gairebé no passa d'època.
Tant debò pogueu gaudir conduïnt un algun dia!
dijous, 5 de març del 2009
Nou episodi de ventades
Aquest any el temps no deixa de sorprendre'ns.
Avui li he fet un cop d'ull al baròmetre de la estació meteorològica i m'he trobat amb un valor de pressió molt baix! Ni més ni menys que 980 mb!! Més baix que el que vaig enregistrar l'episodi de ventades passat.
Es fa estrany que ens arribin depressions tan profundes: en el poc que portem d'any no se'ns ha deixat tranquils en termes de temps estable.
Què passarà aquesta primavera?
dissabte, 21 de febrer del 2009
Kick Off!
Avui he començat a implementar el PFC!
La sensació que he tingut només començar ha estat la que un pot sentir quan es troba davant d'una cosa que el supera. Bé, a prori em supera, ho he de reconéixer.
A mesura que faig la implementació i vaig fent les proves, veig que tot avança i la sensació de tranquilitat augmenta. Ara, un cop ha acabat el dia la sensació és molt bona: el fet de saber que treballo amb prou antelació és una sensació que feia temps que no tenia. Crec que des que vaig entrar en la FIB.
En resum, tots són bones sensacions a hores d'ara. El fet de realitzar un projecte que em fa il·lusió, el començar-lo amb ganes i des de bon principi, i sobretot el fet que vagin sortint les coses és una bona sensació.
Potser la por de començar us sona: tant debò no. El cas és que jo havia sobredimensionat el pas a realitzar per a començar el projecte: moltes vegades la perspectiva des de la base de la muntanya és descoratjadora. Potser és en aquest punt quan cal fixar la vista al terra i començar a caminar, tot tenint clar que anem cap el cim, encara que no sigui pel millor camí.
Afortundament hi ha molt camins.
La sensació que he tingut només començar ha estat la que un pot sentir quan es troba davant d'una cosa que el supera. Bé, a prori em supera, ho he de reconéixer.
A mesura que faig la implementació i vaig fent les proves, veig que tot avança i la sensació de tranquilitat augmenta. Ara, un cop ha acabat el dia la sensació és molt bona: el fet de saber que treballo amb prou antelació és una sensació que feia temps que no tenia. Crec que des que vaig entrar en la FIB.
En resum, tots són bones sensacions a hores d'ara. El fet de realitzar un projecte que em fa il·lusió, el començar-lo amb ganes i des de bon principi, i sobretot el fet que vagin sortint les coses és una bona sensació.
Potser la por de començar us sona: tant debò no. El cas és que jo havia sobredimensionat el pas a realitzar per a començar el projecte: moltes vegades la perspectiva des de la base de la muntanya és descoratjadora. Potser és en aquest punt quan cal fixar la vista al terra i començar a caminar, tot tenint clar que anem cap el cim, encara que no sigui pel millor camí.
Afortundament hi ha molt camins.
dijous, 12 de febrer del 2009
Quanta gent va a la FIB?
Molta i poca.
Des que vagi entrar a aquesta facultat (l'any 98-99) fins a dia d'avui (08-09) el canvi més important que he vist en aquesta facultat no han estat els constants canvis en el pla d'estudis, ni la pressió de les assignatures, ni res similar...
Avui he anat a matricular el projecte i el que més m'ha cridat l'atenció és la gent: el nombre d'estudiants s'ha reduït de manera escandalosa. En un sector (el informàtic) en que la major part dels que hi treballen no han tocat una assignatura de disseny de software resulta que tampoc hi haurà gent de la pròpia carrera per a cobrir aquestes places.
El que encara és més fort és que la nostra societat, que intenta encarar una evolució de país preparat i amb futur, no es basi en llicenciatures, diplomatures, graus mitjans o superiors o qualsevol tipus d'estudi que representi una especialització del treball. Som una societat sustentada per mà d'obra barata, no pas per coneixement: això no ens fa competitius.
El excés de coneixements no sobra mai: una persona acostumada a estudiar és capaç d'oferir flexibilitat i adaptació ampliant els estudis (o cercant-ne de nous) per tal de aconseguir una feina adequada.
Espero tornar a veure les aules de matriculació de la meva facultat ben plenes aviat.
dimarts, 10 de febrer del 2009
Projectes
Què definiu com a projecte?
Quan voleu planejar alguna cosa important la considereu dos cops abans de fer-la? Confieu plenament en el destí i us deixeu emportar? O simplement, no la feu.
Per mi el projecte de fi de carrera és una barreja de les tres sensacions anteriors. Por, una mica de preparació i moltes ganes de fer-ho. Afortunadament, m'ha tocat treballar al costat d'un equip de persones que són una delícia: mostrant suport i ànims des del primer dia :) Així tot és molt més fàcil!
El cas és que, sense aquest suport, probablement jo no hauria fet els passos que he fet. Per tant em considero amb la obligació moral d'animar a la gent a que porti a terme els seus projectes: quan no hi ha gaires coses que animen a lluitar, treballar en quelcom que creus potser porta a algun lloc nou. Que no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, però segur que canvia alguna perspectiva.
Igual fracasso estrepitosament i no l'entrego a temps. Igual l'entrego i no agrada. Però penso gaudir com una bèstia mentre treballi amb ell: us desitjo el mateix.
De debò :)
Quan voleu planejar alguna cosa important la considereu dos cops abans de fer-la? Confieu plenament en el destí i us deixeu emportar? O simplement, no la feu.
Per mi el projecte de fi de carrera és una barreja de les tres sensacions anteriors. Por, una mica de preparació i moltes ganes de fer-ho. Afortunadament, m'ha tocat treballar al costat d'un equip de persones que són una delícia: mostrant suport i ànims des del primer dia :) Així tot és molt més fàcil!
El cas és que, sense aquest suport, probablement jo no hauria fet els passos que he fet. Per tant em considero amb la obligació moral d'animar a la gent a que porti a terme els seus projectes: quan no hi ha gaires coses que animen a lluitar, treballar en quelcom que creus potser porta a algun lloc nou. Que no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, però segur que canvia alguna perspectiva.
Igual fracasso estrepitosament i no l'entrego a temps. Igual l'entrego i no agrada. Però penso gaudir com una bèstia mentre treballi amb ell: us desitjo el mateix.
De debò :)
dissabte, 24 de gener del 2009
Compte: Vent!
Un fenòmen com fa anys que no es produïa: un cicló.
Això és el que afecta a hores d'ara la major part de la península ibèrica: sobretot el terç nord, que està més exposat al cicló que hi ha sobre el mar Cantàbric. Tot i que els següents dies caurà la intensitat, us recomano que esteu alerta a les previsions d'avui.
La culpa de tot això la podeu veure en aquest mapa [cortesia del servei meteorològic de UK]. Darrere del batibull de línies i fronts podeu veure com hi han diverses L's que indiquen depressions de molt baixes pressions. A casa estic registrant valors de 984 mb, però podeu veure valors de fins a 966!!
La diferencia de pressions entre els diversos punts (el gradient) dóna resultats com els que veureu a continuació.
Branques, fulles i fins i tot arbres sencers arrencats de soca-rel. Realment impressionant.
Des del punt de vista meteorològic la situació és realment especial: aquesta nit hem tingut temperatures mínimes d'estiu (uns 15ºC), vents de fins a 60km/h i pressions inferiors a 985 mb.
Des del punt de vista humà esperem que causi els menors desperfectes possibles, tot i que lamentablement ja n'hi ha.
Això és el que afecta a hores d'ara la major part de la península ibèrica: sobretot el terç nord, que està més exposat al cicló que hi ha sobre el mar Cantàbric. Tot i que els següents dies caurà la intensitat, us recomano que esteu alerta a les previsions d'avui.
La culpa de tot això la podeu veure en aquest mapa [cortesia del servei meteorològic de UK]. Darrere del batibull de línies i fronts podeu veure com hi han diverses L's que indiquen depressions de molt baixes pressions. A casa estic registrant valors de 984 mb, però podeu veure valors de fins a 966!!
La diferencia de pressions entre els diversos punts (el gradient) dóna resultats com els que veureu a continuació.
Branques, fulles i fins i tot arbres sencers arrencats de soca-rel. Realment impressionant.
Des del punt de vista meteorològic la situació és realment especial: aquesta nit hem tingut temperatures mínimes d'estiu (uns 15ºC), vents de fins a 60km/h i pressions inferiors a 985 mb.
Des del punt de vista humà esperem que causi els menors desperfectes possibles, tot i que lamentablement ja n'hi ha.
dijous, 8 de gener del 2009
Reinventar-se
De tant en tant cal reinventar-se.
Vull dir, que com a éssers en constant evolució, canviem al llarg de la nostra vida i cal adaptar-nos als canvis. La primera cosa que he fet ha estat canviar la meva descripció dins del blog: després de parlar-ho amb uns bons amics, crec que tenen raó. El blog ha de ser reflexe del que soc i he d'obrar en conseqüència.
Com ens adaptem? De dues maneres: acceptant-nos com som i aprofitant el que som. Acceptar-se un mateix no és fàcil: almenys a mi m'està costant. Té a veure amb la seguretat d'un mateix i això no es regala per reis, és guanya amb gent que t'estima i estant a gust amb un mateix. Aprofitar el que ets ho relaciono directament amb la manera d'enfocar les coses i treure-li el màxim de profit possible: això s'aconsegueix amb una perspectiva més optimista i per tenir-la cal creure en les possibilitats d'una mateix.
Potser no he deixat de ser un perdedor, però he lluitat molt. Se el que és tocar fons, el que és estar sol, se el fet que no t'entenguin i el que és perdre (oportunitats, gent, etc.) Per tant hi ha un percentatge molt alt de la millor cara que està encara per descobrir.
Coneixeu un filòsof grec anomenat Heráclito? Deia que res roman estàtic, tot flueix: "panta rei". Doncs crec que tenia raó: nosaltres evolucionem i ens reinventem cada dia.
Tocava post ple d'ànims per començar l'any :)
Vull dir, que com a éssers en constant evolució, canviem al llarg de la nostra vida i cal adaptar-nos als canvis. La primera cosa que he fet ha estat canviar la meva descripció dins del blog: després de parlar-ho amb uns bons amics, crec que tenen raó. El blog ha de ser reflexe del que soc i he d'obrar en conseqüència.
Com ens adaptem? De dues maneres: acceptant-nos com som i aprofitant el que som. Acceptar-se un mateix no és fàcil: almenys a mi m'està costant. Té a veure amb la seguretat d'un mateix i això no es regala per reis, és guanya amb gent que t'estima i estant a gust amb un mateix. Aprofitar el que ets ho relaciono directament amb la manera d'enfocar les coses i treure-li el màxim de profit possible: això s'aconsegueix amb una perspectiva més optimista i per tenir-la cal creure en les possibilitats d'una mateix.
Potser no he deixat de ser un perdedor, però he lluitat molt. Se el que és tocar fons, el que és estar sol, se el fet que no t'entenguin i el que és perdre (oportunitats, gent, etc.) Per tant hi ha un percentatge molt alt de la millor cara que està encara per descobrir.
Coneixeu un filòsof grec anomenat Heráclito? Deia que res roman estàtic, tot flueix: "panta rei". Doncs crec que tenia raó: nosaltres evolucionem i ens reinventem cada dia.
Tocava post ple d'ànims per començar l'any :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)